Lliçó 9

Lliçó 9

Gramàtica

1. Article determinat plural: L'article determinat plural na no causa ni lenicions ni eclipsis. Això sí, afegeix una h a totes les paraules que comencen amb vocal:

• Tá na heochracha anseo ar na boird. (Les claus són aquí, al damunt les taules.)
• Tá na héanacha beaga ansin ar na clocha. (Els ocells petits són allà, al damunt les pedres.)

2. Els pronoms disjuntius: Els pronoms disjuntius no són més que els pronoms personals quan tenen qualsevol altra funció que no sigui la de subjecte de l'oració (és a dir, complement directe o indirecte). Quan funcionen com a subjectes d'una oració (el pronoms vistos a la lliçó 2), aleshores s'anomenen pronoms conjuntius. Vegem-los:

• mé        > no canvia de forma
• mise        > no canvia de forma
• tú         > thú
• tusa         > thusa
• sé         > é
• seisean         > eisean
• sí         > í
• sise         > ise
• muid         > no canvia de forma
• muide         > no canvia de forma
• sibh         > no canvia de forma
• sibhse         > no canvia de forma
• siad        > iad
• siadsan         > siadsan

Quant a l'ordre sintàctic, cal dir que tendeixen a anar al final de frase, just després dels adverbis, tot i que també poden anar al davant dels adverbis sense cap mena de problema:

• Cloisim anois thú. (Ara et sento.)
• Tigim thusa anois. (Ara t'entenc.)

3. Féin: Féin simplement s'afegeix al pronoms per formar la forma reflexiva (si mateix). Com a tal, té diversos usos. El més fàcil d'entendre és el reflexiu:

• Tá scáthán ansin agus feicim mé féin. (Allà hi ha un mirall i em veig a mi mateix.)

També es fa servir per donar èmfasi al subjecte d'una oració. Va després del pronom o del verb en el cas de les formes en què el verb i el subjecte s'uneixen (que ja veurem quan vegem com funcionen els verbs regulars):

• Tá mé fein sásta anseo. (Jo (mateix) estic content aquí.)
• Feicim féin an sagart anois. (Jo mateix veig el capellà ara.)

També dóna èmfasi a una construcció contrastiva (pronom emfàtic + pronom conjuntiu o disjuntiu) o a una construcció contrastiva de substantiu (substantiu + pronom disjuntiu):

• An bhfuil tusa thú féin sásta anseo? (Que tu (mateix) estàs content aquí?)
• Tá an múinteoir é féin anseo anois. (El professor mateix és aquí ara.)

4. Subjectes i complements compostos: Es pot emprar féin després d'un pronom quan hi ha més d'un subjecte o complements en l'oració. Cal recordar, emperò, que aquest ús de féin és totalment opcional.

• Tá mé féin agus Ruairí sásta. (Jo i en Ruari estem contents.)
• Ní fheicim thusa féin ná iadsan féin. (No us veig ni a tu ni a ells.)

Quan hi ha més d'un subjecte, el subjecte més proper al verb prendrà la forma conjuntiva (ja sigui normal o emfàtica) mentre la resta prendrà la forma disjuntiva. Aquesta regla també és vàlida fins i tot quan no s'empra féin.

• Tá tú féin agus é féin anseo. (Tu i ell sou aquí.)
• Tá mise agus thusa agus ise anseo. (Jo, tu i ella som aquí.)

5. Seo, sin i siúd/úd: Seo, sin i siúd/úd volen dir aquest, aqueix i aquell respectivament. L'estructura que cal fer servir és, a diferència del català, la de article determinat + substantiu + (adjectiu si n'hi ha) + seo/sin/úd. Vegem-ho:

• Tá an fear seo sásta. (Aquest home està content.)
• Tá an chloch mhór sin go deas. (Aqueixa gran pedra és maca.)

També es pot emprar amb pronoms de tercera persona per a referir-se a persones o coses (lliçó 5). Quan això passa, l'estructura és pronom + seo/sin/siúd. Quan això passa, no es poden emprar els pronoms emfàtics (mise, tusa, etc.). Vegem-ho

• Tá sé seo go maith. (Això és bo.)
• Bhí sí sin go deas. (Aqueixa era maca.)

Com podem veure, la diferència que hi ha entre úd i siúd és que úd s'ha d'emprar quan va amb un substantiu i siúd quan va amb un pronom o forma combinada (ja les veurem més endavant). Vegem-ho:

• Níl na fir úd sásta. (Aquells homes no estan contents.)
• Ní bheidís siúd sásta. (Aquells no estaran satisfets.)

I ara és hora de veure el vocabulari.

Vocabulari

Substantius

bricfásta (brikfəstə) (plural: bricfástaí (brikfəstí)): esmorzar

buicéad (bikád) (plural: buicéid (bikéj)): galleda

cara (karə) (plural: cairde (cárjə)): amic

dánlann (dánlən) (plural: dánlanna (dánləni)) (f.): galeria d'art

drama (dramə) (plural: dramaí (dramí)): drama, obra

dream (jrám) (plural: dreamanna (jráməni)): multitud, grup (de gent)

earrach (árəkh) (plural: earraigh (áráy)): primavera

farraige (farágə) (plural: farraígí (farágí)) (f.): mar

fáth (fáh) (plural: fáthanna (fáhəni)): raó, motiu, causa

fómhar (fówər) (plural: fómhair (fówár)): tardor

gaineamh (gánəw) (singulare tantum): sorra

leabharlann (láwərlən) (plural: leabharlanna (láwərləni)) (f.): biblioteca

leitir (lét(x)ər) (plural: leitreacha (let(x)rəkhi)) (f.): carta

maidin (májən) (plural: maidineacha (májənákhi)) (f.): matí

Pádraig (pádrág) (singulare tantum): Padrag (nom propi d'home)

scáthán (skáhán) (plural: scathain (skáhán)): mirall

sliabh (xliw) (plural: sléibhte (xlévt(x)ə)): muntanya

sneachta (xnákhtə) (singulare tantum): neu

spáid (spáj) (plural: spáideanna (spájáni)) (f.): pala

spórt (spórt) (plural: spóirt (spórt(x))) (f.): esport, diversió

teach ósta (t(x)ákh óstə) (plural: tithe ósta (t(x)ihə óstə)): pensió, posada

teas (t(x)ás) (singulare tantum): calor

trá (trá) (plural: tránna (tráni)) (f.): platja

Adjectius & Adverbis

ar maidin (ər májən): pel matí

beagnach (bágnəkh): gairebé

fairsing (fárxəng): abundant

fós (fós): encara

glan (glən): net

go moch (gə mokh): d'hora, aviat

i mbliana (i mlíənə): enguany

maidir leis an (májər léx ən): quant a, pel que fa a

mar (mər): com, en qualitat de, ja que Nota: Sempre va seguida de go o nach

náisiúnta (náxúntə): nacional

nua (nuə): nou

te (t(x)ə): calent

Pronoms & miscel·lània

thú (hú): Forma disjuntiva de tú

thusa (husə): Forma disjuntiva de tusa

é (é): Forma disjuntiva de sé

eisean (éxán): Forma disjuntiva de seisean

í (í): Forma disjuntiva de sí

ise (isə): Forma disjuntiva de sise

iad (íad): Forma disjuntiva de siad

iadsan (íadsən): Forma disjuntiva de siadsan

cé, cén/cé na (ké, kén, ké nə): el/la/els/les qual/s

seo (xó): aquest

sin (xin): aqueix

siúd (xúd): aquell (pronom o forma combinada)

úd (úd): aquell (substantiu)

creidim (kréjəm): jo crec

I aquí teniu el joc de vocabulari d'aquesta lliçó

Vocabulari de la lliçó 9

I ara és l'hora dels exercicis.

Exercicis

Exercici 1: Textos

Text 1:

LEITIR

Baile Átha Cliath, 2

A Phádraig, a chara,

Tá Baile Átha Cliath go deas anois, níl fuacht ar bith ann cé go bhfuil sneachta fós ar na sléibhte. Bhí an fómhar agus an geimhreadh go hiontach anseo. Bhí dramaí nua beagnach ‘chuile mhí agus peictiúr nua beagnach ‘chuile sheachtain. Tá an dánlann agus an Leabharlann Náisiúnta in aice leis an teach. Maidir leis na tithe ósta, tá siad sin fairsing anseo! Deir siad go mbeidh an t-earrach agus an samhradh te anseo i mbliana. Ní chréidim féin go mbeidh an teas go dona mar tá an fharraige ar an taobh seo agus na sléibhte ar an taobh eile. Ní bhíonn Máirtín úd anseo anois cé nach dtigim cén fáth. An bhfuil an aimsir go maith ansiúd? An bhfuil Bríd agus Cáit agus an dream uilig ann i gcónaí? Ar ndóigh, ní fheicim ar chor ar bith anois iad, cé go bhfeicim Bairbre anois is aríst. – B’fhéidir go mbeifeá-sa thú féin anseo an bhliain seo chugainn?

Seáinín

Traducció:

UNA CARTA

Dublín, 2

Padraig, amic,

Dublín ara és maca, no fa gens de fred i encara hi ha neu a les muntanyes. Han sigut una tardor i un hivern meravellós. Hi havia obres noves gairebé cada mes i noves fotos gairebé cada setmana. La galeria d’art i la Biblioteca Nacional són al costat de casa. Quant a les pensions, n’hi ha moltes aquí! Diuen que enguany la primavera i l’estiu seran càlids. Jo mateix no crec que la calor serà dolenta ja que el mar és a un banda i les muntanyes a l’altre. El Martin aquell ara no sol ser aquí encara que no entenc per què. Que el temps és bo allà? Que la Brid, la Cait i tothom és allà encara? Per descomptat, ara no els veig gens per aquí, encara que veig la Bairbre un cop i una altre. Potser l’any que ve tu mateix seràs aquí?

Seainin

Text 2:

AN FHARRAIGE

Bhí na gasúir uilig ag an bhfarraige inné. Bhí an aimsir go hálainn. Bhí an fharraige go deas agus bhí an t-uisce te go leor. Bhí an trá réasúnta maith, cé go raibh go leor gasúir eile ann. Bhí buicéid agus spáideanna beaga ag na gasúir. Bhí an trá glan agus bhí an gaineamh go deas. Bhí spóirt go leor ann. Bhí ‘chuile dhuine sásta leis an lá.

Beidh scoil ann aríst amáireach agus beidh bricfásta ag an dream uilig go moch ar maidin. Má bhíonn an aimsir go maith, b’fhéidir go mbeadh lá deas eile ag na gasúir an tseachtain seo chugainn.   

Traducció:

EL MAR

Ahir tots els nens van ser al mar. El temps va ser bo. El mar era maco i l’aigua era bastant calenta. La platja era raonablement, encara que hi havia molts altres nens. Els nens tenien galledes i pales. Era una platja neta i la sorra era bona. Hi havia prou diversions. Tothom estava content amb el dia.

Demà hi haurà escola una altra vegada tothom esmorzarà ben d’hora pel matí. Si el temps és bo, els nens potser tindran un bon dia la setmana que ve.

Exercici 2: Traduccions

1. El professor estava cansat, però el mateix granger també ho estava.
2. Ara ho entenc. La porta és allà i les claus són damunt la taula.
3. Que ets allà? Ara et veig.
4. Ella diu que tota la gent serà al mar demà, però no la crec en absolut.
5. T'entenc bé, però no entenc aquella gent en absolut.
6. Diuen que les muntanyes són allà però no les veig en absolut.
7. Hi ha un mirall aquí. Ara em veig.
8. Tu i jo estarem contents amb la tardor i la primavera aquí.
9. Eres tu mateix a la biblioteca ahir? Hi eres? Això és bo. Hi eres d'hora pel matí?
10. Aquells estarien contents amb les pensions aquí.
11. El temps ha sigut bo enguany encara que hi ha hagut neu a totes les muntanyes.
12. Vam ser aquí dues setmanes l'any passat però vosaltres no hi he estat en absolut.

Correccions:

1. Bhí an múinteoir tuirseach ach bhí an feilméara é féin ann freisin.
2. Tigim anois é. Tá an doras ansin agus na heochracha ar an mbord.
3. An bhfuil tú ansin? Feicim anois thú.
4. Deir sí go mbeidh dream uilig ag an bhfarraige amáireach, ach ní chreidim ar chor ar bith í.
5. Tigim thusa go maith, ach ní thigim iadsan ar chor ar bith.
6. Deir siad go bhfuil na sléibhte ansin ach ní fheicim féin ar chor ar bith iad.
7. Tá scáthán anseo. Feicim mé féin anois.
8. Beidh tú agus mé sásta leis an fhómhar agus leis an earrach anseo.
9. An raibh tusa thú féin ag an leabharlann inné? Bhí? Tá sé sin go maith. An raibh tú ansin go moch ar maidin?
10. Bheidís siúd sásta leis na tithe ósta anseo.
11. Bhí an aimsir go maith i mbliana cé go raibh sneachta ar na sléibhte uilig.
12. Bhí muid coicís anseo anuraidh ach ní raibh sibh ar chor ar bith ann.