Lliçó 6

Lliçó 6

Gramàtica

1. El passat de tá: A la lliçó 2 vam veure les formes que pren tá en present. Vegem ara les formes del passat:

1. Oració afirmativa: Bhí Cáit anseo. (La Cáit era aquí.)
2. Oració negativa: Ní raibh Caít anseo. (La Caít no era aquí.)
3. Interrogativa: An raibh Cáit anseo? (Que era aquí la Caít?)
4. Interrogativa negativa: Nach raibh Cáit anseo? (Que no era aquí la Cáit?)
5. Estil indirecte afirmatiu: Deir sé go raibh Cáit anseo. (Ell diu que la Cáit era aquí)
6. Estil indirecte negatiu: Deir sé nach raibh Cáit anseo. (Ell diu que la Cáit no era aquí)

Ara vegem-ne la forma autònoma:

1. Oració afirmativa: Bhíothadh sásta anseo. (S'estava satisfet aquí)
2. Oració negativa: Ní rabhadh sásta anseo. (No s'estava satisfet aquí)
3. Interrogativa: An rabhadh sásta anseo? (Que s'estava satisfet aquí?)
4. Interrogativa negativa: Nach rabhadh sásta anseo? (Que no s'estava satisfet aquí?)
5. Estil indirecte afirmatiu: Deir sé go rabhadh sásta anseo. (Ell diu que s'estava satisfet aquí.)
6. Estil indirecte negatiu: Deir sé nach rabhadh sásta anseo. (Ell diu que no s'estava satisfet aquí.)

Al verb tá no es diferencia entre el pretèrit imperfet i plusquamperfet. El pretèrit perfet s’expressa en present (Tá Cáit anois seachtasin anois = La Cáit ha estat aquí una setmana ara).

2. El futur de tá: Vist el passat, ara és hora de veure les formes de futur:

1. Oració afirmativa: Beidh Cáit anseo. (La Cáit serà aquí.)
2. Oració negativa: Ní bheidh Caít anseo. (La Caít no serà aquí.)
3. Interrogativa: An mbeidh Cáit anseo? (Que serà aquí la Caít?)
4. Interrogativa negativa: Nach mbeidh Cáit anseo? (Que no serà aquí la Cáit?)
5. Estil indirecte afirmatiu: Deir sé go mbeidh Cáit anseo. (Ell diu que la Cáit serà aquí)
6. Estil indirecte negatiu: Deir sé nach mbeidh Cáit anseo. (Ell diu que la Cáit no serà aquí)

I ara és el torn de les formes autònomes:

1. Oració afirmativa: Beifear sásta anseo. (S'estarà satisfet aquí)
2. Oració negativa: Ní bheifear sásta anseo. (No s'estarà satisfet aquí)
3. Interrogativa: An mbeifear  sásta anseo? (Que s'estarà satisfet aquí?)
4. Interrogativa negativa: Nach mbeifear sásta anseo? (Que no s'estarà satisfet aquí?)
5. Estil indirecte afirmatiu: Deir sé go mbeifear rabhadh sásta anseo. (Ell diu que s'estarà satisfet aquí.)
6. Estil indirecte negatiu: Deir sé nach mbeifear sásta anseo. (Ell diu que no s'estarà satisfet aquí.)

3. Eclipsi i lenició a les partícules verbals: Com bé es pot veure en les formes de futur, la partícula ní causa sempre lenició en la paraula següent (ní bheidh, ní bheifear). En canvi, les partícules an, nach i go provoquen eclipsi (an mbeidh, nach mbeidh, go mbeidh).

L’única excepció és el present negatiu de tá, níl, el qual s’hauria de dir ní fhuil però que, per contracció, ha acabat esdevenint níl.

4. Formes dependents i independents: És important assenyalar que, en irlandès, les formes que no van precedides d'una partícula verbal (tá, táthar, beidh, etc.) s'anomenen formes independents mentre que les formes que depenen de partícules verbals són anomenades formes dependents (ní raibh, go bhfuiltear, nach mbeidh, etc.).

5. Respostes afirmatives i negatives: En irlandès, a diferència del català, no hi ha una paraula per dir ni sí ni no. Simplement cal repetir el verb en la forma adequada. Vegem-ne uns exemples:

• An bhfuil Cáit anseo? Tá. (Que hi és la Cáit aquí? Sí.)
• Beidh muid anseo amáireach? Ní bheidh. (Que serem aquí demà? No.)
• Nach bhfuiltear sásta anseo? Táthar. (Que s'està satisfet aquí? Sí.)

6. Interrogatives indirectes: Les oracions interrogatives irlandeses, com el català, tenen la mateixa forma que la forma interrogativa directa. Simplement se subordinen a l'oració principal afegint-les-hi:

• Níl mé cinnte an bhfuil Cáit anseo nó nach bhfuil (No estic segur si la Caít és aquí o no)

7. Expressar possessió (el verb tenir): La manera d'expressar el verb tenir en irlandès és d'allò més curiosa, i és que l'irlandès, a diferència del català, no té el verb tenir. Per expressar que es posseeix alguna cosa s'empra l'estructura Haver-hi alguna cosa a algú (verb tá + objecte posseït + ag + posseïdor). Vegem-ne un exemple:

• Tá teach ag an mbean (La dona té una casa. (Traducció literal: Hi ha una casa a la dona))

Fixeu-vos que ag és una preposició, per la qual cosa causa eclipsi quan apareix amb un article determinat (excepte en el mots que comencen amb d i t, com recordareu).

De moment no tocarem ni els pronoms personals normals (mé, tú, sé, etc.) ni els emfàtics (mise, tusa, seisan, etc.) en aquesta estructura perquè quan apareixen amb la preposició ag aleshores es contrauen d'una forma especial que ja estudiarem més endavant.

8. Mórán i neart: Si us fixeu bé en la secció de vocabulari, veureu que hi ha en irlandès dues maneres de dir molt: mórán i neart. Mórán s'usa en oracions negatives i interrogatives mentre que en les afirmatives s'usa neart.

Níl neart mórán daoine anseo.

An bhfuil neart mórán daoine anseo?

Tá mórán neart leabhatha ar an mbord.

Cal indicar que neart també es pot substituir per expressions semblants, com ara go leor o réasúnta.

I dit això, passem a veure el vocabulari.

Vocabulari

Substantius

Baile Átha Cliath (bálə ahə kliəh) (singulare tantum): Dublín

bróig (bróg) (plural: bróga (brógí)) (f.): sabata

bus (bus) (plural: busanna (busaní)): autobús

cabhantar (kawəntər) (plural: cabhantair (kawəntár)): mostrador

carr (kar) (plural: carrana (karəni): cotxe, carro

'chuile shórt (khilə hórt) (singulare tantum): tot, tota mena de

crann (kran) (plural: croinnte (krint(x)ə)): arbre

culaith (kuláh) (plural: cultacha (kultəkhi)) (f.): vestit (1)

deaide (jéjə) (singulare tantum): papa (familiar)

éadach (édəkh) (plural: éadaí (édí)): roba

geansaí (gánsí) (plural: geansaíocha (gánsíəchi)): jersei

gúna (gúnə) (plural: gúnaí (gúní)): vestit (2)

léine (lénə) (plural: léinteacha (léntəkhi)) (f.): camisa

maime (mámə) (singulare tantum) (f.): mama (familiar)

máthair (máhár) (plural: máthaireacha (máhárákhi)) (f.): mare

mórán (mórán) (singulare tantum): un munt, molts, una gran pila

neart (nárt) (singulare tantum): un munt, molts, una gran pila

sciorta (xkírtə) (plural: sciortaí (xkírtí)): faldilla

seachtain (xákhtán) (plural: seachtainí (xákhtání)) (f.): setmana

seaicéad (xákád) (plural: seaicéid (xákéj)): jaqueta

siopa (xópə) (plural: siopaí (xópí)): botiga

sráid (sráj) (plural: sráideanna (srájani)) (f.): carrer

stoca (stokə) (plural: stocaí (stókí)): mitjó, mitja

treabhsar (t(x)ráwsər) (plural: treabhsair (t(x)ráwsár)): pantaló

Adjectius, adverbis & preposicions

ag (əg): a, al costat de

amáireach (amárákh): demà

anuraidh (anərəkh): l'any passat

ariamh (aríw): mai

cosúil (leis an) (kosúl): com (el)

daor (dír): car, apreciat

go leor leor (gə lór lór): molts i molts

go minic (gə minək): sovint

inné (iné): ahir

mar sin (mər xən): així, per la qual cosa

muis(e) (mux(ə)): segur! sens dubte!

nó (nó): o

saor (sír): barat

tinn (t(x)in): malalt

Verbs

bhí (ví): Forma independent del passat de tá

raibh (ráv): Forma dependent del passat de tá

bhíothadh (víhəkh): Forma autònoma independent del passat de tá

rabhadh (rawəkh): Forma autònoma dependent del passat de tá

beidh (béy): Forma independent del futur de tá

bheidh (véy): Forma lenitiva del futur de tá

mbeidh (méy): Forma eclíptica del futur de tá

beifear (béfár): Forma autònoma independent del futur tá

bheifear (véfár): Forma lenitiva del futur autònom de tá

mbeifear (méfár): Forma eclíptica del futur autònom de tá

a deir (ə dér): Forma d'estil directe de la tercera persona del singular del verb dir (diu)

I aquí teniu el joc de cada lliçó:

Vocabulari de la lliçó 6

I ara és l'hora dels exercicis.

Exercicis

Exercici 1: Traducció

BAILE ÁTHA CLIATH

Ní raibh Máire bheag ariamh ann. 'Tá Baile Átha Cliath mór, cinnte' a deir máthair Mháire 'tá neart sráideanna agus níl mórán croinnte ann ar chor ar bith.' Bhí máthair Mháire seachtain ann anuraidh, ach bhí Máire tinn agus mar sin ní raibh sí ann ariamh.

'A Mhaime, an bhfuil mórán carranna agus busanna ann?' a deir Máire.

'Tá, agus ar ndóigh, tá go leor siopaí ann freisin.'

'An bhfuil siad go deas?'

'Tá, cinnte. Tá siopa mór deas ann agus beidh muid ann amáireach.'

'An raibh tusa ansin ariamh, a Dheaide?' a deir Máire.

'Bhí, muis, bhí mé ansin go minic. Níl sé cosúil leis an siopa anseo.'

'An bhfuil mórán éadaí ann?'

'Ar ndóigh tá 'chuile shórt ann. Tá cabhantair go leor ann. B'fhéidir go mbeidh cótaí agus seaicéid ag cabhantar amháin agus beidh treabhsair agus cultacha ag ceann eile.'

'Nach bhfuil léinteacha agus geansaiocha ann?'

'Tá cinnte. Tá 'chuile shórt mar sin ann.'

'Tá gúnaí agus sciortai ann freisin', a deir máthair Mháire. 'Bhi bróga agus stocaí ann

anuraidh in aice leis an doras.'

'Bhi' a deir Máirtin, athair Mháire, 'agus tá mé cinnte go raibh siad daor.'

'Ní raibh, muis, ní raibh siad daor ar chor ar bith. Bhí siad réasúnta saor. Bhí bróga saor ann ar aon chaoi. Níl mé cinnte an mbeidh siad ann amáireach nó nach mbeidh. Tá Baile Átha Cliath go hiontach.'

Correccions:

DUBLÍN

La Maire no hi havia estat mai de petita. “Dublín és realment gran” diu la mare de la Maire. “Hi ha molts carrers i no hi ha gaire arbres en absolut.” La mare e la Maire hi havia estat una setmana l’any passat, però la Maire estava malalta i per això no hi havia estat mai.

-         Mama, que hi ha molts cotxes i autobusos? – Diu la Maire.

-         Sí, i per descomptat també hi ha bastantes botigues.

-         Que són maques?

-         Sí, certament. Hi ha una gran botiga maca i nosaltres demà hi serem.

-         Que hi has estat mai, papa? – Diu la Maire.

-         Sí, i tant, hi anava sovint. No és com la botiga d’aquí.

-         Que hi ha molta roba?

-         I tant, n’hi ha de tota mena. Hi ha bastants mostradors. Potser un mostrador tindrà abrics i jaquetes i un altre pantalons i vestits.

-         Que no hi ha camises i jerseis?

-         Sí, certament. N’hi ha de tota mena.

-         També hi ha vestits i faldilles. – diu la mare de la Maire. – Hi havia sabates i mitjons l’any passat al costat de la porta.

-         Sí. – diu en Mairtin, l’home de la Maire. – i estic segur que eren cares.

-         No ho eren, segur, no ho eren en absolut. Eren raonablement barates. De totes maneres, les sabates eren barates. No n’estic segur si demà ho seran o no. Dublín és fantàstica.

Exercici 2: Traduccions

1. Dublín serà fantàstica demà.
2. Vaig estar una setmana allà l'any passat.
3. Que estàveu malalts ahir?
4. Que seràs aquí demà? Nosaltres certament serem aquí.
5. No està segur si serà aquí una altra vegada o no.
6. La dona tenia una gran casa i hi havia moltes habitacions.
7. Hi havia llibres sobre la taula? Sí, i tant!
8. La Maire també té un abric maco i un vestit meravellós. Sí, certament!
9. Hi havia molta gent? S’estava satisfet amb el lloc?
10. Hi haurà molts i molts cotxes i autobusos al camí però no gaire arbres.
11. Hi havia poques persones a la porta una altra vegada, per la qual cosa la Cáit estava contenta.
12. En Diarmaid té una camisa maca, oi?
13. Hi havia un carrer a l'altra banda però no hi havia gaire gent.
14. El pare i la mare de la Peige estaven bastant satisfets amb la foto.
15. Hi havia camises i pantalons i moltes altres robes a terra al costat de la finestra.

Correccions:

1. Beidh Baile Átha Cliath go hiontach amáireach.
2. Bhí mé seachtain ansin anuraidh.
3. An raibh sibh tinn inné?
4. An mbeidh tusa anseo amáireach? Beidh muide anseo cinnte ar aon chaoi.
5. Níl sé cinnte an mbeidh sé anseo aríst nó nach mbeidh.
6. Bhí teach mór ag an mbean agus bhí go leor seomraí ann.
7. An raibh leabhartha ar an mbord? Bhí, muis!
8. Tá cóta deas ag Máire freisin agus gúna iontach. Tá, muis!
9. An raibh mórán daoine ann? An rabhadh sásta leis an áit.
10. Beidh go leor leor carranna agus busanna ar an mbóthar ach ní bheidh mórán croinnte ann.
11. Bhí cupla duine ag an ngeata aríst, mar sin bhí Cáit sásta.
12. Tá léine dheas ag Diarmaid, nach bhfuil?
13. Bhí sráid ar an taobh eile ach ní raibh mórán daoine ann.
14. Bhí athair agus máthair Pheige réasúnta  sásta leis an bpeictiúr.
15. Bhí léinteacha agus treabhsair agus go leor éadaí ar an orlár in aice leis an bhfuinneoig.