Feta ja la primera lliçó del llibre (pronunciació) passem a estudiar ja el que és la llengua pròpiament dita amb gramàtica i vocabulari inclosos. Em limitaré a fer el que apareix al llibre.
Lliçó 2
Gramàtica
1. Article indeterminat: L'irlandès no té article indeterminat. Així doncs, fear vol dir tant home com un home, gasúr un nen o simplement nen, etc.
2. El verb tá: El verb tá significa ser. Vegem-ne l'ús amb unes frases d'exemple:
- Oració afirmativa: Tá Cáit anseo. (La Cáit és aquí.)
- Oració negativa: Níl Caít anseo. (La Caít no és aquí.)
- Interrogativa: An bhfuil Cáit anseo? (Que és aquí la Caít?)
- Interrogativa negativa: Nach bhfuil Cáit anseo? (Que no és aquí la Cáit?)
- Estil indirecte afirmatiu: Deir sé go bhfuil Cáit anseo. (Ell diu que la Cáit és aquí)
- Estil indirecte negatiu: Deir sé nach bhfuil Cáit anseo. (Ell diu que la Cáit no és aquí)
3. La forma autònoma: Els verbs irlandesos tenen una forma que s'anomena forma autònoma. Aquesta forma és la forma impersonal, que s'usa per fer afirmacions "en general". Vegem-ne unes frases d'exemple:
- Oració afirmativa: Táthar sásta anseo. (S'està satisfet aquí)
- Oració negativa: Níltear sásta anseo. (No s'està satisfet aquí)
- Interrogativa: An bhfuiltear sásta anseo? (Que s'està satisfet aquí?)
- Interrogativa negativa: Nach bhfuiltear sásta anseo? (Que no s'està satisfet aquí?)
- Estil indirecte afirmatiu: Deir sé go bhfuiltear sásta anseo. (Ell diu que s'està satisfet aquí.)
- Estil indirecte negatiu: Deir sé nach bhfuiltear sásta anseo. (Ell diu que no s'està satisfet aquí.)
4. Pronoms personals normals i emfàtics: L'irlandès i el català tenen pronoms personals molt semblants. L'única diferència destacable és que l'irlandès no té una forma de cortesia com el nostre vostè ni tampoc té una manera específica de dir elles tot i que sí que té una manera de dir ella en singular.
Ara bé, l'irlandès té dos grups de pronoms en funció de l'èmfasi que es vulgui posar en la persona que fa l'acció.
Així, tenim els pronoms normals (mé (jo), tú (tu), sé (ell), sí (ella), muid (nosaltres), sibh (vosaltres) i siad (ells/elles)) i els pronoms emfàtics (mise (jo), tusa (tu), seisan (ell), sise (ella), muide (nosaltres), sibhse (vosaltres) i siadsan (ells/elles)).
Vegem-ne l'ús en la frase Jo sóc aquí però ella és allà:
- Tá mé anseo ach tá sí ansin. (En aquesta frase no es posa especial èmfasi en cap dels dos)
- Tá mise anseo ach sí ansin. (En aquesta frase es posa èmfasi en que jo sóc aquí)
- Tá mé anseo ach sise ansin. (En aquesta frase es posa èmfasi en que ella és allà)
- Tá mise anseo as sise ansin. (En aquesta frase es posa èmfasi en els dos, és a dir, que jo sóc aquí i ella és allà)
5. Ann, ansin & ansiúd: L'irlandès, a diferència del català, té tres paraules per dir allà. Ann i ansin són sinònimes i es poden traduir pel nostre allà. Ara bé, ansiúd té una diferència de significat que costa d'expressar en català. Ansiúd s'usa per posar un especial èmfasi en la gran distància que allunya el parlant del punt assenyalat. Vegem-ne un exemple.
- Tá sé ann/ansin. (Ell és allà)
- Tá sé ansiúd. (Ell és allà (en aquell punt exacte/a aquesta distància))
I ara teniu el vocabulari on hi empro la meva guia fonètica per a qui la trobi més útil o entenedora que la del llibre:
Vocabulari amb guia de pronunciació
Substantius
bord (bord) (plural: boird (bórd)): taula
cóta (kótə) (plural: cótaí (kótí)): abric
cupán (kupán) (plural: cupáin (kupán)): copa
doras (dorəs) (plural: doirse (dórxə)): porta
duine (d(w)inə) (plural: daoine (dínə)): persona, gent
fear (fár) (plural: fir (fir)): home
gasúr (gasúr) (plural: gasúir (gasúr(y))): nen
lampa (lampə) (plural: lampaí (lampí)): llum, làmpada
múinteoir (múnt(x)ór) (plural: múinteoirí (múnt(x)órí)): professor
rud (rud) (plural: rudaí (rudí)): cosa
teach (tákh) (plural: tithe (t(x)ihə)): casa
timpiste (t(x)impəxt(x)ə) (plural: timpistí (t(x)impəxt(x)í)): accident
Noms propis
Bríd (bríd): Nom propi de dona
Cáit (kát(x)): Nom propi de dona
Máirtín (Márt(x)ən): nom propi d'home
Adjectius
eile (élə): altre
sásta (sastə): satisfet
Adverbis
ann (an): allà (1)
anois (aníx): ara
anseo (anxeə): aquí
ansin (anxən): allà (2)
ansiúd (anxúd): allà (3)
ar bith (ər bih): cap (ni un)
Conjuncions
ach (akh): però
ach a oiread (akh ə órád): tampoc
agus (agus): i
freisin (fréxən): també
is (is): i Nota: Is se salta la regla de pronunciació de leathan le leathan, caol le caol.
ná (ná): ni
Verbs
tá (tá): Forma afirmativa
níl (níl): Forma negativa
an bhfuil (ən w(f)uil): Forma interrogativa afirmativa
go bhfuil (gə w(f)uil): Forma d'estil indirecte afirmatiu
nach bhfuil (nakh w(f)uil): Forma interrogativa negativa i estil indirecte negatiu
táthar (táhər): Forma autònoma afirmativa
níltear (nilt(x)ár): Forma autònoma negativa
bhfuiltear (w(f)uilt(x)ər): Forma autònoma de bhfuil
deir (dér): ell/ella diu
Pronoms
mé (mé): jo
tú (tú): tu
sé (xé): ell
sí (xí): ella
muid (mid): nosaltres
sibh (xiv): vosaltres
siad (xiəd): ells/elles
mise (mixə): jo (emfàtic)
tusa (tusə): tu (emfàtic)
seisean (xéxán): ell (emfàtic)
sise (xixə): ella (emfàtic)
muide (midə): nosaltres (emfàtic)
sibhse: (xivxə): vosaltres (emfàtic)
siadsan (xiədsən): ells/elles (emfàtic)
Aquí teniu un petit joc de memòria d'Sporcle per practicar amb el vocabulari d'aquesta lliçó:
I ara és l'hora dels exercicis
Exercicis
Exercici 1
- Tá Máirtín ansin.
- Tá sé ansin anois.
- Tá Cáit ansin freisin.
- Tá sí ansin freisin.
- An bhfuil siad sásta?
- Tá seisean sásta, ach an bhfuil tusa sásta?
- Níl sibh anseo anois.
- Nach bhfuil duine ar bith sásta?
- Níltear sásta anseo anois.
Correccions (en lletra blanca, seleccioneu-les per a veure-les)
- En Martin és allà.
- Ara ell és allà.
- La Cait també és allà.
- Ella també és allà.
- Que estan satisfets?
- Ell està satisfet però tu estàs satisfet?
- Vosaltres no sou aquí ara.
- Que no hi ha ningú satisfet?
- Ara no s'està satisfet aquí.
Exercici 2
- Tá teach ansin.
- An bhfuil duine ar bith ann?
- Níl duine ar bith ann anois.
- Deir siad nach bhfuil Cáit ann anois.
- Ach an bhfuil Bríd ann?
- Níl Bríd ann ach a oiread.
- Tá doras anseo.
- Tá bord agus lampa ansin.
- Tá cupáin agus rudaí eile ansin freisin.
- Deir siad go bhfuil múinteor anseo anois.
- Tá muide sásta, ach an bhfuil siadsan sásta?
Correccions:
- La casa és allà.
- Que hi ha algú allà?
- Ara no hi ha ningú allà.
- Ells diuen que la Cait no és allà ara.
- Però na Brid és allà?
- La Brid tampoc no és allà.
- Aquí hi ha una porta.
- Allà hi ha una taula i un llum.
- Allà també hi ha copes i altres coses.
- Ells diuen que el professor ara és aquí.
- Nosaltres estem satisfets però ells estan satisfets?
Exercici 3
Quan el pronom va subratllat cal fer servir les formes emfàtiques. Quan allà va en cursiva cal fer servir ansin.
- En Martin i la Bird són allà.
- Hi ha una casa allà.
- Que allà no hi ha taules ni altres coses?
- No hi ha cap porta aquí.
- No hi ha ni homes ni nens aquí.
- Allà no hi ha un llum?
- No hi ha cap llum allà.
- No hi ha ni una porta ni una làmpada aquí.
- Ara estic satisfet.
- Estàs satisfet?
- Ell diu que ells també són aquí.
- Nosaltres estem satisfets però vosaltres esteu satisfets?
- També hi ha professors i altra gent.
- Tu no estas satisfet però jo estic satisfet.
- S'està satisfet allà.
Correccions:
- Tá Máirtín agus Bríd ansin.
- Tá teach ansin.
- Nach bhfuil boird agus rudaí eile ann?
- Níl doirse ar bith anseo.
- Níl fir ná gasúir anseo.
- Nach bhfuil lampa ar bith ann?
- Níl lampa ar bith ann.
- Níl doras ná lampa anseo.
- Tá mé sásta anois.
- An bhfuil tú sásta?
- Deir sé go bhfuil siad ann freisin.
- Tá muide sásta ach an bhfuil sibhse sásta?
- Tá múinteoirí agus daoine eile ann freisin.
- Níl tusa sásta ach tá mise sásta.
- Táthar sásta ansin.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada