Athabliain faoi mhaise daoibh

Avui, nit de Cap d'Any 31 evidentment no el dedicaré a penjar una lliçó sencera. Seria massa nerd. Així que em limitaré a dir-vos que...

ATHBLIAIN FAOI MHAISE DAOIBH

BON ANY A TOTHOM

Lliçó 28

Lliçó 28

Gramàtica

1. Sis verbs irregulars: L’irlandès és una llengua que destaca per la seva poca quantitat de verbs irregulars. Per ser precisos, cal dir que només en té 11. Comparant-ho amb llengües com el català, el castellà o l’anglès, és una quantitat ínfima de verbs irregulars. Una de les sorts que tenim é que un d’aquests verbs irregulars ja l’hem vist. És el verb bí, el qual pren les formes tá, raibh, níl, etc. Així doncs, només en cal aprendre’n 10 del 11 que té l’irlandès.

Ara bé, com bé podeu suposar, els verbs irregulars impliquen l’esforç addicional d’aprendre’ls de memòria. Per no aclaparar-vos amb tots els verbs irregulars, començarem veient-ne 6 i així només ens en quedaran 4 per veure. Aquests verbs són clois (sentir (soroll)), ith (menjar), tabhair (donar), beir (parir),  abair (dir) i teara (venir). Destacarem en vermell aquelles formes que s’allunyin de la regla per facilitar-ne l’estudi. Vegem-los:

Verb I: Clois (sentir (soroll))

Imperatiu singular: clois

Substantiu verbal: cloisteáil

Arrel de temps habituals: clois-

Arrel de futur i condicional: clois-

Pretèrit: chuala

Adjectiu verbal: cloiste

Verb II: ith (menjar)

Imperatiu singular: ith

Substantiu verbal: ithe

Arrel de temps habituals: ith-

Arrel de futur i condicional: íos-

Pretèrit: d’ith

Adjectiu verbal: ite

Verb III: tabhair (donar)

Imperatiu singular: tabhair

Substantiu verbal: tabhairt

Arrel de temps habituals: tug-

Arrel de futur i condicional: tabhar-

Pretèrit: thug

Adjectiu verbal: tugtha

Verb IV: beir (parir)

Imperatiu singular: beir

Substantiu verbal: breith

Arrel de temps habituals: beir-

Arrel de futur i condicional: béar-

Pretèrit: rug

Adjectiu verbal: beirthe

Verb V: abair (dir)

Imperatiu singular: abair

Substantiu verbal: rá

Arrel de temps habituals: deir-

Arrel de futur i condicional: déar-

Pretèrit: dúirt

Adjectiu verbal: ráite

Verb VI: teara (venir)

Imperatiu singular: teara

Substantiu verbal: teacht

Arrel de temps habituals: teag-

Arrel de futur i condicional: tioc-

Pretèrit: tháinig

Adjectiu verbal: teagtha

Els verbs que hem vist actuen, en cas de lenició, eclipsi i addició de sufixos com a verbs de la primera conjugació. L’únic verb excepcional en aquest cas és el verb abair (dir) que té les següents excepcions:

• Quan s’espera una lenició, la d’ inicial s’omet: ní ‘éarfinn (Jo no ho diria), ar ‘uirt sé? (Ell va dir?).
• La d inicial no pateix lenició en cas d’anar després d’una a en una relativa directa o de má en oracions en passat: sin é an fear a déarfas é (aquell és l’home que ho dirà), má dúirt sé (si ell va dir).
• Hi ha una relativa alternativa (a deir) amb significat de present o passat: cé a deir tú (Què dius?), Tá mé sásta, a deir sé (Estic content, diu ell).

2. La preposició idir: La preposició idir és l’equivalent en irlandès de la nostra preposició entre. La gràcia d’aquesta preposició, és que idir no causa cap mutació en el substantiu que la segueix. Així doncs, no trobem ni lenicions ni eclipsis ni pròtesis amb idir. Una de les altres gràcies d’aquesta preposició és que només presenta pronoms preposicionals en el plural però no pas en el singular i que, tret de en la primera persona del singular, empra els pronoms en forma disjuntiva. Vegem-ho:

Pronoms normals

idir mé = idir + mé (no pateix cap alteració)

idir thú = idir + tú (forma disjuntiva)

idir é/í = idir + sé/sí (forma disjuntiva)

eadrainn = idir + muid

eadraibh = idir + sibh

eadarthu = idir + siad

Pronoms emfàtics

idir mise = idir + mise (no pateix cap alteració)

idir thusa = idir + tusa (forma disjuntiva)

idir eisean / ise = idir + seisean/sisè (forma disjuntiva)

eadrainne = idir + muide

eadraibhse = idir + sibhse

eadarthusan = idir + siadsan

Quant als usos secundaris d’idir, val a dir que no n’hi ha gaires. Com ja hem dit, trobem l’ús bàsic que és l’equivalent a la nostra preoposició entre.

• Tá spás idir an bord agus an balla. (Hi ha un espai entre la taula i la paret.)
• Beidh Cáit anseo idir an dó agus an trí. (La Cait serà aquí entre les dures i les tres.)

A banda d’aquest ús, trobem que idir també es pot emprar per formar l’equivalent d ela nostra construcció tant l’un com l’altre. Quan això passa, idir pot causar lenició a la següent paraula, tot i que normalment no altera les paraules que comencen amb s o t. Quan hi ha lenició, aleshores el singular pren un significat general, que normalment traduïm amb un plural. Vegem-ho:

  

• Bhí idir sean agus óg ann. (Hi havia tant gent gran com gent jove.)
• Tá idir balla agus ceann briste. (Tant la paret com el sostres estan trencats.)
• Idir fhear agus bhean (Tant homes com dones)
• Idir bheithnigh agus chaoirigh (Tant vaques com ovelles)

3. Genitiu amb vocal caol i terminació irregular: Hi ha un grup reduït de paraules de gènere masculí que alteren o afegeixen una vocal final per una vocal caol i a les quals també se n’altera la grafia i la pronunciació en el moment de formar el genitiu. Vegem-ho:

Grup 1: ea per i

leanbh (nen) >>>> linbh >>>> caipín an linbh (gorra del nen)

ceann (cap) >>>> cinn >>>> mullach an chinn (part de dalt del cap)

fear (home) >>>> fir >>>> cóta an fhir (abric de l’home)

breac (truita de riu) >>>> bric >>>> ag marú an bhric (pesca de la truita)

greann (humor) >>>> grinn >>>> údar grinn (font d’humor)

Grup 2: a per o

glas (pany) >>>> glois >>>> poll an ghlois (forat del pany)

crann (arbre) >>>> croinn >>>> barr an chroinn (cop de l’arbre)

ball (lloc, indret) >>>> boill >>>> i lár boill (al mig del lloc)

tarbh (toro) >>>> toirbh >>>> cloigeann an toirbh (crani del toro)

sac (sac) >>>> soic >>>> béal an tsoic (boca del sac)

Grup 3: Completament irregulars

muineál (coll) >>>> muiníl >>>> baic an muiníl (clatell del coll)

Mícheál (Miquel) >>>> Míchíl >>>> cóta Mhichíl (l’abric d’en Miquel)

mac (fill) >>>> mic >>>> an bean mo mhic (la dona del meu fill)

4. El vocatiu singular: Com ja vam veure a la lliçó 4, per formar un vocatiu cal afegir la partícula a al davant i causar lenició en la següent paraula i adjectius. Ara bé, en els masculins cal, a més alterar la terminació de la mateixa manera que si estiguéssim formant un genitiu (repasseu la lliçó 27). Hi ha, emperò, dos grups de paraules que no es veuen afectats per aquesta alteració.

Grup 1: Substantius acabat amb –(e)ánach

Les paraules que acaben amb –(e)ánach (i també stócach (home jove) i madadh (gos)) afegeixen –aí al lloc de la síl·laba final. Vegem-ho:

• A chluasanaí! (Talòs!)

Grup 2: Inanimats expressius

Quan s’empren substantius que designen un objecte inanimat com a forma expressiva d’adreçar-se a algú, especialment quan és per insultar o mostrar afecte. Vegem-ho:

• A stór! (Tresor! Estimat!)
• A bhéal mór! (Bocamoll!)
• A chloigeann pota! (Fumeta! Porrer!)

5. El sufix diminutiu: El sufix –ín és el sufix que s’empra per designar el diminutiu d’una cosa. Com en català, també pot fer-se servir per designar algú de forma afectiva o amb menyspreu. Normalment es forma afegint –ín al substantiu. Quan un substantiu acaba amb una consonant regida per una vocal leathan aleshores aquesta mateixa consonant passa a estar regida per un consonant caol. L’única excepció és la consonant –ch, la qual segueix estant regida per una consonant leathan després d’afegir-hi el sufix (exemple: teach >>>> teachaín). Vegem uns quants diminutius:

• bád >>>> bádín (barqueta)
• fuinneoig >>>> fuinneoigín (finestreta)
• cró >>>> cróín (petit rafal)
• geata >>>> geaitín (porteta)
• gob >>>> goibín (bec petit)
• siopa >>>> sipín (botigueta)
• hata >>>> haitín (barretet)
• teach >>>> teachaín (caseta)
• coileach >>>> coileachaín (gall petit)

I vista la gramàtica, passem a veure el vocabulari.

Vocabulari

Substantius

baintreach (bántxrákh) (plural: baintreacha (bántrákhə)) (f.): vídua

bairille (bárələ) (plural: bairillí (bárəlí)): barril

ball (bal) (plural: baill (bál)): part, membre

breac (brák) (plural: bric (brək)): truita de riu

brionglóid (bringlój) (plural: brionglóidí (bringlójí)) (f.): somni

cluasánach (kluəsánəkh) (singulare tantum): talòs

col ceathar (kol káhər) (plural: col ceathracha (kol káhrəkhə)): cosí

cónra (kónrə) (plural: cónraíocha (kónríkhə)) (f.): taüt

contae (konte) (plural: contaecha (kontekhə)): comtat

Contae Mhaigh Eo (konte wákh io): Comtat de Mayo

diabhal (jawəl) (plural: diabhala (jawələ)): diable, dimoni

dúil (dúl) (singulare tantum) (f.): desig

fainic (fánək) (plural: fainiceacha (fánəkákhə)) (f.): avís, advertència

feall (fál) (plural: feallanna (fálənə)): traïció, vergonya

glas (glas) (plural: glasanna (glasənə)): pany

grásta (grástə) (singulare tantum): gràcia, misericòrdia, indulgència

greann (grán) (singulare tantum): diversió

greim (grém) (plural: greamanna (grámənə)): subjecció, encaixada

iasacht (iəsəkht) (plural: iasachtaí (iəsəkhtí)) (f.): préstec

leanbh (lánw) (plural: leanaí (lání)): nen

muineál (minál) (plural: muineáil (minál)): coll

mullach (muləkh) (plural: mullaí (mulí)): cim, part de dalt

roilig (riləg) (plural: roiligeacha (riləgəkhə)) (f.): cementiri

rópa (rópə) (plural: rópaí (rópí)): corda

sac (sak) (plural: saic (sak)): sac

Seán (xán): Sean

Séamas (xéməs): Séamas

sochraide (sokhrájə) (plural: sochraidí (sokhrájí)) (f.): funeral

stócach (stókəkh) (plural: stócaí (stókí)): jove

stór (stór) (plural: stórtha (stórhə)): tresor

Tomás (tomás): Tomàs

tórramh (tórəw) (plural: torraíocha (toríkhə)): vetlla

trioblóid (txriblój) (plural: trioblóidí (txriblójí)) (f.): problema, malaltia

tumálaí (tumálí) (plural: tumálaithe (tumáláhə)): conductor

uaigh (uəkh) (plural: uaigheanna (uəkhənə)) (f.): tomba

Verbs

báigh (bákh) (1) (bá (bá)): ofegar

croch (krokh) (1) (crochadh (krokhəkh)): aixecar, penjar

fuagair (fuəgár) (2) (fuagairt (fuəgártx) (f.)): anunciar

glasáil (glasál) (1) (glasáil (glasál) (f.)): bloquejar, tancar, barrar

iompair (ompár) (2) (iompair (ompár)): dur, portar, carregar

maraigh (marəkh) (2) (marú (marú)): matar

scaoil (skil) (1) (scaoileadh (skilákh)): deiar anar, alliberar

tumáil (tumál) (1) (tumáilt (tumáltx) (f.)): conduir

Miscel·lània

ar fud (ər fud): entre, pels volts de Nota: Va sempre seguit de genitiu

ar iasacht (ər iəsəkht): com a préstec Nota: Va sempre seguit de genitiu

cam (kam): tort, doblegat, tortuós

cúng (kúng): estret

cúthal (kúhəl): tímid

i dtaobh (ə diw): quant a, sobre Nota: Va sempre seguit de genitiu

mór millteach (mór miltxákh): gegantí

sleamhain (xláwán): llis, relliscós

teann (txán): tens, ferm

tobann (tobən): sobtat, brusc

I vet aquí el joc de vocabulari corresponent

Vocabulari de la lliçó 28

I ara passem a fer els exercicis.

Exercicis

Exercici 1: Text

AN TIMPISTE

Maraíodh Tomás Mór san oíche Dé Máirt. Tharla sé chomh tobann sin. Ní raibh súil ag duine ar bith leis. (Cé go gcaithfidh mé a rá go raibh brionglóidí aisteacha 'am i dtaobh an bháis san oíche Dé Luain.)

Fear mór millteach a bhí in Tomás. Duine cuthal a bhí ann; an fear bocht - grásta ó Dhia ar a anam. Bhí sé ar saoire thíos i gContae Mhaigh Eo nuair a tharla an timpiste. Bhí an-dúil aige san iaseach agus bhí sé ag goil ag caitheamh coicís ag iascach ar fud Chontae Mhaigh Eo in éindí le Seán. Is col ceathar dhó é Seán.

Tráthnóna Dé Máirt, bhí sé ag iarraidh a ghoil ar cuairt ag bean a mhic i nGaoth Sáile. (Bhí leanbh aici le gairid.) Bóthar cam cúng a bhí ann. Bhí sé sleamhain freisin mar gheall ar go raibh sé ag báisteach. Bhí leoraí mór trom i Iár an bhóthair a raibh bairillí ceanglaithe le rópaí uirthi. Ní raibh na rópaí uilig sách teann. Go tobann, thug Seán faoi deara go raibh ceann acu scaoilte sa gcaoi nach raibh greim ceart aige ar cheann de na bairillí. Thosaigh sé ag fuagairt ar thumálaí an leoraí. Fainic ! Fainic!

Bhí sé romhall. Thit an bairille anuas i mullach an chairr. D'imigh sí ó smacht. Crochadh den bhóthar í agus buaileadh faoin gclaí í. Caitheadh Tomás Mór amach i mullach a chinn. Eadrainn féin, is mór an feall nach raibh an doras glasáilte.

Tháinig tumálaí an leoraí slán as. Níor gortaíodh ar chor ar bith é. Tugadh Tomás Mór agus Seán ag Ospidéal an Chontae. Bhí muineál Thomáis Mhóir briste agus fuair sé bás uair an chloig ina dhiaidh sin. Bhí cosa Sheáin briste ach tiocfaidh seisean as, le cúnamh Dé.

Tugadh corp Thomáis Mhóir abhaile anseo mar rugadh agus tóigeadh sa bparáiste seo é. Bhí an tórramh ann san oíche Dé Máirt agus bhí an tsochraide ann maidin Déardaoin. Cuireadh é thar éis Aifreann a dó dhéag.

Bhí sochraide mhór ann. Bhí idir sean agus óg ann. Bhí isteach is amach le céad carr taobh amuigh den roilig. Bhí na daoine anonn is anall ag caint leis an mbaintreach. 'Ní maith liom do thrioblóid,' a deir siad (sin é a deireanns ’chuile dhuine anseo). ‘Tá a fhios agam é, a stór,' a dúirt an bhaintreach. 'Muise, an creatúr, d'imigh sé go tobann,’ a bhí na daoine a rá. D'iompair na fir an chónra go dtí an uaigh. Ansin dúirt an sagart na paidreacha.

Cuireadh Tomás Mór san uaigh ar cuireadh a athair inti fiche bliain ó shin nuair a bádh é.

Traducció:

L’ACCIDENT

En Tomàs Mór va ser mort la nit del dimarts. Va passar de sobte. Ningú s’ho esperava. (Tot i que he de dir que jo vaig tenir un somni estrany sobre la mort la nit de dilluns.)

En Tomàs era un home gran i enorme. Era una persona tímida; el pobre, que Déu l’empari. Era de vacances al comtat de Mayo quan l’accident va passar. Li agradava molt pescar i passaria dues setmanes pecant pel comtat de Mayo junt amb en Seán. En Seán és el seu cosí.

La tarda de dimarts volia anar a visitar la dona del seu filla a Gaoth Sáil. (Ella havia tingut un nen recentment) Era un camí estret i tortuós. Relliscava perquè plovia. Hi havia un camió gran i pesat al mig del comí sobre el qual hi havia barrils lligats amb cordes. Totes les cordes no eren prou tenses. De cop i volt en Seán s’adonà que una de les cordes estava lliure de manera que no tenia subjecció sobre un dels barrils. Va començar a cridar al conductor del camió: ‘Compte! Compte!’

Era massa tard. El barril va caure sobre el cotxe. Va perdre el control. Va sortir del camí i s’estimbà contra una rasa. En Tomàs Mór va sortir disparat de cap. Entre nosaltres, va ser una cosa terrible que la porta no estigués barrada.

El conductor del camió va sobreviure sencer. No estava ferit en absolut. En Tomàs Mór i en Seán van ser duts a l’Hospital del Comtat. El coll d’en Tomàs Mór estava trencat i va morir una hora després. Les cames d’en Seán estaven trencades però sobreviurà amb l’ajuda de Déu.

El cos d’en Tomàs Mór va ser dut aquí ja que ell va néixer i va créixer en aquesta parròquia. La vetlla va ser el dimarts a la nit i el funeral el matí del dijous. Va ser enterrat després de la missa de les dotze.

Hi hagué un gran funeral. Tant joves com vells hi eren. Hi havia uns cent cotxes fora del cementiri. La gent hi era per parlar amb la vídua ‘Ho sento pels teus problemes’ deien (això és el que tothom diu aquí) ‘Ja ho sé’ deia la vídua. ‘Certament, el pobre se n’anà de sobte’ deia al gent. Els homes van dur el taüt a la tomba. Aleshores el capellà digué les pregàries.

En Tomà Mór va ser enterrat a la tomba on el seu para va ser enterrat fa vint anys quan s’ofegà.

Exercici 2: Completar frases

A. Completeu les següents frases emprant el verb irregular adient.

1. Cloiseann an bhean úd an iomarca scéalta ______________ sí inné go raibh Máirtín ag ól aríst.
2. Ithim ‘chuile shórt. Is cuma céard a thabharfas tú dhom, ______________ mé é.
3. Tháinig Francach inné ______________ Sasanach amáireach ______________ go leor strainséaraí anseo ’chuile bhliain.
4. Cé ______________ fá leis an mbean sin ? Deireann Séamas i gcónaí gur bean an-bhred i.
5. Eadrainn féin, abair liom cé dúirt tú leis ansin ? Nar ______________ tú rud ar bith leis ? Nach mbeadh sé níos fearr rud eicínt a ______________?
6. Beireann an bhó ag an am seo ’chuile bhliain ______________ sí aréir.
7. Cén áit ar tóigeadh thú? Ar ______________ agus tóigeadh anseo thú ?
8. ______________ ar ais anseo aríst amáireach agus beidh mé in ann airgead a thabhairt dhuit.
9. An síleann tú go dtiocfaidh sé? Ní ______________ é.
10. Teara aríst gan mórán achair. Ná bíodh sé i bhfad nó go ______________ tú ar ais aríst.
11. Beir thusa ar mo mhála ar feadh nóiméad agus féadfaidh tusa ______________ ar mo mhaide.
12. Rugús ar an bhfear a ghoid an t-airgead. Is mór an feall nach féidir ______________ ar an bhfear eile.

Solucions:

1. Cloiseann an bhean úd an iomarca scéalta chuala sí inné go raibh Máirtín ag ól aríst.
2. Ithim ‘chuile shórt. Is cuma céard a thabharfas tú dhom, íosfaidh mé é.
3. Tháinig Francach inné tiocfaidh Sasanach amáireach teagann go leor strainséaraí anseo ’chuile bhliain.
4. Cé déarfá fá leis an mbean sin ? Deireann Séamas i gcónaí gur bean an-bhred i.
5. Eadrainn féin, abair liom cé dúirt tú leis ansin ? Nar ‘úirt tú rud ar bith leis ? Nach mbeadh sé níos fearr rud eicínt a rá?
6. Beireann an bhó ag an am seo ’chuile bhliain rug sí aréir.
7. Cén áit ar tóigeadh thú? Ar rugadh agus tóigeadh anseo thú ?
8. Teara ar ais anseo aríst amáireach agus beidh mé in ann airgead a thabhairt dhuit.
9. An síleann tú go dtiocfaidh sé? Ní ‘éarfainn é.
10. Teara aríst gan mórán achair. Ná bíodh sé i bhfad nó go dtiocfaidh tú ar ais aríst.
11. Beir thusa ar mo mhála ar feadh nóiméad agus féadfaidh tusa breith ar mo mhaide.
12. Rugús ar an bhfear a ghoid an t-airgead. Is mór an feall nach féidir breith ar an bhfear eile.

B. Escriviu el nominatiu singular de les següent paraules entre parèntesi.

1. Tá nead ag an éan i mbarr (an chroinn).
2. Ní raibh béal (an tsoic) sách mór.
3. Thit mé ar chúl (mo chinn).
4. Bhí cóta (an linbh) bán.
5. Croch suas cóta (an fhir).
6. Tá bean (mo mhic) tinn.

Solucions:

1. crann
2. sac
3. ceann
4. leanbh
5. fear
6. mac

C. Afegiu el sufix diminutiu a les següent paraules.

1. cota
2. teach
3. maide
4. deoch
5. leabhar
6. saighdiúr
7. bróg
8. doras

Solucions:

1. cóitín
2. teachaín
3. maidín
4. deochaín
5. leabhairín
6. saighdiúirin
7. bróigín
8. doirisín

Exercici 3: Traducció de frases

1. La nit passada somiava en la mort. Suava de por.
2. Compte! Hi ha una corda deixada anar. No té subjecció sobre el barril. Compte o caurà!
3. Jo cridava al conductor del camió.
4. Tot i que el barril va caure de cop sobre el cotxe, ningú va ser ferit.
5. La dona d’en Tomàs Mór va néixer i va créixer en aquesta parròquia. Va ser enterrada a la mateixa tomba. Hi hagué un gran funeral.
6. En Seán li agraden molt els cotxes. És un conductor perillós. La porta del cotxe estava tancada?

Solucions:

1. Bhí mé ag brionglóidí aríst aréir i dtaobh an bháis (faoin mbás). Bhí mé ag cur allais leis an bhfaitíos.
2. Fainic! Tá rópa scaoilte. Níl greim ar bith aige ar an mbairrille. Fainic an dtitfeadh sé.
3. Bhí mé ag fuagairt ar thumálaí an leoraí.
4. Cé gur thit an bairille anuas go tobann i mullach an chairr, níor gortaíodh duine ar bith.
5. Rugadh agus tóigeadh bean Thomáis Mhóir sa bparáiste seo. Cuireadh í san uaigh chéanna. Bhí sochraide mhór ann.
6. Tá an-dúil ag Seán i gcarranna. Is tumálaí an-chontúirteach é. An bhfuil doras an chairr glasáilte?

Tá brón orm agus Oíche Shamhna shona daoibh!

Sento dir-vos que, com que aquests darrers dies d'octubre m'he estat actualitzant l'ordinador, aquest mes no hi podrà haver l'actualització corresponent.

HO SENTO 

TÁ BRÓN ORM



Per cert...

Dála an scéil...

Bona Oíche Shamhna a tothom!

Oíche Shamhna shona daoibh!



Trick or treat, o com diem en irlandès...
Bob nó bia!



(aquesta darrera imatge conté un error d'ortografia, ja que hauria de ser shona, no pas sona )

Lliçó 27

Lliçó 27

Gramàtica
1. L’adjectiu verbal dels verbs regulars: Vegem com es formen els adjectius verbals dels verbs regulars. Comencem, com és d'esperar, per la primera conjugació. Als verbs de la primera conjugació només cal afegir-hi -ta si al darrera vocal de l'arrel és leathan i -te sí és caol. A més, si l'arrel en qüestió acaba amb -gh, aleshores aquesta consonant desapareix. Vegem-ho:

• glan >>>> glanta
• bris >>>> briste
• léigh >>>> léite
• nigh >>>> nite

Ara bé, si l'arrel d'un verb de la primera conjugació acaba amb b, p, t, d, g, c, bh o bé mh, aleshores afegirem -tha o -the. Vegem-ho:

• scuab >>>> scuabtha
• ceap >>>> ceaptha
• goid >>>> goidthe (també admet la grafia amb t perquè dth passa a proninciar-se t: goid >>>> goite)
• fág >>>> fágtha
• scríobh >>>> scríobhtha (també admet la grafia amb f perquè bhth passa a proninciar-se f: scríobh >>>> scríofa)
• snámh >>>> snámhtha (també admet la grafia amb f perquè mhth passa a pronunciar-se f: snámh >>>> snáfa)

Un petit grup de verbs de la primera conjugació que acaben amb –r també fan servir els sufixos -tha i –the en comptes de –ta i –te. Aquests són: bearr (afaitar), gearr (tallar), scar (separar) i comhair (comptar).

En els verbs de la segona conjugació eliminem la –gh final i aleshores afegirm els sufix –aithe si la darrera vocal és leathan o –ithe si la darrera vocal és caol. Cal tenir en compte que les arrels acabades amb l, n o r també admeten els sufixos –aite i –ite respectivament. Quan fem servir aquesrs sufixos alternatius, aleshores no modifiquem l’arrel a les últimes lletres. Vegem-ho:

• salaigh >>>> salaithe
• coinnigh >>>> coinnithe
• oscail >>>> osclaithe / oscailte
• imir >>>> imrithe / imirte

I bé, vista la manera de formar l’adjectiu verbal dels vebrs regulars cal pregunar-se de què coi serveixen aquests adjectius verbals. És molt senzill: són pràcticament equivalents als nostres participis. Més concretament, serveixen per a expressar l’estat resultant d’una acció.

• Tá an bord briste. (La taula està trencada)

A causa d’això, l’adjectiou verbal es pot fer servir com qualsevol altre adjectiu atributiu:

• Tá an bord briste thall ansin. (La taula trencada és per allà.)

2. Els prefixos so-, do- i in-: Els prefixos so- (fàcilment), do- (impossible de) i in- (possible de) són prefixos que es fan servir amb els adjectius verbals. Vegem-los:

• Tá an ghloine sobhriste. (El vidre és fàcilmetn rompible.)
• Tá an obair sin dodhéanta. (Aquella feina és impossible de fer.)
• Níl sé sin inite. (Allò no és comestible (Literlament: Allò no és possible de menjar.))

Una cosa ben curiosa del prefixos so- i do-, a banda de provocar lenició com bé podem veure, és la seva pronunciació. Quan aquests prefixos van seguits d’una síl·laba amb vocal leathan, aleshores es pronuncien su- i du- respectivament. Ara bé, quan la vocal de la següent síl·laba és caol, aleshores es pronuncien si- i di-. A més, aquests prefixos són tònics, per la qual cosa les paraules prefixades per so- i do- tenen dues síl·labes tòniques: la del prefix i la de la paraula. En aquest darrer sentit, són molt semblants als nostres adverbis acabat amb –ment.

Quant a in-, val a dir aque aquest prefix no causa lenició ni pateix alteracions en la pronunciació i sempre és àton (ən-), per la qual cosa l’accent tònic recau sempre sobre la paraula que prefixa.

3. El genitiu masculí amb vocal caol: A la lliçó 25 ja vam dir que h8i havia mots en irlandès que per formar el genitiu no s’alteraven i d’altres que afegien una vocal. Sobre aquests darrers ens n’ocuparem al llarg de les properes lliçons. Comencem per les paraules que formen el genitiu amb alteració de vocal leathan final cap a vocal caol que són de gènmere masculí. Aquestes són:

• La majoria de paraules masclines que tenen com a darrera vocal una vocal leathan. Per exemple: bád (barca) >>>> an bháid (de la barca), arm (exèrcit) >>>> airm (de l’exèrcit)
• En algunes paraules, també s’altera la vocal mitjana per fer que sigui acabada amb vocal caol. Per exemple: doras (porta)>>>> an doiris (de la porta)
• Quan la darrera vocal del nominatiu és ia, aleshores aquesta vocal muta a éi. Per exemple: iasc (peix) >>>> éisc (del peix)
• Si les darreres vocals del nominatius són éa o ea precedides d’un altra vocal caol, aleshores aquestes muten cap a éi i i Per exemple: airgead (diners) >>>> airgid (dels diners)
• Quan la terminació del nominatiu és –(e)ach, aleshores aquesta terminació esdevé –(a)igh. Per exemple: aonach (fira) >>>> aonaigh (de la fira)

I dit això, passem a veure’n uns exemples il·lustratius:

• bád (barca) >>>> caiptín an bháid (capità de la barca)
• Peadar (Peadar) >>>> cóta Pheadair (abric d’en Peadar)
• doras (porta) >>>> láimh an doiris (mànec de la porta)
• éan (ocell) >>>> nead an éin (niu de l’ocell)
• airgead (diners) >>>> mála an airgid (bossa dels diners)
• aonach (fira) >>>> lá an aonaigh (dia de la fira)
• cogadh (guerra) >>>> aimsir an chogaidh (temps de guerra)
• clog (rellotge) >>>> éadan an chloig (la cara del rellotge)
• poll (forat) >>>> béal an phoill (la boca del forat)
• cnoc (turó) >>>> barr an chnoic (cim del turó)
• arm (exèrcit) >>>> lucht an airm (la gent de l’exèrcit)
• iasc (peix) >>>> mála an éisc (la bossa del peix)

 
4. L’ús d’adjectiu amb genitius masculins: Els adjectius que van després d’un genitiu masculí pateixen lenició allà on és possible patir-ne. Els adjectius monosil·làbics transformen la darrera consonant de leathan a caol (mór >>> mhóir), ara bé, els adjectius monosil·làbic acabats amb ll, nn, rr o m no pateixen aquesta alteració. Els adjectius acabat amb –(e)ach també formen adquireixen la terminació –(a)igh.

Hi ha un parell d’adjectius, emperò, que tenen forma irregular quan van amb un substantiu masculí genitiu. Aquests són uasal (noble), que pren la forma uasail, i beag (petit) que pren la forma bhig.

I vista la gramàtica, passem a veure el vocabulari.

Vocabulari

Substantius

achar (akhər) (singulare tantum): distància, període

allas (aləs) (singulare tantum): suor

aonach (inəkh) (plural: aontaí (intí)): fira

beagán (bágán) (plural: beagáin (bágán)): un xic, una mica

binn (bin) (plural: beanna (bánə)) (f.): gablet

caiptín (káptxín) (plural: caiptíní (káptxíní)): capità

ceantar (kántər) (plural: ceantracha (kántrəkhə)): districte, àrea

cliabh (kliəw) (plural: cléibh (klév)): cistella

comhlódar (kowlódər) (plural: comhlódair (kowlódár)): família, companyia

corp (korp) (plural: coirp (korp)): cadàver

cró (kró) (plural: crótí (krótxí)): latrina

cúirt (kúrtx) (plural: cúirteanna (kúrtxánə)) (f.): tribunal

cúram (kúrəm) (plural: cúrama (kúrəmə)): cura, responsabilitat

dlí (jlí) (plural: dlíonna (jlínə)): llei

dlíodóir (jlídór) (plural: dlíodóirí (jlídórí)): advocat

donacht (donəkht) (singulare tantum) (f.): misèria, malaltia

faisean (fáxán) (singulare tantum): moda

geard (gárd) (plural: geardanna (gárdənə)): jardí, pati

gob (gob) (plural: goba (gobə)): bec, broc, proa

luach (luəkh) (plural: luachanna (luəkhənə)): valor, preu

misneach (mixnákh) (singulare tantum): coratge

nead (nád) (plural: neadracha (nádrəchə)) (f.): niu

pórtar (pórtər) (singulare tantum): porter

scoilt (skoltx) (plural: scoilteanna (skoltxánə)) (f.): divisió, esquerda

seanfhocal (xánokəl) (plural: seanfhocla (xánoklə)): proverbi

stór (stór) (plural: stóir (stór)): planta, pis

Verbs

amhdaigh (awdákh) (2) (amhdachtáil (awdəkhtál) (f.)): admetre

ardaigh (ardákh) (2) (ardú (ardú)): elevar, aixecar

comhair (kowár) (1) (comhaireamh (kowáráw)): comptar

corraigh (korákh) (2) (corraí (korí)): marxar

feil (fél) (1) (feiliúint (félúntx)): ser adequat a, ser apropiat

lobh (low) (1) (lobhadh (lowəkh)): podrir-se

oibrigh (obrəkh) (2) (oibriú (obrú)): elaborar, utilitzar

scar (skar) (1) (scaradh (skarəkh)): seprarar, estendre

scoilt (skoltx) (1) (scoilteadh (skoltxákh)): esquerdar, dividir

Miscel·lània

(ar) feadh ((ər) fákh): durant

beag bídeach (bág bíjákh): petitó

cliste (klixtxe): llest

congarach do (kongərəkh də): adjacent a

de bharr (jə war): com a fruit de, com a resultat de

de réir (jə rér): a mesura que

láidir (lájər): fort

Aquí teniu el joc corresponent a aquesta lliçó:

Vocabulari de la lliçó 27

I havent vist el vocabulari, passem a fer els exercicis.

Exercicis

Exercici 1: Text

PEADAR AGUS A THEACH

Tá teach Pheadair i lár an bhaile mhóir. Níl ann ach ‘teach beag bídeach’ mar a deir sé féin. Tá dhá stór ann. Td seomra amháin agus cisteanach bheag thíos an staighre. Tá dhá sheomra codlata thuas an staighre. Tá geard ar chúla an tí. Tá cró beag sa ngeard le haghaidh an ghuail.

Níor choisin an teach mórán airgid. Bhí sé i gceantar a raibh na tithe ligthe chun donacht ann. Ó aimsir an chogaidh amach, bhí muintir an bhaile mhóir ag fágáil ceantracha mar seo ar shon na dtithe nua, atá tamall amach ón mbaile mór. Ansin, gan mórán achair, ní raibh mórán comhlódaracha fanta ann. De réir mar a bhí na seandaoine ag fáil bháis, bhí an ceantar uilig ag goil chun donacht. Ach le bliain nó dhó anuas, tá sé go mór sa bhfaisean ag daoine óga tithe mar sin a cheannacht.

Níor thig Peadar nó go raibh sé ceannaithe cé chomh dona is a bhí an teach. Bhí an t-orlar thuas an staighre lofa. Go deimhin, bhí an staighre é féin ag tosaí ag lobhadh. Bhí ceann de na ballaí sa gcisteanach scoilte. Sílim féin go raibh scoilt i mbinn an tí. Bhí 'chuile dhuine ag rá leis gur dear mad é seanteach a cheannacht. ‘Ceannaigh seanrud agus bí gan aon rud’ a bhí daoine a rá. Bíonn seanfhocla mar sin i gcónaí ag daoine cliste i gcás mar sin.

D’amhdaigh Peadar go raibh droch-chaoi ar an teach. Ach ní raibh neart anois air ach tosaí ag obair. Ní bhíonn obair ar bith dodhéanta má choinníonn tú do mhisneach.

D'fhéadfá a rá nar chaill Peadar a mhisneach. D'fheicfeá ansin é 'chuile oíche den tseachtain ag obair agus ag cur allais. Siúinéara iontach atá ann agus tá sé breá laidir. Tá sé go maith ag oibriú an chasúir nó ag plé leis an sábh. Ní raibh sé i bhfad nó go raibh adhmad nua curtha in áit an tseanadhmaid agus an staighre agus na doirse uilig péinteáilte. Gan mórán achair, bhí caoi curtha ar na ballaí uilig.

Is dlíodóir é Peadar agus is maith leis cónaí i lár an bhaile mhóir. Tá an teach congarach do na cúirteanna agus feileann sé sin dhó. Ar ndóigh, tá luach an tí ag ardú de réir mar atá daoine óga ag ceannacht agus ag socrú suas seantithe eile sa gceantar. Is fiú slam airgid amach anseo é. ‘Ach ní hé an t-airgead a chomhaireanns,' a deir Peadar, 'tá mé sásta anseo agus níl sé ar intinn agam corraí as seo ar shon an airgid.'
 

Traducció:

EN PEADAR I CASA SEVA

La casa d’en Peadar és al centre del poble. Només és ‘una casa petitona’ com ell mateix diu. Té dos pisos. A sota hi ha una habitació i una cuina petita. A dalt hi ha dos dormitoris. Hi ha un pati darrere la casa. Hi ha una petita latrina al pati del carbó.

La casa no va costar gaire diners. Era un districte on les cases havien sigut abandonades. Des de la guerra ençà, la gent del poble deixava districtes com aquest per cases noves que són a una distància del poble. Aleshores, sense que passés gaire temps, no hi quedaven gaire famílies allà. A mesura que els vells morien, tota la zona estava sent abandonada. Això no obstant, des de fa un any o dos, és moda per a la gent jove comprar cases com aquelles.

En Peadar no entenia fins que ja va estava comprada com n’era de dolenta la casa. El terra del pis de dalt estava podrit. Certmaent, les escales mateixes s’estaven començant a podrdi. Una de les parets de la cuina estava esquerdada. Jo mateix crec que hi ha via una esquerda en un dels gablets. Tothom deia que era un error comprar una casa vella. ‘Compra una cosa vella i queda’te-n sense’ deia la gent. La gent llesta sempre té proverbis com aquest.

En Peadar va admetre que la casa estava en mal estat. Això no osbtant, res hi ajudava tret de començar a treballar. Res no és impossible de fer si mantens el teu coratge ben amunt.

Certament, en Peadar no va perdre el seu coratge. El veie cada nit de la setmana treballant i suant. Ell és un gran fuster i és bo i fort. És bo fent servir el martell i tractant amb la serra. No va passar giare temps fisn que fusta nova havia sigut posada al lloc de la vella i totes les portes estaven pintades. I no gaire després, totes les parets estaven arreglades.

En Peadar és advocat i li agrada viure al centre del poble. La casa és adjacent als tribunals i això li va bé. Evidentment, el valor de la casa està pujant a mesura que la gent jove compra i arregla altres cases velles del districte. Valdrà una pila de diners en el futur. ‘No osbtant això, no són els diners el que compta.’ diu en Peadar ‘Estic contant aquí i no tinc intenció de marxar d’aquí per diners’.

Exercici 2: Completar frases

A. Completa les següents frases amb l’adjectiu verbal més adient.

1. Tá mé ag glanadh an tseomra. Beidh sé _________ gan mórán achair.
2. Tá mé ag péinteáil an doiris. Beidh sé _________ gan mórán achair.
3. Bhí sé ag athrú a sheaicéid. Anois tá an seaicéad _________ .
4. Bhí siad ag níochán a gcuid éadaí. Tá siad _________ anois.
5. Oscail an fhuinneoig. Nuair a bhéas an fhuinneoig _________ , ní bheidh an seomra rothe.
6. Tá sé ag dúnadh an phoill. Tá sé beagnach _________ cheana féin.
7. Bhí leitir agat le cur chun bealaigh. An bhfuil sí _________ chun bealaigh fós?
8. Bhí siad ag caint ar theach nua a cheannacht. Anois, faoi dheireadh tá sé _________ .
9. Bhíodh na seandaoine ag ligean tithe chun donacht. Anois tá siad _________ chun donacht.
10. Bhí sibh ag dó na seanpháipéir. An bhfuil siad uilig _________ ?
11. Bhí an t-orlár le scuabadh, ach tá sé _________ faoi dheireadh.
12. Níl an obair dodhéanta. Má choinníonn tú do mhisneach, beidh sí _________ anocht.

Solucions:

1. Tá mé ag glanadh an tseomra. Beidh sé glanta gan mórán achair.
2. Tá mé ag péinteáil an doiris. Beidh sé péinteáilte gan mórán achair.
3. Bhí sé ag athrú a sheaicéid. Anois tá an seaicéad athraithe.
4. Bhí siad ag níochán a gcuid éadaí. Tá siad nite anois.
5. Oscail an fhuinneoig. Nuair a bhéas an fhuinneoig osclaithe, ní bheidh an seomra rothe.
6. Tá sé ag dúnadh an phoill. Tá sé beagnach dúinte cheana féin.
7. Bhí leitir agat le cur chun bealaigh. An bhfuil sí curtha chun bealaigh fós?
8. Bhí siad ag caint ar theach nua a cheannacht. Anois, faoi dheireadh tá sé ceannaithe.
9. Bhíodh na seandaoine ag ligean tithe chun donacht. Anois tá siad ligthe chun donacht.
10. Bhí sibh ag dó na seanpháipéir. An bhfuil siad uilig dóite?
11. Bhí an t-orlár le scuabadh, ach tá sé scuabtha faoi dheireadh.
12. Níl an obair dodhéanta. Má choinníonn tú do mhisneach, beidh sí déanta anocht.

B. Busqueu els subtantius en forma genitiva i convertiu-los a la forma nominativa.

1. ag oibriú an chasúir, ainm an ghasúir, mala an dochtúir, gunna an tsaighdiúir
2. i lár an orláir, ag gearradh an chláir, doras an chairr
3. deoch phórtair, teach Pheadair, ar bharr an chabhantair, treasna an bhóthair, póca mo threabhsair
4. ag baint an fhéir, ag léamh an pháipéir, ag ithe mo shuipéir
5. i mbéal an doiris, in áit an tsolais, de bharr an turais
6. leaba mo bháis, cóta Thomdis
7. barr mo bhéil, geata an tséipéil, deireadh an scéil, gob an éin
8. ar feadh tamaill, cloigeann an chapaill, in áit an tuarastail, teach an phobail
9. ag casadh an cheoil, cois an stóil
10. tilleadh aráin, lá an amadáin, muintir an oileáin, treasna an tsrutháin
11. mála an airgid, treasna an droichid
12. ag socrú an chloig, ag leagan amach an choirp
13. súil an chaitf barr an chnoic
14. i lár an aonaigh, chun bealaigh, teanga an tSasanaigh
15. aimsir an chogaidh, ar feadh an tsamhraidh, i lár an gheimhridh, chun deiridh
16. mála an éisc, béal an chléibh
17. cois an bhoird, mo chuid neairt, teach an tsagairt, os comhair an tsaoil

Solucions:

1. casúr, gasúr, dochtúr, saighdiúr
2. orlár, clár, carr
3. pórtar, Peadar, cabhantar, bóthar, treabhsar
4. féar, páipéar, suipéar
5. doras, solas, turas
6. bás, Tomás
7. béal, séipéal, scéal, éan
8. tamall, capall, tuarastal, pobal
9. ceol, stól
10. arán, amadán, oileán, sruthán
11. airgead, droichead
12. clog, corp
13. cat, cnoc
14. aonach, bealach, Sasanach
15. cogadh, samhradh, geimhreadh, deireadh
16. iasc, cliabh
17. bord, neart, sagart, saol

Exercici 3: Traducció de frases

1. En Tomás va admetre que el cul de la porta estava podrit i la paret estava esquerdada. Ell no ho sabia fins que la casa ja estava comprada.
2. Va mantenir el seu cortge i la casa estava rentada, neta i pintada en un tres i no res.
3. A mesura que les famílies abandonaven el districte i els vells morien, tot el dsitricte empitjorava.
4. Diuen que és el coratge el que compta. Si mantens el coratge ben amunt, no hi haurà feina impossible.
5. El cotxe del capellà era davant meu a la’ltra banda del carrer a la porta de la capella.
6. No marxis! Queda’t on ets! No m’hi quedaré gaire temps.

Solucions:

1. D'amhdaigh Tomás go raibh bun an doiris lofa agus go raibh an balla scoilte. Ní raibh a fhios aige é nó go raibh an teach ceannaithe.
2. Choinnigh sé a mhisneach agus bhí an teach nite agus glanta agus péinteáilte gan mórán achair.
3. De réir mar a bhí na comhlódaracha ag fágáil an cheantair agus na seandaoine ag fáil bháis, bhí an ceantar ag goil chun donacht.
4. Deir siad gurb é an misneach a chomhaireanns. Má choinníonn tú do mhisneach, ní bheidh obair ar bith dodhéanta.
5. Bhí carr an tsagairt treasna an bhóthair uaim ag geata an tséipéil.
6. Ná corraigh! Fan san áit a bhfuil tú! Ní bheidh mé ag fanacht i bhfad.