Lliçó 10

Lliçó 10

Gramàtica

1. Oracions condicionals amb condicions hipotètiques: A la lliçó 8 hem vist com formar l'oració condicional simple. Ara, veurem la forma de formar les oracions condicionals hipotètiques, és a dir, oracions condicionals la condició de les quals no se'n té certesa. Per formar-les, s'empra la partícula dhá + forma dependent de condicional. Recordeu que dhá causa eclipsi en la següent paraula. Vegem-ho:

• Dhá mbeadh Máirtín anseo, bheadh Cáit sásta. (Si en Martin estigués aquí, la Cait estaria contenta.)

Per formar-ne la forma negativa, s'empra mara + forma eclíptica dependent de condicional. Vegem-ho:

• Mara mbeadh Máirtín asneo, ní bheadh Cáit sásta. (Si en Martin no estigués aquí, la Cait no estaria contenta.)

2. Els possessius: Els possessius en irlandès causen lenició o eclipsi en la següent paraula en funció de si és plural o singular. Vegem-ho:

• mo dhoras        > la meva porta (lenició)
• do dhoras        > la teva porta (lenició)
• a dhoras        > la seva (sg.) porta (lenició)
• ar ndoras        > la nostra porta (eclipsi)
• 'ur ndoras       > la vostra porta (eclipsi)
• a ndoras       > la seva (pl.) porta (eclipsi)

Si la següent paraula comença amb vocal aleshores el possessius fan el següent:

• m'uncail       > el meu oncle (apostrofació)
• t'uncail       > el teu ongle (apostrofació) 
• a uncail       > el seu (sg. masc.) oncle (res)
• a huncail       > el seu (sg. fem. oncle) (pròtesi de h) 
• ar n-uncail       > el nostre oncle (pròtesi de n-)
• 'ur n-uncail        > el vostre oncle (pròtesi de n-)
• a n-uncail       >el seu (pl.) oncle (pròtesi de n-)

Com amb els pronoms personals, els possessius també tenen una forma emfàtica. Vegem-la aplicada a la paraula cóta (abric):

• mo chótasa       > el meu abric (lenició + sufix -sa) 
• do chótasa       > el teu abric (lenició + sufix -sa)
• a chóta seisean       > el seu (sg. masc.) abric (lenició + pronom emfàtic) 
• a chóta sise       > el seu (sg. fem.) abric (no s'altera + pronom emfàtic) 
• ar gcóta muide       > el nostre abric (eclipsi + pronom emfàtic)
• 'ur gcóta sibhse       > el vostre abric (eclipsi + pronom emfàtic)
• a gcóta siadsan       > el seu (pl.) abric (eclipsi + pronom emfàtic)

Els possessius quan s'uneixen amb els demostratius seo, sin i siúd passen a indicar un possessiu genèric que molt sovint depèn del context.

• Bhí sé ag a gheata sin. (El era a la porta d'aquell (paio, home, etc. depèn del context).)

Els possessius quan s'usen juntament amb féin passen a voler dir propi.

• Tá mo bhord féin anseo. (La meva pròpia taula és aquí.)

Quan allò posseït es troba en plural o bé és quelcom incomptable o abstracte aleshores cal afegir cuid entre el possessiu i el substantiu. Cuid s'elideix quan allò posseït pertany "inherentment" a un posseïdor.

• Tá mo chuid leabhartha anseo. (Els meus llibres són aquí.)
• Tá do chuid bainne ansin. (La teva llet és allà.)
• Tá a chuid Gaeilge go matih. (El seu irlandès és bo.)
• Mo chosa. (Les meves cames. (no cal cuid perquè les cames sempre tenen un posseïdor))

Quan es vol afegir uns sufixos emfàtics o féin per tal d'afegir èmfasi en una construcció amb cuid, aleshores aquests s'afegeixen després del substantiu i no pas després de cuid.

• Tá mo chuid leabharthasa anseo. (Els meus llibres són aquí.)
• Tá do chuid Gaeilge féin gop maith. (El teu irlandès és bo.)

Cuid es pot fer servir de forma opcional abans d'un substantiu en relació genitiva amb un altre. Cal tenir ben present que aquest ús és totalment opcional i no afegeix cap matís addicional a la frase.

• Tá cuid leabhartha Cháit anseo. (Els llibres de la Cait són aquí.)

3. Ceann & cuid: Ceann es fa servir per referir-se a un substantiu posseït en singular que ja es coneix i/o bé ja s'ha esmentat. Equival a el meu, el teu, etc. usats com a pronoms del català.

• Tá mo bhordsa anseo agus tá do cheann ansin. (La meva taula és aquí i la teva és allà.)

Quan el substantiu és en plural, aleshores es fa servir cuid en comptes de ceann.

• Tá do chuid leabharthasa anseo agus tá mo chuidsa ansin. (Els teus llibres són aquí i els meus són allà.)

I ara vegem el vocabulari de la lliçó.

Vocabulari

Substantius

aifreann (áfrán) (plural: aifreannacha (áfránəkhi)): missa

An Spidéal (ə spijél) (singulare tantum): Spiddal

baile mór (bálə mór) (plural: bailteacha móra (bált(x)ákhi mórə)): poble

banaltra (banəltrə) (plural: banaltraí (banəltrí)) (f.): infermera

béal (bél) (plural: béil (bél)): boca, obertura

blas (bləs) (singulare tantum): gust, bon accent, qualsevol cosa (només en oracions negatives, condicionals o interrogatives)

buidéal (bijél) (plural: buidéil (bijél)): ampolla

cáca (kákə) (plural: cácaí (kákí)): pastís

carraig (karáy) (plural: carraigreacha (karáyrákhi)) (f.): roca

cárta (kártə) (plural: cártaí (kártí)): targeta

ceo (kó) (singulare tantum): boira, qualsevol cosa (només en oracions negatves, condicionals o interrogatives)

cuid (kij) (plural: codanna (kodəni)) (f.): part, porció

dath (dah) (plural: dathanna (dahəni)): color

Dé Domhnaigh (jé downáy) (singulare tantum): diumenge

dialann (jiələn) (plural: dialanna (jiələni)) (f.): diari

dochtúr (dokhtúr) (plural: dochtúirí (dokhtúrí)): metge

dóthain (dóhán) (singulare tantum) (f.): suficiència, suficient

focal (fokəl) (plural: focla (foklə)): paraula

gaoth (gih) (plural: gaothanna (gihəni)) (f.): vent

goile (golə) (plural: goileacha (golákhi)): estómac, gana, budells (en plural)

lóistín (lóxt(x)ín) (plural: lóistíní (lóxt(x)íní)): alberg, hostal

mála (málə) (plural: málaí (málí)): bossa

méir (mér) (plural: méaracha (mérəkhi)) (f.): dit

Ó Flaithearta (ó fláhártə) (singulare tantum): O Flaithearta (cognom)

oileán (ilán) (plural: oileáin (ilán)): illa

ospidéal (ospəjél) (plural: ospidéil (ospijél)): hospital

siúcra (xúkrə) (singulare tantum): sucre

snáthaid (snáháj) (plural: snáthadaí (snáhədí)) (f.): agulla, injecció

strainséara (stránxérə) (plural: strainséaraí (stránxérí)): estranger

tamall (taməl) (plural: tamallacha (tamələkhi)): període, distància

teach an phobail (t(x)ákh ən fobál) (plural: tithe pobail (t(x)ihə pobál)): església (catòlica)

teanga (t(x)áng) (plural: teangacha (t(x)ángəkhi)) (f.): llengua (òrgan & idioma)

Adjectius & adverbis

aisteach (áxt(x)ákh): peculiar, estrany

ar ais (ər áx): de tornada

ar ball (ər bəl): fa una estona, d'aquí una estona

ar lóistín (ər lóxt(x)ín): a l'alberg

aréir (arér): ahir a la nit

deacair (jákár): difícil

dhá (khá): si (condicional hipotètic)

géar (gér): àcid, agre

gránna (gránə): lleig, horrible

i bhfad (i wad): ni de lluny, ni de bon tros

inniu (inu): avui

lán (lán): ple

ní móide (ní mójə): és improbable que... (sempre va seguida de go o nach)

nua (nuə): nou

sách (sákh): fart (menjar), bastant

Pronoms & verbs

mo (mə): el meu

do (də): el teu

a (ə): el seu (ell, ella, ells i elles)

ar (ər): el nostre

'ur (ər): el vostre

céard? (kérd): què?

airím (árím): jo sento (so & sentiment)

'spáin dhom (spán khəm): ensenya'm! mostra'm!

tháinig (hánəg): forma del passat del verb venir

Aquí teniu el joc corresponent:

Vocabulari de la lliçó 10

I ara és l'hora dels exercicis.

Exercicis

Exercici 1: Textos

Text 1:

AG AN DOCHTÚR

Bhí Máirtín Beag ag an dochtúr inné. Tá ospidéal nua anois in aice leis an mbaile mór agus tá go leor dochtírí ann. Tá a sheomra féin ag ‘chuile dochtúr.

Bhí banaltra ag bord in aice leis an doras.

‘Cá bhfuil do chárta?’ a deir sí.

‘Tá sé anseo.’ a deir Máirtín Beag.

‘Níl an dochtúr Ó Flaithearta anseo go díreach anois. Ní bhíonn anseo ag an am seo, ach beidh sé anseo ar ball beag.’

Bhí an seomra go deas cé go raibh dath gránna ar na ballaí. Bhí bord in aice leis an bhfuinneog. Bhí a mhála ar an mbord agus bhí snáthaid in aice leis an mála. Ansin tháinig an doctúr ar ais. Bhí an cárta ag an doctúr mar bhí timpiste ag Máirtín cupla mí ó shin agus bhí a láimh go dona.

‘Feicim anseo’ a deir an dochtúr ‘go raibh do láimh fós rud beag tinn mí ó shin. ‘Spáin dhom do láimh. ‘Spáin dhom do mhéir tinn aríst!’ Bhí an láimh ceart aríst.

‘Bhoil, anois! Céard é féin an uair seo?’

‘Ní airím go maith. Níl mo ghoile go maith agus tá blas aisteach ar mo bhéal.’ A deir Máirtín Beag.

‘An iomarca siúcra!’ a deir an dochtúr ‘nó an iomarca cácaí b’fhéidir?’

Ní raibh focal ag Máirtín Beag mar uaireanta, bíonn an dochtúr sách cantalach.

‘Tá buidéal anseo,’ a deir an dochtúr ‘níl sé lán ach beidh do dhóthain ansin.’

Ní raibh Máirtín Beag i bhfad tinn.

Traducció:

AL METGE

En Martin Beag va ser al metge ahir. Hi ha un hospital nou al costat del poble i hi ha bastants metges. Cada metge té la seva pròpia habitació.

Hi havia una infermera a la taula al costat de la porta.

-         On és la teva targeta? – diu.

-         Aquí és. – diu en Martin Beag.

-         El doctor O Flaithearta no és exactament aquí ara. No sol ser aquí ara però serà aquí d’aquí una estona.

L’habitació era maca encara que les parets eren d’un color horrible (lit. hi havia un color horrible a les parets). Hi havia una taula al costat de la finestra. La seva bossa era damunt la taula i agulels dins la bossa. Allà venia el metge de tornada. El doctor tenia la targeta perquè en Martin havia tingut un accident feia un parell de mesos i la seva mà estava malament.

-         Aquí veig. – du el doctor – que la teva mà encara estava una mica malament de fa un mes.  Ensenya’m la teva mà! Ensenya’m els teus dits ferits una altra vegada. – En efecte era la mà una altra vegada. – Bé! Què és aquesta vegada?

-         No em sento bé. La meva panxa no està bé i hi ha un gust estrany a la boca. – Diu en Martin Beag.

-         Massa sucre? – diu el doctor – Potser massa pastissos?

En Mairtin Beag no tenia paraules de vegades perquè el metge sol estar bastant enfadat.

-         Aquí hi ha una ampolla, - diu el metge – no és plena però en tindràs prou.

En Martin Beag no estava ni molt menys malalt (no estava malalt ni de lluny).

Text 2:

DIANLANN

Dé Domhnaigh,

Tá mé anseo in aice leis an Spidéal aríst. Tá an teach seo compóirteach. Tá cupla strainséara eile ar lóistín anseo. Tá a gcuid Gaeilge go maith. Bhí mé tamall anseo anuraidh freisin agus bhí mé sách sásta leis an áit. Bhí aifreann ann go moch ar maidin agus bhí teach an phobail lán. Mara mbeadh na strainséaraí uilig anseo, ní móide go mbeadh sé lán ar chor ar bith.  Bhí ceo ann aréir agus maidin inniu, tá báisteach agus gaoth mhór ann. Dhá mbeadh aimsir bhreá ann, sílim go mbeinn sásta go leor anseo. Feicim an fharraige agus na carraigreacha ach ní fheicim na hoileáin ar chor ar bith.

Traducció:

DIARI

Diumenge,

Aquí sóc una altra vegada al costat d’Spiddal. Aquesta casa és còmoda. Hi ha uns quants estrangers en aquest hostal. El seu irlandès és bo. Vaig estar aquí una temproada l’any passat i estava bastant satisfet amb el lloc. Hi havia missa ben d’hor pel matí i l’església era plena. Si no estigués ple d’estrangers aquí, és improbable que estiguessin plenes en absolut. Hi havia boira ahir a la nit i avui pel matí plou i fa un fort (lit. gran) vent. Si el temps fos magnífic, crec que estaria prou content aquí. Veig el mar i les roques però no veig les illes en absolut.

Exercici 2: Traduccions

1. La meva mare i el meu pare van ser aquí l’any passat.
2. El teu pare i la teva mare estan contents amb la nova casa?
3. Els meus llibres són aquí però els teus no hi són en absolut.
4. Els nostre irlandès és bo però el vostra no és bo.
5. La teva pròpia llet és agra.
6. La seva habitació és aquí.
7. Ella va ser a la casa d'aquell ahir una altra vegada.
8. Els vestits d'en Martin solen ser sempre macos.
9. Si el seu anglès no fos bo el seu oncle no estaria content en absolut.
10. La seva boca està ferida i té un mal gust (lit. gust lleig) a la llengua.
11. Si aquest dit estigués bé, el doctor a l'hospital estaria prou satisfet.
12. No és probable que m'allotgi aquí per molt de temps. Els temps és dolent. Plou i fa vent i no veig ni el mar ni les illes en absolut.
13. Si hi hagués una missa ben d'hora pels diumenges, l'església no estaria plena en absolut.
14. “El doctor no és aquí però tornarà d'aquí una estona.” – diu la infermera – hi ha boira i hi ha hagut un accident a la carretera fa una estona.” La seva bossa era al damunt la taula i hi havia una agulla estranya al costat de la bossa.
15. L'ampolla no és plena però en tinc prou aquí.
16. Aquesta llengua no és difícil però diuen que la teva ho és bastant.

Correccions:

1. Bhí mo mhátair agus m’athair anseo anuraidh.
2. An bhfuil t’athair agus do mhátair sásta leis an teach nua?
3. Tá mo chuid leabhartha anseo ach níl do chuid anseo ar chor ar bith.
4. Tá ar gcuid Gaeilge go maith ach níl ‘ur gcuid go maith.
5. Tá do chuid bainne féin géar.
6. Tá a sheomra seisean anseo. Tá a seomra sise ansin.
7. Bhí sí ag a theach sin aríst inné.
8. Bíonn cuid éadaí Mháirtín go deas i gconaí.
9. Mara mbeadh a cuid Béarla go maith, ní bheadh a huncail sásta ar chor ar bith.
10. Tá a bhéal tinn agus tá blas gránna ar an theanga.
11. Dhá mbheadh a mhéir ceart, bheadh an dochtúr ag an ospidéal sách sásta.
12. Ní móide go mbeidh mé i bhfad ar lóistín anseo. Tá an aimsir go dona. Tá báisteach agus gaoth ann agus ní fheicim an fharraige ná na hoileáin ar chor ar bith.
13. Dhá mbeadh aifreann ann go moch Dé Domhnaigh, ní bheadh teach an phobail lán ar chor ar bith.
14. ‘Níl an dochtúr anseo ach beidh sé ar ais ar ball beag.’ a deir an bhanaltra ‘tá ceo agus bhí timpiste ar an mbóthar ar ball.’ Bhí a mhála ar an mbord agus bhí snáthaid aisteach in aice leis an mála.
15. Níl an buidéal lán ach beidh mo dhótain anseo.
16. Níl an teanga seo deacair ach deir siad go bhfuil do cheann sách deacair.