Lliçó 8

Lliçó 8

Gramàtica

1. L'imperatiu del verb tá: L'imperatiu irlandès només té 4 persones: la tercera i la segona del plural i el singular (tu, ell/a, vosaltres, ell(e)s). Vegem-ne les formes:

• Segona del singular: Bí anseo amáireach! (Sigues aquí demà!)
• Tercera del singular: Bíodh Cáit anseo amáireach! (Que la Cait sigui aquí demà!)
• Segona del plural: Bígí anseo amáireach! (Sigueu aquí demà!)
• Tercera del plural: Bídís anseo amáireach! (Que siguin aquí demà!)

Per formar-ne la negació només cal afegir-hi la partícula ná al davant. Aquesta partícula no provoca ni lenició ni eclipsi en la següent paraula:

• Segona del singular: Ná bí anseo amáireach! (No siguis aquí demà!)
• Tercera del singular: Ná bíodh Cáit anseo amáireach! (Que la Cait no sigui aquí demà!)
• Segona del plural: Ná bígí anseo amáireach! (No sigueu aquí demà!)
• Tercera del plural: Ná bídís anseo amáireach! (Que no siguin aquí demà!)

2. Oracions condicionals amb si: L'irlandès té diverses maneres de fer el sí condicional. La forma positiva es forma amb la partícula má, que provoca lenició en la següent paraula a excepció de tá.

• Má bhíonn Máirtín ann, bíonn Cáit sásta. (Si hi és en Mairtin, la Cait sol estar contenta.)

La forma negativa es forma amb la partícula mara, la qual sempre va seguida de la forma dependent corresponent i mai la independent.

• Mara bhfuil tusa sásta, ní bheidh mise sásta. (Si no estàs content, jo no estaré content.)

El futur després de má s'expressa amb el present habitual. Cal tenir en compte que això no afecta la partícula mara.

• Má bhíonn Máirtín ann, beidh Cáit sásta. (Si en Mairtin serà aquí, la Cait estarà contenta.)
• Mara mbeidh Máirtín ann, ní bheidh Cáit sásta. (Si en Mairtin no serà aquí, la Cait no estarà contenta.)

Quan s'usa en una resposta i/o exclamació, má i mara poden tenir el significat de "si tu (no) ho dius". En tal cas l'oració no pot contenir mai un pronom personal.

• Ach tá mé sásta! (Però si estic content!)
• Bhoil, má tá! (Bé, si tu ho dius!)

3. L'article determinat singular a fons: A la lliçó 5 hem vist una introducció a l'article determinat (an) de l'irlandès. Ara en veurem les peculiaritats que té la seva forma singular i, en la propera lliçó, en veurem les peculiaritats del plural.

Una de les peculiaritats que ja hem vist és que l'article, en singular, provoca lenició en les paraules de gènere femení però no pas en les de gènere masculí (sempre que la consonant pugui patir lenició, evidentment):

• Tá an chloch anseo. (La pedra és aquí. Cloch és un mot femení, per tant, pateix lenició)
• Tá an fear anseo. (L'home és aquí. Fear és un mot masculí, per tant, no pateix lenició)

Aquesta lenició, emperò, no té lloc amb els mots que comencin amb d o t ja que aquestes dues consonants són les anomenades resistents, és a dir, que es resisteixen en algunes circumstàncies a patir mutació (ja sigui lenició o eclipsi):

• Tá an deoch ansin. (La beguda és allà. Deoch és un mot femení però comença amb d, per tant, no pateix lenició)
• Tá an tine ansin. (El foc és allà. Tine és un mot femení però comença amb t, per tant, no pateix lenició)

En les paraules de gènere femení que comencen amb sl, sn, sr o s + vocal afegeix una t al davant i emmudeix la s. Això passa fins i tot després d'una preposició.

• Níl gasúir ar an tsráid. (No hi ha nens al carrer.)
• Tá deoir faoin tsúil ag Cáit. (La Cait té una llàgrima sota l'ull.)

Pel que fa a les paraules de gènere masculí, cal indicar que a les que comencen amb vocal s'hi afegeix t- al davant. Cal no oblidar que el guió és obligatori quan s'escriu.

• Tá an t-úlla anseo. (La poma és aquí)
• Tá an t-éan ansin. (L'ocell és allà)

Aquí teniu una llista que resumeix el funcionament de l'article determinat en singular:

• Masculí amb consonant: No canvia. Exemple: an fear.
• Masculí amb vocal: S'hi afegeix t-. Ex: an t-asal.
• Femení amb consonant no lenible o vocal: No canvia. Ex: an léine, an inín.
• Femení amb consonant lenible: Pateix lenició excepte les que comencen amb d o t. Ex: an bhean però an tine, an deoch.
• Femení que comença amb sl, sn, sr o s+vocal: S'hi afegeix t al davant i la s emmudeix. Ex: an tseachtain.

4. Ús de l'article determinat singular: L'article determinat en irlandès s'empra quan es parla de quelcom en termes generals.

• Ní bhíonn an t-Éireannach leisciúil. (Els irlandesos no solen ser ganduls. Mentre el català prefereix emprar el plural, l'irlandès empra el singular en aquest cas)

L'irlandès, com el català de soca-rel, també empra l'article determinat quan la relació entre el tot i les parts és evident (diem el peu en comptes de el meu peu):

• Tá mé go maith ach an chois tinn. (Estic bé però el (meu) peu em fa mal.)

I ara vegem el vocabulari.

Vocabulari

Substantius

aois (íx) (singulare tantum) (f.): edat, segle

coicís (kókíx) (singulare tantum) (f.): quinzena, dues setmanes

cois (kox) (plural: cosa (kosə)) (f.): cama, peu

croí (krí) (plural: croítí (krít(x)í)): cor

deartháir (járhár) (plural: deartháracha (járhárəkhi)): germà

dínnéar (jínér) (plural: dínéir (jínér)): sopar

driofúr (jrofúr) (plural: driofúracha (jrofúərkhi)) (f.): germana

eochair (ókhár) (plural: eochracha (ókhrəkhi)) (f.): clau

lá (lá) (plural: laethanta (léhənti)): dia

óige (ógə) (singulare tantum) (f.): joventut, infància

posta (postə) (plural: postaí (postí)): feina

Ruairí (ruárí) (singulare tantum): Ruari (nom propi d'home)

scéal (xkél) (plural: scéalta (xkéltə)): història, notícia

scoil (skol) (plural: scoileanna (skolánni)) (f.): escola

súil (súl) (plural: súile (súlə)) (f.): ull

tráthnóna (tráhnónə) (plural: tráthnónaí (tráhnóní)): tarda (també admet ús com a adverbi)

uair (uár) (plural: uaireanta (uáránti)) (f.): hora, temps (en plural: de vegades)

úlla (úlə) (plural: úllaí (úlí)): poma

Úna (únə) (singulare tantum): Una (nom propi de dona)

Adjectius

cantalach (kantələkh): malhumorat

ceart (kárt): correcte

dána (dánə): valent, agosarat, entremaliat

fliuch (flukh): moll

marbh (marw): mort

sean (xán): vell

tuirseach (turxákh): cansat

uilig (uləg): complet(ament), sencer, en total

Adverbis et al.

arú amáireach (arú amárákh): demà passat

arú anuraidh (arú anərəkh): fa dos anys

arú inné (arú iné): abans-d'ahir

go háirithe (gə hárəhə): especialment

go hiondúil (gə hondúl): normalment

má (má): si

mara (marə): si no

na (nə): article determinat plural

ná (ná): partícula d'imperatiu negatiu

seo caite (xó kát(x)ə): previ, anterior (temporal)

seo chugainn (xó khugán): següent, proper (temporal)

Verbs

bí (bí): Segona persona del singular de l'imperatiu de tá

bígí (bígí): Segona personal del plural de l'imperatiu de tá

bíodh (bíkh): Tercera persona del singular de l'imperatiu de tá

bídís (bíjíx): Tercera persona del plural de l'imperatiu de tá

cloisim (kloxəm): jo sento

sílim (xíləm): jo penso

tigim (t(x)igəm): jo entenc

I aquí teniu el joc corresponent a aquesta lliçó:

Vocabulari de la lliçó 8

I ara és l'hora dels exercicis.

Exercicis

Exercici 1: Textos

Text 1:

MUINTIR RUAIRÍ

Tá teach deas compóirteach ag Ruairí agus ag Úna ar an tsráid mhór in aice leis an scoil. Tá cupla gasúr óg anois ann agus tá posta maith ag Ruairí. Bhíodh máthair Úna ann ach tá sí marbh anois. Bhí aois mhór ag an mbean agus ní raibh an croí go maith. Bíonn deartháir Ruairí, Páidín, ann anois agus aríst. Níl driofúr ar bith ag Ruairí.

Traducció:

FAMÍLIA D’EN RUARI

En Ruari i l’Una tenen una bona casa còmode al gran carrer del costat de l’escola. Tenen un parell de nens petits i en Ruari té una bona feina. La mare de l’Una solia ser aquí però ara és morta. La dona tenia una gran edat i no tenia el cor bé.  El germà d’en Ruari, en Padin, sol ser aquí una vegada i una altra. En Ruari no té cap germana.

Text 2:

DONNCHA

Ní fheicim Donncha go minic anois. Ar ndóigh, tá sé sean agus bíonn sé tuirseach go minic, go háirithe tráthnóna. Go hiondúil, bíonn sé cineál cantalach leis an ngasúr anseo.  ‘Bí ciúin!’ a deir sé i gcónaí nó ‘Ná bí dána mar sin!’. Cloisim go raibh an chois tinn aríst an mhí seo caite agus bhí sé coicís ar an leaba. Sílim nach bhfuil an chois ceart ó shin. Má bhiónn sé go maith an tseachtain seo chugainn, beidh sé anseo aríst.

Traducció:

EN DONNCHA

No veig en Donncha sovint ara. Per descomptat, ell és vell i sovint està cansat, especialment per la tarda. Normalment està enfadat amb el nen d’aquí. “Silenci! (lit. Sigues silenciós)” diu sempre o “No sigueu així d’entremaliats”. He sentit dir (lit. sento) que va tenir la cama malalta un altra vegada el mes passat i va ser dues setmanes al llit. Crec que el peu no està bé (lit. correcte) des d’aleshores. Si està bé la setmana que bé, serà aquí una altra vegada.

Text 3:

AN SCOIL

Tá an scoil anseo. Tá sí mór go leor. Tá neart múinteóirí anseo, cé nach bhfuil mórán gasúir uilig ann. Tá posta ag athair Pháidín anseo.

Uaireanta, má bhíonn an aimsir go dona, bíonn an dínnéar ag na gasúir anseo. Inné agus arú inné bhí sé fliuch agus bhí na gasúir bheaga uilig tuirseach agus cantalach. Ar ndóigh, má bhíonn siad tuirseach, go hiondúil bíonn siad dána freisin. Má bhíonn an tseachtain uilig fliuch, deir na múinteórí go mbíonn sé go dona. Tigim an scéal go maith.

Traducció:

L’ESCOLA

L’escola és aquí. És bastant gran. Hi ha molts professors aquí encara que en total no hi ha gaire nens. El pare d’en Paidin té aquí la feina.

De vegades, si el temps és dolent, els solen tenir el sopar aquí. Ahir i abans-d’ahir plovia (lit. estava moll) i els nenes petits estaven completament cansats i de mal humor. Per descomptat, si estan cansats, normalment solen ser valents també. Si plou tota la setmana (lit. si tota la setmana està molla), els professors diuen que solen ser entremaliats. Entenc bé la història.

Exercici 2: Traduccions

1. El cor de l'Una mai no va estar bé. Ara és morta. O criatura!
2. Hi ha un únic nen i encara és bastant jove.
3. Si en Paidin és aquí per la tarda, normalment està de mal humor.
4. No sigueu tan entremaliats! Calleu!
5. Normalment estem cansats per la tarda.
6. Si en Seanin estigués allà, jo estaria satisfet.
7. Veig que la clau és allà al damunt de la taula però no estic segur on és la porta.
8. Si la poma és allà demà, la Cait estarà contenta.
9. Si la casa no és al costat de l'escola, en Ruari estarà de mal humor.
10. Si tu ets aquí demà, jo també seré aquí
11. Va ser aquí una tarda i estava malalt.
12. Sí és aquí per la tarda tothom estarà content.

Correccions:

1. Ní raibh croí Úna go maith ariamh. Tá sí marbh anois. An créatúr!
2. Tá gasúr amháin ann agus tá sé go leor óg i gcónaí.
3. Má bhíonn Páidín anseo tráthnóna, go hiondúil bíonn sé calantach, go hairte leis an ngasúr.
4. Ná bígí dána mar sin! Bígí ciúin!
5. Go hiondúil bíonn muid tuirseach tráthnóna.
6. Má bhíonn Seáinín ansin, tá mé sásta.
7. Feicim go bhfuil an eochair ansin ar an mbord ach níl mé cinnte cá bhfuil an doras.
8. Má bhíonn an t-úlla ansin amáireach, beidh Cáit sásta.
9. Mara mbeidh an teach in aice leis an scoil, beidh Ruáiri calantach.
10. Má bhíonn tusa anseo amáireach, beidh mé anseo freisin.
11. Bhí sé tráthnóna amháin anseo agus bhí sé tinn.
12. Má bhíonn sé anseo tráthnóna, beidh ‘chuile dhuine sásta.