Guia de pronunciació de l'irlandès de l'enricmm (Nota d'en Tywyll: ara no cal aprendre's tot això de memòria, eh, que no vull que us desanimeu. Apreneu-ne la base i avançau a la següent lliçó)
Les vocals
Les vocals de l'irlandès són a, e, i, o i u. Sonen de la mateixa manera que en castellà. Les vocals a, e, i i o es pronuncien com la nostra vocal neutra quan apareixen en una síl·laba àtona. Les vocals poden ser llargues o curtes. Quan són llargues duen un accent: á, é, í, ó i ú, aquest accent s'anomena síneadh fada o simplement fada en irlandès.
És molt important tenir en compte que les vocals a, á, o, ó, u i ú són les anomenades vocals "amples" (leathan), mentre e, é, i i í són les anomenades vocals "primes" (caol). Més endavant veurem per què és tan important aquesta distinció.
Diftongs i triftongs
Alguns diftongs i triftongs admeten més d'una pronunciació en funció del dialecte que es parli o de les preferències personals del parlant mentre d'altres només n'admeten una. Primer veurem els diftongs que només admeten una pronunciació.
Diftongs que només admeten una pronunciació
La pronunciació del diftong ae equival a la de la vocal é.
La pronunciació del diftong eo equival a la de la vocal ó.
La pronunciació del diftong ia equival al del diftong ía, amb una í en comptes d'una i encara que no s'escrigui.
La pronunciació del diftong ua equival al del diftong úa, amb una ú en comptes d'una u encara que no s'escrigui.
Diftongs que admeten més d'una pronunciació
El diftong ea es pot pronunciar o bé com una á o bé com una a.
El diftong ei es pot pronunciar o bé com una é o bé com una e.
El diftong io es pot pronunciar o bé com una i o bé com una o.
El diftong oi es pot pronunciar o bé com una o o bé com una i.
El diftong ui es pot pronunciar o bé com una u o bé com una i.
El triftong aoi es pot pronunciar o bé com aí o bé simplement í.
El diftong ai admet tres pronunciacions: a, á o ai.
El diftong ao admet tres pronunciacions: éa, aú o í.
L'accent
L'accent en irlandès recau gairebé sempre a la primera síl·laba de la paraula. Només en els mots estrangers on la pronúncia original s'ha mantingut i en paraules compostes heretades de l'irlandès antic l'accent no recau a la primera síl·laba. Aquest darrer grup és un petit grup de paraules en les quals l'accent sempre recau a la segona síl·laba, sense excepcions.
Les consonants
L'irlandès només empra les vocals j, k, q, v, w, x, y i z en paraules d'origen estranger i solen mantenir la pronuncia original o adaptar-se a la de l'irlandès quan el so original no existeix en irlandès. Quant a h, cal dir que és un cas especial que veurem més endavant.
La resta de consonants, les consonants pròpiament irlandeses, admeten sempre dues pronuncies: la pronuncia "ampla" (leathan) i la pronúncia "prima" (caol). La pronuncia d'una consonant sempre vindrà determinada per la vocal o diftong de la síl·laba, és a dir, que si una vocal és leathan, aleshores les consonants d'aquella mateixa síl·laba també ho seran. Aquesta és la coneguda com a regla de leathan le leathan, caol le caol, és a dir, les (consonants) amples amb les (vocals) amples i les (consonants) primes amb les (vocals) primes. Regla que només té com a excepció els mots d'origen estranger i un molt reduït grup de mots irlandesos que se la salten.
Cal dir que en els diftongs on es pronuncien dues vocals o més (ia, ua, aoi, ai i ao), la vocal que determinarà si la síl·laba és leathan o caol és la primera vocal del diftong. També cal indicar les consonants en la seva pronúncia ampla solen anar seguides d'una breu i pràcticament imperceptible u al darrera mentre en la seva pronúncia prima van seguides d'una breu i.
I dit tot això, passem a veure les pronúncies de les consonants.
b leathan: Com la nostra b.
b caol: B seguida d'una petita i.
bh leathan: Com una w, és a dir, una u semiconsonàntica.
bh caol: Com una v sonora.
c leathan: Com la nostra k.
c caol: K seguida d'una petita i.
ch leathan: Com la j castellana.
ch caol: Com la ch de l'alemany ich. Pels qui no sabeu alemany, s'assembla bastant al so de la h a l'anglès human o Hugh.
d leathan: Com la nostra d.
d caol: Com la j catalana.
dh leathan: Com una j castellana molt forta i gutural. Em recorda bastant al so que feia el Chiquito de la Calzada quan deia allò de jarl 
dh caol: Com una y, és a dir, una i semiconsonàntica.
f leathan: Com la nostra f.
f caol: Com una f seguida d'una breu i.
fh leathan: Consonant muda.
fh caol: Consonant muda.
g leathan: Com la nostra g de gat.
g caol: g de gat seguida d'una breu i.
gh leathan: Vegeu dh leathan.
gh caol: Vegeu dh caol.
h: Aspirada com en l'anglès, és l'única consonanten què no hi ha forma leathan i forma caol.
l leathan: com la nostra l.
l caol: Com una l seguida d'una breu i.
ll leathan: Com una l geminada però no tan llarga, semblant a l'anglès ball.
ll caol: Com una l geminada però no tan llarga, semblant a l'anglès ball.
m leathan: Com la nostra m.
m caol: M seguida d'una breu i.
mh leathan: Vegeu bh leathan.
mh caol: Vegeu bh caol.
n leathan: Com la nostra n.
n caol: Com un n seguida d'una breu i.
nn leathan: Com la nostra n.
nn caol: Com la nostra n.
ng leathan: Com la ng de ganga.
ng caol: Com la ng de ganga.
p leathan: Com la nostra p.
p caol: Com una p seguida d'una breu i.
ph leathan: Com la nostra f.
ph caol: Com una f seguida d'una breu i.
r leathan: Com la nostra r de cara.
r caol: Com la nostra r de cara.
s leathan: Com la nostra s.
s caol: Com la nostra x a rauxa o xaruc.
sh leathan: Vegeu h.
sh caol: Vegeu h.
t leathan: Com la nostra t.
t caol: S'assembla bastant a la nostra tx.
th leathan: Vegeu h.
th caol: Vegeu h.
Cal indicar que en irlandès una consonant pot anar al començament d'una paraula per motius gramaticals. Quan això passa, la consonant que s'ha adherit "eclipsa" la consonant inicial d'aquella paraula. així, quan bord passa a ser mbord, la seva pronunciació muta i esdevé mord, ceann passa a ser geann quan s'escriu gceann, etc.
I per acabar, simplement dir que quan dues consonants van al mig o al final d'una paraula s'hi pot afegir entre ambdues una i si es vol. Així, gibris es pot llegir tant gibris com gibiris (sent aquest darrer l'origen de l'anglès gibberish) i spairn es pot llegir spairn o spairin (sent aquest darrer l'origen de l'anglès sparring). Recordeu que aquesta i és totalment opcional i que mai es fa servir quan dues consonants van al començament de la paraula.
I per si us és més fàcil aprendre-us primer les pronúncies leathan i després les caol (o a l'inrevés), aquí ho teniu dividit per pronúncies.
Leathan
B: Com la nostra b.
BH: Com una w, és a dir, una u semiconsonàntica.
C: Com la nostra k.
CH: Com la j castellana.
D: Com la nostra d.
DH: Com una j castellana molt forta i gutural. Em recorda bastant al so que feia el Chiquito de la Calzada quan deia allò de jarl
F: Com la nostra f.
FH: Consonant muda.
G: Com la nostra g de gat.
GH: Vegeu dh.
H: Aspirada com en l'anglès, és l'única consonant en què no hi ha forma leathan i forma caol.
L: Com la nostra l.
LL: Com una l geminada però no tan llarga, semblant a l'anglès ball.
M: Com la nostra m.
MH: Vegeu bh.
N: Com la nostra n.
NN: Com la nostra n.
NG: Com la ng de ganga.
P: Com la nostra p.
PH: Com la nostra f.
R: Com la nostra r de cara.
S: Com la nostra s.
SH: Vegeu h.
T: Com la nostra t.
TH: Vegeu h.
Caol
B: B seguida d'una petita i.
BH: Com una v sonora.
C: K seguida d'una petita i.
CH: Com la ch de l'alemany ich. Pels qui no sabeu alemany, s'assembla bastant al so de la h a l'anglès human o Hugh.
D: Com la j catalana.
DH: Com una y, és a dir, una i semiconsonàntica.
F: Com una f seguida d'una breu i.
FH: Consonant muda.
G: g de gat seguida d'una breu i.
GH: Vegeu dh .
H: Aspirada com en l'anglès, és l'única consonant en què no hi ha forma leathan i forma caol.
L: Com una l seguida d'una breu i.
LL: Com una l geminada però no tan llarga, semblant a l'anglès ball.
M: M seguida d'una breu i.
MH: Vegeu bh.
N: Com un n seguida d'una breu i.
NN: Com la nostra n.
NG: Com la ng de ganga.
P: Com una p seguida d'una breu i.
PH: Com una f seguida d'una breu i.
R: Com la nostra r de cara.
S: Com la nostra x a rauxa o xaruc.
SH: Vegeu h.
T: S'assembla bastant a la nostra tx.
TH: Vegeu h.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada