Lliçó 23
Gramàtica
1. El present habitual dels verbs regulars: El present habitual, com ja hem vist amb el verb bí (repasseu la lliçó 7), té diverses formes i en cada forma pren unes terminacions diferents. Comencem per la forma pronominal, la qual pot anar acompanyada de pronoms personals i que equival a la forma bíonn. En la primera conjugació cal afegir -ann si la darrera vocal és leathan i -eann si és caol. Després d'una i llarga, la terminació -eann es transforma en -onn. El grup -igh final desapareix. Vegem-ho:
- glan >>> glanann
- bris >>> briseann
- léigh >>> léann
- nigh >>> níonn
En canvi en la segona conjugació cal treure la darrera vocal de l'arrel tot deixant intactes les consonants (excepte -igh final, que desapareix) i afegir -aíonn si la darrera vocal és leathan i -íonn si aquesta darrera vocal és caol. Vegem-ho:
- salaigh >>> salaíonn
- coinnigh >>> coinníonn
- oscail >>> osclaíonn
- imir >>> imríonn
Pel que fa a les formes combinades de pronom i verb del present habitual (equivalent a bím), trobem que al final dels verbs tant de la primera com de la segona conjugació cal afegir -aim si la darrera vocal és leathan i -im si és caol. L'única diferència és que en la primera conjugació la i és curta i en la segona la i és llarga. Vegem-ho:
- glan >>> glanaim
- bris >>> brisim
- léigh >>> léim
- nigh >>> ním
- salaigh >>> salaím
- coinnigh >>> coinním
- oscail >>> osclaím
- imir >>> imrím
Com que de moment només veurem el present habitual, no veurem altres formes combinades d'altres temps com sí vam fer a la lliçó 7 pel verb bí. Finalment, pel que fa a la forma autònoma cal dir que en la primera conjugació cal afegir -tar si la vocal és leathan i -tear si és caol. Vegem-ho:
- glan >>> glantar
- bris >>> bristear
- léigh >>> létear
- nigh >>> nítear
En canvi en la segona conjugació cal afegir -aítear si la vocal és leathan i -ítear si la vocal és caol. Vegem-ho:
- salaigh >>> salaítear
- coinnigh >>> coinnítear
- oscail >>> osclaítear
- imir >>> imrítear
Un darrer apunt que cal fer del present habitual regular és que quan en el trobem després d'una oració de relatiu introduïda per la partícula a (repasseu la lliçó 13), aleshores cal afegir una -s al final del verb. És a dir, que en comptes de trobar-nos amb a ghlanann ens trobarem amb a ghlananns en una oració relativa. Aquesta -s final no s'afegeix mai a una forma combinada.
2. La preposició do: La preposició do significa més o menys el mateix que les nostres preposicions a, per o per a. Aquesta preposició causa lenició en la següent paraula. Quan va seguida d'una paraula que comença amb vocal, aleshores pren la forma d' (p.ex. d'Úna). Quan va seguida de l'article determinat singular (an), aleshores preposició i article es contreuen i prenen la forma don. Quan do apareix amb la forma don segueix causant lenició a la següent paraula (p. ex. don bhean).
Els pronoms preposicionals de do són els següents:
Pronoms normals
dhom = do + mé
dhuit = do + tú
dhó = do + sé
dhi = do + sí
dhúinn = do + muid
dhaoibh = do + sibh
dhóibh = do + siad
Pronoms emfàtics
dhomsa = do + mise
dhuitse = do + tusa
dhósan = do + seisean
dhise = do + sise
dhúinne = do + muide
dhaoibhse = do + sibhse
dhóibhsean = do + siadsan
Pel quie fa al significat de do, es pot dir que és la preposició dativa, és a dir, que indica a qui/què o per a qui/què és o es fa alguna cosa. Poques vegades es fa servir en un sentit direccional ja que aquesta funció la compleix la preposició ag (vegeu la lliçó 16) però en alguns topònims es fa servir de forma habitual, especialment quan adquireix la forma don (p. ex. don Lochán Bhéag).
Hi ha dos usos construccions de do que mereixen esment. Una és thar éis do + subjecte + substantiu verbal per indicar després. Vegem-ho:
- Thar éis do na daoine imeacht, ghlan Cáit an bord. (Després que la gent se n'anés, la Cait va netejar la taula.)
L'altra és hóbair do + subjecte + substantiu verba i s'empra per expressar la idea de gairebé. Vegem-ho:
- Hóbair do Cháit titim. (La Cait gairebé cau.)
3. Usos expressius de do amb la còpula is: Essent do la preposició dativa de l'irlandès, aquesta preposició presenta molts usos expressius en combinació amb la còpula is. Tot seguit en veurem uns quants que ens poden anar bé aprendre de memòria ja que són d'ús corrent.
- Is fiú do Cháit + substantiu verbal (Val la pena per a la Cait de + infinitiu)
- Is breá do Cháit + substantiu verbal (Està bé per a la Cait de + infinitiu)
- Is gá do Cháit + substatniu verbal (És necessari per a la Cáit + infinitiu)
- Is leor do Cháit + substantiu verbal (N'hi ha prou per a la Cait de + infinitiu )
- Is furasta do Cháit + substantiu verbal (És fàcil per a la Cait de + infinitiu)
- Is fearr do Cháit + substantiu verbal (És millor per a la Cait de + infinitiu)
- Is ceart do Cháit + substantiu verbal (És correcte per a la Cait de + infinitiu)
- Is fíor do Cháit + substantiu verbal (És cert per a la Cait de + infinitiu)
- Is cuma do Cháit + substantiu verbal (Li és igual a la Cait de + infinitiu)
- Ní foláir do Cháit + substantiu verbal (La Cait ha de + infinitiu)
Tingueu en compte que en aquestes expressions la còpula is s'ha de conjugar (ní, ar, nach, etc.) en funció del que diem. L'única excepció és l'expressió ní foláir, la qual sempre es conjuga en negatiu.
Tingueu també en compte que moltes d'aquestes expressions també admeten l'ús impersonal, per la qual cosa frases com ní gá imeacht (no cal anar fora), is fiú a theacht (val la pena venir) o is leaor sin (ja n'hi ha prou) són perfectament correctes encara que no tinguin preposició do ni cap dels seus pronoms preposicionals.
I un cop vista la gramàtica, passem a veure el vocabulari.
Vocabulari
Substantius
búistéara (buxtxérə) (plural: buistéaraí (búxtxérí)): carnicer
casúr (kasúr) (plural: casúir (kasúr)): martell
céir (kér) (plural: céaracha (kérəkhə)) (f.): cera
ceirnín (kérnín) (plural: ceirníní (kérníní)): disc, gravació
críoch (kríəkh) (plural: críocha (kríəkhə)) (f.): fi
cúnamh (kúnəw) (singulare tantum): ajuda
dusta (dustə) (singulare tantum): pols
geall (gál) (plural: geallta (gáltə)): aposta
iascaire (iskárə) (plural: iascairí (iscárí)): pescador
miosúr (misúr) (singulare tantum): mesura, regle
Muire (mirə) (singulare tantum) (f.): Maria
Peadar (pádər) (singulare tantum): Pere
poll (pol) (plural: poill (poəl)): forat
rása (rásə) (plural: rástaí (rástí)): cursa
sábh (sáw) (plural: sábhanna (sáwənə)): serra
salachar (saləkhər) (singulare tantum): brutícia
scriú (skrú) (plural: scriúanna (skrúənə)): tornavís
seilp (xélp) (plural: seilpeanna (xélpánə)) (f.): prestatge
siúinéaracht (xúnérəkht) (singulare tantum) (f.): fusteria, ebenisteria
slainte (slántxə) (singulare tantum) (f.): salut
spás (spás) (plural: spásanna (spásənə)): espai
stól (stól) (plural: stólta (stóltə)): tamboret
táirne (tárnə) (plural: tairní (tární)): clau
tiarna (txiərnə) (plural: tiarnaí (txiərní)): senyor
Verbs
ceap (káp) (1) (ceapadh (kápəkh)): pensar
clamhsán (klawsán): queixa
cleacht (klákht) (1) (cleachtadh (klákhtəkh)): estar acostumat a, practicar
críochnaigh (kríəkhnáiy) (2) (críochnú (kríəkhnú)): acabar
geall (gál) (1) (gealladh (gáləkh)): prometre
gortaigh (gortəiy) (2) (gortú (gortú)): ferir, fer mal
mag (mag) (1) (magadh (magəkh)): burla-se, riure-se’n, fer broma
meas (más) (1) (meas (más)): pensar, estimar, calcular
seachain (xákhán) (2) (seachaint (xákhántx)): evitar
(ta)spáin ((ta)spán) (1) ((ta)spáint ((ta)spántx) (f.)): ensenyar, mostrar
tomhais (towáx) (1) (tomhais (towáx)): mesurar
Miscel·làniadéanta (jéntə): fet
feiliúnach (félúnəkh): adequate
hóbair (hobár): gairebé (Vegeu la gramàtica)
Aquí teniu el joc corresponent:
Vocabulari de la lliçó 23
I un cop vist el vocabulari passem a fer els exercicis.
Exercicis
Exercici 1: Textos
Text 1
SIÚINÉARACHT
Ní thaithníonn sé le Peadar a bheith ag obair sa mbaile. Bíonn sé tuirseach tráthnóna agus bíonn fonn air a scíth a ligean. Taithníonn sé leis leabhar a léamh nó éisteacht le ceol. Is fearr leis an obair a sheachaint, más féidir leis. Bíonn a bhean i gcónai ag magadh faoi. Deir sí go mbíonn sise ag obair i bhfad níos cruacha ná eisean. Scaití, tosaíonn sí ag clamhsán.
‘Nach aoibhinn dhuitse é atá in ann suí ansin ag éisteacht le ceirníní! Breathnaigh an méid a chaithfeas mise a dhéanamh. Réitím na béilíocha agus ním na soithí agus glanaim an chisteanach. Cóirím na leapacha agus coinním an teach ar fad glan. Ní bhíonn tusa ag tabhairt cúnamh ar bith dhom! Caithfidh tú seilpeanna a dhéanamh do do chuid leabhartha uilig!'
‘Ach tabhair spás dhom, tá mé tuirseach anocht,' a deir Peadar, ‘ach geallaim dhuit go ndéanfaidh me amáireach iad.'
Is siúinéara maith é Peadar. Tá cleachtadh aige ar an tsiúinéaracht. Má thosaíonn sé ar an obair, ní bhíonn sé i bhfad dhá críochnú.
'Cá bhfuil an casúr agus an sábh ? 'a deir sé lena bhean. ‘Tá siad ansin ar an stól.’
‘An bhfuil táirní agus scriúanna ann freisin? Tabhair dhom iad!’
‘An bhfuil do dhóthain ansin?’
‘Is leor sin. Ní gá an oiread sin. 'Spáin dhom an t-adhmad anois!’
Ní raibh na cláracha feiliúnach don bhalla. Bhí siad rofhada. B 'éigean dhó iad a ghearradh leis an sábh. Fuair sé miosúr le iad a thomhais. Bhí siad ceart an uair seo.
Bhí sé deacair poill a dhéanamh do na scriúanna. Hóbair do a mhéir a ghortú leis an gcasúr. Mar sin féin, ní raibh sé i bhfad nó go raibh an obair déanta. Bhí a bhean sásta, cé go raibh dusta agus salachar ‘chuile áit. B’éigean dhi an t-orlár a scuabadh agus an seomra a ghlanadh aríst.
Traducció:
FUSTERIA
A en Pere no li agrada treballar a casa. Pel vespre està cansat i es relaxa. Li agrada llegir un llibre o escoltar música. Prefereix evitar el treball, si pot. La seva dona sempre se’n riu d’ell. Ella diu que ella treballa més dur que ell.
‘No et va bé ja a tu, que et pots seure i escoltar discos?! Mira la pila que he de fer. Preparo els àpats, rento els plats i netejo la cuina. Faig els llits i mantinc la casa neta. Tu no em dones cap ajuda! Hauràs de fer pretatges per tots els teus llibres! ’
‘Però dóna’m temps, aquesta nit estic cansat.’ Diu en Pere ‘però et prometo que les faré demà.’
En Pere és un bon fuster. Té experiencia en fusteria. Si comença a treballar, no triga gaire a acabar.
‘On són el martell i la serra?’ li diu a la seva dona. ‘Són allà sobre tamboret.’
‘Els claus i els tornavisos també són allà? Dóna-me’ls!’
‘En tens prou alà?’
‘Ja n’hi ha prou. No cal aquesta pila. Ensenya’m la fusta ara!’
Els taulons no eren adequats pel mur. Eren massa llargs. Els va haver de tallar amb la serra. Va obtener un regle i els va mesurar. Aquesta vegada eren de la mida correcta.
Va ser difícil fer forats pels tornavisos. Gairebé es feriex amb el martell. No obstant això, no va trigar gaire a acabar. La seva dona estava contenta encara que hi havia pols i brutícia per tot arreu. Ella va haver d’escombrar el terra i netejar l’habitació una altra vegada.
Text 2
AN TEACH ÓSTA (CÓMHRÁ)
‘Dia dhuit, a Mháirtín!’
‘Dia is Muire dhuit! Cén chaoi a bhfuil tú?’
‘Tá mé réasúnta,' a deir Seáinin, ‘cén chaoi a bhfuil tú féin?’
'Tá mé go maith, a dheartháir. Céard a ólfas tú?’
‘Ólfaidh mé pionta mar sin.’
Fuair siad pionta an duine. ‘Slainte!' a deir Seáinín. ‘Beidh mé ag goil Gaillimh amáireach,' a deir Máirtín. ‘Tá mé ag goil ag na rástaí. Meas tú cé a ghnóthós an rása mór?’
'Bláth an Iascaire, sin nó An Tiarna.'
'B'fhéidir é,' a deir Máirtín, 'ach sílim gur fearr an t-airgead a chur ar Scian an Bhúistéara.’
'Muise, ní fiú dhuit geall a chur ar an seanchapall sin!' a deir Seáinín ag gáirí.
'Feicfidh muid,' a deir Máirtín.
Traducció:
LA POSADA (UNA CONVERSA)
‘Hola, Martin!’
‘Hola! Què tal?’
‘Anar fent’ diu en Seainin ‘Com et va a tu?’
‘Prou bé, germà. Què beuràs?’
‘Beuré una pinta o així.’
Cadascú va obtenir una pinta ‘Salut!’ va dir en Seainin ‘Demà aniré a Galway.’ Va dir en Martin ‘Vaig a les curses. Qui creus que guanyarà la gran cursa?’
‘La Floració del Pescador, o si no El Senyor.’
‘Potser’ digué en Martin ‘però crec que cal posar els diners a El Ganivet del Carnicer.’
‘I tant, no val la pena posar la teva aposta per a aquell cavall vell’ digué en Seainin rient.
‘Ja ho veurem.’ digué en Martin.
Exercici 2: Completar frases
A. Substitueix la paraula anois de les següents frases per ‘chuile lá i substitueix les construccions de substantiu verbal per la forma corresponent del present habitual.
1. Tá an ghrian ag scairteadh anois.
2. Tá sé ag cleachtadh a chuid Gaeilge anois.
3. Tá mé ag níochán soithí agus ag cóiriú leapacha anois.
4. Tá sí ag breathnú go maith anois.
5. Tá siad ag oscailt fuinneogaí agus ag dúnadh doirse anois.
6. Tá mé ag léamh leabhartha ach níl mé dhá salú anois.
7. Tá mé ag seachaint Bhaile Átha Cliath anois.
Solucions:
1. Scairteann an ghrian ‘chuile lá.
2. Cleachtann sé a chuid Gaeilge ‘chuile lá.
3. Ním soithí agus cóirím leapacha ‘chuile lá.
4. Breathnaíonn sí go maith ‘chuile lá.
5. Osclaíonn siad fuinneogaí agus dúineann said doirse ‘chuile lá.
6. Léim leabhartha ach ní shalaím iad ‘chuile lá.
7. Seachnaím Baile Átha Cliath ‘chuile lá.
B. Completa les següents frases fent servir el pronom preposicional correcte tenint en compte els elements entre parèntesi.
1. Hóbair (do) (muid) titim ar an mbealach abhaile.
2. Ní fiú (do) (mise) a ghoil ann anois.
3. An scríobhfá leitir eile (don fhear) sin?
4. Ní gá (do) (sibh) airgead a thabhairt do Cháit.
5. Bhí muid ag iarraidh an seomra a 'spáint (do Cháit).
6. Sin é an rud is ceart (do) (thusa) a dhéanamh.
7. Mh'anam nach mbíonn sé ag tabhairt cúnamh (do na daoine iad) féin.
8. Is fíor (do) (thú). Níl an tairne feiliúnach (don bhalla).
Solucions:
1. Hóbair dhúinn titim ar an mbealach abhaile.
2. Ní fiú dhomsa a ghoil ann anois.
3. An scríobhfá leitir eile dhó sin?
4. Ní gá dhaoibh airgead a thabhairt do Cháit.
5. Bhí muid ag iarraidh an seomra a 'spáint dhi.
6. Sin é an rud is ceart dhuitse a dhéanamh.
7. Mh'anam nach mbíonn sé ag tabhairt cúnamh dhóibh féin.
8. Is fíor dhuit. Níl an tairne feiliúnach dhó.
Exercici 3: Traducció de frases
1. M’agrada ser aquí. Necessito llegir i escoltar gravacions. Puc evitar la gent de Dublín.
2. Si comences a escriure una cara, no és difícil acabar-la.
3. Mostra’m la serra i elñ martell! On són els claus i els tornavisos? Són adequats per a aquest forat?
4. Si vas a la gran cursa, aposta per El Ganivet del Carnicer.
5. Després que es tanqués la posada, ell va venir a casa.
6. Ell gairebé cau sobre el camí. El camí estava molt moll.
7. Per a tu és fàcil fer broma d’ell.
Solucions:
1. Taithníonn sé liom a bheith anseo. Tastaíonn uaim léamh agus éisteacht le ceirníní. Is féidir liom daoine as Baile Átha Cliath a sheachaint.
2. Má thosaíonn tú ag scríobh leitir, ní bhíonn sé deacair í a chríochnú.
3. (Ta)spáin dhom an sábh agus an casúr. Cén áit a (cá) bhfuil na táirní agus na scriúanna ? An bhfuil said feiliúnach don pholl seo?
4. Má tá tú ag goil ag an rása mór, cuir geall ar Scian an Bhúistéara.
5. Thar éis don teach ósta dúnadh, tháinig sé abhaile.
6. Hóbair dhó titim ar an mbóthar. Bhí an bóthar an-fhliuch.
7. Is furasta dhuitse a bheith ag magadh faoi.
feiliúnach (félúnəkh): adequate
hóbair (hobár): gairebé (Vegeu la gramàtica)
Aquí teniu el joc corresponent:
Vocabulari de la lliçó 23
I un cop vist el vocabulari passem a fer els exercicis.
Exercicis
Exercici 1: Textos
Text 1
SIÚINÉARACHT
Ní thaithníonn sé le Peadar a bheith ag obair sa mbaile. Bíonn sé tuirseach tráthnóna agus bíonn fonn air a scíth a ligean. Taithníonn sé leis leabhar a léamh nó éisteacht le ceol. Is fearr leis an obair a sheachaint, más féidir leis. Bíonn a bhean i gcónai ag magadh faoi. Deir sí go mbíonn sise ag obair i bhfad níos cruacha ná eisean. Scaití, tosaíonn sí ag clamhsán.
‘Nach aoibhinn dhuitse é atá in ann suí ansin ag éisteacht le ceirníní! Breathnaigh an méid a chaithfeas mise a dhéanamh. Réitím na béilíocha agus ním na soithí agus glanaim an chisteanach. Cóirím na leapacha agus coinním an teach ar fad glan. Ní bhíonn tusa ag tabhairt cúnamh ar bith dhom! Caithfidh tú seilpeanna a dhéanamh do do chuid leabhartha uilig!'
‘Ach tabhair spás dhom, tá mé tuirseach anocht,' a deir Peadar, ‘ach geallaim dhuit go ndéanfaidh me amáireach iad.'
Is siúinéara maith é Peadar. Tá cleachtadh aige ar an tsiúinéaracht. Má thosaíonn sé ar an obair, ní bhíonn sé i bhfad dhá críochnú.
'Cá bhfuil an casúr agus an sábh ? 'a deir sé lena bhean. ‘Tá siad ansin ar an stól.’
‘An bhfuil táirní agus scriúanna ann freisin? Tabhair dhom iad!’
‘An bhfuil do dhóthain ansin?’
‘Is leor sin. Ní gá an oiread sin. 'Spáin dhom an t-adhmad anois!’
Ní raibh na cláracha feiliúnach don bhalla. Bhí siad rofhada. B 'éigean dhó iad a ghearradh leis an sábh. Fuair sé miosúr le iad a thomhais. Bhí siad ceart an uair seo.
Bhí sé deacair poill a dhéanamh do na scriúanna. Hóbair do a mhéir a ghortú leis an gcasúr. Mar sin féin, ní raibh sé i bhfad nó go raibh an obair déanta. Bhí a bhean sásta, cé go raibh dusta agus salachar ‘chuile áit. B’éigean dhi an t-orlár a scuabadh agus an seomra a ghlanadh aríst.
Traducció:
FUSTERIA
A en Pere no li agrada treballar a casa. Pel vespre està cansat i es relaxa. Li agrada llegir un llibre o escoltar música. Prefereix evitar el treball, si pot. La seva dona sempre se’n riu d’ell. Ella diu que ella treballa més dur que ell.
‘No et va bé ja a tu, que et pots seure i escoltar discos?! Mira la pila que he de fer. Preparo els àpats, rento els plats i netejo la cuina. Faig els llits i mantinc la casa neta. Tu no em dones cap ajuda! Hauràs de fer pretatges per tots els teus llibres! ’
‘Però dóna’m temps, aquesta nit estic cansat.’ Diu en Pere ‘però et prometo que les faré demà.’
En Pere és un bon fuster. Té experiencia en fusteria. Si comença a treballar, no triga gaire a acabar.
‘On són el martell i la serra?’ li diu a la seva dona. ‘Són allà sobre tamboret.’
‘Els claus i els tornavisos també són allà? Dóna-me’ls!’
‘En tens prou alà?’
‘Ja n’hi ha prou. No cal aquesta pila. Ensenya’m la fusta ara!’
Els taulons no eren adequats pel mur. Eren massa llargs. Els va haver de tallar amb la serra. Va obtener un regle i els va mesurar. Aquesta vegada eren de la mida correcta.
Va ser difícil fer forats pels tornavisos. Gairebé es feriex amb el martell. No obstant això, no va trigar gaire a acabar. La seva dona estava contenta encara que hi havia pols i brutícia per tot arreu. Ella va haver d’escombrar el terra i netejar l’habitació una altra vegada.
Text 2
AN TEACH ÓSTA (CÓMHRÁ)
‘Dia dhuit, a Mháirtín!’
‘Dia is Muire dhuit! Cén chaoi a bhfuil tú?’
‘Tá mé réasúnta,' a deir Seáinin, ‘cén chaoi a bhfuil tú féin?’
'Tá mé go maith, a dheartháir. Céard a ólfas tú?’
‘Ólfaidh mé pionta mar sin.’
Fuair siad pionta an duine. ‘Slainte!' a deir Seáinín. ‘Beidh mé ag goil Gaillimh amáireach,' a deir Máirtín. ‘Tá mé ag goil ag na rástaí. Meas tú cé a ghnóthós an rása mór?’
'Bláth an Iascaire, sin nó An Tiarna.'
'B'fhéidir é,' a deir Máirtín, 'ach sílim gur fearr an t-airgead a chur ar Scian an Bhúistéara.’
'Muise, ní fiú dhuit geall a chur ar an seanchapall sin!' a deir Seáinín ag gáirí.
'Feicfidh muid,' a deir Máirtín.
Traducció:
LA POSADA (UNA CONVERSA)
‘Hola, Martin!’
‘Hola! Què tal?’
‘Anar fent’ diu en Seainin ‘Com et va a tu?’
‘Prou bé, germà. Què beuràs?’
‘Beuré una pinta o així.’
Cadascú va obtenir una pinta ‘Salut!’ va dir en Seainin ‘Demà aniré a Galway.’ Va dir en Martin ‘Vaig a les curses. Qui creus que guanyarà la gran cursa?’
‘La Floració del Pescador, o si no El Senyor.’
‘Potser’ digué en Martin ‘però crec que cal posar els diners a El Ganivet del Carnicer.’
‘I tant, no val la pena posar la teva aposta per a aquell cavall vell’ digué en Seainin rient.
‘Ja ho veurem.’ digué en Martin.
Exercici 2: Completar frases
A. Substitueix la paraula anois de les següents frases per ‘chuile lá i substitueix les construccions de substantiu verbal per la forma corresponent del present habitual.
1. Tá an ghrian ag scairteadh anois.
2. Tá sé ag cleachtadh a chuid Gaeilge anois.
3. Tá mé ag níochán soithí agus ag cóiriú leapacha anois.
4. Tá sí ag breathnú go maith anois.
5. Tá siad ag oscailt fuinneogaí agus ag dúnadh doirse anois.
6. Tá mé ag léamh leabhartha ach níl mé dhá salú anois.
7. Tá mé ag seachaint Bhaile Átha Cliath anois.
Solucions:
1. Scairteann an ghrian ‘chuile lá.
2. Cleachtann sé a chuid Gaeilge ‘chuile lá.
3. Ním soithí agus cóirím leapacha ‘chuile lá.
4. Breathnaíonn sí go maith ‘chuile lá.
5. Osclaíonn siad fuinneogaí agus dúineann said doirse ‘chuile lá.
6. Léim leabhartha ach ní shalaím iad ‘chuile lá.
7. Seachnaím Baile Átha Cliath ‘chuile lá.
B. Completa les següents frases fent servir el pronom preposicional correcte tenint en compte els elements entre parèntesi.
1. Hóbair (do) (muid) titim ar an mbealach abhaile.
2. Ní fiú (do) (mise) a ghoil ann anois.
3. An scríobhfá leitir eile (don fhear) sin?
4. Ní gá (do) (sibh) airgead a thabhairt do Cháit.
5. Bhí muid ag iarraidh an seomra a 'spáint (do Cháit).
6. Sin é an rud is ceart (do) (thusa) a dhéanamh.
7. Mh'anam nach mbíonn sé ag tabhairt cúnamh (do na daoine iad) féin.
8. Is fíor (do) (thú). Níl an tairne feiliúnach (don bhalla).
Solucions:
1. Hóbair dhúinn titim ar an mbealach abhaile.
2. Ní fiú dhomsa a ghoil ann anois.
3. An scríobhfá leitir eile dhó sin?
4. Ní gá dhaoibh airgead a thabhairt do Cháit.
5. Bhí muid ag iarraidh an seomra a 'spáint dhi.
6. Sin é an rud is ceart dhuitse a dhéanamh.
7. Mh'anam nach mbíonn sé ag tabhairt cúnamh dhóibh féin.
8. Is fíor dhuit. Níl an tairne feiliúnach dhó.
Exercici 3: Traducció de frases
1. M’agrada ser aquí. Necessito llegir i escoltar gravacions. Puc evitar la gent de Dublín.
2. Si comences a escriure una cara, no és difícil acabar-la.
3. Mostra’m la serra i elñ martell! On són els claus i els tornavisos? Són adequats per a aquest forat?
4. Si vas a la gran cursa, aposta per El Ganivet del Carnicer.
5. Després que es tanqués la posada, ell va venir a casa.
6. Ell gairebé cau sobre el camí. El camí estava molt moll.
7. Per a tu és fàcil fer broma d’ell.
Solucions:
1. Taithníonn sé liom a bheith anseo. Tastaíonn uaim léamh agus éisteacht le ceirníní. Is féidir liom daoine as Baile Átha Cliath a sheachaint.
2. Má thosaíonn tú ag scríobh leitir, ní bhíonn sé deacair í a chríochnú.
3. (Ta)spáin dhom an sábh agus an casúr. Cén áit a (cá) bhfuil na táirní agus na scriúanna ? An bhfuil said feiliúnach don pholl seo?
4. Má tá tú ag goil ag an rása mór, cuir geall ar Scian an Bhúistéara.
5. Thar éis don teach ósta dúnadh, tháinig sé abhaile.
6. Hóbair dhó titim ar an mbóthar. Bhí an bóthar an-fhliuch.
7. Is furasta dhuitse a bheith ag magadh faoi.
