Lliçó 15

Lliçó 15

Gramàtica

1. La preposició ag i el substantiu verbal: Quan el substantiu verbal va precedit per la preposició ag, aleshores l'acció passa a ser progressiva, és a dir, que té lloc just en el moment en què es parla o quelcom més succeeix (ja sigui passat, present o futur). Per dir-ho d'una altra manera, equival als temps continuous de l'anglès per als qui estigueu familiaritzats amb aquesta llengua. Cal destacar que el substantiu verbal bheith és l'únic que no admet una construcció ambag. I dit això, vegem-ne ara uns exemples:

• Tá an crann ag fás. (L'arbre està creixent.)
• Tá Cáit ag pósadh. (La Cait s'està casant.)
• Bhí siad ag ól fíon agus ag imirt cluifí. (Estaven bevent vi i jugant a jocs.)
• Bhí Máirtín ag moladh Cháit. (En Martin estava lloant la Cait.)

Com bé podem veure a la darrera frase d'exemple, el nom propi pateix lenició. Això és així perquè es considera que tot nom propi que apareix com a objecte d'un substantiu verbal se'l considera en relació genitiva (vegeu la lliçó 3) amb el substantiu verbal. Tot i que aquesta regla només s'aplica als noms propis, en unes quantes frases fetes aquesta lenició també la pateixen alguns substantius comuns. Algunes d'aquestes frases fetes són:

• ag ól bhainne (bevent llet)
• ag imirt chártaí (jugant a cartes)
• ag cur fhataí (plantant patates)

La construcció ag + substantiu verbal també es pot fer servir després de verbs de percepció (feicim, cloisim, etc.) o moviment (teacht, gabháil, etc.) i amb alguns verbs quan es vol indicar l'inici o durada de l'acció (tosaí, gabháil, etc.). Vegem-ne uns exemples:

• Feicim fear ag siúl ar an tsráid. (Veig un home caminant pel carrer.)
• Beidh Cáit ag teacht anseo ag foghlaim Gaeilge. (La Cait vindrá aquí a aprendre irlandès.)
• Tá Máirtín ag gabháil ag foghlaim Spáinnis. (El Martin aprendrà espanyol. (En anglès: He is going to learn Spanish però no pas He will learn Spanish.))
• Beidh sé ag tosaí ag foghlaim Spáinnis amáireach. (Ell començarà a aprendre espanyol demà.)

2. La partícula a i el substantiu verbal: El substantiu verbal sempre va precedit de la partícula a(la qual, recordem, causa lenició) quan aquest substantiu verbal va precedit pel seu propi complement directe. Vegem-ho:

• Cé atá Cáit a phósadh? (Amb qui s'està casant la Cait?)
• Tá sí ag pósadh fear óg. (S'està casant amb un home jove.)

3. El substantiu verbal amb un pronom com a complement directe: Quan l'objecte d'un substantiu verbal és un pronom personal, aleshores aquest pronom personal pren la mateixa forma que un possessiu amb les alteracions corresponents (vegeu la lliçó 10) que va precedit per la preposició do. Cal tenir en compte que, a excepció de la primera i segona persones del singular, la suma de preposició do i pronom es contreu. Vegem-ho:

• Tá sé do mo bhualadh. (Ell m'està picant.) (lenició)
• Ta sé do do bhualadh. (Ell t'està picant.) (lenició)
• Tá sé dhá bhualadh. (Ell l'està picant. (a ell)) (lenició)
• Tá sé dhá bualadh. (Ell l'està picant. (a ella)) (no s'altera)
• Tá sé dhár mbualadh. (Ell ens està picant.) (eclipsi)
• Tá sé dho'ur mbualadh. (Ell us està picant.) (eclipsi)
• Tá sé dhá mbualadh. (Ell els està picant.) (eclipsi)

Cal tenir en compte que les formes dho'ur i dhár s'escriuen diferent, es pronuncien de la mateixa manera que dhá.

Tot i no ser-ne l'ús principal, aquesta construcció també es pot fer com a construcció oració passiva quan es desconeix o no s'especifica l'agent. Vegem-ne uns exemples:

• Tá an teach dhá thóigeáil. (La casa s'està construint.)
• Tá an balla dhá phéinteáil. (La paret s'està pintant.)
• Tá an fhuinneoig dhá briseadh. (La finestra està sent trencada.)

4. Formació d'adverbis a partir d'adjectius: Formar adverbis a partir d'adjectius és molt fàcil en irlandès. Només cal afegir go al davant de l'adjectiu. Cal tenir en compte que go fa que s'hi afegeixi una h al començament dels adjectius que comencen amb vocal. Vegem-ho:

• Bíonn Cáit cúramach. (La Cait sol ser curosa.)
• Bíonn Bríd ag obair go cúramach. (La Brid sol treballar amb compte.)
• Bíonn Bríd anseo go hannamh. (La Brid rarament és aquí.)

Quan dos adjectius van junts en funció adverbial, aleshores go es pot ometre. Cal tenir en compte que l'omissió és totalment opcional i que go només empra davant del primer adjectiu en cas que no s'ometi. Vegem-ho:

• Bíonn Bríd ag obair (go) réasúnta cúramach. (La Brid sol treballar raonablement amb compte.)

5. Numerals personals: L'irlandès té uns substantius que actuen com a numerals quan ens referim a grups de persones. D'aquests ja n'hem vist un parell a la lliçó anterior, ara vegem-los tots:

• 1 persona: duine amháin
• 2 persones: beirt
• 3 persones: triúr
• 4 persones: ceathrar
• 5 persones: cúigear
• 6 persones: seisear
• 7 persones: seachtar
• 8 persones: ochtar
• 9 persones: naonúr
• 10 persones: deichniúr
• 12 persones: dháréag

D'aquests substantius cal destacar-ne beirt, el qual és l'únic que és de gènere femení, i triúr iseisear, els quals pateixen lenició quan van després de nó. 

Amb substantius que ja denoten persones (com ho són sagart, múinteoir, etc.) es poden fer servir tant els numerals dependents (lliçó 11) com aquests numerals personals. Així, podem dir tant trí shagart com triúr sagairt, cheithre mhúinteoir com ceathrar múinteoirí, etc. 

El numeral personal beirt novament és bastant excepcional en aquest darrer cas. Primer, perquè en ser un substantiu de gènere femení tracta el següent substantiu com si fos un adjectiu, per la qual cosa li causarà lenició (vegeu la lliçó 4). Així, direm beirt fhir i no pas beirt fir. També és excepcional ja que, mentre la resta de numerals personals només admeten anar seguits pel plural, beirt admet anar seguit tant pel plural com pel singualr, per la qual cosa tant beirt fhircom beirt fhear són correctes.

I un cop vista la gramàtica, passem el veure el vocabulari de la lliçó.

Vocabulari

Substantius
clóscríobhaí (klóskríwí) (plural: clóscríobhaithe (klóskríwəhə)): mecanògraf
comhlacht (kowləkht) (plural: comhlachtaí (kowləkhtí)): empresa
cúrsa (kúrsə) (plural: cúrsaí (kúrsí)): cursa (en plural també pot voler dir assumptes)
dochar (dokhər) (singulare tantum): dany, perjudici
fíon (fín) (plural: fíonta (fíntə)): vi
foighid (foiyəj) (singulare tantum) (f.): paciència
Gearmáinis (gármánəx) (singulare tantum) (f.): alemany (idioma)
imní (imní) (singulare tantum) (f.): preocupació, angoixa
maith (máh) (plural: maithe (máhə)) (f.): bé, bondat
páí (páə) (singulare tantum) (f.): paga, sou
pionta (pintə) (plural: piontaí (pintí)): pinta (cervesa)
rúnaí (rúní) (plural: rúnaithe (rúnáhə)): secretari
Spáinnis (spánəx) (singulare tantum) (f.): espanyol (idioma)

Verbs
buail (buál) (1) (bualadh (buələkh)): picar, colpejar
caint (kántx)) (f.): parla (aquest verb només té la forma de substantiu verbal)
ceannaigh (kánáiy) (2) (ceannacht (kánəkht) (f.)): comprar
cóirigh (kóriy) (2) (cóiriú (kórú)): endreçar, ordenar
díol (jíəl) (1) (díol (jíəl)): vendre
fág (fág) (1) (fágáil (fágál) (f.)): deixar anar
faigh (fáiy) (1) (fáil (fál)): aconseguir, adquirir, trobar
foghlaim (fokhlám) (2) (foghlaim (fokhlám) (f.)): aprendre, ensenyar
iarr (iər) (1) (iarraidh (iərəkh)): demanar, intentar
imigh (imiy) (2) (imeacht (imákht)): marxar
ól (ól) (1) (ól (ól)): beure
pléigh (pléiy) (1) (plé (plé)): tractar, estar relacionat amb
saothraigh (sihráiy) (2) (saothrú (sihrú)): guanyar, assolir
scríobh (xkríw) (1) (scríobh (xkríw)): escriure
tóig (tóg) (1) (tóigeáil (tógál) (f.)): començar a fer, criar, construir
tosaigh (tosáiy) (2) (tosó (tosú)) o bé (tosaí (tosí)): començar
deirim (jérəm) (irregular): jo dic

Miscel·lània
áirithe (árəhə): cert, particular, especial
annamh (anəw): rar, infreqüent
bog (bog): tou
chúns (khúns): mentre
crua (kruə): dur
cúramach (kúrəməkh): curós
díreach (jírákh): recte, honest
go fóill (gə fól): ja, no encara
lách (lákh): agradable, cortès
sin nó... (xin nó...): o bé allò o bé...
réidh (rékh): acabat, preparat, fàcil

I vet aquí el joc d'aquesta lliçó.

Vocabulari de la lliçó 15

I ara és l'hora dels exercicis

Exercicis

Exercici 1: Text

IMNÍ
Tá Máire pósta ag Pádraig. Is duine deas lách é Pádraig agus bhí mé sásta nuair a bhí Máire dhá phósadh. Tá siad pósta anois timpeall's seacht mí agus sílim go bhfuil Máire sásta leis an saol. Ach deirim i gcónaí go bhfuil an-fhoighid ag Máire!
Bhí posta maith ag Maíre agus ag Páidraig. Bhí páí mhaith ag Máire. Is clóscríobhaí í agus bíonn sí ag obair mar rúnaí. Bhí seisean ag obair ag comhlacht eicínt ag díol is ag ceannacht seancharrana. Ansin lá amháin, tháinig sé abhaile agus dúirt sé go raibh sé réidh ag plé leis na carrana agus go raibh sé ag goil ag tosaí ag foghlaim ceird eicínt eile.
'Ach céard atá sé a dhéanamh anois' a deirimse, 'nó céard atá sé ag goil a fhoghlaim?'
'Níl mé cinnte go fóill, a athair, céard atá sé ag goil a dhéanamh' a deir Maire 'Tá sé ag goil ag déanamh cúrsa eicínt. Beidh sé ag tosaí ag foghlaim Gearmáinis nó Spáinnis. Deir sé gur teanga mhór thábhachtach í an Spáinnis.'
'Tá sé ceart go leor a bheith ag caint ar an oideachas.' a deirimse 'ach an mbeidh páí ar bith ag Pádraig chúns a bheas sé ag foghlaim teangacha?'
'Ní bheidh, ach cén dochar? Nach bhfuil mé féin ag saothrú go maith? Tá muid óg agus cén mhaith a bheith ag déanamh imní?'
Ach bím ag déanamh imní. Níl mé cinnte an dtigim na cúrsaí seo ar chor ar bith. Feicim Máire ag goil ag obair 'chuile mhaidin agus ag tíocht abhaile ansin tráthnóna ag níochán soithí agus éadaí agus ag cóiriú leapacha. Bíonn saol bog ag Pádraig ansin ag léamh agus ag scríobh. Feicim go minic é ag imeacht ag imirt chártaí nó ag ól pionta. Ach bíonn Máire ag obair i gcónaí. Nuair a bhí mise óg, dhá mbeadh posta ag fear óg, bheadh sé ag iarraidh é a choinneál, sin nó bheadh sé ag obair go crua ag iarraidh ceann níos fearr a fháil. 

Traducció:

PREOCUPACIÓ
La Maire està casada amb el Padraig. En Padraig és una persona simpàtica i agradable i vaig estar content quan la Maire es va casar amb ell. Fa uns set mesos que estan casats i crec que la Maire està satisfeta amb la vida. Però sempre dic que la Maire té molta paciència! 
La Maire i en Paidraig tenien una bona feina. La Maire tenia una bona paga. És mecanògrafa i sol treballar de secretària. Ell treballava en alguna empresa venent i comprant cotxes vells. Aleshores un dia, ell va arribar a casa i va dir que s'havia acabat estar involucrat amb cotxes i que se n'anava a començar a aprendre algun altre ofici.   
- Però què farà ara - Li vaig dir - O què aprendrà?
- Encara no estic segura, pare, de què farà. - digué la Maire - Farà algun curs. Començarà a aprendre alemany o castellà. Diu que el castellà és una llengua gran i important.
- Té molta raó parlar sobre l'educació - li vaig dir - Però no tindrà cap sou mentre aprèn idiomes?
- No en tindrà però quin mal hi ha? Que jo no en guanyo prou (lit. bé)? Som joves i quin bé fa preocupar-se? 
Però em solc preocupar. No estic segur si em crec aquests cursos en absolut. Veig la Maire anant a treballar cada matí i tornat a casa aquella tarda rentant plats i la roba i fent els llits. En Padraig té una vida fàcil (lit. vida tova) allà llegint i escrivint. Sovint el veig marxant a jugar a cartes o a beure pintes. Però la Maire encara té feina. Quan jo era jove, si un home jove tenia una feina, intentava mantenir-la, o bé treballava durament per trobar-ne una de millor.

Exercici 2: Completar frases
A) Completa les següents frases emprant un dels següents substantius verbals: foghlaim, ól, fás, briseadh.
1. Tá an crann ___________ .
2. Bhí Cáit ___________ fíon aréir.
3. Beidh muid ag tosaí ___________ Fraincis amáireach.
4. Feicim na gasúir ___________ fuinneogaí.

Solucions:
1. Tá an crann ag fás.
2. Bhí Cáit ag ól fíon aréir.
3. Beidh muid ag tosaí ag tosaí ag foghlaim Fraincis amáireach.
4. Feicim na gasúir ag briseadh fuinneogaí.

B) Completa les següents frases emprant un dels següents substantius verbals: déanamh, foghlaim, briseadh, tóigeáil, pacáil, iarraidh. 
1. Céard atá tú ___________ ?
2. Seo é an teach atá siad ___________ .
3. Cá bhfuil an fhuinneoig a bhí na gasúir ___________ ?
4. Cén teanga atá sí ag tosaí ___________ ?
5. Ab 'eo é an mála atá sé ag goil ___________ ?
6. Céard atá sibh ___________ ?

Solucions:
1. Céard atá tú a déanamh?
2. Seo é an teach atá siad a thóigeáil.
3. Cá bhfuil an fhuinneoig a bhí na gasúir a bhriseadh?
4. Cén teanga atá sí ag tosaí a fhoghlaim?
5. Ab 'eo é an mála atá sé ag goil a phacáil?
6. Céard atá sibh a iarraidh?

C) Completa les següents frases amb les formes correctes dels mots entre parèntesi.
1. Beidh sí ___________ . (mé) (pósadh)
2. Tá siad ___________ . (sé) (bualadh)
3. Bhí siad ___________ . (muid) (plé)
4. Tá an balla ___________ . (tóigeáil)
5. Bíonn an t-athair ___________ . (sibh) (moladh)
6. Bhí an balla ___________ . (péinteáil)

Solucions:
1. Beidh sí do mo phósadh.
2. Tá siad dhá bhualadh.
3. Bhí siad dhár bplé.
4. Tá an balla a thóigeáil.
5. Bíonn an t-athair dho'ur moladh.
6. Bhí an balla a phéinteáil.

Exercici 3: Traducció de frases

1. La Máire té molta paciència. És una bona mecanògrafa i una secretària meravellosa. El seu pare sempre està lloant la Maire.  
2. Ell estava relacionat amb vendre i comprar cotxes i guanyava un bon sou. Ara aprendrà (going to learn) alemany i castellà. El pobre no té cap paga en absolut però quin mal hi ha?
3. Quin bé hi ha en aprendre un altre ofici atentament? Mentre ell aprèn jo em preocupo d'aquests assumptes.
4. Hi ha alguna gent que vol fer exactament el que (lit. la cosa) jo dic.
5. Veneu aquell cotxe i aleshores compreu-ne un altre!

Solucions:
1. Tá an-fhoighid ag Máire. Is clóscríobhaí maith í agus is rúnaí ionatch í. Bíonn a hathair i gcónaí ag moladh Mháire.
2. Bhí sé ag plé leis díol agus a ceannacht carrana agus bhí sé saothrú go maith. Ta sé ag goil ag foghlaim Gearmáinis agus Spáinnis anois. Níl páí ar chor ar bith ag an gcréatú ach cén dochar?
3. Cén mhaith a bheith ag foghlaim ceird eile go cúramach? Chúns atá sé dhá foghlaim, bím ag déanamh imní faoi na cúrsaí seo. 
4. Tá daoine áirithe sásta go direach an rúd a deirim a dhéanamh.
5. Díolaigí an carr sin agus ansin ceannaígí ceann eile!