Lliçó 27

Lliçó 27

Gramàtica
1. L’adjectiu verbal dels verbs regulars: Vegem com es formen els adjectius verbals dels verbs regulars. Comencem, com és d'esperar, per la primera conjugació. Als verbs de la primera conjugació només cal afegir-hi -ta si al darrera vocal de l'arrel és leathan i -te sí és caol. A més, si l'arrel en qüestió acaba amb -gh, aleshores aquesta consonant desapareix. Vegem-ho:

• glan >>>> glanta
• bris >>>> briste
• léigh >>>> léite
• nigh >>>> nite

Ara bé, si l'arrel d'un verb de la primera conjugació acaba amb b, p, t, d, g, c, bh o bé mh, aleshores afegirem -tha o -the. Vegem-ho:

• scuab >>>> scuabtha
• ceap >>>> ceaptha
• goid >>>> goidthe (també admet la grafia amb t perquè dth passa a proninciar-se t: goid >>>> goite)
• fág >>>> fágtha
• scríobh >>>> scríobhtha (també admet la grafia amb f perquè bhth passa a proninciar-se f: scríobh >>>> scríofa)
• snámh >>>> snámhtha (també admet la grafia amb f perquè mhth passa a pronunciar-se f: snámh >>>> snáfa)

Un petit grup de verbs de la primera conjugació que acaben amb –r també fan servir els sufixos -tha i –the en comptes de –ta i –te. Aquests són: bearr (afaitar), gearr (tallar), scar (separar) i comhair (comptar).

En els verbs de la segona conjugació eliminem la –gh final i aleshores afegirm els sufix –aithe si la darrera vocal és leathan o –ithe si la darrera vocal és caol. Cal tenir en compte que les arrels acabades amb l, n o r també admeten els sufixos –aite i –ite respectivament. Quan fem servir aquesrs sufixos alternatius, aleshores no modifiquem l’arrel a les últimes lletres. Vegem-ho:

• salaigh >>>> salaithe
• coinnigh >>>> coinnithe
• oscail >>>> osclaithe / oscailte
• imir >>>> imrithe / imirte

I bé, vista la manera de formar l’adjectiu verbal dels vebrs regulars cal pregunar-se de què coi serveixen aquests adjectius verbals. És molt senzill: són pràcticament equivalents als nostres participis. Més concretament, serveixen per a expressar l’estat resultant d’una acció.

• Tá an bord briste. (La taula està trencada)

A causa d’això, l’adjectiou verbal es pot fer servir com qualsevol altre adjectiu atributiu:

• Tá an bord briste thall ansin. (La taula trencada és per allà.)

2. Els prefixos so-, do- i in-: Els prefixos so- (fàcilment), do- (impossible de) i in- (possible de) són prefixos que es fan servir amb els adjectius verbals. Vegem-los:

• Tá an ghloine sobhriste. (El vidre és fàcilmetn rompible.)
• Tá an obair sin dodhéanta. (Aquella feina és impossible de fer.)
• Níl sé sin inite. (Allò no és comestible (Literlament: Allò no és possible de menjar.))

Una cosa ben curiosa del prefixos so- i do-, a banda de provocar lenició com bé podem veure, és la seva pronunciació. Quan aquests prefixos van seguits d’una síl·laba amb vocal leathan, aleshores es pronuncien su- i du- respectivament. Ara bé, quan la vocal de la següent síl·laba és caol, aleshores es pronuncien si- i di-. A més, aquests prefixos són tònics, per la qual cosa les paraules prefixades per so- i do- tenen dues síl·labes tòniques: la del prefix i la de la paraula. En aquest darrer sentit, són molt semblants als nostres adverbis acabat amb –ment.

Quant a in-, val a dir aque aquest prefix no causa lenició ni pateix alteracions en la pronunciació i sempre és àton (ən-), per la qual cosa l’accent tònic recau sempre sobre la paraula que prefixa.

3. El genitiu masculí amb vocal caol: A la lliçó 25 ja vam dir que h8i havia mots en irlandès que per formar el genitiu no s’alteraven i d’altres que afegien una vocal. Sobre aquests darrers ens n’ocuparem al llarg de les properes lliçons. Comencem per les paraules que formen el genitiu amb alteració de vocal leathan final cap a vocal caol que són de gènmere masculí. Aquestes són:

• La majoria de paraules masclines que tenen com a darrera vocal una vocal leathan. Per exemple: bád (barca) >>>> an bháid (de la barca), arm (exèrcit) >>>> airm (de l’exèrcit)
• En algunes paraules, també s’altera la vocal mitjana per fer que sigui acabada amb vocal caol. Per exemple: doras (porta)>>>> an doiris (de la porta)
• Quan la darrera vocal del nominatiu és ia, aleshores aquesta vocal muta a éi. Per exemple: iasc (peix) >>>> éisc (del peix)
• Si les darreres vocals del nominatius són éa o ea precedides d’un altra vocal caol, aleshores aquestes muten cap a éi i i Per exemple: airgead (diners) >>>> airgid (dels diners)
• Quan la terminació del nominatiu és –(e)ach, aleshores aquesta terminació esdevé –(a)igh. Per exemple: aonach (fira) >>>> aonaigh (de la fira)

I dit això, passem a veure’n uns exemples il·lustratius:

• bád (barca) >>>> caiptín an bháid (capità de la barca)
• Peadar (Peadar) >>>> cóta Pheadair (abric d’en Peadar)
• doras (porta) >>>> láimh an doiris (mànec de la porta)
• éan (ocell) >>>> nead an éin (niu de l’ocell)
• airgead (diners) >>>> mála an airgid (bossa dels diners)
• aonach (fira) >>>> lá an aonaigh (dia de la fira)
• cogadh (guerra) >>>> aimsir an chogaidh (temps de guerra)
• clog (rellotge) >>>> éadan an chloig (la cara del rellotge)
• poll (forat) >>>> béal an phoill (la boca del forat)
• cnoc (turó) >>>> barr an chnoic (cim del turó)
• arm (exèrcit) >>>> lucht an airm (la gent de l’exèrcit)
• iasc (peix) >>>> mála an éisc (la bossa del peix)

 
4. L’ús d’adjectiu amb genitius masculins: Els adjectius que van després d’un genitiu masculí pateixen lenició allà on és possible patir-ne. Els adjectius monosil·làbics transformen la darrera consonant de leathan a caol (mór >>> mhóir), ara bé, els adjectius monosil·làbic acabats amb ll, nn, rr o m no pateixen aquesta alteració. Els adjectius acabat amb –(e)ach també formen adquireixen la terminació –(a)igh.

Hi ha un parell d’adjectius, emperò, que tenen forma irregular quan van amb un substantiu masculí genitiu. Aquests són uasal (noble), que pren la forma uasail, i beag (petit) que pren la forma bhig.

I vista la gramàtica, passem a veure el vocabulari.

Vocabulari

Substantius

achar (akhər) (singulare tantum): distància, període

allas (aləs) (singulare tantum): suor

aonach (inəkh) (plural: aontaí (intí)): fira

beagán (bágán) (plural: beagáin (bágán)): un xic, una mica

binn (bin) (plural: beanna (bánə)) (f.): gablet

caiptín (káptxín) (plural: caiptíní (káptxíní)): capità

ceantar (kántər) (plural: ceantracha (kántrəkhə)): districte, àrea

cliabh (kliəw) (plural: cléibh (klév)): cistella

comhlódar (kowlódər) (plural: comhlódair (kowlódár)): família, companyia

corp (korp) (plural: coirp (korp)): cadàver

cró (kró) (plural: crótí (krótxí)): latrina

cúirt (kúrtx) (plural: cúirteanna (kúrtxánə)) (f.): tribunal

cúram (kúrəm) (plural: cúrama (kúrəmə)): cura, responsabilitat

dlí (jlí) (plural: dlíonna (jlínə)): llei

dlíodóir (jlídór) (plural: dlíodóirí (jlídórí)): advocat

donacht (donəkht) (singulare tantum) (f.): misèria, malaltia

faisean (fáxán) (singulare tantum): moda

geard (gárd) (plural: geardanna (gárdənə)): jardí, pati

gob (gob) (plural: goba (gobə)): bec, broc, proa

luach (luəkh) (plural: luachanna (luəkhənə)): valor, preu

misneach (mixnákh) (singulare tantum): coratge

nead (nád) (plural: neadracha (nádrəchə)) (f.): niu

pórtar (pórtər) (singulare tantum): porter

scoilt (skoltx) (plural: scoilteanna (skoltxánə)) (f.): divisió, esquerda

seanfhocal (xánokəl) (plural: seanfhocla (xánoklə)): proverbi

stór (stór) (plural: stóir (stór)): planta, pis

Verbs

amhdaigh (awdákh) (2) (amhdachtáil (awdəkhtál) (f.)): admetre

ardaigh (ardákh) (2) (ardú (ardú)): elevar, aixecar

comhair (kowár) (1) (comhaireamh (kowáráw)): comptar

corraigh (korákh) (2) (corraí (korí)): marxar

feil (fél) (1) (feiliúint (félúntx)): ser adequat a, ser apropiat

lobh (low) (1) (lobhadh (lowəkh)): podrir-se

oibrigh (obrəkh) (2) (oibriú (obrú)): elaborar, utilitzar

scar (skar) (1) (scaradh (skarəkh)): seprarar, estendre

scoilt (skoltx) (1) (scoilteadh (skoltxákh)): esquerdar, dividir

Miscel·lània

(ar) feadh ((ər) fákh): durant

beag bídeach (bág bíjákh): petitó

cliste (klixtxe): llest

congarach do (kongərəkh də): adjacent a

de bharr (jə war): com a fruit de, com a resultat de

de réir (jə rér): a mesura que

láidir (lájər): fort

Aquí teniu el joc corresponent a aquesta lliçó:

Vocabulari de la lliçó 27

I havent vist el vocabulari, passem a fer els exercicis.

Exercicis

Exercici 1: Text

PEADAR AGUS A THEACH

Tá teach Pheadair i lár an bhaile mhóir. Níl ann ach ‘teach beag bídeach’ mar a deir sé féin. Tá dhá stór ann. Td seomra amháin agus cisteanach bheag thíos an staighre. Tá dhá sheomra codlata thuas an staighre. Tá geard ar chúla an tí. Tá cró beag sa ngeard le haghaidh an ghuail.

Níor choisin an teach mórán airgid. Bhí sé i gceantar a raibh na tithe ligthe chun donacht ann. Ó aimsir an chogaidh amach, bhí muintir an bhaile mhóir ag fágáil ceantracha mar seo ar shon na dtithe nua, atá tamall amach ón mbaile mór. Ansin, gan mórán achair, ní raibh mórán comhlódaracha fanta ann. De réir mar a bhí na seandaoine ag fáil bháis, bhí an ceantar uilig ag goil chun donacht. Ach le bliain nó dhó anuas, tá sé go mór sa bhfaisean ag daoine óga tithe mar sin a cheannacht.

Níor thig Peadar nó go raibh sé ceannaithe cé chomh dona is a bhí an teach. Bhí an t-orlar thuas an staighre lofa. Go deimhin, bhí an staighre é féin ag tosaí ag lobhadh. Bhí ceann de na ballaí sa gcisteanach scoilte. Sílim féin go raibh scoilt i mbinn an tí. Bhí 'chuile dhuine ag rá leis gur dear mad é seanteach a cheannacht. ‘Ceannaigh seanrud agus bí gan aon rud’ a bhí daoine a rá. Bíonn seanfhocla mar sin i gcónaí ag daoine cliste i gcás mar sin.

D’amhdaigh Peadar go raibh droch-chaoi ar an teach. Ach ní raibh neart anois air ach tosaí ag obair. Ní bhíonn obair ar bith dodhéanta má choinníonn tú do mhisneach.

D'fhéadfá a rá nar chaill Peadar a mhisneach. D'fheicfeá ansin é 'chuile oíche den tseachtain ag obair agus ag cur allais. Siúinéara iontach atá ann agus tá sé breá laidir. Tá sé go maith ag oibriú an chasúir nó ag plé leis an sábh. Ní raibh sé i bhfad nó go raibh adhmad nua curtha in áit an tseanadhmaid agus an staighre agus na doirse uilig péinteáilte. Gan mórán achair, bhí caoi curtha ar na ballaí uilig.

Is dlíodóir é Peadar agus is maith leis cónaí i lár an bhaile mhóir. Tá an teach congarach do na cúirteanna agus feileann sé sin dhó. Ar ndóigh, tá luach an tí ag ardú de réir mar atá daoine óga ag ceannacht agus ag socrú suas seantithe eile sa gceantar. Is fiú slam airgid amach anseo é. ‘Ach ní hé an t-airgead a chomhaireanns,' a deir Peadar, 'tá mé sásta anseo agus níl sé ar intinn agam corraí as seo ar shon an airgid.'
 

Traducció:

EN PEADAR I CASA SEVA

La casa d’en Peadar és al centre del poble. Només és ‘una casa petitona’ com ell mateix diu. Té dos pisos. A sota hi ha una habitació i una cuina petita. A dalt hi ha dos dormitoris. Hi ha un pati darrere la casa. Hi ha una petita latrina al pati del carbó.

La casa no va costar gaire diners. Era un districte on les cases havien sigut abandonades. Des de la guerra ençà, la gent del poble deixava districtes com aquest per cases noves que són a una distància del poble. Aleshores, sense que passés gaire temps, no hi quedaven gaire famílies allà. A mesura que els vells morien, tota la zona estava sent abandonada. Això no obstant, des de fa un any o dos, és moda per a la gent jove comprar cases com aquelles.

En Peadar no entenia fins que ja va estava comprada com n’era de dolenta la casa. El terra del pis de dalt estava podrit. Certmaent, les escales mateixes s’estaven començant a podrdi. Una de les parets de la cuina estava esquerdada. Jo mateix crec que hi ha via una esquerda en un dels gablets. Tothom deia que era un error comprar una casa vella. ‘Compra una cosa vella i queda’te-n sense’ deia la gent. La gent llesta sempre té proverbis com aquest.

En Peadar va admetre que la casa estava en mal estat. Això no osbtant, res hi ajudava tret de començar a treballar. Res no és impossible de fer si mantens el teu coratge ben amunt.

Certament, en Peadar no va perdre el seu coratge. El veie cada nit de la setmana treballant i suant. Ell és un gran fuster i és bo i fort. És bo fent servir el martell i tractant amb la serra. No va passar giare temps fisn que fusta nova havia sigut posada al lloc de la vella i totes les portes estaven pintades. I no gaire després, totes les parets estaven arreglades.

En Peadar és advocat i li agrada viure al centre del poble. La casa és adjacent als tribunals i això li va bé. Evidentment, el valor de la casa està pujant a mesura que la gent jove compra i arregla altres cases velles del districte. Valdrà una pila de diners en el futur. ‘No osbtant això, no són els diners el que compta.’ diu en Peadar ‘Estic contant aquí i no tinc intenció de marxar d’aquí per diners’.

Exercici 2: Completar frases

A. Completa les següents frases amb l’adjectiu verbal més adient.

1. Tá mé ag glanadh an tseomra. Beidh sé _________ gan mórán achair.
2. Tá mé ag péinteáil an doiris. Beidh sé _________ gan mórán achair.
3. Bhí sé ag athrú a sheaicéid. Anois tá an seaicéad _________ .
4. Bhí siad ag níochán a gcuid éadaí. Tá siad _________ anois.
5. Oscail an fhuinneoig. Nuair a bhéas an fhuinneoig _________ , ní bheidh an seomra rothe.
6. Tá sé ag dúnadh an phoill. Tá sé beagnach _________ cheana féin.
7. Bhí leitir agat le cur chun bealaigh. An bhfuil sí _________ chun bealaigh fós?
8. Bhí siad ag caint ar theach nua a cheannacht. Anois, faoi dheireadh tá sé _________ .
9. Bhíodh na seandaoine ag ligean tithe chun donacht. Anois tá siad _________ chun donacht.
10. Bhí sibh ag dó na seanpháipéir. An bhfuil siad uilig _________ ?
11. Bhí an t-orlár le scuabadh, ach tá sé _________ faoi dheireadh.
12. Níl an obair dodhéanta. Má choinníonn tú do mhisneach, beidh sí _________ anocht.

Solucions:

1. Tá mé ag glanadh an tseomra. Beidh sé glanta gan mórán achair.
2. Tá mé ag péinteáil an doiris. Beidh sé péinteáilte gan mórán achair.
3. Bhí sé ag athrú a sheaicéid. Anois tá an seaicéad athraithe.
4. Bhí siad ag níochán a gcuid éadaí. Tá siad nite anois.
5. Oscail an fhuinneoig. Nuair a bhéas an fhuinneoig osclaithe, ní bheidh an seomra rothe.
6. Tá sé ag dúnadh an phoill. Tá sé beagnach dúinte cheana féin.
7. Bhí leitir agat le cur chun bealaigh. An bhfuil sí curtha chun bealaigh fós?
8. Bhí siad ag caint ar theach nua a cheannacht. Anois, faoi dheireadh tá sé ceannaithe.
9. Bhíodh na seandaoine ag ligean tithe chun donacht. Anois tá siad ligthe chun donacht.
10. Bhí sibh ag dó na seanpháipéir. An bhfuil siad uilig dóite?
11. Bhí an t-orlár le scuabadh, ach tá sé scuabtha faoi dheireadh.
12. Níl an obair dodhéanta. Má choinníonn tú do mhisneach, beidh sí déanta anocht.

B. Busqueu els subtantius en forma genitiva i convertiu-los a la forma nominativa.

1. ag oibriú an chasúir, ainm an ghasúir, mala an dochtúir, gunna an tsaighdiúir
2. i lár an orláir, ag gearradh an chláir, doras an chairr
3. deoch phórtair, teach Pheadair, ar bharr an chabhantair, treasna an bhóthair, póca mo threabhsair
4. ag baint an fhéir, ag léamh an pháipéir, ag ithe mo shuipéir
5. i mbéal an doiris, in áit an tsolais, de bharr an turais
6. leaba mo bháis, cóta Thomdis
7. barr mo bhéil, geata an tséipéil, deireadh an scéil, gob an éin
8. ar feadh tamaill, cloigeann an chapaill, in áit an tuarastail, teach an phobail
9. ag casadh an cheoil, cois an stóil
10. tilleadh aráin, lá an amadáin, muintir an oileáin, treasna an tsrutháin
11. mála an airgid, treasna an droichid
12. ag socrú an chloig, ag leagan amach an choirp
13. súil an chaitf barr an chnoic
14. i lár an aonaigh, chun bealaigh, teanga an tSasanaigh
15. aimsir an chogaidh, ar feadh an tsamhraidh, i lár an gheimhridh, chun deiridh
16. mála an éisc, béal an chléibh
17. cois an bhoird, mo chuid neairt, teach an tsagairt, os comhair an tsaoil

Solucions:

1. casúr, gasúr, dochtúr, saighdiúr
2. orlár, clár, carr
3. pórtar, Peadar, cabhantar, bóthar, treabhsar
4. féar, páipéar, suipéar
5. doras, solas, turas
6. bás, Tomás
7. béal, séipéal, scéal, éan
8. tamall, capall, tuarastal, pobal
9. ceol, stól
10. arán, amadán, oileán, sruthán
11. airgead, droichead
12. clog, corp
13. cat, cnoc
14. aonach, bealach, Sasanach
15. cogadh, samhradh, geimhreadh, deireadh
16. iasc, cliabh
17. bord, neart, sagart, saol

Exercici 3: Traducció de frases

1. En Tomás va admetre que el cul de la porta estava podrit i la paret estava esquerdada. Ell no ho sabia fins que la casa ja estava comprada.
2. Va mantenir el seu cortge i la casa estava rentada, neta i pintada en un tres i no res.
3. A mesura que les famílies abandonaven el districte i els vells morien, tot el dsitricte empitjorava.
4. Diuen que és el coratge el que compta. Si mantens el coratge ben amunt, no hi haurà feina impossible.
5. El cotxe del capellà era davant meu a la’ltra banda del carrer a la porta de la capella.
6. No marxis! Queda’t on ets! No m’hi quedaré gaire temps.

Solucions:

1. D'amhdaigh Tomás go raibh bun an doiris lofa agus go raibh an balla scoilte. Ní raibh a fhios aige é nó go raibh an teach ceannaithe.
2. Choinnigh sé a mhisneach agus bhí an teach nite agus glanta agus péinteáilte gan mórán achair.
3. De réir mar a bhí na comhlódaracha ag fágáil an cheantair agus na seandaoine ag fáil bháis, bhí an ceantar ag goil chun donacht.
4. Deir siad gurb é an misneach a chomhaireanns. Má choinníonn tú do mhisneach, ní bheidh obair ar bith dodhéanta.
5. Bhí carr an tsagairt treasna an bhóthair uaim ag geata an tséipéil.
6. Ná corraigh! Fan san áit a bhfuil tú! Ní bheidh mé ag fanacht i bhfad.