Lliçó 19
Gramàtica
1. Graus de l'adjectiu: L'adjectiu irlandès té dos graus com el català: el comparatiu i el superlatiu. El comparatiu es pot formar de dues maneres. La primera és la que emprem quan la frase no està regida per la còpula is i es forma afegint níos al davant de l'adjectiu. Vegem-ho:
- Tá an seomra seo níos dorcha. (Aquesta habitació és més fosca.)
La segona és la que fem servir quan la frase va regida per la còpula is i es fa fent que l'adjectiu vagi immediatament després de la còpula is.
- Is dorcha an seomra seo. (Aquesta habitació és més fosca)
El superlatiu també es forma afegint la còpula is al davant de l'adjectiu. Ara bé, a diferència de la segona manera de formar el comparatiu, aquesta còpula is és sempre una còpula en posició relativa, és a dir, que introdueix una oració subordinada, mai una oració principal. Vegem-ho:
- Tá an seomra is dorcha anseo. (L'habitació més fosca és aquí.)
- Sin í an deoch is blasta. (Aquella és la beguda més saborosa.)
Com bé podeu comprovar, l'adjectiu en cap moment es declina, per la qual cosa té sempre la mateixa forma. Ara bé, això només és així si l'adjectiu té dues síl·labes o més. En el cas dels adjectius que només tenen una síl·laba, cal afegir sempre -(o)cha al final de la paraula, ja sigui tant en forma comparativa com en forma superlativa. Vegem-ne uns quants exemples:
- beo (viu, ràpid) -------> níos beocha (més ràpid), is beocha (el més ràpid)
- buí (groc) -------> níos buíocha (més groc), is buíocha (el més groc)
- breá (excel·lent, magnífic) -------> níos breácha, is breácha
- crua (dur) -------> níos cruacha, is cruacha
- rua (ocre, morè, pèl-roig) -------> níos ruacha, is ruacha
- luath (ràpid) -------> níos luathcha, is luathcha
- liath (gris) -------> níos liathcha, is liathcha
- réidh (fàcil, preparat) -------> níos réacha, is réacha
L'addició d'aquest sufix provoca alteracions en tres adjectius, vegem-los.
- tiubh (gruixut) -------> níos tiúcha, is tiúcha o també níos tibhe, is tibhe
- dubh (negre) -------> níos dúcha, is dúcha o també níos duibhe, is duibhe
- te (calent) -------> níos teocha, is teocha
En irlandès també hi ha un grup d'adjectius que formen el comparatiu i el superlatiu de forma irregular. Vegem-los.
- maith (bo) -------> níos fearr, is fearr
- dona (dolent) -------> níos measa, is measa o també níos dona, is dona
- mór (gran) -------> níos mó, is mó
- beag (petit) -------> níos lú, is lú o també níos beige, is beige
- álainn (maco, bell) -------> níos áille, is áille
- gránna (lleig) -------> níos gráinne, is gráinne
- fada (llarg) -------> níos foide, is foide
- tanaí (prim) -------> níos tanaíocha, is tanaíocha
- minic (freqüent) -------> níos minicí, is minicí
- tirim (sec) -------> níos trioma, is trioma
- furasta (simple) -------> níos fusa, is fusa o també níos furasta, is furasta
Per formar el comparatiu de superioritat, fem servir dues estructures. La primera és la que emprem quan fem servir la còpula is. La forma és còpula + forma comparativa de l'adjectiu + subjecte + ná + predicat. Vegem-ho:
- Is gráinne Seán ná mé. (En Sean és més lleig que jo.)
- Is fearr Gaeilge ná Béarla. (L'irlandès és millor que l'anglès.)
La segona és la que emprem amb la resta de verbs i es forma seguint l'estructura verb + subjecte + níos + adjectiu comparatiu + ná + predicat. Vegem-ho:
- Tá an ghrian níos mó ná an ghealach. (El sol és més gran que la lluna.)
- Tá Seán níos leisciúil ná a athair. (En Seán és més dropo que el seu pare.)
2. L'ús de chomh amb adjectius: La partícula chomh té diversos usos quan l'emprem amb un adjectiu però, bàsicament, s'empra per indicar la igualtat entre dos adjectius. S''empra en diverses estructures fixes, per la qual cosa les veurem de forma separada.
La primera estructura que veurem és substantiu + chomh + adjectiu + le + substantiu i és l'estructura que emprem quan fem una comparació d'igualtat. Vegem-ho:
- Tá Cáit chomh mór le Máirtín. (La Cait és tan gran com en Martin.)
També es por fer servir l'estructura chomh... le pèr emfasitzar una exclamació d'un adjectiu. Vegem-ho:
- Chomh ard le Cáit! (Com n'és d'alta la Cait!)
La següent estructura és l'estructura chomh + adjectiu + is + oració relativa directa (vegeu la lliçó 13). Significa el mateix que l'estructura chomh... le però s'empra quan el segon element és un verb i no pas un adjectiu. Vegem-ho:
- Níl Cáit chomh sásta is a bhí Máitín. (La Cait no estava tan contenta com ho estava en Martin.)
L'estructura chomh + adjectiu + sin + (go/nach) és l'equivalent al nostre estar/ser tan X que... . Vegem-ne uns exemples:
- Bhí Máirtín chomh sásta sin go mbeidh Cáit sásta freisin. (En Martin estava tan content que la Cait també estarà contenta.)
- Níl sé chomh maith sin. (Ell no està pas tan bé.)
L'estructura chomh + adjectiu + céanna vol dir així de X. Vegem-ho:
- Tá Máirtín chomh beag céanna. (En Martin és així de petit.)
Finalment, veurem cé chomh + adjectiu + le, que serveix per fer una interrogació sobre un adjectiu. Vegem-ho:
- Cé chomh ard le Cáit? (Com n'és d'alta la Cait?)
3. Adverbis de direcció i posició: L'irlandès, a diferència del que normalment fa el català, diferencia quan un adverbi és de posició o bé indica la direcció d'un moviment. A més, quan indica la direcció del moviment indica si aquest moviment s'alluna del parlant (se'n va del parlant) o bé si s'hi apropa (s'hi atansa). Vegem-ho amb unes frases d'exemple:
- Tá Cáit thuas. (La Cait és dalt.)
- Tá Cáit ag goil suas. (La Cait puja. (Traducció literal: La Cait va cap amunt.))
- Tá Cáit ag teacht anuas. (La Cait baixa (Traducció literal: La Cait ve de dalt.))
Com bé podeu veure, l'adverbi en totes tres frases té una forma diferent, és a dir, una forma estacionària, una forma d'acostament envers el punt de referència i una forma d'allunyament envers el punt de referència. Vegem-les tot començant per les formes estacionàries:
- Tá Cáit thuas. (La Cait és dalt.)
- Tá Cait thíos. (La Cait és sota)
- Tá Cáit thoir. (La Cait és a l'est.)
- Tá Cáit thiar. (La Cait és a l'oest.)
- Tá Cáit thall. (La Cait és per allà.)
- Tá Cáit istigh. (La Cait és dins)
- Tá Cáit amuigh. (La Cait és fora.)
Ara vegem els que indiquen un moviment d'allunyament:
- Tá Cáit ag goil suas. (La Cait va cap amunt.)
- Tá Cáit ag goil síos. (La Cait va cap avall.)
- Tá Cáit ag goil soir. (La Cait va cap a l'est.)
- Tá Cáit ag goil siar. (La Cait va cap a l'oest.)
- Tá Cáit ag goil sall. o també Tá Caít ag goil anonn. (La Cait va cap allà.)
- Tá Cáit ag goil isteach. (La Cait va cap endins.)
- Tá Cáit ag goil amach. (La Cait va cap enfora.)
I, finalment, vegem els que indiquen un moviment d'acostament:
- Tá Cáit ag teacht anuas. (La Cait ve de dalt.)
- Tá Cáit ag teacht aníos. (La Cait ve de sota.)
- Tá Cáit ag teacht anoir. (La Cait ve de l'est.)
- Tá Cáit ag teacht aniar. (La Cait ve de l'oest.)
- Tá Cáit ag teacht anall. o també Tá Cáit ag teacht i bhfus. (La Cáit ve d'allà.)
- Tá Cáit ag teacht isteach. (La Cait ve de dins.)
- Tá Cáit ag teacht amach. (La Cait ve de fora.)
Pel que fa als adverbis del nord i el sud, cal dir que són una mica especials. Quan funcionen com a adverbis, la seva forma no s'altera mai. Així, ó thuaidh vol dir al nord, del nord o cap al nord i ó dheas vol dir al sud, cap al sud o del sud. Ara bé, quan funcionen com a adjectius aleshores cal fer servir les formes aduaidh (nord) i aneas (sud). Això també és així en els punts cardinals compostos. Vegem-ho:
- siar aduaidh (cap al nord-oest)
- thiar aduaidh (al nord-oest)
- aniar aduaidh (del nord-oest)
Aquests adverbis tenen certes peculiaritats d'ús que ara veurem. Una d'aquestes peculiaritats és que cal tenir en compte que aquesta diferència direccional es manté quan funcionen com a adjectius:
- an fear istigh (l'home de dins)
- an fear isteach (l'home que ve de dins o bé l'home que va cap endins)
Quan amach o amuigh es fan servir amb un punt cardinal, aleshores impliquen una distància més gran.
- Tá Cáit ag goil siar amach. (La Cait va oest enllà.)
- Tá Cáit thiar amach. (La Cait és oest enllà.)
Quan s'empra un adverbi de direcció, aleshores el verb sovint se sobreentén i es pot ometre.
- Beidh mé aniar amáireach. (Vindré demà de l'oest. (Traducció literal: Jo demà seré de l'oest.))
Quan es mescla la paraula taobh (costat) cal fer servir l'adverbi estacionari.
- an taobh ó thuaidh (la cara nord)
- an taobh istigh (l'interior)
Els adverbis amach i suas es fan servir amb alguns verbs per indicar que una acció està completada.
- Tá sé in ann Cáit a bhualadh amach. (Ell pot picar (superar) la Cait definitivament.)
- Tá sé ag glanadh suas. (Està netejant.)
- aon bhád déag (onze barques)
- dhá bhád déag (dotze barques)
- tri bhád déag (tretze cartes)
- cheithre bhád déag (catorze barques)
- chúig bhád déag (quinze barques)
- sé bhád déag (setze barques)
- seacht mbád déag (disset barques)
- ocht mbád déag (divuit barques)
- naoi mbád déag (dinou barques)
Com podeu veure, s'assemblen molt als números que ja hem vist. L'única diferència és que cal afegir déag al final. Ara bé, cal tenir en compte que déag pateix lenició quan abans hi ha una vocal (dhá chota dheag = dotze abircs) o bé quan va precedit per la paraula scóir (tri scóir dhéag = tretze punts).
A partir d'aquí ja tot és més fàcil, ja que la paraula que seugueix la forma dependent no pateix cap mena d'alteració:
- 20 = fiche bád (vint barques)
- 40 = dhá fhichead bád (quaranta barques)
- 50 = leathchéad bád
- 60 = tri fhichid bád
- 80 = cheithre fichid bád
- 100 = céad bád
- 200 = dhá chéad bád
- 300 = trí chéad bád
- 1000 = míle bád
- 2000 = dhá mhíle bád
- 1.000.000 = milliún bád
I un cop vista la gramàtica, passem a veure el vocabulari.
Vocabulari
Substantius
aill (ál) (plural: alltracha (altrəkhə)) (f.): penya-segat
ainm (ánm) (plural: ainmneacha (ánmnákhə)): nom
céad (kéd) (plural: céadtha (kedə)): cent (Nota: és un número però també una mesura de pes)
céibh (kév) (plural: céibheanna (kévánə)) (f.): moll, embarcador
cósta (kóstə) (plural: cóstaí (kóstí)): costa
curach (kurəkh) (plural: curacha (kurəkhə)) (f.): currach (barca típica irlandesa)
domhan (dowən) (plural: domhain (dowán)): món
fad (fad) (plural: faid (fád)) (f.): llargada
halla (halə) (plural: halaí (halí)): hall
leac (lák) (plural: leacracha (lákrəkhə)) (f.): llosa, roques planes
leath (láh) (plural: leathacha (láhəkhə)): meitat
leathchéad (láhkhéd) (singulare tantum): cinquanta
leithead (léhád) (singulare tantum): amplada
ní (ní) (singulare tantum): cosa, objecte
séipéal (xépél) (plural: séipéil (xépél)): capella
staighre (stáyrə) (plural: staighrí (stáyrí)): escales
teilifís (téləfəx) (singulare tantum) (f.): televisor
Verbs
cas (kas) (1) (castáil (kastál) (f.)): trobar-se, quedar
Gabh! (gaw): Ves! Vine!
iascach (iskəkh): pesca
loigh (lóy) (1) (loighe (lóyə)): estar tombat, aterrar
mair (már) (1) (maireachtáil (márákhtál) (f.)): viure, sobreviure
tarlaigh (tarláy) (2) (tarlú (tarlú)): succeir
Miscel·lània
a chéile (ə khélə): l'un a l'altre
ach amháin (əkh awán): excepte
amach is amach (aməkh is aməkh): completament, extremadament
ar éigin (ər égən): amb prou feines
ar fhad (ər ad): de llarg
ar leithead (ər léhád): d'amplada
beo (bó): viu, ràpid
blasta (blastə): saborós
briste (brixtxə): trencat
chomh (khow): Vegeu la gramàtica
domhain (dowán): profund
fíor (fír): cert
furasta (furəstə): fàcil, simple
go leith (gə léh): i mig
míshásta (míəstə): insatisfet
ná (ná): que (usat en oracions comparatives)
péinteáilte (péntxáltxə): pintat
scioptha (xkophə): ràpid
tanaí (taní): prim, poc profund
tirim (txirəm): sec
tiubh (txuw): gruixut, dens
Aquí teniu el joc corresponent a aquesta lliçó:
Vocabulari de la lliçó 19
I ara és hora de veure els exercicis.
Exercicis
Exercici 1: Textos
Text 1
AN tOILEÁN
Is oileán beag é seo. Tá timpeall's sé mhíle farraige idir é agus an cósta. Tá an t-oileán é féin timpeall's trí mhile ar leithead agus míle ar fhad. Tá an talamh go dona amach is amach. Tá níos mó carraigreacha agus leacracha ann ná rud ar bith eile. Ar ndóigh, deir daoine gurb é an áit is áille ar an domhan é. Tá sé go hiontach an fharraige agus na halltracha a fheiceáil. Bíonn an fharraige an-domhain agus an-ghorm.
Níl níos mó ná dhá chéad nó dhá chéad go leith duine ann. Ach cén chaoi a bhfuil na daoine in ann maireachtáil ann ? 'Ar éigin' a deir go leor daoine agus tá sé sin fíor. Mar sin féin, bíonn siad in ann na clocha a bhriseadh agus garranta beaga a dhéanamh. B'éigean claíocha a dhéanamh leis na clocha briste. Tá beithígh agus caoire agus cearca acu. Bítear ag obair leis na caiple agus leis na hasail atá acu. Bítear ag cur fhataí agus ag fás torthaí. Bhíodh na daoine go hiontach ag obair in éindí agus bhídís in ann saol a bhaint as an oileán.
Ar ndóigh, bhídís i gcónaí in ann maireachtáil ar an iasc, cé nach mbíonn an oiread céanna daoine óga ag iascach anois is a bhíodh. Tá bád beag áirithe acu. 'Curach' an t-ainm atá uirthi. Tá an churach coitianta thart ar Chonamara agus ar an gcósta thiar uilig.
Ach bhíodh an saol i bhfad níos cruacha leathchéad nó fiche bliain féin ó shin. Tá sé i bhfad níos fusa orthu anois. Bíonn bád ag tíocht acu go minic ach amháin nuair a bhíonns farraigí móra ann. Is é an rud is measa nach mbíonn an bád in ann a ghoil isteach ag an gcéibh mar nach bhfuil sí sách fada. Bíonn eitleán ag loighe ann anois cupla uair 'chuile sheachtain.
Ach céard a bhíonns na daoine a dhéanamh nuair nach mbíonn siad ag obair? Bíonn na fir ag goil ag an teach ósta. Bíonn na fir agus na mná in éindi ag an séipéal Dé Domhnaigh. Tá halla in aice leis an scoil. Uaireanta, bíonn an dream óg thiar ansin ag damhsa nó ag imirt chártai, nó go díreach ag castáil ar a chéile.
Ach nach bhfuil athrúintí móra ar an saol anois ? Tá, cinnte. Bíonn an dream óg ag goil ar an meánscoil taobh amuigh. Tugaim faoi deara go mbíonn na gasúir ag breathnú ar pheictiúir as Meireacá ar an teilifís. Níl an oiread sin daoine óga ag pósadh agus ag fanacht ann. Céard atá ag goil ag tarlú anois ? Nil an saol chomh crua is a bhíodh sé ach an bhfuil sé ag athrú rosciobtha ? An mbeidh na daoine óga ag éiri mishásta ? Sin í an cheist.
Traducció:
L'ILLA
Aquesta és una issa petita. Hi ha prop de sis milles entre ella i la costa. L'illa mateixa te prop de tres milles d'amplada i una milla de llargada. La terra és extremadament dolenta. Hi ha més pedres i roques planes que res més. Per descomptat, la gent diu que és el lloc més maco del món. És meravellós veure el mar i els penya-segats. El mar és molt profund i molt blau.
No hi ha més de dos-cents o dos-cents cinquanta habitants. Però com pot viure la gent allà? 'Amb prou feines.' diu molta gent i és veritat. No obstant això, poden trencar les pedres i fer petits camps. Va caldre fer murs amb les pedres trencades. Tenen vaques, ovelles i gallines. Es treballa amb els cavalls i els ases que tenen. Es planten patates i es cultiven verdures. La gent era meravellosa treballant junta i podien treure'n la vida de l'illa.
Per descomptat, sempre podien viure del peix, encara que ara no hi ha la mateixa quantitat de gent jove que pesca que hi solia haver. Tenen una barca petita particular. Currach és el seu nom. El currach és comú pels volts de Conamara i tota la costa oeast.
Però la vida solia ser més dura fa cinquanta o vint anys. Ara els és més fàcil. Sovint els ve una barca excepte quan hi ha mar de fons. El pitjor és que la barca no pot anar al moll perque no és prou llarg. Ara un avio aterra unes poques vegades a la setmana.
Però què fa la gent quan no treballen? Els homes van a la fonda. Els homes i las dones són junts a la capella els diumenges. Hi ha un hall al costat d el'escola. De vegades, els joves són allà (a l'oest) ballant o jugant a cartes o simplement quedant l'un amb l'altre.
Però no hi ha grans canvis a la vida ara? Sí, certament. La gent jove van a l'institut fora de l'illa. M'adono que els nens tenen el costum de mirar pel·lícules d'Amèrica al televisor. No hi ha la mateixa quantitat de gent jove que es casa i es queda aquí. Què passarà ara? La vida no és tan dura com solia peròe stà canviant massa de pressa? La gent jove es tornarà insatisfeta? Aquesta és la qüestió.
Text 2
COMHRÁ
Bhí cupla bean ag siúl soir ag an bposta in éindi. Bhí siad ag caint mar seo:
'Is breá an lá é.'
'Muise, má tá féin, bhí an lá inné níos breácha!'
'B'fhéidir go raibh.'
'Tháinig an samhradh an-luath i mbliana.'
'Tháinig.'
'Tá sé níos teócha agus níos trioma ná a bhí sé anuraidh.'
'Mh'anam go bhfuil.'
'Tá sé sách te ar aon chaoi.'
Bíonn muid ag síorchaint ar an aimsir anseo!
Traducció:
CONVERSA
Hi havia un parell de dones caminant (cap a l'est) cap a l'oficina de correus. Deien això:
'És un dia magnífic.'
'I tant, encara que el sigui, ahira va ser més bo.'
'Potser ho va ser.'
'L'estiu ha arribat molt d'hora enguany.'
'Sí que ho ha fet.'
'Fa més calor i tot està més sec que l'any passat.'
'I tant que sí.'
'Fa prou calor de totes maneres.'
Sempre estem parlant del temps aquí!
Exercici 2: Exercicis de pràctica
A. Rescriu aquestes frases fent servir comparatius amb is. Després rescriu-les formant superlatius amb sin.
1. Tá an seomra seo níos dorcha ná an ceann eile.
2. Tá an t-adhmad seo níos tiúcha ná an cineál eile.
3. Beidh an ubh seo níos cruacha ná do cheannsa.
4. Tá an leabhar seo níos fusa.
5. Beidh an peictiúr eile níos measa.
6. Tá an aimsir níos fearr.
7. Tá an bóthar eile níos foide.
8. Tá an teach seo níos lú.
Solucions:
1. Is dorcha an seomra seo ná an ceann eile. / Sin é an seomra is dorcha.
2. Is tiúcha an t-adhmad seo ná an cineál eile. / Sin é an t-adhmad is tiúcha.
3. Is cruacha a bheas an ubh seo ná do cheannsa. / Sin í an ubh is cruacha.
4. Is fusa an leabhar seo. / Sin í an leabhar is fusa.
5. Is measa a bheas an peictiúr eile. / Sin é an peictiúr is measa.
6. Is fearr an aimsir seo. / Sin í an aimsir is fearr.
7. Is foide an bóthar eile. / Sin é an bóthar is foide.
8. Is lú an teach seo. / Sin é an teach is lú.
B. Completa les següents frases.
1. Tá Cáit ag goil amach. Anois beidh sí __________ .
2. Tá sí ag goil síos an staighre. Beidh sí __________ aríst ar ball.
3. Bhí Bríd thuas an staighre. Anois tá sí ag teacht __________ an staighre.
4. Tá Máirtín thiar. Beidh sé __________ amáireach.
5. Bhí an bád ag goil soir. Anois tá sí __________ .
6. Tá muid ag goil suas ann. Tá na daoine eile __________ ann cheana féin.
7. Tá an teach go deas ar an taobh amuigh ach tá sé go dona ar an taobh __________ .
8. Gabh isteach agus cuir ceist ar an bhfear __________ .
Solucions:
1. Tá Cáit ag goil amach. Anois beidh sí amuigh.
2. Tá sí ag goil síos an staighre. Beidh sí aníos aríst ar ball.
3. Bhí Bríd thuas an staighre. Anois tá sí ag teacht anuas an staighre.
4. Tá Máirtín thiar. Beidh sé aniar amáireach.
5. Bhí an bád ag goil soir. Anois tá sí thoir.
6. Tá muid ag goil suas ann. Tá na daoine eile thuas ann cheana féin.
7. Tá an teach go deas ar an taobh amuigh ach tá sé go dona ar an taobh istigh.
8. Gabh isteach agus cuir ceist ar an bhfear istigh.
C. Escriu els següents números amb paraules.
1. 600 duine
2. 18 bád
3. 13 punt
4. 14 orlach
5. 16 pingin
6. 15 seomra
7. 13 cupán
8. 12 pldta
9. 40 bliain
10. 20 pingin
11. 10 uair
12. 15 cathaoir
13. 14 crann
14. 13 pingin
15. 80 mile
16. 19 cupdn
17. 800 teach
18. 11 bord
19. 15 bliain
20. 3000 bliain.
Solucions:
1. sé chéad duine
2. ocht mbád déag
3. trí phunta dhéag
4. cheithre horlaí déag
5. sé pingine déag
6. chúig sheomra dhéag
7. trí chupán déag
8. dhá phláta dhéag
9. dhá fhichid (dhá scór) bliain
10. fiche (scór) pingin
11. deich n-uaire
12. chúig chathaoir déag
13. cheithre chrann déag
14. trí pingine déag
15. cheithre fichid (scóir) míle
16. naoi gcupán déag
17. ocht gcéad teach
18. aon bhord déag
19. chúig bhliana déag
20. trí mhíle bliain
Exercici 3: Traducció de frases
1. La vida no és dura ara. Estic segur que no és tan dura com solia ser.
2. M'adono que l'hivern solia ser més dur fa uns anys i també era més sec.
3. La Brid és més petita que la Cait. La Bairbre és igual de petita.
4. Que petita és aquella dona!
5. El pobre Martin haurà d'anar-se'n oest enllà. Està tan insatisfet que la Brid també hi haurà d'anar.
Solucions:
1. Níl an saol chomh crua sin anois. Tá mé cinnte nach bhfuil sé chomh crua is a bhíodh sé.
2. Tugaim faoi deara go mbíodh an geimhreadh níos cruacha blianta ó shin agus bhíodh sé níos trioma freisin.
3. Tá Bríd níos lú ná Cáit. Tá Bairbre chomh beag céanna.
4. Chomh beag leis an mbean sin!
5. Beidh ar Mháirtín bocht a ghoil siar amach. Tá sé chomh míshásta sin go mbeidh ar Bhríd a ghoil freisin.
