Per aprendre irlandès: d’agost 2015

Lliçó 26

Gramàtica

1. El passat dels verbs regulars: El passat de l’irlandès es distingeix del passat del català en el sentit que cobreix qualsevol acció passada, ja sigui de perfet (he cantat), imperfet (cantava), plusquamperfet (havia cantat) o anterior (vaig haver cantat). L’única idea pretèrita que no podem expressar amb el passat en irlandès és la idea d’una acció en el passat habitual o comuna (la qual nosaltres expressem o bé fent servir l’imperfet o bé recorrent a l’auxili del verb soldre), ja que per això ja tenim el passat habitual.

Com hem vist en els altres temps verbals, per conjugar els verbs en irlandès cal tenir en compte les dues conjugacions que hi ha. En la primera conjugació, per tal de transformar el verb en la forma passada cal causar lenició en la primera consonant de l’arrel si es pot i, si la primera lletra de l’arrel és una f o una vocal, escriure-hi una d apostrofada (d’) al davant. Vegem-ho:

glan >>> ghlan
bris >>> bhris
léigh >>> léigh
nígh >>> nígh
fliuch >>> d’fhliuch

Una cosa interessant del passat que contrasta amb la resta de temps ja vistos és que tant la primera conjugació com la segona segueixen les mateixes regles, és a dir, lenició de la primera consonant (si es pot) i apostrofació d’una d si l’arrel comença amb f o vocal.

salaigh >>> shalaigh
coinnigh >>> choinnigh
oscail >>> d’oscail
imir >>> d’imir

En la tercera persona del plural (siad) trobem una forma alternativa. Cal tenir en compte que l’ús d’aquesta forma és totalment opcional i que en podem prescindir si ho volem. Tot i així, com que ens la trobarem igualment, cal aprendre-la. Per formar-la en la primera conjugació, cal afegir a la forma de passat que ja hem vist la terminació –(e)adar (i en cas d’acabar amb i llarga, -odar) al final. Si l’arrel acaba amb –gh, aleshores cal eliminar aquesta –gh. Vegem-ho:

glan >>> ghlanadar
bris >>> bhriseadar
léigh >>> léadar
nígh >>> níodar
fliuch >>> d’fhliuchadar

En canvi, en la segona conjugació cal afegir la terminació –(a)íodar a l’arrel del passat i eliminar la –gh final on calgui. Vegem-ho:

salaigh >>> shalaíodar
coinnigh >>> choinníodar
oscail >>> d’ocailíodar
imir >>> d’imríodar

Pel que fa a la forma autònoma, en la primera conjugació eliminarem el –gh final i hi afegirem –(e)adh (i en alguns casos -odh) a l’arrel principal. En la forma autònoma no hi ha ni lenicions ni apostrofaions de d, però sí que s’afegeix una h si el verb comença en vocal. Vegem-ho:

glan >>> glanadh
bris >>> briseadh
léigh >>> léadh
nígh >>> níodh
fliuch >>> fliuchadh

En canvi, en la segona conjugació s’elimina el –gh final i s’hi afegeix –(a)íodh. Com en la primera conjugació, no hi ha ni lenicions ni apostrofaions de d, però sí que s’afegeix una h si el verb comença en vocal. Vegem-ho:

salaigh >>> salaíodh
coinnigh >>> coinníodh
oscail >>> hoscailíodh
imir >>> himríodh

En el passat, les partícules com ara ní o an (vegeu la lliçó 11 on veiem la còpula is per un breu repàs) canvien de forma. Aquí teniu la taula d’equivalències:

Ní >>> Níor
An >>> Ar
Nach >>> Nar
Go >>> Gur
Mara >>> Marar
A >>> Ar

Quan emprem aquestes partícules, els verbs que que apostrofen una d perden aquesta d però els verbs que pateixen lenició no es veuen afectats. Cal tenir en compte que això només afecta aquestes partícules. Tant Má com a no es veuen afectades per això. Aquí en teniu unes frases d’exemple:

Ghlan / D’oscail Cáit an geata. (La Cait va netejar / obrir la porta.)
Níor ghlan / oscail Cáit an geata. (La Cait no va netejar / obrir la porta.)
Ar ghlan / oscail Cáit an geata? (Va netejar / obrir la porta la Cait?)
Nar ghlan / oscail Cáit an geata? (No va netejar / obrir la porta la Cait?)
Deir sé gur ghlan / oscail Cáit an geata. (Diuen que la Cait va netejar / obrir la porta.)
Deir sé nar ghlan / oscail Cáit an geata. (Diuen que la Cait no va netejar / obrir la porta.)
Má d’oscail ghlan / Cáit an geata. (Si la Cait va netejar / obrir la porta.) (Manté la d’)
Marar ghlan / oscail Cáit an geata. (Si la Cait no va netejar / obrir la porta.)
Sin í an scian ar ghlan / oscail Cáit an geata léi. (Aquell és el ganivet amb el que la Cait va netejar / obrir la porta)
Sin í an scian a ghlan / d’oscail an geata. (Aquell és el ganivet que va netejar / obrir la porta.) (Manté la d’)

Finalment, cal indicar que quan afegim un h en la forma autònoma, aquesta h es manté en totes les partícules (níor hoscailíodh, ar hoscailíodh, etc.).

2. La preposició i: La preposició i s’empra per indicar que quelcom és en algun indret, és a dir, que equival a les nostres preposicions a i en. És una preposició que sempre causa eclipsi i, quan la següent paraula comença per vocal, s’escriu in. Vegem-ho:

Tá na leabhartha i mbosca. (Els llibres són en una caixa)
Tá mo mhúintir in Éirinn. (La meva família és a Irlanda.)

Quan i es contreu amb l’article determinat an, aleshores pren la forma sa, la qual manté l’eclipsi. Si la següent paraula comença per vocal o f, aleshores es fa servir la forma san. Cal tenir en compte la paraula que comença amb f en aquest darrer cas no pateix eclipsi, sinó lenició. Quan la preposició i es contreu amb el plural na, pren la forma sna i aleshores no es manté l’eclipsi però sí que s’afegeix una h al davant de la següent paraula si comença amb vocal. Vegem-ho:

Tá na leabhartha sa mbosca. (A la caixa hi ha els llibres.)
Níl focail san amhrán. (No hi ha paraules a la cançó)
Tá éin sna halltracha. (Hi ha ocells als penya-segats.)

Els pronoms preposicionals de la preposició i són els següents

Pronoms normals

ionam = i + mé

ionat = i + tú

ann = i + sé

inti = i + sí

ionainn = i + muid

ionaibh = i + sibh

iontu = i + siad

Pronoms emfàtics

ionamsa = i + mise

ionatsa = i + tusa

annsan = i + seisean

intise = i + sise

ionainne = i + muide

ionaibhse = i + sibhse

iontusan = i + siadsan

Com ja hem vist en la resta de preposicions, i té un ús bàsic i que serveix per indicar que alguna cosa és en algun lloc, és a dir, és equivalent a les nostres preposicions a i en.

Tá uisce sa bpota. (Hi ha aigua a l’olla.)

També sabem que, com les altres preposicions, també té d’altres usos. El que més destaca és el que fem servir per expressar la idea que una cosa o persona va cap a una altra banda, és equivalent a les nostres preposicions a i cap a.

Tá Cáit ag goil in áit eicínt. (La Cait va cap a alguna banda.)

Un altre ús que a nosaltres en pot costar de captar és l’ús que se’n fa per expressar que alguna cosa o persona té una qualitat, habilitat o poder. Quan fem servir i d’aquesta manera, i s’estructura de la següent manera: qualitat posseïda + i + allò que posseix la qualitat. Vegem-ho:

Tá sláinte sa ngrian. (El sol té qualitats beneficioses per a la salut.)
Níl maith ar bith sa leabhar seo. (Aquest llibre no té res de bo.)

Ara bé, l’ús d’i que més ens pot fer ballar el terrat és l’ús estatiu d’aquesta preposició. Quan la fem servir de forma estativa, la preposició i apareix amb els pronoms possessius i indica un canvi d’estat. Vegem-ne un exemple abans de l’explicació:

Is múinteoir mé. (Sóc professor.)
Tá mé i mo mhúinteoir. (Sóc professor. (Acabo de convertir-me’n))

Com bé podem veure, ambdues freses tenen el mateix significat bàsic. Ara bé, la diferència rau en que, mentre la construcció amb la partícula is simplement s’empra per designar un fet, la construcció amb i + pronom possessiu indica que quelcom ha esdevingut una altra cosa recentment. Vegem-ne un altre exemple:

Is Éireannach mé. (Sóc irlandès.)
Tá mé i m’Éireannach. (Sóc irlandès. (N’acabo d’adquirir la nacionalitat))

Segurament ara ja ha quedat prou clar però per amanir-ho una mica més, aquí en teniu més exemples:

Tá an seomra ina phraiseach. (L’habitació és un desordre. (Abans no ho era))
Tá Cáit ina múinteoir anois. (La Cait ara és professora. (Abans no ho era))
Tá sé ina shamhradh. (Ja és estiu.)

Val a dir que quan s’empra aquesta construcció amb els pronoms de tercera persona, com podeu veure, aquests s’enganxen a la preposició i (la qual muta invarieablement cap a in). Una altra peculiaritat exclusiva de les construccions amb pronoms possessius de tercera persona és que causen lenició en els adjectius que acompanyen a un substantiu de gènere masculí.

Tá sé ina mhúinteoir mhaith. (Ell és professor.)

La construcció estativa amb el pronom possesiu també té una forma alternativa d’expressar-se i que es forma amb l’oració relativa i el pronom preposicional. Vegem-ho

Múinteroir atá ionam. (Sóc professor)

Un petit detall que no podem oblidar és que ansin actua com a contracció de les paraules ann i sin quan ambdues es troben.

Siúinéara atá ansin. (Aquell paio és fuster. (La frase siúinéara ata ann sin. És incorrecta))

Cal indicar que un petit nombre de substantius verbals admeten fer servir la construcció estativa i + pronom posssessiu + subtantiu verbal per indicvar que una acció s’està succeint en el moment que es parla, és a dir, com a sinònim de la construcció ag + substantiu verbal (Vegeu la lliçó 15). Vegem-ne un exemple:

Tá mé ag codladh. (Estic dormint.)
Tá mé i mo chodladh. (Estic dormint.)

Els subtantius verbals que pertanyen a aquest grup i que de moment estudiarem són els següent: codladh (dormir), dúisteacht (despertar), seasamh (estar dempeus), loighe (estar tombat), suí (seure), rith (córrer) i cónaí (viure).

Finalment, una sèrie de locucions adverbials empren la preposició i. En la següent llista en veurem algunes de les més comunes i útils:

in ann (poder, ser capaç de)
in am (a temps)
i bhfad (lluny, per molt de temps)
i gcónaí (sempre, encara)
i bhfalach (amagat)
i gceist (en qüestió, en consideració)
i ngrá (enamorat)
in éindí (junt, de cop i volta)
in aonturas (a propòsit)
in áirde (dalt)
in uachtar (dalt de tot)
in íochtar (sota)
i dteannta (en un dilema, en un trangol, en un compromís)

I vista la gramàtica passem a veure el vocabulari.

Vocabulari

Substantius

arm (arm) (plural: airm (árm)): exèrcit, arma

barr (bar) (plural: barra (barə)): cim, part de dalt

coirnéal (kornél) (plural: coirnéil (kornél)): cantonada

cúinne (kúnə) (plural: cúinní (kúní)): racó

cúirtín (kúrtxín) (plural: cúirtíní (kútxíní)): cortina

foireann (forán) (plural: foirne (fornə)) (f.): equip, personal, tripulació

gaisce (gáskə) (plural: gaiscí (gáskí)) (f.): fita, gesta

galaoireach (galirákh) (singulare tantum) (f.): sabó

garda (gardə) (plural: gardaí (gardí)): guarda, policia

grá (grá) (singulare tantum): amor

gunna (gunə) (plural: gunnaí (guní)): pistola, arma

íochtar (íkhtər) (singulare tantum): part de sota, cul

meisce (méxkə) (singulare tantum) (f.): embriaguesa

peileadóir (péládór) (plural: peileadóirí (péládórí)): futbolista

pointe (pintxə) (plural: pointí (pintxí)): punt

praiseach (práxákh) (singulare tantum) (f.): embolic, desori

saighdiúr (saiyjúr) (plural: saighdiúirí (saiyjúrí)): soldat

scór (skór) (plural: scóranna (skórənə)): puntuació

túáille (túálə) (plural: túáillí (túálí)): tovallola

tuarastal (tuərəstəl) (singulare tantum): salari, sou

uachtar (uəkhtər) (plural: uachtairí (uəkhtárí)): cim, part de dalt

Verbs

bailigh (báləiy) (2) (bailiú (bálú)): recollir

caoin (kin) (1) (caoineadh (kinákh)): plorar

cónaigh (kónáiy) (2) (cónaí (kóní)): viure, residir

dóigh (dóiy) (1) (dó (dó)): cremar

mill (mil) (1) (milleadh (milákh)): destruir, destrossar, consentir

réab (réb) (1) (réabadh (rébəkh)): esclafar

scóráil (skórál) (1) (scóráil (skórál) (f.)): marcar, puntuar

troid (troj) (1) (troid (troj) (f.)): lluitar

Miscel·lània

ar meisce (ər méxkə): borratxo, embriac

bodhar (bokhər): sord

geal (gál): clar, blanc

i ndiaidh (ə niəkh): després, seguint

lag (lag): feble

reamhar (ráwər): gras, gruixutç

thrí thine (hrí hinə): cremant, on fire

Aquí teniu el joc corresponent a aquesta lliçó

Vocabulari de la lliçó 26

I vist el vocabulari, és hora de passar a fer els exercicis

Exercicis

Exercici 1: Text

CLAMPAR

Bhí cluife againn inné. Bhí muid ag imirt in aghaidh an choláiste nua. Ghnóthaigh muid an cluife agus scóráil mé féin dhá phointe.

Tháinig go leor den fhoireann ar ais anseo ag an árasán i ndiaidh an chluife. Bhí dream mic léinn as an gcoláiste nua in éindi linn. Bhí an-chraic againn. Bhí cuid de na daoine ina suí sa gcúinne ag casadh amhráin. Bhí tilleadh acu ag damhsa i Iár an tseomra. Bhí dream mic léinn ina seasamh ar an taobh eile den tseomra ag sáraíocht faoin gcluife. Bhí duine acu ar meisce agus thosaigh sé ag déanamh gaisce. Dúirt sé gur imir sé féin níos fearr ná duine ar bith eile. Dúirt duine eicínt eile leis nar imir sé go maith ariamh agus nach raibh maith ar bith ann mar pheileadóir. Thosaigh siad ag troid. Mar bharr ar an gclampar, nar chuir duine de na comharsannai fios ar na gardaí! (Bhí sé ina chodladh nó gur dhúisigh an tor ann é.) Ansin nuair a bhí an bheirt acu ag réabadh leo, dhóigh duine eicínt poll sa gcúirtín le toitín. Hóbair dhó an teach ar fad a chur thrí thine.

D'éirigh linn an troid a stopadh go díreach in am, nuair a d'airigh muid carr na ngardaí ag tíocht thart ar an gcoirnéal. Marach é sin, bheadh muid i dteannta. D’aithin na gardaí cuid de na daoine agus scríobh siad síos ainmneacha na ndaoine uilig.

Nuair a d'imigh na gardaí, bhailigh 'chuile dhuine leis abhaile.

Bhí sé ina lá gheal nuair a dhúisigh mé. Is dóigh liom go raibh sé thart ar an deich a chlog. Ní raibh mé i bhfad i mo dhúiseacht nuair a chuimhnigh mé ar an oíche aréir. D'éirigh mé aniar sa leaba agus bhreathnaigh mé thart orm féin. Bhí an seomra ina phraiseach. Bheadh fonn ar dhuine a ghoil ag caoineadh. Milleadh ‘chuile shórt sa réabadh.

Nuair a d'éirigh mé, chuir me orm mo chuid éadaí. Níor nigh mé mé féin ná níor bhearr mé mé féin mar níor éirigh liom túáille ná galaoireach ná rásúr a fháil sa bpraiseach. D’oscail mé an fhuinneoig agus thosaigh mé ag glanadh an tseomra.

Traducció:

BARALLA

Ahir vam tenir un partit. Vam jugar contra el col·legi nou. Vam guanyar el partit. Jo mateix vaig marcar dos punts.

Molts de l’equip van tornar aquí al pis després del partit. Hi havia una colla d’estudiants del col·legi nou amb nosaltres. Vam passar-ho bé. Alguns seien al racó cantant cançons. Més encara ballaven al mig de l’habitació. Una colla d’estudiants eren a l’altra punta de l’habitació discutint sobre el partit. Un d’ells estava borratxo i va començar a gallejar. Deia que ell jugava millor que ningú. Algú altre va dir que ell mai no jugava bé i que no era gens bo com a futbolista. Van començar a lluitar. Per acabar-ho d’adobar, un dels veïns va enviar la policia! (Ell estava dormint fins que el soroll el va despertar). Aleshores quan els dos s’estaven escalfant, algú va cremar un forat a la cortina amb una cigarreta. Gairebé incendia tota la casa.

Vam aconseguir aturar la lluita just a temps, quan vam sentir el cotxe de la policia venint de la cantonada. Només per això estaríem en un compromís. La policia va reconèixer algunes persones i van apuntar els noms de tothom.

Quan la policia se n’anà, tothom se n’anà a casa.

Era un dia clar quan em vaig despertar. Crec que devien ser les deu en punt. No feia gaire que era despert quan vaig pensar en la nit passada. Vaig asseure’m al llit i vaig mirar al voltant. L’habitació era un desori. N’hi havia per plorar. Tot havia sigut destrossat en la baralla.

Quan em vaig aixecar, em vaig vestir. No em vaig rentar ni em vaig afaitar ni vaig aconseguir trobar una tovallola o sabó o una fulla d’afaitar en el desori. Vaig obrir la finestra i vaig començar a netejar l’habitació.

Exercici 2: Completar frases

A. Convertiu les següents frases en preguntes:

Shalaigh tú do léine aríst.
Nigh tú aríst ansin í.
Níor léigh tú an leabhar sin ariamh.
D'oscail tú an fhuinneoig.
Níor bhris tú an chathaoir.
D'imir tú go maith ach tá tú ag éirí roreamhar.
D’fhoghlaim tu do chuid Gaeilge thall i Meireacá.
Tóigeadh in Eirinn thú.
hOsclaíodh an geata aríst.
Níor glacadh le bean an tsiopa mar chathaoirleach mar tá sí rud beag bodhar.

Solucions:

Ar shalaigh tú do léine aríst?
Ar nigh tú aríst ansin í?
Nar léigh tú an leabhar sin ariamh?
Ar oscail tú an fhuinneoig?
Nar bhris tú an chathaoir?
Gur imir tú go maith ach go bhfuil tú ag éirí roreamhar?
Gur fhoghlaim tu do chuid Gaeilge thall i Meireacá?
Gur tóigeadh in Eirinn thú?
Ar hosclaíodh an geata aríst?
Nar glacadh le bean an tsiopa mar chathaoirleach mar tá sí rud beag bodhar?

B. Transformeu ara les frases de l’exercici anterior en oracions indirectes tot prefixant deir siad al davant.

Shalaigh tú do léine aríst.
Nigh tú aríst ansin í.
Níor léigh tú an leabhar sin ariamh.
D'oscail tú an fhuinneoig.
Níor bhris tú an chathaoir.
D'imir tú go maith ach tá tú ag éirí roreamhar.
D’fhoghlaim tu do chuid Gaeilge thall i Meireacá.
Tóigeadh in Eirinn thú.
hOsclaíodh an geata aríst.
Níor glacadh le bean an tsiopa mar chathaoirleach mar tá sí rud beag bodhar.

Solucions:

Deir siad gur shalaigh tú do léine aríst.
Deir siad gur nigh tú aríst ansin í.
Deir siad nar léigh tú an leabhar sin ariamh.
Deir siad gur oscail tú an fhuinneoig.
Deir siad nar bhris tú an chathaoir.
Deir siad gur imir tú go maith ach go bhfuil tú ag éirí roreamhar.
Deir siad gur fhoghlaim tu do chuid Gaeilge thall i Meireacá.
Deir siad gur tóigeadh in Eirinn thú.
Deir siad gur hosclaíodh an geata aríst.
Deir siad nar glacadh le bean an tsiopa mar chathaoirleach mar tá sí rud beag bodhar.

C. Empreu el pronom preposicional adient de l’element entre parèntesi de les següents frases.

Múinteoir maith a bhí (in Bríd); bhí tuarastal maith aice.
Peileadóirí maith atá (i) (muide); gnóthaíonn muid 'chuile chluife.
Mac léinn iontach a bhí (i) (tusa); léigh tú 'chuile leabhar ar an gcúrsa.
Drochléachtóir a bhí (i) (é) sin; bhíodh sé ag tíocht deireanach ag na léachtanna in aonturas.
Siúinéaraí a bhí (i) (iad); bhí páí mhór acu ag déanamh cathaoireacha i mBaile Átha Cliath.
Dochtúr atá (i) (mé); tá mé ag obair sna hospidéil i nGaillimh.
Saighdiúirí san arm atá (i) (sibh); tá 'ur gcuid gunnai i bhfalach.
Tincéara atá (in Seáinín); ar ndóigh, bíonn an fear lag in íochtar i gcónaí.
Banaltra atá (in) (í) siúd; deir siad go bhfuil sí i ngrá le dochtúr san ospidéal.

Solucions:

Múinteoir maith a bhí inti; bhí tuarastal maith aice.
Peileadóirí maith atá ionainne; gnóthaíonn muid 'chuile chluife.
Mac léinn iontach a bhí iontasa; léigh tú 'chuile leabhar ar an gcúrsa.
Drochléachtóir a bhí ansin; bhíodh sé ag tíocht deireanach ag na léachtanna in aonturas.
Siúinéaraí a bhí iontu; bhí páí mhór acu ag déanamh cathaoireacha i mBaile Átha Cliath.
Dochtúr atá ionam; tá mé ag obair sna hospidéil i nGaillimh.
Saighdiúirí san arm atá ionaibh; tá 'ur gcuid gunnai i bhfalach.
Tincéara atá ann; ar ndóigh, bíonn an fear lag in íochtar i gcónaí.
Banaltra atá inti siúd; deir siad go bhfuil sí i ngrá le dochtúr san ospidéal.

Exercici 3: Traducció de frases

El metge està enamorat de la infermera que viu a l’hospital.
Sóc estuidiant. Visc en aquest pis des de fa sis anys.
Vaig amagar les ampolles a propòsit.
Algunes persones seien al racó jugant a cartes. Més encara eren al mig de la sala gallejant del partit.
Algú va cremar un forat a la cortina. Per acabar-ho d’adobar, un veí estava despert i va enviar la policia.
Ahir estava despert a les sis del matí. Estava tan cansat que no podia trobar la meva tovallola o el sabó.
Quan els soldats i els policies se’n vagin, ens n’anirem.
El nen estava consentit.

Solucions:

Tá an dochtúr i ngrá le banaltra atá ina cónaí san ospidéal.
Mac léinn atá ionam (Is mac léinn mé). Tá mé i mo chónai san árasán seo le sé bliana.
Chuir mé na buidéil i bhfalach in aonturas.
Bhí cuid de na daoine ina suí sna cuinní ag imirt chártai. Bhí tilleadh acu ina seasamh i lár an tseomra ag déanamh gaisce faoin gcluife.
Dhóigh duine eicínt poll sa gcuirtín. Mar bharr ar an gclampar, bhí comharsa ina dhúiseacht agus chuir sé fios ar na gardaí.
Bhí mé i mo shuí ag an sé maidin inné. Bhí mé chomh tuirseach sin nach raibh mé in ann mo thúáille ná an ghallaoireach a fháil.
Nuair a imeos na saighdiúirí agus na gardaí, baileoidh muid linn abhaile.
Milleadh an gasúr.

dilluns, 31 d’agost del 2015

Lliçó 26