Punts gramaticals de les lliçons 13 - 24

Com ja vam fer acabada la lliçó 12, ara que hem arribat als dos terços del curs, és hora de repassar els punts gramaticals vistos des de la lliçó 13.

Lliçó 13

• Oracions de relatiu
• Pronoms en funció d'oració
• Adjectius prefixats
• Femení de referència

Lliçó 14

• El substantiu verbal
• Les còpules seo, sin i siúd

Lliçó 15

• La preposicvió ag i el substantiu verbal
• La partícula a i el substantiu verbal
• El substantiu verbal amb un pronom com a complement directe
• Formació d'adverbis a partir d'adjectius
• Els numerals personals

Lliçó 16

• Els pronoms preposicionals d'ag
• Usos de la preposició ag
• Ús de seo i sin amb un pronom preposicional d'ag

Lliçó 17

• La preposició ar
• La construcció ag cur... ar

Lliçó 18

• L'oració relativa indirecta
• Doble oració relativa indirecta
• Expressions combinant les preposicions ag i ar
• La preposició as
• Les oracions interrogatives amb preposició

Lliçó 19

• Graus de l'adjectiu
• L'ús de chomh amb adjectius
• Adverbis de direcció i posició
• Numerals dependents més grans de deu

Lliçó 20

• Les formes relatives de la còpula is
• El futur de la còpula is
• La preposició le
• Usos expressius de le (l'estructura is... le)
• L'ús de é en respostes
• Adverbis direccionals amb le

Lliçó 21

• El futur dels verbs regulars
• La preposició faoi
• La preposició go dtí
• Les preposicions sense pronoms preposicionals

Lliçó 22

• El condicional dels verbs regulars
• La preposició ó
• La partícula a i les oracions subordinades substantives

Lliçó 23

• El present habitual dels verbs regulars
• La preposició do
• Usos expressius de do amb la còpula is

Lliçó 24

• El passat habitual dels verbs regulars
• La preposició de
• Els numerals independents

Lliçó 24

Lliçó 24

Gramàtica

1. El passat habitual dels verbs regulars: El passat habitual, com ja hem vist amb el verb bí (repasseu la lliçó 7), té diverses formes i en cada forma pren unes terminacions diferents.  Comencem per la forma pronominal, la qual pot anar acompanyada de pronoms personals i que equival a la forma bhíodh. En la primera conjugació cal afegir -adh si la darrera vocal és leathan i -eadh si és caol. Després d'una i llarga, la terminació -eadh es transforma en -odh. El grup -igh final desapareix. Als verbs que comencen amb f o vocal s'hi afegeix una d apostrofada (d') al davant. Cal tenir en compte que si el verb en qüestió comença per una consonant lenible, aquest verb patirà lenició. Vegem-ho:

• glan >>> ghlanadh
• bris >>> bhriseadh
• léigh >>> léadh
• nígh >>> níodh
• fliuch >>> d'fhliuchadh

En canvi en la segona conjugació cal treure la darrera vocal de l'arrel tot deixant intactes les consonants (excepte -igh final, que desapareix) i afegir -aíodh si la darrera vocal és leathan i -íodh si aquesta darrera vocal és caol. Als verbs que comencen amb f o vocal s'hi afegeix una d apostrofada (d') al davant. Cal tenir en compte que si el verb en qüestió comença per una consonant lenible, aquest verb patirà lenició. Vegem-ho:

• salaigh >>> shalaíodh
• coinnigh >>> choinníodh 
• oscail >>> d'osclaíofh
• imir >>> d'imríodh

Com ja sabem, les formes combinades afecten la primera persona del singular (mé, mise), la segona persona del singular (tú, tusa) y la tercera del plual (siad, siadsan). Quant a la primera conjugació de la primera persona del singular, cal afegir el sufix -(a)inn i mantenir la lenició i l'apostrofació on calgui.

• glan >>> ghlanainn
• bris >>> bhrisinn
• léigh >>> léinn
• nígh >>> nínn
• fliuch >>> d'fhliuchainn

Quant a la segona conjugació de la primera del singular, cal afegir el sufic -(a)ínn tot mantenint lenició i apostrofació on calgui.

• salaigh >>> shalaínn
• coinnigh >>> choinnínn
• oscail >>> d'osclaínn
• imir >>> d'imrínn

En canvi, a la segona del singular cal afegir -t(e)á a la primera conjugació i -(a)íteá a la segona. No oblideu de respectar la lenició i l'apostrofació on calgui.

• glan >>> ghlantá
• bris >>> bhristeá
• léigh >>>léteá
• nígh >>> níteá
• fliuch >>> d'fhliuchtá

• salaigh >>> shalaíteá
• coinnigh >>> choinníteá
• oscail >>> d'osclaíteá
• imir >>> d'imríteá

A la tercera del plural, caldrà afegir -(a)idís a la primera conjugació i -(a)ídís a la segona. Com ja podeu suposar, cal respectar lenicions i apostrofacions on toqui.

• glan >>> ghlanaidís
• bris >>> bhrisidís
• léigh >>> léidís
• nígh >>> nídís
• fliuch >>> d'fhliuchaidís

• salaigh >>> shalaídís
• coinnigh >>> choinnídís
• oscail >>> d'osclaídís
• imir >>> d'imrídís

Finalment, a la forma autònoma cal afegir -t(a)í als verbs de la primera conjugació i -(a)ítí als de la segona. Evidentent, aquí també cal respectar lenicions i apostrofacions.

• glan >>> ghlantaí
• bris >>> bhristí
• leígh >>> léití (petita irregularitat: manté la i)
• nígh >>> nítí
• fliuch >>> d'fliuchtaí

• salaigh >>> shalaítí
• coinnigh >>> choinnítí
• oscail >>> d'osclaítí
• imir >>> d'imrítí

2. La preposició de: La preposició de en irlandès significa el mateix que les nostres preposicionsde o des de (equivalent a la preposició anglesa off). És una preposició que causa lenició en la egüent paraula si s'escau. Si la següent paraula comença amb vocal o f, aquesta preposició s'apostrofa (de + Úna = d'Úna) i si va seguida de l'article determinat, aleshores es contrau (de + an = den). La preposició segueix mantenint la capacitat de causar lenició en la següent paraula fins i tot quan pren la forma den.

Una de les característies d'aquesta i totes les preposicions i que segurament us ha passat desaparecebuda (repasseu la lliçó 8) és la capacitat de és que afegeix un t- al davant de les paraules que compleixin aquests dos requisits:

• Són de gènere femení
• Comencen per s + vocal, sl, sn o sr

Ara bé, el que fa característica la forma den i també la forma don (vegeu la lliçó 23) és que aquestes també permeten afegir de forma opcional una t- al davant de les paraules masculines (exemple: den tsagart (del sacerdot)). Ara bé, cal no oblidar que l'addició d'aquesta t- és totalment opcional. 

El pronoms preposicionals de de són els següent:

Pronoms normals
dhíom = de + mé
dhíot = de + tú
dhe = de + sé
dhi = de + sí
dhínn = de + muid
dhíbh = de + sibh
dhíobh = de + siad

Pronoms emfàtics
dhíomsa = de + mise
dhíotsa = de + tusa
dhesean = de + seisean
dhíse = de + sise
dhínne = de + muide
dhíbhse = de + sibhse
dhíobhsan = de + siadsan

Pel que fa als usos de de, com ja hem dit, el seu ús bàsic és el de la nostra preoposició de, des de(anglès off). Vegem-ho:

• Tá an cóta ag titim den chathaoir. (L'abric està caient de la cadira.)
• Bain dhíot do chóta! (Treu-te l'abric!)

Ara bé, la preposició de té molts altres usos però la majora d'aquests usos s'expliquen pel fet de ser la preposició partitiva per excel·lència de l'irlandès. Vegem-ho:

• Tá cuid de na daoine sásta. (Algunes de les persones estan contentes)
• cuid den bhalla (una part de la paret)
• píosa de lá (un tros del dia)
• go leor de na rudaí (moltes de les coses)
• ceachtar den bheirt (qualsevol de les dues persones)
• níos mó den am (la majorira de vegades)
• buille de mhaide (un cop de pal)
• peictiúr de dhuine (una foto d'una persona)
• a leithéide de dhuine (una persona de la seva mena)

Val a dir que l'irlandès li dóna al partitiu un ús expressiu i figurat que, si bé no és desconegut en català, sí que és cert que el fem servir amb molta menys freqüència. Vegem-ne uns exemples:

• Níl ann ach amadán de dhuine. (Està sonat. (Literalment: Ell és un boig de persona)
• ginn d'fhear (Un home forçut (Litreralment: una falca d'home))
• gliogar de chathaoir (una cadira que trontolla (Literalment: una ximpleria de cadira))

Quan s'empra davant d'un substantiu, sovint indica la quantitat necessària d'allò que precedeix.

• Níl mé d'am agam caint léi. (No tinc el temps que em cal per parlar amb ella.) 
• d'fhoighid (la paciència necessària)
• de spás (el període necessàri de temps)
• d'ádh (la sort necessària)

La preposició de també acompanya certs adjectius.

• Tá mé tuirseach den chaint. (Estic cansat de parlar.)
• bréan de (fart de)
• cinnte de (segur de)
• lán de (ple de)

Com qualsevol preposició, també pot regir un verb.

• Tá siad ag déanamh amadán de Mháirtín. (S'estan burlant d'en Martin.)
• Síleann siad a domhan de Mháirtín. (Pensen molt bé d'en Martin. (Literalment: Pensen un món d'en Martin))

Finalment, de se sol emprar en locucions adverbials per indicar quelcom sobtat.

• Bhí sé ag goil ag pósadh de léim. (Estava a punt de casar-se en un no-res (Literalment: en un salt))
• de phlump (amb gran èxit sobtat)
• d'iarraidh amháin (d'un cop)

3. Els numerals independents: Com ja hem vist en lliçons anteriors (lliçó 11), els numerals en irlandès tenen dues formes. Una, la dependent i que fem servir amb més profusió, s'empra quan el numeral modifica un substantiu. L'altra, la independent, l'emprem quan ens referim al número en qüestió.

Per formar la forma independent d'un número, tot el que cal és agafar la forma dependent i afegir-hi la partícula a al davant. A més, si el número en qüestió comença amb vocal, aleshores hi prefixerem una h. L'única excepció és el número 2 (dá) que es converteix en dó.

• 1 >>> a haon
• 2 >>> a dó
• 3 >>> a trí
• 4 >>> a ceathair
• 5 >>> a cúig
• 6 >>> a sé
• 7 >>> a seacht
• 8 >>> a hocht
• 9 >>> a naoi
• 10 >>> a deich
• 11 >>> a haon déag
• 12 >>> a dó déag
• 13 >>> a trí déag
• 14 >>> a ceathair déag
• 15 >>> a cúig déag
• 16 >>> a sé déag
• 17 >>> a seacht déag
• 18 >>> a hocht déag
• 19 >>> a naoi déag

Com ja hem dit, aquests numerals es fan servir quan ens referim al número en si matiex, per la qual cosa els emprem per comptar (a haon, a dó, a trí, etc...) però també per expressar operacions matemàtiques.

• a dó agus a dó, sin a ceathair (dos més dos fan quatre)

També s'empren en relació a un subtantiu quan van després d'un substaniu per indicar-ne el número.

• cuid a haon (part 1)
• seaomra a dó (habitació 2)

Sovint aquesta relació amb els subtantius s'empra per indicar l'hora en què s'esdevé.

•  bus a hocht (autopbús de les vuit (Litreralment: autobús vuit))
•  aifreann a deich (missa de les deu (Litreralment: missa deu))

Quan van seguits de la preposició de, els numerals independents s'empren per expressar un nombre aproximat.

•  a sé nó a seacht de sheachtainí (sis o set setmanes)

A més, quan l'article an substitueix la partícula a, aleshores es fan servir per a expressar les hores.

•  Tá sé an dó (a chlog). (Són les dues (en punt).)
•  Tá sé an haon déag. (Són les onze.)

I un cop vista la gramàtica, passem a veure el vocabulari

Vocabulari

Substantius
ádh (ákh) (singulare tantum): sort
bráillín (brálín) (plural: bráilíní (brálíní)) (f.): llençol
buille (bilə) (plural: buillí (bilí)): cop
ceacht (kákht) (plural: ceachtanna (kákhtənə)): lliçó
ceathrú uaire (káhrú uərə) (plural: ceathrúna uaire (káhrúnə uərə)) (f.): quart d'hora
ciumhais (kuwáx) (plural: ciumhaiseanna (kuwáxánə)) (f.): manta
ginn (gin) (plural: geanntracha (gántrəkhə)) (f.): falca
gliogar (gligər) (singulare tantum): trasto
leathuair (láhuár) (singulare tantum) (f.): mitja hora
peiliúr (pélúr) (plural: peiliúracha (pélúrəkhə)): coixí
pluid (plij) (plural: pluideanna (plijánə)) (f.): cobrellit 
plump (plump) (plural: plumpaíl (plumpíl)): esclat, tro
scoil chónaí (skól khóní) (plural: scoileanna cónaí (skólánə kóní)) (f.): internat
seafóid (xáfój) (plural: seafóideacha (xáfójákhə)) (f.): ximpleria, disbarat 
suipéar (sipér) (plural: suipéir (sipér)): sopar

Verbs
ceangail (kángál) (2) (ceangal (kángəl)): lligar
guidh (gukh) (1) (guidhe (gikhə)): pregar, resar
iompaigh (ompáiy) (2) (iompú (ompú)): girar
léim (lém) (1) (léimt (lémtx) (f.)): saltar
múch (múkh) (1) (múchadh (múkhəkh)): apagar (un foc)
múin (mún) (1) (múnadh (múnəkh)): ensenyar
scanraigh (skanráiy) (2) (scanrú (skanrú)): espantar
socraigh (socráiy) (2) (socrú (socrú)): arreglar, resoldre, acordar, tombar-se
stop (stop) (1) (stopadh (stopəkh)): aturar-se, parar

Miscel·lània
a chlog (ə khlog): en punt
a chodladh (ə khodləkh): adormit
bréan (brén): podrit
ceachtar (de) (kákhtər (jə)): qualsevolt / cap (de)
ina dhiaidh sin (inə khiəkh xin): després, tot seguit
pointeáilte (pintxáltxə): puntual, primmirat

Aquí teniu el joc corresponent a aquesta lliçó.

Vocabulari de la lliçó 24

I vist el vocabulari, és l'hora dels exercicis.

Exercicis

Exercici 1: Text

AN SCOIL CHÓNAÍ

Bhí mé cúig nó sé de bhlianta ar scoil chónaí. Scaití, nuair a éirím ar maidin, cuimhním aríst ar an scoil úd.

Bhuailtí an clog agus lastaí na soilse ag deich nóiméad don seacht 'chuile mhaidin. I dtosach, scanraíodh an clog thú. Ar ndóigh, ní bhíodh fonn ar bith ort éirí. Bhíodh na bráillíní agus na ciumhaiseanna chomh compóirteach sin agus bhíodh an saol taobh amuigh den leaba chomh fuar sin! Dhá bhféadfá go díreach do pheiliúr a shocrú agus iompú thart agus titim a chodladh aríst! Ach b'éigean dúinn éirí. B'éigean duit do chuid éadaí a chur ort is do chuid bróga a cheangal agus déanamh ar an séipéal.

Bhíodh an bricfásta againn ag an hocht a chlog. Thar éis bricfásta, bhíodh orainn ceathrú uaire a chaitheamh ag siúl thart amuigh faoin aer agus ansin chóiríodh muid na leapacha. D'fhoghlaimíodh muid ceachtanna ansin go dtí go dtosaíodh na ranganna ag fiche nóiméad thar éis an naoi. Bhíodh na ranganna ar bun uaidh sin go dtí leathuair thar éis an dó dhéag, taobh amuigh de cheathrú uaire nuair a bhíodh cead againn ar gcuid leitreacha a léamh.

Bhíodh an dínnéar againn ag an haon. A leithéide d'ocras is a bhíodh orainn! Ach ní raibh cead agat rith. B'éigean dhuit siúl go deas múinte. Dhá rithfeá, bheadh múinteoir pointeáilte eicínt ag an doras a stopfadh thú. Chuirfeadh sé ar ais thú agus chaithfeá siúl aríst go deas réidh.

Mhúintí aríst muid idir an dó agus an ceathair. D'imríodh muid cluifí idir an ceathair agus an cúig. Ansin d'óladh muid cupán tae agus d'itheadh muid píosa aráin, sol má thosaíodh muid ag déanamh ar gcuid ceachtanna.

Bhíodh an suipéar againn ag leathuair thar éis an seacht. Ina dhiaidh sin, bhíodh beagnach uair an chloig againn dhúinn féin. A leithéide de spóirt is a bhíodh againn ag caint agus ag sáraíocht! Bhíodh cead ag rang a sé tobac a chaitheamh. Thaithníodh sé go mór leo sin a bheith ag deargadh a gcuid píopaí agus a bheith dhá 'spaint féin!

Ag ceathrú don naoi bhíodh orainn a ghoil ag guidhe aríst. Ansin, nuair a bhíodh na paidreacha thart, bhíodh cead againn a ghoil a chodladh. Bhínnse chomh tuirseach sin nach mbíodh fonn ar bith orm mo chuid éadaí a bhaint dhíom ar chor ar bith. D'fhéadfainn go díreach síneadh siar ar an leaba agus titim a chodladh! Mhúchtaí na soilse ag leathuair thar éis an deich.

At a quarter to nine we were obliged to (go) pray(ing) again. Then when prayers used to be
over we were allowed to go to bed. I used to be so tired that I didn't feel like taking my
clothes off at all. I could stretch out (lit. back) on the bed and fall asleep. The lights were
extinguished at half past ten.

Traducció:

L'INTERNAT

Vaig estar cinc o sis anys a l'internat. De vegades, quan m'aixeco pel matí, penso una altra vegada en aquella escola.

Es picava la campana i s'encenien els llums a deu minutas abans de les set cada dia. Al principi, la campana t'espantava. Per descomptat, no et senties amb ganes d'aixecar-te. Els llençols i les mantes eren còmodes i el món de fora era tan fred! Si simplement poguessis tombar-te al teu coixí i girar-te i adormir-te una altra vegada! Però ens havíem d'aixecar. Havies de posar-te la roba, cordar-te les sabates i anar a la capella. 

Esmorzàvem a les vuit. Després d'esmorzar, estàvem obligats a passa run quart d'hora passejant a l'aire lliure i aleshores ens fèiem els llits. Aleshores apreníem les fins que les classes començaven vint minuts passades les nou. Les classes solien seguir fins a quarts de dotze, a banda d'un quart d'hora quan teníem permís per legir les notres cartes.

Dinàvem a la una. Quina gana teníem! Però no solies tenir permís per córrer. Havies de caminar bé i educadament. Si corries, hi hauria algun professor primmirat a la porta que t'aturaria. T'enviaria cap enrere i tu hauries de caminar bé i educadament.

Se'ns ensenyava una altra vegada entre les dues i les quatre. Jugàvem a jocs entre les quatre i les cinc. Aleshores bevíem un got de te i menjàvem un tros de pa abans de començar les nostres lliçons.

Sopàvem a quarts de vuit. Tot seguit teníem gairbé una hora per nosaltres. Ens ho passàvem tan bé xerrant i discutint! La classe sis tenia permís per fumar. Els agradava a aquells paios encendre les pipes i presumir!

A tres quarts de nou estàvem obligats a pregar una altra vegada. Quan acabaven les pregàries teníem permís per anar al llit. Jo solia estar tan cansat que no tenia ganes de treure'm la roba en absolut. Podia tumbar-me al llit i adormir-me. Les llums s'apagaven a quarts d'onze.

Exercici 2: Completar frases

A. Substituiu la forma progressiva de les següents frases per la forma 

1. Bhíodh muid ag caitheamh píosa den lá ag foghlaim Gaeilge.
2. Bhíodh cuid de na daoine ag léamh leabhartha, ach bhíodh cuid acu nach mbíodh ag léamh rud ar bith.
3. Ní bhíodh ceachtar acu ag breathnú ar an teilifís.
4. Bhíodh an t-amadán úd de dhuine ag éiri de léim 'chuile nóiméad ag caint agus ag sáraíocht.
5. An mbíteá ag ól tae nó bainne?
6. Bhínnse ag ceangal mo chuid bróga féin cuid mhaith den am.
7. Cé a bhíodh ag níochán na soithí, nó an mbítí dhá níochán ar chor ar bith?
8. Mh'anam go mbídís ag imirt cluifi 'chuile lá!

Solucions:

1. Chaitheadh muid píosa den lá ag foghlaim Gaeilge.
2. Léadh cuid de na daoine leabhartha, ach bhíodh cuid acu nach léadh rud ar bith. 
3. Ní bhreathnaíodh ceachtar acu ar an teilifís.
4. D'éiríodh an t-amadán úd de dhuine de léim 'chuile nóiméad ag caint agus ag sáraíocht.
5. An n-óltá tae nó bainne? 
6. Cheanglaínnse mo chuid bróga féin cuid mhaith den am.
7. Cé a níodh na soithí nó an nití ar chor ar bith? 
8. Mh'anam go n-imrídís cluifi 'chuile lá!

B. Complete les següents frases fent servir el pronom preposicional correcte dels elements entre parèntesi.

1. Bhí an caipín ag titim (de) (mé).
2. Bhíodh na gasúir ag magadh fút agus ag déanamh amadán (de) (thú).
3. Bíonn sé ag baint airgead (de) (muide).
4. Tóig do chois (den chathaoir) !
5. Bainigí (de) (sibh) na cótaí!
6. Ná bain an t-éadach (den bhord) !
7. Tá an scoil í féin réasúnta ach d'éireofá tuirseach (de na muinteoirí) sin.
8. Tá mé bréan (den tseafóid) seo.

Solucions:

1. Bhí an caipín ag titim dhíom.
2. Bhíodh na gasúir ag magadh fút agus ag déanamh amadán dhíot.
3. Bíonn sé ag baint airgead dhínne.
4. Tóig do chois dhi!
5. Bainigí dhíbh na cótaí!
6. Ná bain an t-éadach dhe!
7. Tá an scoil í féin réasúnta ach d'éireofá tuirseach dhíobh sin.
8. Tá mé bréan dhi seo.

C. Escriviu les següents hores.

1. 03:30
2. 08:45
3. 07:20
4. 01:00
5. 05:40
6. 03:05
7. 12.15
8. 09:20
9. 10:00
10. 11:30

Solucions:

1. leathuair thar éis an trí 
2. ceathrú don naoi 
3. fiche (nóiméad) thar éis an seacht 
4. an haon (a chlog) 
5. fiche (nóiméad) don sé 
6. chúig (nóiméad) thar éis an trí 
7. ceathrú thar éis an dó dhéag 
8. fiche (nóiméad) thar éis an naoi 
9. an deich (a chlog)
10. leathuair thar éis an haon déag

Exercici 3. Traducció de frases

1. No em sentia amb ganes d'aixecar el cap del coixí.
2. Els llençols i les mantes cauen del llit.
3. El professor volia donar al noi un bon cop de pal.
4. No teníem el temps (necessari) per saltar del mur abans no vingués el professor. 
5. Estic cansat de tot!
6. Tens uns foto d'ella?
7. Treu-te l'abric, posa't la jaqueta i corda't les sabates.
8. Apaga el llum gran i encén la làmpada.
9. Solia espantar-me quan el cotxe s'aturava al semàfor.
10. En Martin ensenyava als nens aquí també. 
11. Ell era molt primmirat. Tothom n'estava fart d'ell. 
12. Un dels seus fills també va anar a l'escola aquí.

Solucions:

1. Ní bhíodh fonn orm mo chloigeann a thóigeáil den pheiliúr. 
2. Tá na bráillíní agus na ciumhaiseanna ag titim den leaba. 
3. Bhí an múinteoir ag iarraidh buille maith den mhaide a thabhairt don bhuachaill. 
4. Ní raibh sé d'am (de spás) againn léimt anuas den bhalla sol má tháinig an múinteoir. 
5. Tá mé tuirseach de 'chuile shórt! 
6. An bhfuil peictiúr agat dhi? 
7. Bain dhíot do chóta. Cuir ort do sheaicéad agus ceangail do chuid bróga. 
8. Múch (cas as) an solas mór agus las an lampa. 
9. Scanraínnse i gcónaí nuair a stopadh an carr ag na soilse. 
10. Mhúineadh Máirtín gasúir anseo freisin. 
11. Bhíodh sé an-phointeáilte! Bhíodh 'chuile dhuine bréan dhe. 
12. Bhí duine dhá chuid mic ar scoil anseo freisin.