Lliçó 11

Lliçó 11

Gramàtica

1. La còpula is: La còpula is s'usa per a unir dos pronoms, dos substantius o bé un substantiu i un pronom ja que aquesta funció no la pot pas complir el verb tá. Aquesta còpula se salta les regles de pronunciació de l'irlandès ja que la s es pronuncia sempre leathan excepte quan la següent paraula comença amb i o e, en tal cas passa a pronunciar-se caol com correspondria. Vegem com funciona aquesta còpula:

• Is mé Máirtín. (Sóc en Martin.)
• Is thusa an dochtúr. (Tu ets el metge.)
• Is í sin mo bhean. (Aquella és la meva dona.)
• Is é féin an múinteoir. (Ell mateix és el professor.)

Com vegem, l'estructura és sempre is + pronom o substantiu 1 + pronom o substantiu 2. Si el subjecte és un substantiu determinat (substantiu precedit per article determinat o nom propi) aleshores sempre va precedit del pronom disjuntiu corresponent (é, í o iad). Vegem-ho:

• Is é an fear sin an sagart. (Aquell home és el capellà.)
• Is í Cáit mo bhean. (La Cait és la meva dona.)
• is iad Bríd agus Maírtín na gasúir. (La Brid i en Martin són els nens.)

Quan el subjecte és un pronom de la tercera persona, aleshores sempre s'empra la forma disjuntiva (mai la conjuntiva) i el pronom es repeteix al final de la frase. Vegem-ho:

• Is é an dochtúr é. (Ell és el metge.)
• Is í an múinteoir í. (Ella és la professora.)
• Is iad na gasúir iad. (Ells són els nens.)

La còpula is pren formes diferents en funció de si va seguit de pronoms de tercera persona. Primer veurem les formes que no van seguides per pronoms de tercera persona, és a dir, mé, mise, tú, tusa, muid, muide, sibh, sibhse i substantius. Vegem-les:

• Is tú an dochtúr. (Tu ets el metge.)
• Ní tú an dochtúr. (Tu no ets el metge.) Nota:  Els substantius que comencen amb vocal afegeixen una h al davant. Els pronoms i la resta de substantius no es veuen afectats per cap canvi.
• Ar thú an dochtúr? (Ets tu el metge?) Nota: Si la següent paraula comença amb vocal, aleshores es transforma en ab. També pot prendre la forma an en aquest cas però no és gaire freqüent. Tú i tusa Només es poden fer servir en forma disjuntiva en aquest cas.
• Nach tú an dochtúr? (No ets tu el metge?)
• Deir sé gur tú an dochtúr. (Diu que ets el metge.) Nota: Si la següent paraula comença amb vocal, aleshores es transforma en gurb.
• Deir sé nach tú an dochtúr. (Diu que no ets el metge.)
• Más tú an dochtúr, tá mé sásta. (Si tu ets el metge, jo estic content.) Nota: Ma i is es contreuen i formen más.
• Mara tú an dochtúr, níl mé sásta. (Si tu no ets el metge, jo no estic content.) Nota: Si la següent paraula comença amb vocal, aleshores es transforma en marab.

Ara vegem les formes que pren amb pronoms de la tercera persona (é, eisean, í, ise, iad o iadsan, recordeu que les formes conjuntives no es poden fer servir amb is). Vegem-les:

• Is é an dochtúr é. (Ell és el metge.)
• Ní hé an dochtúr é. (Ell no es el metge.) Nota: tots els pronoms afegeixen una h al davant.
• Ab é an dochtúr é? (És ell el metge?)
• Nach é an dochtúr é? (No és ell el metge?)
• Deir sé gurb é an dochtúr é. (Ell diu que ell és el metge.)
• Deir sé nach é an dochtúr é. (Ell diu que ell no és el metge.)
• Más é an dochtúr é, tá mé sásta. (Si ell és el metge, jo estic content.)
• Marab é an dochtúr é, níl mé sásta. (Si ell no és el metge, jo no estic content.)

Una pregunta de sí o no es pot respondre amb la còpula i el pronom sobre el qual recau l'èmfasi. És important dir que, en aquest cas, no es poden fer servir les formes pronominals emfàtiques.

• - Ar thusa an dochtúr? - Is mé. (Ets tu el metge? Sí, el sóc.)
• - Ar thusa an dochtúr? -Is mise. (Aquesta resposta és incorrecta)

Finalment, cal dir que quan s'empren formes emfàtiques, pronoms no emfàtics amb féin, construccions emfàtiques amb féin (mise mé féin, thuse tú féin, etc.) i pronom + demostratiu, aleshores is es pot ometre. Cal tenir en compte que aquesta omissió és totalment opcional, no pas obligatòria. Vegem-ho:

• (Is) mise an dochtúr. (Jo sóc el metge.)
• (Is) mé féin an dochtúr. (Jo mateix sóc el metge.)
• (Is) Mise mé féin an dochtúr. (Jo mateix sóc el metge.)
• (Is) í sin an dochtúr. (Aquella és la professora.)

2. La còpula is amb adjectius: Tot i que, com hem vist, els adjectius requereixen l'ús del verb tá, cal dir que en alguns casos is també es pot fer servir amb adjectius. Tal és el cas d'alguns adjectius que requereixen l'ús de la còpula is en comptes de tá. Bon exemple d'aquests pocs adjectius és ionann (mateix):

• Is ionann iad. (Ells són el mateix.)

Is també es pot fer servir amb un to exclamatiu amb adjectius que denoten una apreciació emocional per part del parlant.

• Is deas é! (És maco!)
• Nach maith é?! (Que ell no està bé?!)

Finalment, a les respostes cal repetir l'adjectiu.

• -Ab ionnann iad? -Is ionann. (-Que són el mateix? -Són el mateix.)

3. Les formes dependents dels números de l'1 al 10: Els números en irlandès tenen dues formes. Una és la forma independent, que s'usa quan el número apareix per si sol. L'altra, la forma dependent, és la que s'empra quan el número acompanya un substantiu. Vegem-les:

• bád / bád amháin / aon bhád amháin (una barca) (vegeu gramàtica)
• dhá bhád (dues barques) (lenició)
• trí bhád (tres barques) (lenició)
• cheithre bhád (quatre barques) (lenició)
• chúig bhád (cinc barques) (lenició)
• sé bhád (sis barques) (lenició)
• seacht mbád (set barques) (eclipsi)
• ocht mbád (vuit barques) (eclipsi)
• naoi mbád (nou barques) (eclipsi)
• deich mbád (deu barques) (eclipsi)

Bád vol dir una barca amb sentit indeterminat, bád amháin vol dir només una barca i aon bhád amháin vol dir una i només una barca. És important apuntar que la paraula que va després d'aon pateix lenició. També és important dir que els números que causen eclipsi (del 7 al 10) afegeixen una n- al davant si la següent paraula comença amb vocal. Vegem-ho:

• seacht n-éan (set ocells)
• ocht n-éan (vuit ocells)
• naoi n-éan (nou ocells)
• deich n-éan (deu ocells)

Com hem vist, després d'un número sempre s'usa el singular, mai el plural. Ara bé, un grup reduït de substantius (normalment els que denoten unitat de mesura) empren el plural o una forma especial només emprada en aquest cas quan el nombre és més gran de dos. Quan això és produeix, les consonants no muten, és a dir, no pateixen ni lenició ni eclipsi, i els números 3, 4 i 6 afegeixen una h al davant si la paraula comença amb vocal. Vegem-ho:

• trí ceathrúnaí (tres quarts) (no hi ha lenició)
• cheithre huaire (quatre vegades) (s'afegeix una h)
• sé huibhe (sis ous) (s'afegeix h i s'empra una forma especial)
• trí cinn (els tres) (forma especial de ceann)
• trí seachtainí (tres setmanes)
• trí scilleacha (tres xílings)
• trí horlaí (tres polzades)
• trí troighthe (tres peus)
• trí slata (tres iardes)
• trí clocha (tres stones)
• trí clocha (tres pedres)
• trí galúin (tres galons)
• trí scóir (tres marques)
• trí fichid (tres vintenes)
• chúig bhliana (cinc anys) Cas especial: bliain pateix lenició amb chúig però no pas amb la resta de números.
• chúig phingine (cinc penics) Cas especial: pingine pateix lenició amb chúig però no pas amb la resta de números.

Finalment, cal dir que aon afegeix una t al davant de la següent paraula si aquesta paraula comença amb s:

• aon tsagart amháin (un i només un capellà)

4. Formes vulgars de is: Quan is va seguit de é, í o iad molt sovint la i inicial s'elideix i, com que la s esdevé caol, s'afegeix a la següent paraula tot quedant les formes 'sé, 'sí i 'siad.

• 'Sé an dochtúr é.
• 'Sí an dochtúr í.
• 'Siad na gasúir iad.

Aquestes formes s'usen per mostrar per escrit la pronúncia real i, quan s'empren per escrit, denoten una certa col·loquialitat i fins i tot vulgaritat.

I ara és l'hora de veure el vocabulari.

Vocabulari

Substantius

An Cheathrú Rua (ən hahrú ruə) (singulare tantum): Carraroe

arán (arán) (singulare tantum): pa

bean an tí (bán ən t(x)í) (plural: mná an tí (mná ən t(x)í)) (f.): mestressa de casa

caife (káfə) (plurale tantum): cafè

ceathrú (káhrú) (plural: ceathrúnaí (káhrúní)) (f.): quart

ciseán (kixán) (plural: ciseáin (kixán)): cistell

cloch (klokh) (plural: clocha (klokhə)) (f.): pedra, stone (unitat de mesura de pes del sistema imperial)

fata (fatə) (plural: fataí (fatí)): patata

feoil (fól) (singulare tantum) (f.): carn

fiche (fihə) (plural especial: fichid (fihəj)) (f.): vint, vintena

galún (galún) (plural: galúin (galún)): galó

iasc (ísk) (singulare tantum): peix

im (im) (singulare tantum): mantega

liosta (listə) (plural: liostaí (listí)): llista

oifige (ofəgə) (plural: oifigí (ofəgí)) (f.): oficina

orlach (orləkh) (plural: orlaí (orlí)): polzada

páiste (páxt(x)ə) (plural: páistí (páxt(x)í)): nen, infant

pingin (pingən) (plural: pingineacha (pingənáchi)) (f.): penic

punt (punt) (plural: punta (puntə)): lliura

saoire (sírə) (singulare tantum) (f.): vacances

scilling (skiləng) (plural: scílleacha (skílákhi)) (f.): xíling

scíth (skíh) (plural: scítheanna (skíháni)) (f.): descans

scór (skór) (plural: scórtha (skórhə)): vint, puntuació

slat (slat) (plural: slata (slatə)) (f.): iarda, barra

tae (té) (plural: teanna (táni)): te

toradh (torəkh) (plural: torthaí (torhí)): resultat, fruit, collita, verdura

troigh (troy) (plural: troighthe (troyhə)) (f.): peu (mesura)

uafás (uəfás) (singulare tantum): terror, gran quantitat de

ubh (uw) (plural: uibheacha (uvákhi)) (f.): ou

Adjectius & adverbis

ar chúla (ər khúlə): darrere

ar chúla an tí (ən khúlə ən t(x)í): darrere de la casa

ar fad (ər fəd): en total

cheana féin (hánə fén): anteriorment, amb anterioritat, ja

dháiríre (khárírə): seriosament

falamh (faləw): buit

plódaithe (plódáhə): ple de gent

pósta (póstə): casat

thart (hart): al voltant

tilleadh (tilákh): més

trom (trom): pesat

uafásach (uəfásəkh): terrible

Miscel·lània

is (is): còpula afirmativa

ní (ní): còpula negativa

ar (ər): còpula interrogativa

nach (nəkh): còpula interrogativa negativa o d'estil indirecte negatiu

gur (gur): còpula d'estil indirecte afirmatiu

más (más): còpula condicional positiva

mara (marə): còpula condicional negativa

fuair (fuár): tenia, va obtenir

Aquí teniu el joc corresponent al vocabulari d'aquesta lliçó

Vocabulari de la lliçó 11

I ara és l'hora dels exercicis.

Exercicis

Exercici 1: Textos

Text 1

AR SAOIRE

Bhínn ar saoire ansin in aice leis an gCeathrú Rua blianta ó shin, b'fheidir deich mbliana nó mar sin. Ní raibh mé pósta an uair sin.

I mbliana, bhí mé féin agus mo bhean agus na páistí cupla seachtain ann.

'Cé thú féin?' a deir bean an tí.

'Mise Máirtín.' a deir mé féin.

'Muise, ar thú? Ar thusa Máirtín?'

'Is mé.'

'Agus ab í sin do bhean?'

'Is í. Is í Cáit mo bhean agus is iad Bríd agus Máirtín na gasúir.'

'Ab iad? Nach deas iad!'

Bhí go leor daoine thart agus ní raibh mé cinnte an mbeadh an teach lán nó nach mbeadh. 

'An bhfuil mórán strainsearaí anseo i mbliana?' a deir mé féin.

'Tá, dháiríre ach cé go bhfuil na seomraí seo uilig lán tá tilleadh ar chúla an tí. Tá dhá sheomra falamh ansin i gcónaí, ach níl mé cinnte an mbeidís sách mór.'

''Spáin dhom iad!' a deir mé féin.

'Is ionann iad, dháiríre,' a deir bean an tí 'ach tá dhá fhuinneoig anseo agus trí fhuinneoig ansin.'

Bhí mo bhean sásta leis na seomraí agus bhí muid trí seachtainí ar fad ann. Bhí an aimsir go maith agus bhí scíth bhreá ag 'chuile dhuine.

Traducció:

DE VACANCES

Vaig estar de vacances allà, al costat de Carraroe fa anys, potser fa deu anys o així. Aleshores no estava casat.

Enguany, jo mateix, la meva dona i els nens hi hem estat un parell de setmanes.

-         Qui ets? – va dir la mestressa de casa.

-         Són en Martin. – vaig dir jo mateix.

-         L’ets? Ets en Martin?

-         Sí, El sóc.

-         I aquella és la teva dona?

-         L’és. La meva dona és la Cait i els nens són la Brid i en Martin.

-         Els són? Que macos!

Hi havia bastanta gent pels volts i no estava segur si la casa era plena o no ho era.

-         Que hi ha molts estrangers aquí enguany? – vaig dir jo mateix.

-         Sí, n’hi ha molts (lit. n’hi ha seriosament) però encara que aquestes habitacions estan completament plenes n’hi ha més darrere la casa. Allà encara hi ha dues habitacions buides però però no estic segura si seran bastant grans.

-         Ensenyi-me-les! – vaig dir jo mateix.

-         Són les mateixes, seriosament, - digué la mestressa de casa – però aquí hi ha dues finestres i allà tres.

La meva dona estava contenta amb les habitacions i en total ens hi vam estar tres setmanes. Els temps va ser bo i tothom va tenir un excel·lent descans.

Text 2

AN SIOPA

Tá siopa nua in aice leis an oifige. Cé nach bhfuil an siopa ann cupla seachtain, bhí Caít ansin seacht n-uaire cheana féin! Bíonn liosta ag Caít beagnach i gcónaí mar tá an siopa mór agus bíonn an t-uafás daoine ann.

Bhí sí ann an tseachtain seo caite agus cé go raibh an áit plódaithe fuair sí 'chuile shórt ar a liosta. Fuair sí ceathrú punt tae, caife, trí bhuidéal bainne, dhá phunt siúicra, agus arán. Bhí an tae daor, tá sé beagnach punt an punt anois. Bhí an t-iasc daor freisin ach fuair sí feoil dheas. Fuair sí go leor torthaí agus mála beag fataí. Bíonn málaí móra cheithre clocha ann freisin ach tá siad uafásach trom agus níl carr ar nith ag Cáit. Bhí a ciseán beagnach lán; ach an raibh 'chuile shórt ann? Ní raibh! Bhí dhá rud eile ar an liosta. Fuair sí im agus sé huibhe ag cabhantar eile. Ansin, bhí 'chuile shórt ceart! 

Traducció:

LA BOTIGA

Hi ha una botiga nova al costat de l’oficina. Encara que no hi ha estat ni dues setmanes, la Cait ja hi ha estat set vegades! La Cait gairebé sempre sol tenir una llista perquè la botiga és gran i hi sol haver una pila de gent.

Ella hi va estar la setmana passada i encara que el lloc era ple de gent ella va obtenir totes les coses a la llista. Hi tenia un quart de lliura de te, cafè, tres ampolles de llet, dues lliures de sucre i pa. El te era car, ara és gairebé a una lliura la lliura. El peix també era car però tenia una carn maca.  Tenia bastanta fruita i una petita bossa de patates. També hi havia bosses grans de quatre stones però són terriblement pesades i la Cait no té cap cotxe. Tenia el seu cistell gairebé ple, però hi era tot? No pas! Hi havia dues altres coses a la llista. Va obtenir mantega i sis ous a un altra mostrador. Aleshores ho tenia tot (lit. allà certament hi havia tot)!

Exercici 2: Completar frases

A: Completeu les següents frases amb preguntes i respostes afirmatives.

1. ________ thú Seáinín? ________ .
2. ________ tfusa an múinteoir? ________ .
3. ________ sin do bhean? ________ .
4. ________ féin an dochtúr? ________ .
5. ________ an fear sin t'uncail? ________ .
6. ________ Bairbre do bhean? ________ .
7. ________ an múinteoir é? ________ .
8. ________ do mháthair í? ________ .
9. ________ na daoine uaisle iad? ________ .
10. ________ thú Donncha? ________ .

Solucions:

1. Ar thú Seáinín? Is mé.
2. Ar thusa an múinteoir? Is mé.
3. Ab í sin do bhean? Is í.
4. Ab é féin an dochtúr? Is é.
5. Ab é an fear sin t’uncail? Is é.
6. Ab í Bairbre do bhean? Is í.
7. Ab é an múinteoir é? Is é.
8. Ab í do mháthair ñi? Is í.
9. Ab iad na daoine uaisle iad? Is iad.
10. Ar thú Donncha? Is mé.

B: Completeu les següents frases amb preguntes i respostes negatives.

1. ________ Bríd do bhean? ________ .
2. ________ na múinteoirí iad? ________ .
3. ________ an fear mór sin t'athair? ________ .
4. ________ sin do dhriofúr? ________ .
5. ________ thusa Caít? ________ .
6. ________ thú Padraig? ________ .
7. ________ do mháthair í? ________ .
8. ________ féin an múinteoir? ________ .

Solucions:

1. Nach í Bríd do bhean? Ní hí.
2. Nach iad an múinteoirí iad? Ní hiad.
3. Nach é an fear mír sin t’athair? Ní hé.
4. Nach í sin do dhriofúr? Ní hí.
5. Nach thusa Cáit? Ní mé.
6. Nach thusa Pádraig? Ní mé.
7. Nach í do mháthair í? Ní hí.
8. Nach é féin an múinteoir? Ní hé.

C: Completa les següents frases amb la forma correcta de la còpula is.

1. Marab é sin an múinteoir, níl sé anseo ar chor ar bith.
2. Deir siad ________ é sin a huncail.
3. ________ thusa Donncha, beidh Cáit sásta.
4. ________ thusa Cáit, ní bheidh sé sásta ar chor ar bith.
5. Deir siad ________ thusa Cáit.
6. ________ ionann iad.
7. N________ deas iad?

Solucions:

1. Marab é sin an múinteoir, níl sé anseo ar chor ar bith.
2. Deir siad gurb é sin a huncail.
3. Más thusa Donnahc, beidh Cáit sásta.
4. Mara thusa Cáit, ní bheidh sé sásta atr chor ar bith.
5. Deir siad gur thusa Cáit.
6. Is ionnann iad.
7. Nach iad dead iad?

Exercici 3: Traduccions

A: Traduïu els següents números en forma dependent.

1. només un abric
2. una i només una barca
3. vuit setmanes
4. set pomes
5. cinc anys
6. tres vegades
7. sis lliures
8. quatre lliures
9. nou lliures, deu penics
10. dues barques
11. vuit cadires
12. sis anys

Solucions:

1. cóta amháin
2. aon bhád amháin
3. ocht seachtainí
4. seacht n-úlla
5. chuigh bhliana
6. trí huaire
7. sé phunt
8. cheithre phunt
9. naoi bpunt, deich bpingine
10. dhá bhád
11. ocht gcathaoir
12. sé bliana

B: Traduïu les següents frases.

1. Els meus llibres són aquí. Els teus són allà.
2. La seva (m.) targeta és aquí. La seva (f.) és allà.
3. La nostra pròpia casa és maca.
4. La porta d'aquell és allà.
5. La mestressa de casa tenia peix, carn, mantega i pa. També tenia sis ous, patates i verdures.
6. Vaig estar un temps de vacances al costat de Carraroe fa tres anys. Hi havia una pila de gent. El lloc era ple a gom a gom de gent.

Solucions:

1. Tá mo chuid leabhartha anseo. Tá do chuid ansin.
2. Tá a chárta anseo. Tá a cárta ansin.
3. Tá ar dteach féin go deas.
4. Tá a gheata siúd ansin.
5. Fuair bean an tí iasc agus feoil agus im agus arán. Fuair sí sé huibhe agus fataí agus torthaí freisin.
6. Bhí mé tamall ar saoire in aice leis an gCeathrú Rua trí bliana ó shin. Bhí an t-uafás daoine ann. Bhí an áit plódaithe.