Lliçó 7

Lliçó 7

Gramàtica

1. Els temps habituals de tá: Els temps habituals s'usen per expressar que una acció passa amb freqüència. En irlandès, el present habitual cobreix tant el significat del present habitual com del futur habitual mentre hi ha una forma específica per al passat. Vegem-les:

• Bíonn Cáit anseo. (La Cait normalment és aquí. / La Cáit normalment serà aquí.)
• Bhíodh Cáit anseo. (La Cait solia ser aquí.)
• Bítear sásta anseo. (Normalment s'està satisfet aquí. / Normalment s'estarà satisfet aquí.)
• Bhítí sásta anseo. (Normalment s'estava satisfet aquí.)

Per formar-ne la resta de formes només cal afegir-hi la partícula corresponent al davant (ní, an, go o nach) i l'alteració inicial que correspongui (lenició o eclipsi).

2. El condicional: El condicional irlandès s'usa tant per al present (hauria sigut) com per al passat (hagués sigut). Vegem com es forma:

• Bheadh Cáit anseo. (La Cait hauria sigut aquí. / La Cait hagués sigut aquí.)
• Bheifí sásta anseo. (S'hauria estat satisfet aquí. / S'hagués estat satisfet aquí.)

Com amb els temps habituals, la resta de formes es creen afegint les partícules corresponents.

3. Formes combinades: Les formes combinades són formes combinades de verb + pronom personal que cal fer servir a la força. En el cas del present habitual, l'única forma combinada que hi ha és la de primera persona del singular:

• Bíonn mé Bím anseo. (Solc ser aquí.)
• Bíonn mise Bímse anseo. (Solc ser aquí. (pronom emfàtic))

La resta de formes del present es formen de la manera habitual (bíonn tú, bíonn sé, etc.). Pel que fa al passat habitual i al condicional, les formes combinades són la primera del singular (mé, mise), la segona del singular (tú, tusa) i la tercera del plural (siad, siadsan). Vegem primer el passat habitual:

• Bhíodh mé Bhínn anseo. (Jo solia ser aquí.)
• Bhíodh mise Bhínnse anseo. (Jo solia ser aquí. (emfàtic))
• Bhíodh tú Bhíteá anseo. (Tu solies ser aquí.)
• Bhiodh tusa Bhíteása anseo. (Tu solies ser aquí. (emfàtic))
• Bhíodh siad Bhídís anseo. (Ells solien ser aquí.)
• Bhíodh siadsan Bhídísean anseo. (Ells solien ser aquí. (emfàtic))

I ara vegem el condicional:

• Bheadh mé Bheinn anseo. (Jo seria aquí)
• Bheadh mise Bheinnse anseo. (Jo seria aquí. (emfàtic))
• Bheadh tú Bheifeá / Bheiteá anseo. (Tu series aquí. (admet dues formes))
• Bheadh tusa Bheifeása / Bheiteása anseo. (Tu series aquí. (admet dues formes) (emfàtic))
• Bheadh siad Bheidís anseo. (Ells serien aquí.)
• Bheadh siadsan Bheidísean aneso. (Ells serien aquí. (emfàtic))

Cal indicar que les formes emfàtiques no es poden fer servir quan el verb tá funciona com a resposta a una pregunta de sí o no, és a dir, quan fa la mateixa funció que el nostre sí o no.

4. Alteracions en la pronúncia: Algunes de les formes verbals que hem vist poden patir un canvi en la pronúncia: les que acaben amb dh. Aquestes formes si van seguides d'una s caol aleshores passen a pronunciar-se com una t tot i que la grafia no s'altera:

• Bhíodh sé anseo. (Es llegeix: vít xé anxó)
• Bheadh sé go deas. (Es llegeix: vát xé gə jás)

Cal indicar que les formes autònomes no es veuen afectades per aquest canvi en la pronúncia.

5. L'adjectiu plural: La formació del plural de l'adjectiu és molt fàcil: només cal afegir a (es llegeix ə) al final si la última vocal de l'adjectiu és leathan i e (també es llegeix ə) si la darrera vocal és caol.

• Fuinneogaí móra.
• Daoine glice.

Cal tenir en compte que si el substantiu acaba amb consonant aleshores l'adjectiu patirà lenició:

• Gasúir bheaga.
• Francaigh mhóra.

6. El vocatiu plural: La partícula vocativa a també s'usa per al plural. Com en el singular, també provoca lenició si la següent consonant és lenible.

• A rifíneachaí!
• A chearca!
• A dhaoine uaisle! (Literalment vol dir persones nobles però és com es diu senyores i senyors (tot cridant l'atenció del públic) en irlandès)

Ara bé, hi ha dos subtantius que tenen un vocatiu especial diferent del nominatiu plural. Aquests són fear (home) i créatúr (criatiura (despectiu)):

• Fear (nominatiu singular)
• A fhear (vocatiu singular)
• Fir (nominatiu plural)
• A fheara (vocatiu plural)

• Créatúr (nominatiu singular)
• A chréatúr (vocatiu singular)
• Créatúir (nominatiu plural)
• A chréatúireachaí (vocatiu plural)

I ara vegem el vocabulari.

Vocabulari

Substantius

aimsir (ámxər) (singulare tantum) (f.): temps (meteorològic)

asal (asəl) (plural: asail (asál)): ase

bainne (bánə) (singulare tantum): llet

beithíoch (béhíkh) (plural: beithígh (béhíy)): vaca, bèstia

bó (bó) (plural: ba (bə)) (f.): vaca

caora (kirə) (plural: caoirigh (kíriy)) (f.): ovella

capall (kapəl) (plural: caiple (káplə)): cavall

cat (kət) (plural: cait (kát(x))): gat

cnoc (knok) (plural: cnoic (kník)): turó

créatúr (krétúr) (plural: créatúir (krétir)): criatura (despectiu)

féar (fér) (singulare tantum): herba, gespa

feilm (félm) (plural: feilmeacha (fémákhi)) (f.): granja

francach (frankəkh) (plural: francaigh (frankáy)): rata

geimhreadh (gévrákh) (plural: geimhíocha (gévíkhi)): hivern

inín (inín) (plural: iníneacha (inínákhi)) (f.): filla

madadh (madəkh) (plural: madraí (madrí)): gos

mí (mí) (plural: míonna (mínə)) (f.): mes

muic (mík) (plural: muca (mukə)) (f.): porc

peata (pátə) (plural: peataí (pátí)): mascota

rifíneach (rifínákh) (plural: rifíneacha (rifínákhi)): rufià

samhradh (sawrəkh) (plural: samhraíocha (sawríkhi)): estiu

saol (sil) (plural: saolta (síltə)): vida

uisce (íxkə) (singulare tantum): aigua

Adjectius

bocht (bokht): pobre, miserable

bradach (bradəkh): astut

'chuile (khilə): cada (causa lenició en la paraula següent)

dall (dal): cec

fuar (fuər): fred

glic (glik): maliciós

íseal (íxál): baix

óg (óg): jove

soibhir (sivər): ric

spéisiúil (spéxúl): interessant

tábhachtach (táwəkhtəkh): important

uasal (uəsəl): noble

Adverbis & preposicions

an iomarca (ən ómərkə): massa

cé go/nach (ké gə/nakh): encara que

chomh maith (khow máh): també (forma alternativa)

cineál (kinál): mena de, tipus de

go díreach (gə jirákh): exactament, directament

i gcónaí (ə góní): sempre

mar gheall ar (mər yál ər): a causa de, per culpa de, gràcies a

ó shin (ó hin): des de (temporal), d'aleshores ençà

Aquí teniu el joc corresponent a aquesta lliçó

Vocabulari de la lliçó 7

I ara és l'hora dels exercicis

Exercicis

Exercici 1: Text

FEILM MHUINTIR MHÁIRTÍN

Tá feilm réasúnta mór ag muintir Mháirtín. Níl siad soibhir cé go bhfuil go leor feilméaraí soibhir agus daoine uaisle anseo. Ar ndóigh, níl siad bocht ach a oiread! Tá beithigh bhainne go leor ag Máirtín agus neart caoirigh. Tá cnoc beag in aice leis an bhfeilm agus bíonn caoirigh Mháirtín ansin. Bíonn beithigh Mháirtín ar an talamh maith go díreach in aice leis an teach. Tá an féar go maith ansin. Ní bhíonn muca ann anois cé go mbíodh neart muca ann cupla bliain ó shin. Tá cearca chomh maith agus ar ndóigh, tá cat agus madadh ann freisin. Tá an cat tábhachtach mar gheall ar go bhfuil an iomarca francaigh mhóra anseo. Tá an cat cineál dall anois ach tá sé glic go leor mar sin féin. Bíonn cait dhall mar sin go minic. Tá cait spéisiúil mar sin.

Tá gasúir bheaga ag Máirtín. Tá peata ag 'chuile dhuine. Tá asal ag Seáinín, mac Mháirtín, agus ar ndóigh, bíonn sé bradach anois agus aríst. Ní bhíonn mórán asail anseo anois ach cupla bliain ó shin bhíodh go leor leor asail anseo. Bíonn siad daor anois.  Tá peata ag Bríd, inín Mháirtín, freisin. Tá capall beag ag Bríd.

Bhí Bairbre bheag anseo cupla mí anuraidh agus bhí sí sásta leis an saol anseo. Bíonn gasúir bheaga sásta leis an saol anseo. Bhí bliain mhaith ag Máirtín anuraidh. Bhí an aimsir go maith. Bhí an samhradh go hiontach, cé nach raibh go leor uisce ann.

'Bíonn an samhradh go deas anseo ach bíonn an geimhreadh go dona. Bíonn muintir Bhaile Átha Cliath mar sin i gcónaí! Bheifeá sásta anseo anois ach b'fhéidir go mbeadh an geimhreadh fuar, agus an mbeifeá sásta ansin?' a deir Máirtín leis an gcailín óg.

'Bheinn' a deir Bairbre Bheag.

'Níl mé cinnte an mbeifeá!' a deir Máirtín.

'Ó muise, an créatúr,' a deir Cáit, bean Mháirtín, 'bheadh sí sásta cinnte. Bíonn daoine óga sásta i gcónaí, nach mbíonn, a Bhairbre Bheag?'

Correccions:

GRANJA DE LA FAMÍLIA D’EN MAIRTIN

La família d’en Mairtin té una granja raonablement gran. Ells no són rics encara que hi ha prou pagesos rics i homes nobles aquí. Per descomptat, tampoc no són pobres! En Mairtin té prou vaques lleteres i moltes ovelles. Hi ha un petit turó al costat de la granja i normalment hi ha les ovelles d’en Mairitn allà. Les vaques d’en Mairtin normalment són a la bona terra juts al costat de la casa. Allà hi ha la bona herba. No hi ha porcs ara encara que hi solia haver molts porcs fa uns anys. També hi ha gallines i, per descomptat, també hi ha un gat i un gos. És un gat important perquè hi ha massa rates grans aquí. El gat és bastant cec ara però, no obstant això, és prou maliciós. Els gats cecs per això mateix sovint ho solen ser. Per això són gats interessants.

En Mairtin té nens petits. Cadascun té una mascota. En Seainin, fill d’en Mairtin, té un ase i, per descomptat, sol ser astut una vegada i una altra. No hi sol haver gaire ases aquí ara però fa uns anys n’hi solia haver molts i molts aquí. Solen ser cars aquí. La Brid, filla d’en Mairtin, té una mascota. La Brid té un petit cavall.

La petita Bairbre va ser aquí un mes l'any passat i estava contenta amb la vida aquí. Els nens petits solen estar contents amb la vida aquí. L’any passat en Mairtin va tenir un bon any. El temps va ser bo. Va ser un estiu meravellós, encara que no hi havia prou aigua.

-         Aquí l’estiu sol ser agradable però els hiverns solen ser dolents. Per això sempre sol haver-hi gent de Dublín! Estaries contenta aquí ara però potser si fos el fred hivern, o estaries contenta allà? – Diu en Mairtin a la jove noia.

-         Sí que ho estaria. – Diu la petita Bairbre.

-         No n’estic segur que n’estiguessis. – Diu en Mairtin.

-         I tant, criatura. – Diu la Cait, dona d’en d’en Mairtin – Segurametn estaria contenta. La gent jove sol estar sempre contenta, o no, petita Bairbre?

Exercici 2: Traduccions

1. En Mairtin tenia nens petits.
2. Hi ha bones finestres grans aquí
3. Ara hi ha grans arbres i bons camps aquí però aquí hi haurà cases i universitats.
4. Hi solia haver moltes vaques i cavalls aquí però ara no n'hi ha gaires en absolut.
5. Solien estar satisfets amb la granja, o no?
6. La terra no solia ser bona aquí i hi solia haver massa aigua.
7. Estaries satisfet amb la vida a la granja? Sí, certament, ho estaria.
8. L'estiu i l'hivern serien bons aquí.
9. Aquí hi ha molta gent rica.
10. Vaig estar allà unes poques setmanes l'any passat i el temps va ser fantàstic.
11. La dona té un fill i una filla.
12. Oh, criatura! Fa fred una altra vegada.
13. Hi ha ovelles i cavalls al turó.
14. Senyores i senyors, tothom està content amb el lloc?
15. Estic segur que el llibre no seria interessant de totes maneres.

Correccions:

1. Bhí gasúir bheaga ag Máirtín.
2. Tá fuinneoga móra deasa anseo.
3. Tá croinnte móra agus garranta deasa anseo anois ach beidh tithe agus coláistí anseo.
4. Bhíodh go leor beithígh agus caiple anseo ach anois níl mórán ar chor ar bith.
5. Bhídís sásta leis an bhfeilm, nach mbídís?
6. Ní bhíodh an talamh go maith anseo agus bhíodh an iomarca uisce ann.
7. An beifeá tú sásta leis an saol ar an bhfeilm? Bheinn, cinnte.
8. Bheadh an samhradh agus an geimhreadh go deas anseo.
9. Tá neart daoine soibhire anseo.
10. Bhí mé ansin cupla seachtainí anuraidh agus bhí an aimsir go hiontach.
11. Tá mac agus inín ag an mbean.
12. Ó muise, an créatúr! Tá sé aimsir fuar anseo aríst.
13. Tá caoirigh agus caiple ar an gcnoc.
14. A dhaoine uaisle! An bhfuil 'chuile dhuine sásta leis an áit?
15. Tá mé cinnte nach mbeadh an leabhar spéisiúil ar aon chaoi.