Lliçó 22

Lliçó 22

Gramàtica

1. El condicional dels verbs regulars: Vegem primer els verbs de la primera conjugació. Per conjugar un verb regular en forma condicional tot el que cal fer és afegir el sufix -fadh (o -feadh si la vocal de l'arrel és caol). Cal recordar que si la primera consonant de l'arrel pot patir lenició, aquesta consonant apareixerà sempre en forma lenitiva i que si la consonant en qüestió és una f, aleshores caldrà afegir-hi d' al davant. Aquesta d apostrofada també s'afegeix si la paraula comença per vocal. Recordeu també que la terminació -gh desapareix. Vegem-ho:

• glan >>> ghlanfadh
• bris >>> bhrisfeadh
• léigh >>> léifeadh
• nigh >>> nífeadh
• fliuch >>> d'fhliuchfeadh

Quant als verbs de la segona conjugació, primer cal treure les vocals de la darrera síl·laba del verb. Fixeu-vos-hi bé: només els vocals, no pas les consonants. Després hi afegim el sufix -ódh (o -eodh si la darrera vocal és caol). De la mateixa manera que els verbs de la primera conjugació, la primera consonant pateix lenició i si la paraula comença per f o vocal aleshores hi apostrofarem una d al davant. Recordeu també que la terminació -gh desapareix. Vegem-ho:

• salaigh >>> shalódh
• coinnigh >>> choinneodh
• oscail >>> d'osclódh
• imir >>> d'imreodh

Aquest procedimient és el que fem servir amb la major part de persones, ara bé, la primera persona del singular (mé, mise), la segona persona del singular (tú, tusa) i la tercera del plural (siad, siadsan) tenen les seves pròpies terminacions. Ara bé, la regla de la lenició i apostrofació de d' e cas de començar per vocal o f es manté en totes les persones (i també en la forma autònoma, que veurem més endevant).

Vegem primer la primera persona del singular (mé, mise). En la primera conjugació afegirem -fainn (o -finn si la vocal és caol) i en la segona conjugació afegim -óinn (o -eoinn si la darrera vocal és caol). Vegem-ho:

1a conjugació:

• glan >>> ghlanfainn
• bris >>> bhrisfinn
• léigh >>> léifinn
• nigh >>> nífinn
• fliuch >>> d'fhliuchfainn

2a conjugació:

• salaigh >>> shalóinn
• coinnigh >>> choinneoinn
• oscail >>> d'osclóinn
• imir >>> d'imreoinn

Ara toca la segona del singular (tú, tusa). En la primera conjugació afegirem -fá (o -feá si la vocal de l'arrel és caol) i en la segona afegim -ófá (o -eofá si la vocal és caol). Vegem-ho:

1a conjugació:

• glan >>> ghlanfá
• bris >>> bhrisfeá
• léigh >>> leífeá
• nigh >>> nífeá
• fliuch >>> d'fhliuchfá

2a conjugació:

• salaigh >>> shalófá
• coinnigh >>> choinneofá
• oscail >>> d'osclófá
• imir >>> d'imreofá

Vegem ara la tercera persona del plural (siad, siadsan). En els verbs de la primera conjugació afegirem -faidís (o -fidís si la vocal és caol) i en la segona conjugació afegirem -óidís (o -eoidís si la darrera vocal és caol). Vegem-ho:

1a conjugació:

• glan >>> ghlanfaidís
• bris >>> bhrisfidís
• léigh >>> leífidís
• nigh >>> nídís (irregularitat -gh > fi = d)
• fliuch >>> d'fhliuchfaidís

2a conjugació:

• salaigh >>> shalóidís
• coinnigh >>> choinneoidís
• oscail >>> d'osclóidís
• imir >>> d'imreoidís

Finalment, veurem la forma autònoma. A la primera conjugació afegim -faí (o -fí en cas de vocal caol) i en la segona afegim -ófaí (o -eofaí en cas de vocal caol). Vegem-ho:

1a conjugació:

• glan >>> ghlanfaí
• bris >>> bhrisfí
• léigh >>> léifí
• nigh >>> nífí
• fliuch >>> d'fhliuchfaí

2a conjugació:

• salaigh >>> shalófaí
• coinnigh >>> choinneofaí
• oscail >>> d'osclófaí
• imir >>> d'imreofaí

Com bé podeu comprovar, moltes terminacions del condicional comencen per f. Quan això passa, hi ha una sèrie de terminacions consonàntiques que, si bé la grafia no s'altera, si que se n'altera la pronúncia. Recordeu que això només passa quan el sufix que hi afegim comença per f. Vegem aquestes alteracions en la pronúncia:

• b passa a p >>> scuabfadh (es llegeix scuapfadh)
• d passa a t >>> goidfeadh (es llegeix goitfeadh)
• g passa a c >>> pógfadh (es llegeix pócfadh)
• bh emmudeix >>> scríobhfadh (es llegeix scríofadh)
• mh emmudeix >>> snámhfadh (es llegeix snáfadh)

2. La preposició ó: Aquesta preposició significa bàsicament el mateix que la nostra preposició des de. Com moltes preposicions, causa lenició en la següent paraula (ó Mháirtín) i s'uneix a l'article determinat (an), per la qual cosa es forma la contracció ón (ó + an). Quan apareix ón, la següent paraula pateix eclipsi (ón mbó) tal i com dicta la regla general (Vegeu la lliçó 5).

Els pronoms preposicionals d'ó són els següents:

Pronoms normals
uaim = ó + mé
uait = ó + tú
uaidh = ó + sé
uaithi = ó + sí
uainn = ó + muid
uaibh = ó + sibh
uathu = ó + siad

Pronoms emfàtics
uaimse = ó + mise
uaitse = ó + tusa
uaidhse = ó + seisean
uaithise = ó + sise
uainne = ó + muide
uaibhse = ó + sibhse
uathusan = ó + siadsan

Com ja hem dit, el significat bàsic d'ó és des de tant en un sentit espacial com temporal.

• Tá Cáit ar an mbealach ar ais ón bposta. (La Cait torna de l'oficina de correus.)
• Tá Cáit anseo ón Nollaig. (La Cait és aquí des del Nadal.)

Ara bé, té altres usos més expressius. un d'ells és quan va seguit d'ach (però) i que s'empra per expressar desig.

• Níl uaidh ach spóirt. (Ell només vol divertir-se.)

També es pot fer servir com a conjunció per indicar el moment a partir del qual passa alguna cosa. Aquest ús coma conjunció no és més que una extensió del seu significat bàsic com a preposició.

• Níl Cáit go maith ó bhí sí tinn. (La Cait no està bé des que va estar malalta.)

Finalment, hi ha una sèrie de locucions adverbials que empren ó. Vegem-ne unes quantes:

• Ó dhúchas (literlament: de natura): Per indicar alguna cosa és natural a o per a algú.
• Exemple: Tá Fraincis ó dhúchas ag Caít (La Cait parla francès com a llengua materna. (Traducció literal: La Cait té el francès de natura.))

• Ó bhroinn (literalment: de la matriu): Per indicar que alguna cosa és de naixement
• Exemple: Tá marc ó bhroinn ar Chaít. (La Cait té una marca de naixment. (Traducció literal: hi ha una marca de la matriu sobre la Cait.))

• Ó rath (literalment: de prosperitat): Per indicar que alguna cosa està florida o podrida
• Exemple: Tá na fataí ó rath. (Les patates estan florides.)

• Ó shin (des d'allò): Per indicar que alguna cosa passa des d'un punt en el temps, des d'aleshores.
• Exemple: Tá Cáit anseo ó shin. (La Cait és aquí des d'aleshores.)

• Ó mhaidin: Des del matí
• Exemple: Tá Cáit anseo ó mhaidin. (la Cait és aquí des del matí.)

3. La partícula a i les oracions subordinades substantives: La partícula a (recordeu que causa sempre lenició sobre la següent paraula) s'empra com a conjunció per introduir una oració subordinada que té un verb i que pot arribar a funcionar sintàcticament sola per ella mateixa. Quan això passa, a l'oració subordinada farem servir el substantiu verbal. Vegem-ho:

• Bhí Cáit ag iarraidh a fháil amach cé a bhí ann aréir. (La Cait intentava esbrinar qui hi havia la passada nit.)
• Bhí Cáit ag iarraidh a thiscint cé a bhí ann aréir. (La Cáit intentava entendre qui hi havia la passada nit.)

I vista la gramàtica, passem a veure el vocabulari.
Vocabulari

Substantius
bean rialta (bán riəltə) (plural: mná rialta (mná rilətə)) (f.): monja
binse (binxə) (plural: binsí (binxí)): banc, banqueta
bolg (bolg) (plural: boilg (bolg)): panxa, ventre
broinn (bron) (plural: broinnte (brontxə)) (f.): pit, úter, matriu
cogar (kogər) (singulare tantum): xiuxiueig
compóirt (kompórtx) (singulare tantum) (f.): comoditat
Dia (jiə) (plural: déithe (jéhə)): déu
droichead (drokhád) (plural: droichid (drokhij)): pont
dúchas (dúkhəs) (singulare tantum): natura, herència, antecedents
fál (fál) (plural: fálta (fáltə)): valla
fascadh (faskəkh) (singulare tantum): cobert, recer,aixopluc
lacha (lakhə) (plural: lachain (lachán)) (f.): ànec
loch (lokh) (plural: lochanna (lokhənə)) (f.): llac
oibrí (obrí) (plural: oibrithe (obrəhə)): treballador
paidir (pájər) (plural: paidreacha (pájrákhə)) (f.): prec, oració
páirc (párk) (plural: paírceanna (párkánə)) (f.): parc, camp (gran)
pinsinéara (pinxənérə) (plural: pinsinéaraí (pinxənérí)): pensionista
rath (rah) (singulare tantum): prosperitat
scaitheamh (skáháw) (plural: scaití (skátxí)): període, (en plural: de vegades)
scamall (skaməl) (plural: scamaill (skamál)): núvol
sruthán (srúhán) (plural: srutháin (srúhán)): rierol, raig
tom (tom) (plural: tomacha (toməkhə)) (f.): arbust

Verbs
aithnigh (áhniy) (2) (aithneachail (áhnákhál) (f.)): reconèixer
bac (bak) (1) (bacadh (bakəkh)): entorpir, molestar
beir (bér) (1) (breith (bréh)): aguantar, agafar, suportar, parir
braith (bráh) (1) (brath (brah)): dependre
cogar (kogər) (2) (cogarnaíl (kogərníl) (f.)): xiuxiuejar
féad (féd) (1) (féadachtáil (fédəkhtál) (f.)): poder, ser capaç
fiafraigh (fiəfrəiy) (2) (fiafraí (fəifrí)): preguntar, inquirir
fliuch (flukh) (1) (fliuchadh (flukhəkh)): mullar
gnóthaigh (gójáiy) (2) (gnóthachtáil (góhəkhtál) (f.)): guanyar
labhair (lawár) (2) (labhairt (lawártx)): parlar
lean (lán) (1) (leanacht (lánəkht)): continuar, seguir
samhlaigh (sawləiy) (2) (samhlú (sawlú)): imaginar
scairt (skártx) (1) (scairteadh (skártxákh)): brillar
siúil (xiúl) (1) (siúlta (xiúltə)): caminar (siúlóid (xiúlój) (f.)): passejar Nota: Quan siúil vol dir passejar aleshores el substantiu verbal és siúlóid
taithnigh (táhniy) (2) (taithneachtáil (táhnákhtál) (f.)): complaure
tastaigh (tastəiy) (2) (tastáil (tastál) (f.)): necessitar

Miscel·lània
clí (klí): esquerre
corr- (kor): estrany, ocasional Nota: Aquest adjectiu funciona com a un prefix del següent substantiu
deas (jás): dret
rialta (riəltə): regular
sínte (xíntxə): estirat

Aquí teniu el joc corresponent d'aquesta lliçó:

Vocabulari de la lliçó 22

I vist el vocabulari, passem a fer els exercicis.

Exercicis

Exercici 1: Textos

Text 1

AN PHÁIRC

Níl a fhios cé chomh deas leis an bpáirc atá anseo. Is aoibhinn liom a bheith ag siúlóid anseo, go háirithe nuair atá na croinnte agus na tomacha faoi bhláth. Scaití, is fearr liom go díreach suí ar bhinse agus breathnú uaim. Bíonn 'chuile shórt duine anseo, idir sean agus óg. D'fheicfeá gasúir ag gáirí agus ag déanamh spraoi nó pinsinéaraí ag cogarnaíl agus ag comhrá lena chéile; d'fheicfeá mná rialta ag rá a gcuid paidreacha nó oibrithe óga sínte ar an bhféar ag ligean scith agus ag déanamh bolg-le-gréin.

Tá loch bheag agus sruthán ann agus tá droichead beag thar an sruthán. Tá fálta deasa ar thaobh na láimhe deise agus tá binse deas compóirteach ar thaobh na láimhe clí. Seo é an áit is fearr liom. Dhá mbeadh gaoth ann, bheadh fascadh anseo agat.

Aithním corrdhuine thall is i bhfus ach is fearr liom gan labhairt le duine ar bith. Seo anois daoine ag caitheamh seanphíosaí aráin ag na lachain! Is mór an spóirt a bheith ag breathnú ar na lachain ag breith ar an arán.

Nach mór an truaí go mbíonn an aimsir ag síorathrú ! D'fhéadfadh an ghrian a bheith ag scairteadh mar seo anois ar maidin agus gan scamall ar bith le feiceáil, ach ní bheadh a fhios agat céard a tharlódh tráthnóna. D'fhéadfadh sé a bheith ag báisteach nó b'fhéidir ag cur shneachta! Dhá bhféadfaí brath ar an aimsir anseo cé a bhacfadh le a ghoil ar saoire thar sáile? Ní thastódh áit ar bith eile uainn. Ní bheadh uainn ach suí anseo ar ar gcompóirt. Ní bheadh áit ar bith ar an domhan a thaithneodh níos fearr liom ná an pháirc seo.

Traducció

EL PARC

No hi ha manera de dir (lit. no se sap) com n'és de maco el parc que hi ha aquí. Crec que és agradable passejar aquí, especialment quan els arbres i els arbustos estan en flor. De vegades prefereixo simplement seure en un banc i mirar per aquí. Hi sol haver tota mena de gent aquí, tant vels com joves. Podries veure-hi nens rient i jugant o pensionistes xiuxiuejant i xerrant l'un amb l'altre, podries veure-hi monges dient les seves pregàries i treballadors joves estirats al damunt de la gespa i prenent el sol.

Hi ha un petit llac i un rierol i hi ha un un petit pont sobre el rierol. Hi ha valles maques a la banda de mà dreta i un banc còmode i maco a la banda de mà esquerra. Aquest és el lloc que prefereixo. Si hi hagués vent, aquí estaries a recer.

Reconcec ocasionalment una persona per aquí i per allà però prefereixo no parlar amb ningú. Aquí hi ha gent llançat trossos vells de pa als ànecs! És molt divertit mirar els ànecs agafant el pa.

No és una gran pena que el temps estigui sempre canviant! El sol podria estar brillant d'aquesta manera ara pel matí i sense veure ni un núvol, però no sabries què podria passar pe la tarda. Podria ploure o fins i tot nevar! Si es depengués del temps d'aquí qui es molestaria anat de vacances a l'estranger? No necessitaríem cap altre lloc. No voldríem més que seure còmodament aquí. No hi hauria cap lloc al món que em complagués més que aquest parc.

Text 2

COMHRÁ FAOIN bPOSTA

'Níl a fhios 'am beo cén áit a bhfuil an posta. Beidh muid in ann ceist a chur ar an bhfear seo atá ag tíocht aníos an bóthar.'

'An bhfuil a fhios 'ad cá bhfuil an posta?'

'Tá a fhios. Gabh síos an bóthar seo agus cas ar thaobh na láimhe deise. Lean ort soir an bóthar sin agus feicfidh tú an posta ar thaobh na láimhe clí.'

'Cén dath atá air?'

'Tá sé bán agus tá doras uaine air.'

'An bhfuil a fhios 'ad cén t-am a mbeidh an posta ag imeacht?'

'Níl a fhios; féadfaidh tú a fháil amach ón mbean ansin cén t-am a mbeidh sé ag imeacht.'

'Go raibh maith agat!'

'Lá maith anois agat!'

'Go ngnóthaí Dia dhuit!'



Traducció:

CONVERSA SOBRE CORREUS

'No sé on és l'oficina de correus. Podem preguntar-li a l'home que ve pel camí.'

'Saps on és l'oficina de correus?'

'Sí. Aneu baixant d'aquest camí i gireu a banda dreta. Seguiu baixant (per l'est) i veuràs l'oficina de correus a banda esquerra.'

'De quin color és?'

'És blanca i té una porta verda.'

'Saps en quin moment tanca? (lit. marxar)'

'No ho sé. Podràs esbrinar-ho de la dona que hi ha allà en quin moment se'n va.'

'Gràcies!'

'Que tinguis un bon dia!'

'Adéu siau!'

Exercici 2: Completar frases

A. Reescriu les següents frases fent servir el condicional de forma correcta.

1. Ní phósfaidh sé Cáit an bhliain seo chugainn.
2. Osclóidh siad an doras.
3. Ní bhacfaidh tú leis an leabhar sin go fóill.
4. Féadfaidh mé fanacht anseo ar feadh cupla seachtain.
5. Caillfidh sé an bus, mara ndéanfaidh sé deifir.
6. Ní scuabfaidh sí ná ní nífidh sí éadaí go deo aríst.
7. An osclófar na doirse?
8. Labhróidh mé leis aríst amáireach.
9. Suífidh siad síos.
10. Fliuchfaidh tú an tae.
11. Brisfear an t-adhmad.
12. Salófar an cóta.

Solucions:

1. Ní phósfadh sé Cáit an bhliain seo chugainn.
2. D'osclóidis siad an doras.
3. Ní bhacfá tú leis an leabhar sin go fóill.
4. D'fhéadfainn mé fanacht anseo ar feadh cupla seachtain.
5. Chaillfeadh sé an bus, mara ndéanfadh sé deifir.
6. Ní scuabfadh sí ná ní nífeadh sí éadaí go deo aríst.
7. An osclófaí na doirse?
8. Labhreoinn mé leis aríst amáireach.
9. Shufdís siad síos.
10. D'fhliuchfá tú an tae.
11. Bhrisfí an t-adhmad.
12. Shalófaí an cóta.

B. Completa les següents frases fent servir el pronom preposicional cotrrecte de les paraules que hi ha entre parèntesi.

1. An mbeidh na leabhartha seo ag tastáil (ó) (muid) aríst?
2. Níl (ón bhfear) seo ach spóirt ó tháinig sé abhaile.
3. Mh'anam go bhfuair tú leitir (ón mbean rialta) inné.
4. An dtaithníonn sé libh suí ar an mbinse mar sin ag breathnú (ó) (sibh) ?
5. Bhí mé ag iarraidh a dhéanamh amach an dtastódh an carr (ó) (í).
6. Tastaíonn deoch (ó) (mise); an dtastaíonn ceann (ó) (thusa) ?
7. Tá fonn orm a fháil amach (ó) (é) cén teanga atá ó dhúchas ag an strainséara sin.

Solucions:

1. An mbeidh na leabhartha seo ag tastáil uainn aríst?
2. Níl uaidh seo ach spóirt ó tháinig sé abhaile.
3. Mh'anam go bhfuair tú leitir uaithi inné.
4. An dtaithníonn sé libh suí ar an mbinse mar sin ag breathnú uaibh?
5. Bhí mé ag iarraidh a dhéanamh amach an dtastódh an carr uaithi.
6. Tastaíonn deoch uaimse; an dtastaíonn ceann uaitse?
7. Tá fonn orm a fháil amach uaidh cén teanga atá ó dhúchas ag an strainséara sin.

Exercici 3: Traducció de frases

1. En Martin és aquí des del matí.
2. Necessito preguntar on és la casa.
3. Podries veure gairebé tota mena de gent aquí, monges i pensionistes, estudiants i treballadors, sacerdots i nens.
4. Si el temps fos càlid, em plauria relaxar-me i prendre el sol.
5. Tot el que volia no era més que esbrinar on era l'oficina de correus i a quina hora tancava.
6. El sol pot estar brillant i demà pot plour o nevar. No sabries que passsaria.
7. Vaig rebre una carta de tu la setmana passada i una d'ells ahir.
8. He de menjar una poma cada dia des que vaig estar malalt.

Solucions:

1. Tá Máirtín anseo ó mhaidin.
2. Tastaíonn uaim a fhiafraí cén áit a bhfuil an teach.
3. D'fheicfeá beagnach 'chuile shórt duine anseo; mná rialta agus pinsinéaraí, mic léinn agus oibrithe, sagairt agus gasúir.
4. Dhá mbeadh an aimsir te, thaithneodh sé liom mo scíth a ligean agus bolg-le-gréin a dhéanamh.
5. Ní raibh uaidh ach a fháil amach cén áit a raibh an posta agus cén t-am a mbeadh an posta ag imeacht.
6. D'fhéadfadh an ghrian a bheith ag scairteadh inniu agus amáireach d'fhéadfadh sé a bheith ag báisteach nó ag cur shneachta. Ní bheadh a fhios agat céard a tharlódh.
7. Fuair mé leitir uaitse an tseachtain seo caite agus ceann uathusan inné.
8. Caithfidh mé úlla a ithe 'chuile lá ó bhi mé tinn.