Lliçó 29

Lliçó 29

Gramàtica:
1. Quatre verbs irregulars: A la darrera lliçó vam veure sis dels onze verbs irregulars i vam dir que bí (tá, níl, raibh, etc.) ja l’havíem vist, per la qual cosa ja només ens queda veure 4 verbs irregulars i són déan (fer), feic (veure), gabh (anar) i faigh (obtenir).

La particularitat d’aquest darrer grup de verbs irregulars, i la raó principal per la qual els estudiem per separat és que en el passat pot mostrar diverses formes. Els verbs d’aquest segon grup tenen en passat tres formes: una afirmativa, una altra negativa (van precedits de ní) i una altra que s’empra quan van precedits per altres partícules (an, go, nach, etc.). Dit això, vegem-los:

Verb I: déan (fer)

Imperatiu singular: déan

Substantiu verbal: déanamh

Arrel de temps habituals: déan-

Arrel de futur i condicional: déan-

Pretèrit afirmatiu: rinne

Pretèrit negatiu: dhearna

Pretèrit amb partícules: ndearna

Adjectiu verbal: déanta

Verb II: feic (veure)

Imperatiu singular: feic

Substantiu verbal: feiceáil

Arrel de temps habituals: feic-

Arrel de futur i condicional: feic-

Pretèrit afirmatiu: chonaic

Pretèrit negatiu: fhaca

Pretèrit amb partícules: bhfaca

Adjectiu verbal: feicthe

Verb III: gabh (anar)

Imperatiu singular: gabh

Substantiu verbal: goil

Arrel de temps habituals: té-

Arrel de futur i condicional: gabh-

Pretèrit afirmatiu: chuaigh

Pretèrit negatiu: dheachaigh

Pretèrit amb partícules: ndeachaigh

Adjectiu verbal: goite

Verb IV: faigh (obtenir)

Imperatiu singular: faigh

Substantiu verbal: fáil

Arrel de temps habituals: faigh-

Arrel de futur i condicional: gheobh-

Pretèrit afirmatiu: fuair

Pretèrit negatiu i amb partícules: bhfuair

Adjectiu verbal: faighte

Pareu atenció en el verb faigh ja que és l´únic que empra la mateixa forma per al pretèrit negatiu com per al pretèrit amb partícules.

2. Mutacions en el genitiu amb consonant caol i e: Com ja vam veure a la lliçó 25, el genitiu de la majoria de paraules femenines es forma mutant la darrera consonant a consonant caol (si és que no ho és ja) i afegint -e al final (p. ex. an blaosc >>>> na blaoisce). Un petit detall que no vam esmentar emperò és que ia cal mutar-ho a éi quan volem mutar la següent consonant a caol (an grian >>> na gréine) .

Ara bé, cal dir que hi ha un grup de paraules que perden la vocal del mig quan formen el genitiu. En aquesta lliçó en veurem uns quants exemples i a la propera ho veurem més detalladament:

bainis (casament) >>>> na bainse

sluasaid (pala) >>>> na sluaiste

obair (feina) >>>> oibre

coinneal (espelma) >>>> coinnle

3. Adjectius amb formes comparatives especials: Els adjectius que acaben amb consonant (amb l’excepció de -ch i -úil) els passa el mateix que les formes genitives que acabem d’esmentar. És a dir, que la consonant final esdevé caol (si no ho és ja) i s’afegeix -e al final. Vegem-ne uns exemples:

bán (blanc) >>>> (níos/is) báine

glic (astut) >>>> (níos/is) glice

bog (tou) >>>> (níos/is) boige

gorm (blau) >>>> (níos/is) goirme

tobann (sobtat) >>>> (níos/is) tobainne

fairsing (abundant) >>>> (níos/is) fairsinge

bodhar (sord) >>>> (níos/is) bodhaire

sleamhain (relliscós) >>>> (níos/is) sleamhaine

láidir (fort) >>>> (níos/is) láidire

dílis (fidel) >>>> (níos/is) dílse

cothrom (igualat, anivellat) >>>> (níos/is) coithrime

Com bé podem veure en dílis i cothrom, també hi ha adjectius que pateixen la caiguda de la vocal mitjana i la conseqüent conversió, com veiem a cothrom, de les consonants mitjanes en caol. Com en els genitius que pateixen aquesta mateixa alteració, en veurem uns quants casos a tall d’exemple:

 dílis (fidel) >>>> (níos/is) dílse

cothrom (igualat, anivellat) >>>> (níos/is) coithrime

uasal (noble) >>>> (níos/is) uaisle

íseal (baix) >>>> (níos/is) ísle

domhain (profund) >>>> (níos/is) doimhne

soibhir (ric) >>>> (níos/is) soibhre

milis (dolç) >>>> (níos/is) milse

I vista la gramàtica, passem a veure el vocabulari.

Vocabulari

Substantius

babhal (bawəl) (plural: babhalanna (bawələnə)): bol

bagún (bagún) (singulare tantum): cansalada viada

beainc (bánk) (plural: beainceanna (bánkənə)) (f.): banc (diners)

bille (bilə) (plural: billí (billí)): factura

blaosc (blisk) (plural: blaoscanna (bliskənə)) (f.): crani,. closca (d’ou)

bonn (bon) (plural: boinn (bon)): moneda Nota: quan el plural es forma amb bonnúcha (bonúkhə) aleshores vol dir sola

cill (kil) (plural: cealla (kálə)) (f.): cementiri

cluais (kluəx) (plural: cluasa (kluəsə)) (f.): orella

clúdach (klúdəkh) (plural: clúdaí (klúdí)): tapa

cócaireacht (kókárákht) (singulare tantum) (f.): cuina

coill (koil) (plural: coillte (koiltxə)) (f.): bosc

coinneal (kinəl) (plural: coinnle (kinlə)) (f.): espelma

corc (kork) (plural: coirc (kerk)): suro

cré (kré) (plural: créanna (krénə)) (f.): terra

cuireadh (kirákh) (plural: cuiríocha (kiríkhə)): invitació

cúis (kúx) (plural: cúiseanna (kúxánə)) (f.): causa

cuntas (kuntəs) (plural: cuntaisí (kuntáxí)): compte

jug (jug) (plural: juganna (jugənə)): gerra, tassa

leathanach (láhənəkh) (plural: leathanaí (láhəní)): pàgina

leictreachas (léktxrákhəs) (singulare tantum): electricitat

meall (mál) (plural: mealtracha (máltrəkhə)): protuberància

meán lae (mán le) (singulare tantum): migdia

oinniún (inún) (plural: oinniúin (inún)): ceba

peain (pán) (plural: peaineanna (pánánə)): paella

pros (pros) (plural: prosanna (prosənə)): armari

robar (robər) (plural: robair (robár)): fregall

salann (salən) (singulare tantum): sal

sáspan (sáspən) (plural: sáspain (sáspán)): cassola

slínn (xlín) (plural: sleantracha (xlántrəkhə)) (f.): teula

sluasaid (sluəsáj) (plural: sluaiste (sluəxtxə)) (f.): pala

suim (sim) (plural: suimeanna (simánə)) (f.): interès, suma

taepait (tepátx) (plural: taepaiteacha (tepátxákhə)): tetera

taithneamh (táhnáw) (singulare tantum): plaer

téarma (txérmə) (plural: téarmaí (txérmí)): termini, període

tóin (tón) (plural: toineanna (tónánə)) (f.): cul

Verbs

bog (bog) (1) (bogadh (bogəkh)): estovar, moure

brúigh (brúkh) (1) (brú (brú)): prémer, empènyer

gluigh (glukh) (1) (glaoch (glikh)): trucar

iarnáil (iənál) (1) (iarnáil (iənál) (f.)): planxar

measc (másk) (1) (meascadh (máskəkh)): mesclar

róst (róst) (1) (róstadh (róstadh)) (adjectiu verbal: rósta (róstə)): fregir, rostir

triomaigh (txromákh) (2) (triomú (txromú)): assecar

Miscel·lània

ar aghaidh (ə akháikh):  davant de, avant Nota: Preposició de genitiu

buíoch (biəkh): agraït

cothrom (kohrəm): igualat, anivellat

dílis (jíləx): fidel

gann (gan): escàs

gearr (gár): curt

i gcaitheamh (ə gáháw): durant Nota: Preposició de genitiu

i measc (ə másk): d’entre tots Nota: Preposició de genitiu

in aice (ən ákə): al costat Nota: Preposició de genitiu

leathan (láhən): ample

lom (ləm): nu

milis (miləx): dolç

salach (saləkh): brut

timpeall (tximpál): al voltant Nota: Preposició de genitiu

Aquí teniu el joc corresponent al vocabulari d’aquesta lliçó.

Vocabulari de la lliçó 29

I ara passem a fer els exercicis.

Exercicis

Exercici 1: Text

OBAIR TÍ

Bhí lá saoire inné agus buíochas le Dia, ní raibh scoil ar bith againn. Is dóigh go mbíonn 'chuile mhúinteoir tuirseach mar sin ag deireadh an téarma. Is gearr go mbeidh an Nollaig ann agus tóigfidh mé an saol níos boige ansin.

Bhí sé ar intinn agam éirí go moch mar bhí neart oibre le déanamh agam sa teach. Níor dhúisigh mé nó gur airigh mé fear an phosta ag an doras. D'éirigh mé agus chuaigh mé síos an staighre le breathnú ar na leitreacha.

Ní raibh cuma rospéisiúil ar na leitreacha. Ní raibh ann ach bille an leictreachais agus cuntas ón mbeainc.

Bhí meall soithí salacha sa gcisteanach le níochán. Ghlan mé an bord agus leag mé babhal an tsiúcra agus jug an bhainne ar ais sa bpros. Ansin, thosaigh mé ag níochán éadaí. Nigh mé na túállí uilig agus robair na soithí. Ansin, nigh mé an dá bhráillín agus clúdach an pheiliúir. Chuir mé éadaí eile ar bogadh. Bhí go leor gréine ann thart ar mheán lae agus d'éirigh liom iad a chrochadh amuigh sa ngeard ar chúla an tí. Ní raibh siad i bhfad ag triomú. Níor bhac mé le iad a iarnáil mar bhí mé rothuirseach.

Ansin, chuir mé glaoch ar Mhícheál agus thug mé cuireadh dhó le haghaidh a shuipéir. Bhí sé buíoch dhíom mar dúirt sé nach raibh fonn cócaireacht ar bith air féin. Dháiríre, níl suim ar bith sa gcócaireacht aige, más féidir leis í a sheachaint.

Lig mé mo scíth ansin ar feadh uair an chloig nó dhó. D'éist mé le ceirníní. Léigh mé an páipéar agus léigh mé cupla leathanach as 'Cré na Cille.’

Ag an seacht a chlog, thosaigh mé ag réiteach an tsuipéir. Ghlan mé na fataí agus chuir mé síos iad. Nuair a bhí siad bruite, bhrúigh mé iad. Ghearr mé oinniún. Ansin chuir mé an t-oinniún agus ruainne beag ime agus salann ar na fataí bruite agus mheasc mé sa sáspan iad. Bhruith mé bagún agus gabáiste i bpota mór leathan. Bíonn blas níos fearr orthu mar sin ach caithfidh tú an clár a choinneál ar an bpota nó beidh an baladh ar fud na háite.

Ag ceathrú don hocht, leag mé an bord in aice na fuinneoige. Bhain mé leas as an éadach boird nua a cheannaigh mé i gcathair na Gaillimhe le gairid agus las mé coinneal ar an mbord.

Tháinig Mícheál ar bhuille an hocht, go díreach nuair a bhí an suipéar réidh, agus tharraing sé an corc as an mbuidéal fíon dhom. Tá seisean i bhfad níos Iáidire ná mise!

Bhain muid an-taithneamh as an mbéilí le chéile. Is aoibhinn liom a bheith ag ithe agus ag ól agus ag comhrá mar sin le solas na coinnle. Beidh béilí eile againn le chéile ag deireadh na seachtaine seo chugainn.

Traducció:

FEINES DE CASA

Ahir era festa i gràcies a déu no hi va haver escola. És probable que cada professor així de cansat al final del període.  Queda poc temps per Nadal i aleshores m’ho prendré amb més calma.

Em volia llevar d’hora ja que tenia molta feina a fer a casa. No em vaig despertar fins que vaig sentir el carter a la porta. Em vaig despertar i vaig baixar a mirar les cartes.

Les cartes no semblaven gaire interessants. Només hi havia una factura de la llum i un compte del banc.

Hi havia una pila de plats bruts a la cuina per rentar. Vaig endreçar la taula i vaig ficar el bol de sucre i la llet a l’armari. Aleshores vaig començar a rentar la roba. Vaig netejar totes les tovalloles i fregalls. Aleshores vaig netejar dos llençols i la coixinera. Vaig penjar l’altra roba. Feia molt de sol el migdia i vaig penjar-la al jardí de darrera de la casa. No van trigar gaire a assecar-se. No em vaig molestar a planxar-la perquè estava massa cansat.

Aleshores vaig cridar en Míchéal i el vaig convidar a sopar. M’estava agraït perquè va dir que el mateix no tenia ganes de cuinar. Realment, no té interès en cuinar si ho pot evitar.

Em vaig relaxar durant una hora o dues. Vaig escoltar música. Vaig llegir el diari i vaig llegir unes poques pàgines de ‘Cré na Cille’.

A les set vaig començar a preparar el sopar. Vaig pelar les patates i les vaig ficar a fer-se. Quan van estar fetes, les vaig aixafar. Vaig tallar un ceba. Vaig posar la ceba i una mica de mantega i sal al puré i ho vaig barrejar a la cassola. Vaig bullir la cansalada viada i la col a la gran olla ampla. Tenen més bon gust així. No obstant això, has de vigilar l’olla o tindrà l’olor per tot arreu.

A tres quarts de vuit vaig parar la taula al costat de la finestra. Vaig fer servir les noves estovalles que vaig comprar a Galway i hi vaig encendre una espelma.

En Míchéal va venir just a els vuit en punt, exactament quan el sopar estava a punt i va treure el tap de suro de l’ampolla de vi per mi. Ell és molt més fort que jo!

Vam gaudir de l’àpat junts. Torbo que es encantador estar menjant, bevent i xerrant d’aquela manera a la llum d’una espelma. Tindrem un altre àpat junts al final de la propera setmana.

Exercici 2: Completar frases

A. Reescriviu les següents frases en (a) forma negativa i (b) com a preguntes positives.

1. Rinne siad poll níos doimhne i lár na páirce.
2. Téann muintir na tíre ansin ar feadh seachtaine.
3. Chuaigh lucht na bainse ar fud na háite.
4. Gheobhaidh tú feoil níos Iáidire treasna na sráide.
5. Gabhfaidh muintir na Gaillimhe ann le haghaidh na hoíche.
6. Fuair seisean bean níos soibhre.
7. Chonaic mé bóithrí níos caime agus níos cuinge i lár na tíre.
8. Faigheann tú daoine mar sin i mease do mhuintire féin.

Solucions:

(a)

1. Ní dhearna siad poll níos doimhne i lár na páirce.
2. Ní théann muintir na tíre ansin ar feadh seachtaine.
3. Ní dheachaigh lucht na bainse ar fud na háite.
4. Ní bhfaighidh tú feoil níos Iáidire treasna na sráide.
5. Ní ghabhfaidh muintir na Gaillimhe ann le haghaidh na hoíche.
6. Ní bhfuair seisean bean níos soibhre.
7. Ní fhaca mé bóithrí níos caime agus níos cuinge i lár na tíre.
8. Ní fhaigheann tú daoine mar sin i mease do mhuintire féin.

(b)

1. An ndearna siad poll níos doimhne i lár na páirce?
2. An dtéann muintir na tíre ansin ar feadh seachtaine?
3. An ndeachaidh lucht na bainse ar fud na háite?
4. An bhfaighfidh tú feoil níos Iáidire treasna na sráide?
5. An ngabhfaidh muintir na Gaillimhe ann le haghaidh na hoíche?
6. An bhfuair seisean bean níos soibhre?
7. An bhfaca mé bóithrí níos caime agus níos cuinge i lár na tíre?
8. An bhfaigheann tú daoine mar sin i mease do mhuintire féin?

B. Escriu el nominatiu singular dels substantius que apareguin en genitiu.

1. an iomarca cainte
2. ag plé na ceiste
3. mo chuid gruaige
4. ar fud na háite
5. i lár na tíre
6. teach na scoile
7. ar feadh seachtaine
8. poll mo chluaise
9. bun na spéire
10. ag ceangal na bróige
11. timpeall na pairce
12. i gcaitheamh na hoíche
13. treasna na sráide
14. i measc a mhuintire
15. geata na roilige
16. ag foghlaim na ceirde
17. ar shon na cúise
18. de bharr na haoise
19. ag craitheadh mo láimhe
20. méaracha mo choise
21. babhal an ime
22. de bharr na haimsire
23. ag déanamh moille
24. go leor suime
25. ag foghlaim na Fraincise
26. barr na fuinneoige
27. doras na leabhar lainne

Solucions:

1. caint 2. ceist 3. gruaig 4. áit 5. tír 6. scoil 7. seachtain 8. cluais 9. spéir 10. brói 11. páirc 12. oíche 13. sráid 14. muintir 15. roilig 16. ceird 17. cúis 18. aois 19. láimh 20. cois 21. im 22. aimsir 23. moill 24. suim 25. Fraincis 26. fuinneoig 27. leabharlann

C. Completeu les següents frases fent servir la forma genitiva d’un dels següents substantius: coill, ciall, áit, sráid, muic, aill, grian i sliabh.

1. Chonaic mé neart croinnte óga ag fás i Iár na ______________.
2. Tá an feilméara ag díol na______________leis an mbúistéara.
3. Rinne sé teachaín beag ceann slinne ar thaobh an______________.
4. Cheannaigh muid taepait agus peain agus soithí eile sa siopa a bhí treasna na______________uainn.
5. Níl mórán______________agat ag imeacht gan cóta nuair atá an aimsir chomh fuar seo.
6. Tá solas na______________go maith ag rud ar bith atá ag fás.
7. Ná bí ag róstadh uibheacha anseo, beidh baladh agat ar fud na______________.
8. Tá an t-éan ar bharr na______________ag breathnú anuas ar an bhfarraige.

Solucions:

1. Chonaic mé neart croinnte óga ag fás i Iár na coille.
2. Tá an feilméara ag díol na muice leis an mbúistéara.
3. Rinne sé teachaín beag ceann slinne ar thaobh an tsléibhe.
4. Cheannaigh muid taepait agus peain agus soithí eile sa siopa a bhí treasna na sráide uainn.
5. Níl mórán céille agat ag imeacht gan cóta nuair atá an aimsir chomh fuar seo.
6. Tá solas na gréine go maith ag rud ar bith atá ag fás.
7. Ná bí ag róstadh uibheacha anseo, beidh baladh agat ar fud na háite.
8. Tá an t-éan ar bharr na haille ag breathnú anuas ar an bhfarraige.

D. Escriviu la forma comparativa dels següents adjectius.

1. gorm
2. bodhar
3. reamhar
4. cothrom
5. milis
6. soibhir
7. trom
8. teann
9. íseal

Solucions:

1. níos goirme
2. níos bodhaire
3. níos reimhre
4. níos coithrime
5. níos milse
6. níos soibhre
7. níos troime
8. níos teáinne
9. níos ísle

Exercici 3: Traducció de frases

1. No vaig baixar les escales per agafar les cartes. Sabia a que només en trauria factures o un extracte de compte del banc.
2. Vaig donar una invitació a tres o quatre ahir a la nit.
3. La gerra e llet i el bol de sucre són sobre la taula. On és la tetera, les tasses i els platets?
4. Posaré les patates a fer-se. Si et ve de gust cuinar, talla la col i la ceba. Mescla-les a la paella.
5. M’agraden els ous ferrats i la cansalada viada.
6. Passa’m la mantega, si us plau!
7. Mai a la vida no havia vist uns camins més estrets i tortuosos que els que vaig veure al centre del país.
8. Només hi ha una gota de llet al cul de l’ampolla.
9. El sucre i el te són escassos.
10. Netejo les meves pròpies camises i les penjo al jardí. S’assequen molt de pressa.

Solucions:

1. Ní dheachaidh mé síos an staighre leis na leitreacha a fháil. Bhí a fhios agam nach bhfaighinn ach billí nó cuntas ón mbeainc.
2. Thug mé cuireadh do thriúr nó ceathrar aréir.
3. Tá jug an bhainne agus babhal an tsiúcra ar an mbord. Cá bhfuil an taepait agus na cupáin agus na sásair?
4. Cuirfidh mé síos na fataí. Má tá fonn cócaireacht ort, gearr suas an gabáiste agus an t-oinniún. Measc ar an bpeain iad.
5. Taithníonn uibheacha róstaithe agus bagún liom.
6. Sín agam an t-im, más é do thoil é!
7. Ní fhaca mé ariamh i mo shaol bóithre níos caime ná níos cuinge ná na ceanna a chonaic mé i lár na tíre.
8. Níl ann ach braon bainne ar thóin an bhuidéil. Gabhfaidh mé ag an siopa agus ceannóidh mé buidéal eile.
9. Tá an siúcra agus an tae gann.
10. Ním mo chuid léinteacha féin agus crochaim sa ngeard iad. Triomaíonn siad an-sciobtha.