Lliçó 12
Gramàtica
1. La còpula is (part II): Com ja hem vist a la lliçó anterior, la còpula is té moltes regles especials que al regeixen. Ara bé, en té més i cal saber-les bé. Una d'aquestes regles és que, quan el predicat és un substantiu indeterminat, aleshores s'altera l'ordre i en comptes de ser l'habitual is + subjecte + predicat passa a ser is + predicat + subjecte. Vegem-ho:
- Is mé dochtúr. > Is dochtúr mé. (Jo sóc un metge.)
- Is í sin múinteoir. > Is múinteoir í sin. (Aquella és una professora)
Com bé podem veure a la darrera frase, quan la inversió de l'ordre es produeix, cal afegir la forma corresponent de é, í o iad al davant del subjecte si el subjecte està determinat. Vegem-ne més frases d'exemple.
- Is sagart é Máirtín. (En Martin és un capellà.)
- Ar múinteoir í do bhean? (La teva dona és una professora?)
- Deir sé gur dochtúrí iad na daoine sin. (Diu que aquella gent són uns metges.)
Quan un dels substantius és indeterminat aleshores també cal alterar el pronom que va després de la còpula is. En aquest cas el pronom serà, en tots els casos, el pronom ea, el qual també pot adoptar la forma vulgar 'sea. Per veure com funciona ea en les respostes, formularem una pregunta i en veurem totes les possible respostes:
- Ar dochtúr í Cáit? (És la Cait una metgessa?)
- Is ea. / 'Sea. (Sí, ho és.)
- Ní hea. (No ho és.)
- Deir sé gurb ea. (Ell diu que ho és.)
- Deir sé nach ea. (El diu que no ho és.)
- Ab ea? (Ho és?)
- Nach ea? (no ho és?)
L'ordre de l'oració també es pot canviar si es vol donar èmfasi a l'adjectiu. En tal cas l'adjectiu passa per davant del substantiu. Vegem-ho:
- Is duine deas é. (Ell és una persona maca.) (ordre normal)
- Is deas duine é. (Ell és una persona maca.) (ordre emfàtic)
Això és així també quan el substantiu és determinat, com bé podem veure en aquestes frases d'ús corrent:
- Is mór an truaí é. (És una pena)
- Is maith an scéal é. (Això són bones notícies.)
- Is bocht an rud é. (És un assumpte miserable.)
Quan es vol expressar aquest mateix èmfasi en una resposta cal repetir l'adjectiu.
- -Ar duine deas é? -Is deas.
2. L'imperatiu dels verbs regulars: Ha arribat, per fi, el moment de començar a veure com funciona la declinació dels verbs regulars. La raó per la qual comencem per l'imperatiu és que, a banda de ser un temps molt útil, ens permet veure com funciona la conjugació dels verbs regulars irlandesos.
L'imperatiu irlandès, com en moltes altre llengües, només té dues persones: la segona del singular i la segona del plural. El més interessant del de la segona persona del singular és que aquest mostra l'arrel del verb, és a dir, el verb sense cap altra sufix propi d'altres temps. I per què és interessant veure l'arrel? Doncs perquè l'irlandès classifica els verbs en dues conjugacions en funció de si un verb té una síl·laba (1a conjugació) o dues síl·labes (2a conjugació) a l'arrel, tot i que hi ha uns pocs verbs de dues síl·labes que pertanyen a la primera conjugació i viceversa. És per això que és interessant començar pel mode verbal que ens permet veure l'arrel a seques. Vegem-ne unes frases d'exemple on els verbs de la primera conjugació apareixen en vermell i els de la segona en verd:
- Glan an bord agus nigh na soithí! (Neteja la taula i renta els plats!)
- Léigh an leabhar ach ná bris an chathaoir! (Llegeix el llibre i no trenquis la cadira!)
- Coinnigh an cóta sin ach ná salaigh an caipín! (Guarda aquell abric i no embrutis la gorra!)
- Oscail an doras agus imir cluife eile! (Obre la porta i juga a un altre joc!)
En la segona persona del plural és quan les terminacions diferents per a ambdues conjugacions apareixen. Comencem per les de la primera conjugació.
-aigí: S'usa si la darrera vocal de l'arrel és leathan. (glan > glanaigí)
-igí: S'usa si la darrera vocal de l'arrel és caol. (bris > brisigí)
Consonants en lenició: Si l'arrel d'un verb acaba amb lenició, aquesta lenició desapareix i esdevé una vocal normal (la h cau). (Léigh > Léigí)
- Glanaigí an bord agus nigí na soithí! (Netegeu la taula i renteu els plats!)
- Léigí an leabhar ach ná brisigí an chathaoir! (Llegiu el llibre i no trenqueu la cadira!)
I ara vegem-ho quines regles s'apliquen als verbs de la segona conjugació.
Vocal final: En tots els verbs, la darrera vocal de l'arrel cau. (oscail > osclaígí)
-aígí: S'usa si la darrera vocal de l'arrel és leathan. (salaigh > salaígí)
-ígí: S'usa si la darrera vocal de l'arrel és caol. (imir > imrígí)
Consonants en lenició: Les consonants en lenició desapareixen i són substituïdes per la consonant del sufix. (coinnigh > coinnígí)
- Coinnígí an cóta sin ach ná salaígí an caípín! (Guardeu aquell abric i no embruteu la gorra!)
- Osclaígí an doras agus imrígí cluife eile! (Obriu la porta i jugueu a un altre joc!)
Vistes, doncs, les terminacions corresponents a cada conjugació, ja només en cal veure'n petits detalls, com ara la formació del negatiu, que es fa, com ja hem vist, afegint ná al davant del verb. Si el verb comença amb vocal, aleshores cal que, a banda d'anar precedit per ná, s'hi afegeixi una h al davant. L'addició d'aquesta h és totalment independent de la conjugació a què pertanyi el verb.
- Ná hosclaígí an doras agus ná brisigí an chathaoir. (No obriu la porta i no trenqueu la cadira.)
Una característica de l'imperatiu en totes les llengües és que té forma emfàtica (es posa èmfasi en qui ha de fer l'acció) i forma contrastiva (s'especifica qui ha de fer l'acció). En irlandès cal tenir en compte que els pronoms emfàtics, en aquest cas, prenen la funció de pronoms contrastius i féin s'empra en l'ús emfàtic. Vegem-ho:
- Forma ordinària: Glan é! (Neteja'l!)
- Forma emfàtica: Glan féin é! (Neteja'l tu mateix!)
- Forma contrastiva: Glan thusa é! (Neteja'l tu (i ningú més que tu))
- Emfàtica + contrastiva: Glan thusa thú féin é! (Neteja'l tu mateix (i ningú més que tu mateix))
3. L'ús de l'article determinat amb els numerals: A l'anterior lliçó ja hem vist com funcionen els numerals en forma dependent. Ara és hora de veure què passa quan el substantiu que modifiquen també duu un article determinat.
- an t-aon fhuinneoig amháin (l'úna i només una finestra (l'única finestra))
- an dá fhuinneoig (les dues finestres)
- na trí fhuinneoig (les tres finestres)
- na cheithre fhuinneoig (les quatre finestres)
- na chuig fhuinneoig (les cinc finestres)
- na sé fhuinneoig (les sis finestres)
- na seacht bhfuinneoig (les set finestres)
- na ocht bhfuinneoig (les vuit finestres)
- na naoi bhfuinneoig (les nou finestres)
- na deich bhfuinneoig (les deu finestres)
Com veiem, en aquest cas s'afegeix una t- al davant d'aon amb independència de si la paraula que modifiquen és masculina o femenina. També podem veure que dhá perd la lenició que li és característica i es transforma en dá. Finalment, veiem que l'article determinat plural (na) es fa servir a partir del número tres, mentre deixem el singular (an) per a l'u i el dos.
4. L'ús d'adjectius amb numerals: Ara que ja hem vist què li passa a l'article determinat quan apareix amb numerals, vegem què li passa als adjectius.
- an t-aon fhuinneoig mór amháin
- an dá fhuinneoig mhóra
- na trí fhuinneoig mhóra
- na cheithre fhuinneoig mhóra
- na chúig fhuinneoig mhóra
- na sé fhuinneoig mhóra
- na seacht bhfuinneoig mhóra
- na ocht bhfuinneoig mhóra
- na naoi bhfuinneoig mhóra
- na deich bhfuinneoig mhóra
Com vegem, quan l'adjectiu s'usa amb aon o amháin, se n'usa la forma singular normal. Ara bé, a partir del dos, cal fer-ne servir la forma plural i, a més, cal fer-la servir amb lenició amb independència del gènere del substantiu que modifiquen.
5. L'ús de ceann amb numerals: Com ja hem vist, ceann (i el seu plural especial, cinn) poden substituir qualsevol substantiu sempre que ja sigui conegut per a l'interlocutor. Vegem-ho en les respostes a la següent pregunta:
An bhfuil mórán boird anseo? (Que hi ha moltes taules aquí?)
Bord amháin (una taula) > Ceann amháin (una)
Dhá bhord (dues taules) > dhá cheann (dues) / péire (un parell)
trí bhord (tres taules) > trí cinn (tres)
Cheitrhe bhord (quatre taules) >cheithre cinn (quatre)
etc...
Com podem veure, péire (un parell), com en català, molt sovint es fa servir en comptes de dhá cheann (dues).
I ara és hora de veure el vocabulari.
Vocabulari
Substantius
ábhar (áwər) (plural: ábhair (áwár)): material, tema, assignatura
buachaill (buəkhál) (plural: buachaillí (buəkhálí)): noi
bun (bun) (plural: bunanna (bunəni)): fons, base, cul (d'alguna cosa)
bunábhar (bunáwər) (plural: bunábhair (bunáwár)): matèria primera, tema bàsic, assignatura elemental
bunscoil (bunskil) (plural: bunscoileanna (bunskiləni)) (f.): escola primària
caipín (cápín) (plural: caipíní (cápíní)): gorra
ceird (kérj) (plural: ceirdeanna (kérjáni)) (f.): ocupació, ofici, habilitat
ceist (kéxt(x)) (plural: ceisteanna (kéxt(x)áni)) (f.): pregunta
cigire (kigərə) (plural: cigirí (kigərí)): inspector
clár (klár) (plural: cláracha (klárəkhi)): planxa (de fusta), tapa, programa, agenda
clár dubh (klár duw) (plural: cláracha dubha (klárəkhi duwə)): pissarra
cluife (klifə) (plural: cluifí (klifí)): joc, partit
córas (kórəs) (plural: córais (kóráx)): sistema
difríocht (difríkht) (plural: difríochtaí (difríkhtí)) (f.): diferència
faitíos (fát(x)ís) (singulare tantum): por, timidesa
fuil (fil) (singulare tantum) (f.): sang
máistreás (máxt(x)rás) (plural: máistreásaí (máxt(x)rásí)) (f.): mestra
meánscoil (mánskəl) (plural: meánscoileanna (mánskəláni)) (f.): institut
oideachas (ojákhəs) (singulare tantum): educació
oiread (orád) (singulare tantum): quantitat Nota: tot i ser una paraula de gènere masculí, no se li afegeix cap t- quan va precedida d'article determinat.
ollscoil (olskəl) (plrual: ollscoilleanna (olskəláni)) (f.): universitat
peann (pán) (plural: peanna (páni)): bolígraf
péire (pérə) (plural: peirí (pérí)): parell
pobal (pobəl) (plural: pobail (pobál)): gent, comunitat
pobalscoil (pobəlskəl) (plural: pobalscoileanna (pobəlskəláni)) (f.): escola comunitària
rang (rang) (plural: ranganna (rangəni)): classe
soitheach (sihákh) (plural: soithí (sihí)): plat
srón (srón) (plural: srónanna (srónəni)) (f.): nas
toil (til) (singulare tantum) (f.): voluntat
truaí (truəi) (singulare tantum) (f.): pena, compassió
Adjectius & adverbis
anocht (ənokht): aquesta nit
ansin (anxən): aleshores
Caitliceach (kát(x)ləkákh): catòlic
casta (kastə): complicat
cé meadh (ké wákh): quant
coitianta (kit(x)əntə): comú, ordinari
cupla (kuplə): uns quants
dubh (duw): negre
ea (á): vegeu gramàtica
Éireannach (éránəkh): irlandès
Ghiúdach (yúdəkh): jueu
go deimhin (gə jévən): de fet
idir (ijər): entre
i dtosach (i dosəkh): al començament, al davant
i gceist (i géxt(x)): en qüestió, prominent
i éindí (i énjí): juntament, acompanyant
mórán (mórán): més o menys
Pratastúnach (pratəstúnəkh): protestant
timpeall('s) (t(x)impál(s)): aproximadament
uair amháin (uár awán): fa temps
Verbs
Nota: A partir d'ara els verbs aniran seguits de (1) si pertanyen a la primera conjugació, de (2) si pertanyen a la segona i de (irregular) si són irregulars.
bris (brix) (1): trencar
bruith (bruh) (1): cuinar, bullir
coinnigh (kiniy) (2): guardar
cuir (kir) (1): ficar, sembrar, enterrar, preguntar (si va seguit de ceist)
dearg (járg) (1): encendre, envermellir
glan (glan) (1): netejar
imir (imər) (2): jugar
leag (lág) (1): posar, encabir
léigh (léy) (1): llegir
mol (mol) (1): recomanar, lloar
nigh (niy) (1): rentar
oscail (oskál) (2): obrir
pacáil (pakál) (1): empaquetar
péinteáil (pént(x)ál) (1): pintar
rith (rih) (1): córrer
salaigh (saləy) (2): embrutar
Dies de la setmana
Dé Luain (jé luán): dilluns
Dé Máirt (jé márt(x)): dimarts
Dé Céadaoin (jé kédín): dimecres
Déardaoin (jérdín): dijous
Dé hAoine (jé hínə): divendres
Dé Sathairn (jé sahárn): dissabte
Dé Domhnaigh (jé downáy): diumenge
I aquí teniu el joc corresponent a aquest a lliçó
I ara és hora de veure els exercicis.
Exercicis
Exercici 1: Textos
Text 1
AN BHUNSCOIL
Is múinteoir í Bairbre. Inniu Dé Luain agus tá sí cineál tuirseach. Bíonn na páistí óga i gcónaí tuirseach agus dána Dé Luain, go háirithe má bhíonn Dé Sathairn nó Dé Domhnaigh fliuch. Tá gasúir cheithre bliana is chuig bhliana ag Bairbre. Bhí timpiste beag ag Donncha agus tá fuil ar a shrón.
'Glan do shrón anois, a Dhonncha' a deir an mháistreás. 'Is buchaill maith é Donncha, nach ea?'
'Is ea.' a deir an rang uilig.
'Glan thusa an clár dubh anois, a Dhonncha!'
Is mór an truaí go bhfuil na gasúir rud beag tuirseach mar beidh an cigire ann ar ball.
'Anois, leagaigí na leabhartha agus na peanna ar na boird.' a deir an mháistreás. 'Glanaigí 'ur lámha agus ná salaígí na boird ná na cathoireacha mar beidh an cigire anseo ar ball. Osclaígí na leabhartha agus léigí iad!'
Ansin, tháinig an cigire.
'Cén lá é an lá inniu?' a deir an cigire leis an rang. Ní raibh focal ag an rang leis an bhfaitíos.
'Cuir thusa thú féin na ceisteanna ar na páistí.' a deir an cigire leis an máistreás.
'Inniu Dé Luain' a deir Bairbre 'amáireach...?'
'Amáireach Dé Máirt.' a deir an rang uilig.
'Agus arú amáireach?'
'Dé Céadaoin.'
'Agus ansin...?'
'Déardaoin.'
'Agus ansin...?' a deir an cigire é féin.
'Dé hAoine' a deir an rang ar fad.
'Is iontach an rang é seo' a deir an cigire.
Traducció:
L’ESCOLA PRIMÀRIA
La Bairbre és una professora. Avui és dilluns i està bastant cansada. Els nens petits sempre solen cansar i ser entremaliats els dilluns, especialment si ha plogut (lit. moll) el dissabte o el diumenge. La Bairbre té nens de quatre i cinc anys. En Donncha ha tingut un petit accident i té sang al nas.
- Neteja’t la sang ara, Donncha. – diu la mestra. – En Donncha és un bon noi, oi?
- Sí. – diu la classe sencera.
És una gran pena que és els nens estiguin cansats ja que hi haurà l’inspector d’aquí una estona.
- Ara, deixeu els llibres i els bolígrafs sobre les taules. – diu la mestra.
- Renteu-vos les vostres mans i no embruteu ni les taules ni les cadires perquè d’aquí una estona l’inspector serà aquí. Obriu els llibres i llegiu-los!
Aleshores, va venir l’inspector.
- Quin dia és avui? – diu l’inspector a la classe. La classe no té paraules per timidesa.
- Pregunta-ho to mateixa als nens. (lit. Fica tu mateixa les preguntes sobre els nens) – diu l’inspector a la mestra.
- Avui és dilluns – diu la Bairbre – Demà...?
- Demà serà dimarts. – diu la classe sencera.
- I demà passat?
- Dimecres.
- I aleshores...?
- Dijous.
- I aleshores...? – diu el mateix inspector.
- Divendres. – diu tota la classe.
- Aquesta és una bona classe. – diu l’inspector.
Text 2
OIDEACHAS
Tá an córas Éireannach mórán cosúil leis an gcóras áit ar bith eile. I dtosach, tá an bhunscoil ann, ansin tá an mheánscoil ann, agus ansin tá an ollscoil ann agus coláistí eile cosúil leis an ollscoil. Go hiondúil, bíonn gasúir timpeall sé bliana ar an mbunscoil agus timpeall an oiread céanna ar an meánscoil. Tá cupla cineál meánscoil ann. Tá an phobalscoil coitianta go leor anois. Is meánscoil í an phobalscoil, dháiríre, ach bíonn ceirdeanna i gceist in éindí leis na bunábhair choitianta eile. Uair amháin, bhíodh scoileanna buachaillí agus scoileanna cailiní ann ach anois, go hiondúil, bíonn na buchaillí agus na cailiní in éindí. Tá scoileanna Caitliceacha agus scoileanna Pratastúnacha ann. Go deimhin uaireanta bíonn scoil Ghiúdach ann freisin. Deir daoine nach bhfuil mórán difríochtaí idir na scoileanna seo agus gur mór an truaí nach bhfuil ann ach an t-aon chineál amháin. Deir daoine eile go bhfuil sé ceart go bhfuil na trí chineál ann agus go bhfuil an difríocht tábhachtach. Tá an scéal seo casta go leor.
Traducció:
EDUCACIÓ
El sistema irlandès és més o menys com el sistema d’altres llocs. Primer, hi ha l’escola primària, aleshores l’institut i aleshores la universitat i altres colleges semblants a la universitat. Normalment, els nens passen aproximadament sis anys a l’escola primària i aproximadament la mateixa quantitat a l’institut. Hi ha uns quants tipus d’instituts. Hi ha l’escola comunitària és bastant corrent ara. L’escola comunitària realment és un l’institut però els oficis són prominents juntament amb altres assignatures bàsiques. Fa temps, hi solia haver escoles de nois i escoles de noies però ara, normalment, els nois i les noies solen estar junts. Hi ha escoles catòliques i escoles protestants. De fet, de vegades també hi sol haver escoles jueves. N’hi ha que diuen que no hi ha gaire diferències entre aquestes escoles i és una gran pena que no hi hagi una i només una. D’altres diuen que està bé que hi hagi tres tipus i que les diferències són importants. Aquest assumpte és bastant complicat.
Exercici 2: Completar frases
A: Completeu les següents frases.
- A: Is dochtúr mé. B. Ab ea?
- A: ________múinteoir í sin? B. ________.
- A: ________sagart é Seáinín. B. ________?
- A: ________ múinteoirí iad na daoine sin? B. ________.
- A: N________feilméara é sin? B. ________.
Solucions:
- A: Is dochtúr mé. B. Ab ea?
- A: Ar múinteoir í sin? B. Is ea.
- A: Is sagart é Seáinín. B. Ab ea?
- A: Ar múinteoirí iad na daoine sin? B. Is ea.
- A: Nach feilméara e sin? B. Is ea.
B: Completeu les següents frases triant un dels següents quatre adjectius: deas, bocht, maith imór.
- A: Is ________ an duine é. B. Is deas.
- A: Is ________ an scéal é go bhfuil an aimsir go breá aríst. B. Is maith.
- A: Is ________rud é. B. Is ea.
- A: Nach ________an truaí nach bhfuil Cáit go maith? B. Is mór.
Solucions
- A: Is deas an duine é. B. Is deas.
- A: Is maith scéal é go bhfuil an aimsir go breá aríst. B. Is maith.
- A: Is bocht rud é. B. Is ea.
- A: Nach mór an truaí nach bhfuil Cáit go maith? B. Is mór.
C: Escriviu la segona persona del singular de l'imperatiu dels següents verbs.
- Osclaígí
- Salaígí
- Nígí
- Pacálaigí
Solucions:
- Oscail
- Salaigh
- Nigh
- Pacáil
D: Escriviu la segona persona del plural de l'imperatiu dels següent verbs.
- Imir
- Bris
- Léigh
- Glan
- Péinteáil
Solucions:
- Imrígí
- Brisigí
- Léigí
- Glanaigí
- Péinteáilaigí
Exercici 3: Traduccions
A: Traduïu el següent números dependents determinats seguits d'adjectiu.
- La (una) dona maca.
- Els quatre llibres macos.
- Les tres grans finestres.
- El (un) gran home.
- Les dues grans cases.
Solucions:
- An t-aon bhean deas amháin.
- Na cheithre leabhar dheasa.
- Na trí fhuinneoig mhóra.
- An t-aon fear mór amháin.
- An dá theach mhóra.
B: Traduïu les següents frases.
- No sóc una infermera. Sóc una metgessa. L'hospital és allà. Oi que és maco? Només hi ha un hospital aquí.
- - Ets un metge també? -Sí.
- De fet, ell diu que tota aquesta gent són o metges o professors.
- Guardeu els llibres i no els embruteu amb els bolígrafs!
- Neteja tu la taula. Aleshores renta els plats. No cuinis la carn una altra vegada i no obris la porta en absolut!
- "Renta't el nas, si us plau, i després renta la pissarra." diu la mestra. "Renta-la tu mateixa i renta't el tu propi nas" diu el noi.
- És una gran pena que en Martin fos valent el dimecres i el dijous. Ell va ser valent el dilluns de la setmana passada.
- Hi ha nois i noies junts a la classe els dimarts i els divendres.
Solucions:
- Ní banaltra mé. Is dochtúr mé. Tá an t-ospidéal ansin. Ar deas é? Tá ospidéal amháin anseo.
- - Ar dochtúr thú freisin? - Is ea.
- Go deimhin, deir sé gur dochtúiri nó múinteoirí iad an daoine seo uilig ar fad.
- Coinnígi na leabhartha agus ná salaígí iad leis na peanna.
- Glan thusa an bord. Ansin nigh na soithí. Ná bruith an fheoil aríst agus ná hoscail an doras ar chor ar bith.
- 'Glan do shrón, le do thoil, agus ansin glan an clár dubh.' a deir an mháistreás. 'Glan féin é agus glan do shrón féin' a deir an buachaill.
- Is mór an truaí go raibh Máirtín dána Dé Céadaoin agus Déardaoin. Bhí sé dána Dé Luain an tseachtain seo caite.
- Bíonn buachaillí agus caíliní i éindí ag an rang Dé Máirt agus Dé hAoine.
