Lliçó 4

Lliçó 4

Gramàtica

1. La partícula vocativa: La partícula vocativa (a) s'usa, com tots el vocatius, per apel·lar a l'interlocutor. Molta gent confon el vocatiu amb una exclamació però no és pas així, sinó que simplement s'usa per a apel·lar al nostre parlant. Cal indicar que la partícula vocativa causa lenició, si s'escau, en la paraula que modifica. Vegem-ne uns exemples:

1. A Cháit!: Cáit! (Adreçant-se a ella)
2. An bhfuil tú anseo, a Bhríd?: Que ets aquí, Bríd?

2. El gènere: L'irlandès, com el català, té dos gènere gramaticals: masculí i femení. Com el català, hi ha unes regles generals més o menys orientatives que serveixen per a determinar amb més o menys fiabilitat el gènera d'una paraula tot i que compten amb nombroses excepcions. Vegem-les:

1. Quan una paraula té una vocal ampla a l'última síl·laba d'una paraula, tendeix a ser masculina. (p. ex.:gasúr (nen))
2. Quan una paraula té una vocal prima a l'última síl·laba de la paraula, tendeix a ser femenina (p.ex.:muintir (habitant))
3. Si la paraula descriu mascles o ocupacions tradicionalment pròpies dels homes, aleshores la paraula és masculina (p.ex.: tarbh (toro), sagart (sacerdot))
4. Si la paraula descriu femelles o ocupacions tradicionalment pròpies de les dones, aleshores la paraula és femenina (p.ex.: cearc (gallina), bean (dona)). Els noms dels països i de les llengües solen ser femenins (p.ex.: Éirinn (Irlanda), Gaeilge (irlandès))

A banda d'aquestes regles, també hi ha una sèrie de terminacions que requereixen d'un gènere determinat. Vegem-les. (Una altra vegada en Tywyll aclareix que no cal memoritzar ara tot això, no ens tornem bojos):

Terminacions de gènere masculí

1. án
2. ín
3. úr
4. ún
5. as
6. ar
7. (ai)ste
8. óir
9. eoir
10. aire
11. éara
12. aí
13. adh
14. amh
15. cht (si la paraula sencera només té una síl·laba)
16. a (si la paraula sencera té dues síl·labes)
17. ach (si la paraula és derivada d'un altre substantiu. P. ex.: Éireannach (irlandès), derivada del mot Éirinn)

Terminacions de gènere femení

1. óig
2. eoig
3. áil
4. aíl
5. seach
6. ach (només en substantius incomptables)
7. acht (si la paraula té dues síl·labes o més)

A partir d'ara es marcarà a la secció de vocabulari les paraules femenines amb (f.) una al final de l'entrada mentre a les masculines no s'hi afegirà res.

3. Adjectius: Normalment, quan els adjectius actuen com a predicat fer-los servir és tan simple com col·locar-los al final de la frase. Vet aquí un exemple:

• Níl Bríd sásta. (La Bríd no està satisfeta.)

Hi ha, emperò, 8 adjectius que requereixen que s'hi afegeixi la partícula go al davant quan actuen coma predicats. Aquests són maith (bé), breá (excel·lent, magnífic), deas (simpàtic, agradable, maco), dona (dolent), aoibhinn (agradable), iontach (meravellós, extraordinari), álainn (maco, bell) i olc (malvat). Els adjectius que comencen per vocal se'ls afegeix una h al davant quan van precedits de go. Vegem-ho:

• Tá Cáit go maith. (La Cait és bona.)
• Tá leabhar go breá. (El llibre és fantàstic.)
• Tá Cáit go deas. (La Cait és simpàtica.)
• Níl Bríd go dona. (La Brid no és dolenta.)
• Tá Cáit is Bríd go haoibhinn. (La Cait i la Brid són agradables)
• Níl leabhar go hiontach. (El llibre no és meravellós)
• Tá Cáit go hálainn. (La Cait és maca)
• Níl Bríd go holc. (La Brid no és malvada)

Ara bé, quan l'adjectiu en comptes d'actuar com a predicat modifica un substantiu, aleshores l'adjectiu va sempre darrere del substantiu.

• Tá leabhar mór anseo. (Hi ha un llibre gran aquí).

Ara bé, si els substantiu és femení i la consonant de l'adjectiu pot patir lenició, aleshores patirà lenició.

• Tá fuinneoig mhór ann. (Allà hi ha una finestra gran allà)
• Tá bean bhreá anseo. (Hi ha una dona magnífica aquí)

4. Lenició de la L i la N: Un tret característic del dialecte de Conamara (el dialecte amb més parlants natius en l'actualitat i el que estem estudiant) és que poden fer una lenició de les lletres N i L a nivell fonètic tot i que no s'escriu mai.

Aquesta lenició, a banda d'estar regida per les regles habituals de la resta de lenicions, només es pot donar si la vocal de la síl·laba és prima. No es pot fer mai una lenició de R o L amb una vocal ampla. Per fer-vos una idea aproximada del so d'aquesta L i aquesta N només cal que "passeu de puntetes" per aquests sons, tot i que el millor que podeu fer és repassar l'exercici C de la primera lliçó del llibre que ha penjat na dona_rebel·lat. I aquí us deixo amb una frase on veiem que es produeix una lenició de la primera l de leisciúíl:

• Tá bean leisciúil anseo. (La dona gandula és aquí)

Vocabuari

Substantius

áit (át) (plural: áiteacha (átákhí)) (f.): lloc

báisteach (báxt(x)ákh) (singulare tantum) (f.): pluja

bean (bán) (plural: mná (mná)) (f.): dona

cabaire (kabárə) (plural: cabairí (kabárí)): xerraire

candáil (kandál) (singulare tantum) (f.): subhasta

ceann (kán) (plural: ceanna (kánə)): cap, un

cearc (kárk) (plural: cearca (kárkə)) (f.): gallina

cláirseach (klárxákh) (plural: cláirseacha (klárxákhí)) (f.): arpa

coláiste (koláxt(x)ə) (plural: coláistí (koláxt(x)í)): col·legi

Éireannach (éránəkh) (plural: Éireannaí (érání)): irlandès (persona)

Éirinn (érən) (singulare tantum) (f.): Irlanda

feadaíl (fádíl) (singulare tantum) (f.): xiulet

fuacht (fuəkht) (singulare tantum): fred

Gaeilge (gélgə) (singulare tantum) (f.): irlandès (idioma)

Gaeltacht (géltəkht) (plural: Gaeltachtaí (géltəkhtí)) (f.): Gaeltacht

moladh (moləkh) (plural: moltaí (moltí)) (f.): lloança, compliment, suggeriment

náisiún (náxún) (plural: náisiúin (náxún)): nació

póca (pókə) (plural: pócaí (pókí)): butxaca

pota (potə) (plural: potaí (potí)): olla

sagart (sagərt) (plrual: sagairt (sagárt)): sacerdot

scéalaí (xkélí) (plural: scéalaithe (xkéláhə)): rondallaire

scian (xkin) (plural: sceana (xkánə)) (f.): ganivet

scian phoca (xkin fokə) (plural: sceana phoca (xkánə fokə)) (f.): navalla

solas (soləs) (plural: soilse (sólxə)): llum

talamh (taləw) (plural: taltaí (taltí)): terra

tír (t(x)ír) (plural: tíreacha (t(x)írákhí)) (f.): país

Adjectius

álainn (álán): maco

aoibhinn (ívən): agradable

beag (bág): petit

breá (brá): fantàstic, maco, bo

cinnte (kint(x)ə): cert(ament), segur(ament)

deas (jás): simpàtic, bo, agradable

dona (donə): dolent

iontach (íntəkh): meravellós, extraordinari

leisciúil (léxkúl): gandul, dropo

maith (máh): bo

mór (mór): gran

olc (olk): malvat

réasúnta (résuntə): raonable(ment)

Altres

a (ə): partícula vocativa

an (ən): article determinat (vegeu la lliçó 5)

ar (ər): sobre

ar aon chaoi (ər in khí): de totes maneres

aríst (aríxt): una altra vegada 

b'fhéidir (béjər): potser

bhoil (wól): bé (usada com a crossa lingüística)

I aquí teniu el joc pertinent:

Vocabulari de la lliçó 4

Ara és l'hora dels exercicis.

Exercicis

Exercici 1: Textos

Text 1

MAPA EILE

A Cháit, an bhfuil mapa ann?

Tá mapa ann cinnte.

Tá go leor tíreacha ar an mapa. Ta Meireacá ansin agus tír mhór anseo.

Níl an solas go maith anseo. Níl fuinneoga ar bith ann.

Tá mapa maith anseo.

Anois, cá bhfuil Éirinn agus cá bhfuil Conamara?

Tá Éirinn anseo agus tá Conamara ansin.

An bhfuil Conamara mór?

Tá sé réasúnta mór.

Cá bhfuil Ciarraí? An bhfuil Gaeltacht ansin freisin?

Tá go leor Gaeilge ansin freisin.

An bhfuil coláiste ann?

B'fhéidir go bhfuil ceann ann. Níl mé cinnte. Tá áit dheas eile ansin agus tá Gaeltacht bheag ann freisin.

Correccions:

UN ALTRE MAPA

Cait, que hi és un mapa allà?

Allà hi ha certament un mapa.

Hi ha prou països al mapa. Amèrica és allà i un país gran aquí.

La llum no és bona aquí. No hi ha cap finestra en absolut.

Aquí hi ha un bon mapa.

Ara, on és Irlanda i on és Conamara?

Irlanda és aquí i és Conamara allà.

Que és gran Conamara?

És raonablement gran.

On és Kerry? Que també hi ha una Gaeltacht allà?

Allà també hi ha prou irlandès.

Que hi ha cap col·legi (universitari)?

Potser hi ha la seu (lit. cap). No n'estic segur. És un altre bon lloc i també hi ha una petita Gaeltacht.

Text 2

PEICTIÚIR

Bhoil, tá peictiúir go leor anseo ar aon chaoi. Nach bhfuil siad go deas? Tá Cáit agus bean bhreá eile ansin agus tá mná eile anseo. Tá peictiúr deas eile anseo ach tá báisteach ann agus níl an solas go maith. Tá sagart ansin agus bean Pháidín agus Éireannach eile anseo. Tá siad go hiontach! Tá ceann iontach eile anseo. Tá rudaí go leor ar an talamh ansin. Tá teach Bhríd anseo agus tá cearc mhór agus pota beag ann. Tá ceann álainn eile ansin agus tá cláirseach mhór agus scian phoca ansin. Tá siad go hálainn!

Correccions:

UNES FOTOS

Bé, de totes maneres hi ha prou fotos damunt la taula. Oi que són maques? La Cait i una altra dona maca són allà i aquí hi ha unes altres dones. Aquí hi ha una altra foto bona però hi ha pluja i la llum no és bon. Allà hi ha un sacerdot i aquí la dona d'en Paidin i uns altres irlandesos. Són fantàstiques! Aquí hi ha una altra fantàstica . Allà hi ha prou coses al damunt del terra. La casa de la Brid és aquí i la gran gallina i l'olla petita allà. N'hi ha una altra de maca allà i la gran arpa i la navalla són allà. Són maques!

Exercici 2: Traduccions

1. Hi ha molts països al mapa.
2. Cait, on és Anglaterra?
3. Hi ha una gran finestra allà i una altra finestra maca aquí.
4. Fa bo ara.
5. Allà hi ha un bon home i una bona dona també.
6. Hi ha bon irlandès aquí. No hi ha cap col·legi en absolut.
7. Diarmaid, allà hi ha una gran habitació i també una bona arpa.
8. Hi ha una gran finestra bona aquí,
9. Hi ha molts països i nacions.
10. Potser la dona d'en Paidin i l'home de la Brid són aquí.
11. Plou i fa fred.
12. Hi ha una dona simpàtica, un sacerdot, un gran granger i un altre gran irlandès aquí.
13. De totes maneres, aquí hi ha una gran Gaeltacht.
14. Aquí hi ha un bon lloc i potser n'hi ha un altre allà.
15. Som aquí una altra vegada. Això és fantàstic!

Correccions:

1. Tá go leor tíreacha ar an mapa.
2. A Cháit, cá bhfuil Sasana?
3. Tá fuinneoig mhór ansin agus tá fuinneoig dheas eile anseo. 
4. Tá sé go deas anois. 
5. Tá fear maith ann agus bean mhaith freisin.
6. Tá Gaeilge mhaith anseo. Níl coláiste ar bith anseo ar chor ar bith.
7. A Dhiarmaid, tá seomra mór ansin agus cláirseach bhreá ann freisin.
8. Tá fuinneoig mhór bhreá anseo.
9. Tá go leor tíreacha is náisiúin ann.
   
10. B'fhéidir go bhfuil bean Pháidín agus fear Bhríd anseo.
11. Tá báisteach agus fuacht ann.
12. Tá bean dheas agus sagart agus feilméara mór agus Éirennach mór eile anseo. 
13. Tá Gaeltacht mhór anseo, ar aon chaoi.
14. Tá áit bhreá anseo agud b'fhéidir go bhfuil ceann eile ansin.
15. Tá muid anseo aríst. Tá sé go hiontach!

Extra

Aquí teniu una petit llista de les paraules de les lliçons 2 i 3 que són femenines. Les que no surten aquí són de gènere masculí:

• fuinneoig
• muintir
• timpiste

Cailín és de gènere masculí encara que us pugui semblar mentida.