Lliçó 25
Gramàtica
1. El genitiu: El genitiu s'empra per marcar una relació de possessió com bé deveu saber de l'anglès i el seu genitiu saxó i que en català es tradueix amb la preposició de (Mary's car > el cotxe de la Maria). En irlandès, si bé el genitiu té més usos, també compleix aquesta funció bàsica. Per aprendre a formar-lo, emperò, cal tenir en compte el gènere i el nombre de la paraula a modificar.
Comencem pels masculins singulars. Per formar un genitiu d'un mot masculí singular cal afegir l'article an entre el els dos subtatnius i causa lenició (excepte en els mots inciats amb t i d, els quals no pateixen lenició). Si la paraula que ve després de l'article comença amb s, aleshores tampoc no farem lenició, sinó que hi afagirem un t al davant i la s emmudirà. Vegem-ne uns exemples
- mac + iascaire (fill + pescador) >>>> mac an iascaire (el fill del pescador)
- mac + léitheora (fill + lector) >>>> mac an léitheora (el fill del lector)
- mac + búisteára (fill + carnicer) >>>> mac an bhúisteára (el fill del carnicer)
- mac + druncaera (fill + borratxo) >>>> mac an druncaera (el fill del borratxo)
- mac + siúinéara (fill + fuster) >>>> mac an tsiúinéara (el fill del fuster)
Quant al femení singular, cal dir que que l'article an pren la forma na. A diferència del masculí, no causa cap lenició ni cap adició de t. Ara bé, cal tenir en compte que en les paraules que copmencen amb vocal cal afegir-hi una h al començament. Vegem-ho:
- muintir + Gaeltacht (gent + Gaeltacht) >>>> muintir na Gaeltacht (gent de la Gaeltacht)
- doras + oifige (porta + oficina) >>>> doras na hoifige (la porta de l'oficina)
Finalment, cal dir que en el plural no es distingeix entre gèneres, és a dir que el genitiu masculí plural i el femení plural es formen de la mateixa manera. Per formar el genitiu plural, cal alterar l'article an i convertir-lo en na. En les paraules iniciades per consonant alterarem amb una eclipsi allà on s'escaigui (incloses les paraules iniciades amb d i t) i, en les paraules que comencen amb vocal, hi afagirem una n- al davant. Vegem-ho:
- úinéaraí + tithe (propietaris + casa) >>>> úinéaraí na dtithe (els propietaris de les cases)
- bád + iascairí (barca + pescadors) >>>> bád na n-iascairí (la barca dels pescadors)
Si us hi fixeu bé, veureu que algunes paraules alteren la seva terminació quan apareixen en forma genitiva (siúinéir (nominatiu) >>>> siúinéara (genitiu)). Això és així perquè el genitiu també declina la terminació d'alguns substantius. Ara bé, sobre com formar aquestes terminacions en parlarem més endavant. Ara, de moment, només esmentarem el grup de paraules que no s'altera. Aquestes paraules que en genitiu no canvien de terminació són:
- La majoria de paraules que acaben amb vocal neutra (oifige, etc.)
- Les paraules de dues o més síl·labes que acaben amb -acht (Gaeltacht)
- Els substantius que acaben amb -ín (caipín, cailín)
- Els substantius que acaben amb -(a)í (scéalaí)
- Els numerals personals de triúr a deichniúr (repasseu la lliçó 15)
- Molts substantius que acaben amb consonant
Finalment, i a mode de repàs del que vam veure a la lliçó 3, cal no oblidar que els noms propis no necessiten cap article entre subtatnius i que la relació de genitiu ja s'expressa amb la lenició.
- cóta + Cáit (abric + Cáit) >>>> cóta Chait (l'abric de la Cait)
- muintir + Ciarraí (gent + Kerry) >>>> muintir Chiarraí (la gent de Kerry)
2. L’article determinat i el genitiu: Si ens fixem en els exemples que hem vist, veurem que una oració que només té un article la traduïm al català com a una oració que en té dos:
- teach an bhúistéara >>>> la casa del carnicer
Això és així perquè en irlandès, a diferència del català, es considera que el complement del nom ja fa la funció d’article determinat, per la qual cosa no cal redundar-hi.
3. Altres usos del genitiu: Com ja hem dit, l’ús principal del genitiu és el possessiu. Ara bé, també hem dit que el genitiu tenia altres usos. Un d’aquests usos és el que trobem quan veiem un genitiu després d’un substantiu verbal. Quan això passa, el genitiu passa a ser l’objecte directe del substantiu verbal. Vegem-ho:
- Tá sí ag moladh Mháirtín (Ella lloa en Martin)
- Tá sí ag pósadh mhac an bhúistéara. (Ella es casa amb el fill del fuster)
- Tá sí ag moladh an bhúistéara. (Ella lloa el carnicer)
- Tá sí ag glanadh na hoifige. (Ella neteja l’oficina)
L’altre ús que trobem del genitiu és quan aquest apareix després d’una preposició. Algunes preposicions (les anomenades preposicions compostes) requereixen l’ús de genitiu en el complement que va tot seguit, com ara les preposicions os cionn o ar shon. Vegem-ho:
- Tá Cáit anseo ar shon Mháirtín. (La Cair és aquí en nom del Martin.)
- Tá fuinneoig os cionn bhord an bhúistéara. (Hi ha una finestra sobre la taula del fuster)
- Tá Máirtín anseo ar shon na n-iascairí. (En Martin és aquí en nom dels pescadors)
- Tá seomra eile os cionn na hoifige. (Hi ha una altra habitació sobre l’oficina.)
Cal no oblidar que en aquestes preposicions regides pel genitiu els pronoms possessius fan la funció de pronom ja que el possessiu és, en el fons, la forma genitiva del pronom.
- Tá Cáit anseo ar mo shon. (La Cait és aquí en nom meu.)
- Tá seomra eile os do chionn. (Hi ha una altra habitació sobre teu.)
4. Numerals dependents més grans de vint: A les lliçons 11 i 19 hem vist a fons les formes dependents dels numerals de l’1 al 19, la qual cosa es complementa amb el que hem vist sobre els numerals independents a la lliçó 24 i els numerals personals a la 15. Seguitn, doncs, aquesta progressió, ara veurem com es formen els numerals dependents del 20 al 110, per la qual cosa és recomenable repassar aquestes lliçons.
Vegem com comptem del 20 al 29 en formes depenents en irlandès, per això, l’objecte que emprarem serà bád (barca):
20 >>>> fiche bád
21 >>>> bád is fiche
22 >>>> dhá bhád fhichead
23 >>>> trí bhád fhichead
24 >>>> cheithre bhád fhichead
25 >>>> chúig bhád fhichead
26 >>>> sé bhád fhichead
27 >>>> seacht mbád fhichead
28 >>>> ocht mbád fhichead
29 >>>> naoi mbád fhicead
Com podem veure, l’únic fet destacable és la formació del 21, el qual es fa seguint l’estructura objecte + is + fiche en comptes de recórrer al numeral aon. També cal destacar que quan fiche va immediatament després de l’objecte sempre pateix lenició. Vegem ara els numerals del 30 al 39
30 >>>> deich mbád fhichead
31 >>>> aon bhád déag is fiche
32 >>>> dhá bhád déag is fiche
33 >>>> trí bhád déag is fiche
34 >>>> cheithre bhád déag is fiche
35 >>>> chúig bhád déag is fiche
36 >>>> sé bhád déag is fiche
37 >>>> seacht mbád déag is fiche
38 >>>> ocht mbád déag is fiche
39 >>>> naoi mbád déag is fiche
Com podem veure, els números es diuen vint-i-deu (30), vint-i-onze (31), etc. Això és així perquè l’irlandès, com molts altres idiomes com ara el basc, és un idioma de base vint, és a dir, en què es compten els números de vint en vint, així, per dir quaranta direm dos vint (dhá fichead), per deir seixanta direm tres vint (trí fichid), etc. Cal tenir present que del 22 al 29 i del 40 al 59 farem servir fichead i, a partir d’aleshores farem servir fichid per a referir-nos al vint.
També cal destacar l’ús de l’estructura objecte + is + fiche no només en la formació del número acabat amb 1 de cada desena (21, 31, 41, etc.) sinó també per formar el número 30 (déag is fiche). Aquesta estructura la trobarem a totes les desenes d’una centena. Conexient tot això això, ja podem comptar fins a 99. Vegem-ho:
40 >>>> dhá fhichead
41 >>>> bád is dá fhichead
42 >>>> dhá bhád is dá fhichead
43 >>>> trí bhád is dá fhichead
44 >>>> cheithre bhád is dá fhichead
45 >>>> chúig bhád is dá fhichead
50 >>>> deich mbád is dá fhichead
51 >>>> aon bhád déag is dá fhichead
55 >>>> chúig bhád déag is dá fhichead
60 >>>> trí fichid bád
61 >>>> bád is trí fichid
67 >>>> seacht mbád is trí fichid
70 >>>> deich mbád is trí fichid
78 >>>> ocht mbád is trí fichid
80 >>>> cheithre fichid bád
85 >>>> chúig bhád is cheithre fichid
90 >>>> deich mbád is cheithre fichid
99 >>>> naoi mbád is cheithre fichid
Amb això, sabent que 100 en irlandès és diu céad, ja en tenim prou per saber comptar fins al 110 amb números dependents. Vegem-ho:
100 >>>> céad bád
101 >>>> céad is bád
102 >>>> céad is dhá bhád
Cal tenir en compte que els substanitus que prenen una forma especial quan van amb un numeral dependent (vegeu la lliçó 11) no pateixen la lenició corresponent (trí bliana fichead >>> vint-i-tres anys).
L’escola irlandesa s’ha encarregat de reintroduir un sistema basat en les desenes provinent de l’irlandès clàssic a causa de la influència de l’anglès en els estudiants però que manca d’un ús extens per part dels parlants natius autèntics, sent d’ús preferent entre els no-natius i els neoparlants de tota mena. Tot i així, no costa res fer-ne esment. Vegem-lo:
20 >>>> fiche
30 >>>> triocha
40 >>>> daichead
50 >>>> caoga
60 >>>> seasca
70 >>>> seachtó
80 >>>> ochtó
90 >>>> nócha
I vista la gramàtica, passem a veure el vocabulari.
Vocabulari
Substantius
acra (akrə) (plural: acraí (akrí)): acre
cainteoir (kántxór) (plural: cainteoirí (kántxórí)): orador
cathaoirleach (kahirləkh) (plural: cathaoirligh (kahirliy)): president
céilí (kélí) (plural: céilíocha (kélíkhə)): dansa
cíos (kis) (plural: ciosanna (kisənə)): lloguer
coiste (koxtxə) (plural: coistí (kostxí)): comitè
contuirt (konturtx) (plural: contúirteacha (konturtzákhə)) (f.): perill
costas (kostəs) (plural: costaisí (kostaxí)): cost, despesa
cruinniú (krinú) (plural: cruinníocha (kriníkhə)): reunió
cuisliméara (kixlimérə) (plural: cuisliméaraí (kixlimérí)): client
cuman (kumən) (singulare tantum): societat
dearmad (járməd) (plural: dearmadacha (jármədəkhə)): error
druncaera (drunkerə) (plural: druncaeraí (drunkerí)): borratxo, bevedor
glac (glak) (plural: glaca (glakə)) (f.): grapat
intinn (intxən) (plural: intinní (intxəní)) (f.): intenció, propòsit
leas (lás) (singulare tantum): benefici, ús
léitheoir (léhor) (plural: léitheora (léhorə)): lector
paráiste (paráxtxə) (plural: paráistí (paráixtxí)): parròquia
sáibhéara (sávérə) (plural: sáibhéaraí (sávérí)): serrador
úinéara (únérə) (plural: úinéaraí (únérí)): propietari
Verbs
coisin (koxən) (2) (coisint (koxəntx) (f.)): costar, protegir
cruinnigh (kriniy) (2) (cruinneal (krinál) (f.)): recollir
glac (glak) (1) (glacadh (glakəkh)): prendre, acceptar
innis (inəx) (2) (inseacht (inxákht)): dir, explicar, relatar
íoc (ík) (1) (íoc (ík)): pagar
líon (lín) (1) (líonadh (línəkh)): omplir
sábháil (sáwál) (2) (sábháilt (sáwáltx) (f.)): salvar
togh (tokh) (1) (togha (tokhə)): triar, elegir
túin (tún) (1) (túint (túntx) (f.)): instar, urgir, pressionar
úsáid (úsáj) (1) (úsáid (úsáj) (f.)): usar, emprar
Preposicions (totes són de genitiu)
ar shon (ər on): en nom de, ple bé de
i lár (ə lár): enmig de
in aghaidh (ə nái): contra
le haghaidh (lə ái): per, per tal de
os cionn (əs kin): per sobre, al damunt
os comhair (əs kowár): al davant de
treasna (txrásnə): a través de
Miscel·lània
contúirteach (kontúrtxákh): perillós
costasach (kostəsəkh): car
‘chuile sheans (go/nach) (khilə áns (gə/ nəkh)): el més probable és (que/ que no)
drochsheans (go/nach) (drokháns (gə/nəkh)): és molt improbable (que/que no)
Aquí teniu el joc corresponent a aquesta lliçó
I vist ja el vocabulari, és l’hora dels exercicis.
Exercicis
Exercici 1: Text
AN CRUINNIÚ
Tá mná an bhaile seo ag iarraidh halla a chur ar bun, áit a d'fhéadfadh muintir an bhaile a úsáid le haghaidh dramaí nó céilíocha. Tá Cumann na bhFeilméaraí agus Cumann an Pharáiste ag caint ar a leithéide le chúig bhliana fichead ach ní raibh toradh ar bith ar an gcaint uilig. Le gairid, tháinig bean an tsiopa agus bean an bhúistéara le chéile leis an scéal a phlé. Anois tá siad ag túint ar mhná an bhaile rud eicínt a dhéanamh faoin scéal. Bhí cruinniú acu an oíche cheana.
Ní raibh an seomra i bhfad ag líonadh. Ag an hocht a chlog, bhí trí dhuine dhéag is fiche ann. B’éigean dhúinn cathaoirleach a thogha. Bhí cuid de na mná ag moladh bhean an bhúistéara, ach ní raibh ‘chuile dhuine sásta glacadh léi. Bhí an mháistreás ag moladh bhean an phosta. Faoi dheireadh, bhí ‘chuile dhuine sásta glacadh le bean an tsiopa mar chathaoirleach. Ansin, bhí muid in ann tosaí ag plé chúrsaí an halla.
Bhí daoine áirithe ag iarraidh leas a bhaint as an tseanscoil mar halla. Dúirt siad go mbeadh sé rochostasach halla nua a thóigeáil. Choisneodh an talamh é féin an iomarca. B’éigean don mháistreás a inseacht dhóibh go bhfuil an tseanscoil contúirteach agus go mbíonn clocha ag titim de na ballai. Ní bheadh an tseanscoil feiliúnach ar chor ar bith.
Bhí an cruinniú seo mar a bhíonns cruinniu ar bith eile. Bhí go leor leor daoine ag iarraidh caint. 'Seans go bhféadfaí teach a thóigeáil ar cíos?’ a deir cainteoir amháin, 'd'fhéadfaí costas a shábháilt mar sin.’
'Ach cén áit a bhféadfadh muid teach a fháil?’ a deir cainteoir eile, 'sílim gur dearmad é teach a thóigeáil ar cíos agus gur fearr halla nua a thóigeáil.’
'Ach cén áit a bhféadfadh muid an talamh a cheannacht?’ a deir bean eile. 'Cé mhéad a d'íocfaí anois ar acra? Drochsheans go mbeadh an t-airgead againn.'
‘Chuile sheans nach mbeadh duine ar bith sásta an talamh a dhíol linn,’ a deir duine eicínteile.
Ansin dúirt bean an tsiopa go mbeadh sí féin agus a fear sásta an garraí atá os comhair an tsiopa nua a dhíol. An mbeadh ‘chuile dhuine sásta leis sin ? Ní bheadh. Bhí bean an phosta ina aghaidh. Bhí sí ag déanamh amach go raibh bean an tsiopa ag iarraidh tilleadh cuisliméaraí a tharraingt ar a siopa féin. Dúirt sise go mbeadh an garraí atá os comhair na dtithe nua níos fearr.
Ní raibh an cruinniú thart go dtí an haondéag. Ní raibh ag éirí linn tada a shocrú. Faoi dheireadh, b'éigean dhúinn coiste a thogha leis an scéal a scrúdú.
Tá faitios orm go mbeidh muid féin nios measa nd Cumann na bhFeilméarai nó Cumann an Pharaiste.
Traducció:
LA REUNIÓ
Les dones de la vila intenten trobar un lloc que la gent de la vila pugui fer servir en les representacions i els balls. La Societat de Grangers i la Societat de la Parròquia parlen d’alguna cosa per l’estil durant vint-i-cinc anys però no hi ha hagut cap resultat de totes les converses. Fa poc, la propietària i les dona del carnicer es van unir per parlar de l’assumpte. Ara insten les dones de la vila a fer alguna cosa sobre l’assumpte. Hi va haver una reunió l’altra nit.
L’habitació de lluny no s’omplia. A les vuit en punt hi havia trenta-tres persones. Vam haver d’escollir un president. Algunes dones proposaven la dona del carnicer, però no tothom volia acceptar-la. La mestra proposava la dona de correus. Finalment, tothom va voler acceptar la propietària de la botiga com a presidenta. Aleshores vam poder començar a debatre assumptes relacionats amb la sala.
Alguna gent volia fer servir la vella escola com a sala. Deien que seria massa car construir una nova sala. El terra mateix costaria massa. La mestra els va haver de dir que la vella escola era perillosa i que queien pedres de les parets. La vella escola no seria adequada en absolut.
Aquesta reunió era com qualsevol altra reunió. Hi havia molta i molta gent volent parlar. ‘Potser es podria llogar una casa?’ va dir un orador ‘així ens estalviaríem aquesta despesa.’
‘Però on podríem trobar una casa?’ va dir un altre orador ‘Crec que és un error llogar una casa i que és millor construir una nova sala.’
‘Però on podríem comprar la terra?’ va dir una altra dona ‘Quant es gastaria ara en un acre? És molt improbable que tinguem els diners.’
‘El més probable és que no hi hagi ningú que ens volgués vendre la terra a nosaltres.’ Va dir algú altre.
Aleshores la propietària de la botiga va dir que ella i el seu marit voldrien vendre el camp del davant de la botiga nova. Tothom estaria satisfet amb això? No. La dona de correus hi estava en contra. Ella deia que la propietària estava intentant atraure més clienta a la seva pròpia botiga. Deia que el camp al davant de les cases noves seria millor.
La reunió no va acabar fins les onze. No ens en sortíem en resoldre res. Finalment vam haver d’elegir un comitè per examinar la qüestió.
Em temo que nosaltres mateixos serem pitjors que la Societat de Grangers i la Societat de la Parròquia.
Exercici 2: Completar frases
A. Completeu les frases fent servir la forma adequada de la paraula entre parèntesi.
1. Bhí Máirtín ag doras (an oifige).
2. Tá scian (an búistéara) ansin ar an mbord.
3. An bhfuil muintir (an Ghaeltacht) sásta?
4. Bhí muid ag caint le bean (an tincéara) ina dhiaidh sin.
5. Tá báid (na hiascairí) ansin ag an gcéibh.
6. Níl lucht (na tithe) nua sásta faoin halla.
7. Beidh Cáit ag pósadh (an búistéara).
8. Tá Bríd ag glanadh (an oifige).
9. Bíonn Úna i gcónaí ag moladh (Seáinín).
10. Bhí muid ag moladh (muintir na Gaeltacht).
11. Tá fear eile atá os cionn (an búistéara) seo.
12. Tá seomra os comhair (an seomra) seo.
13. Leag do mhála ansin in aghaidh (an balla).
14. Bhí an bord i lár (an oifige).
15. Bíonn na báid ag goil treasna (an fharraige).
15. Bíonn na báid ag goil treasna (an fharraige).
16. Tá an halla nua dhá thóigeáil os comhair (na tithe) nua.
17.Beidh muintir Chiarraí ag imirt in aghaidh (muintir Chonamara).
17.Beidh muintir Chiarraí ag imirt in aghaidh (muintir Chonamara).
Solucions:
1. Bhí Máirtín ag doras na hoifige.
2. Tá scian an bhúistéara ansin ar an mbord.
3. An bhfuil muintir na Gaeltacht sásta?
4. Bhí muid ag caint le bean an tincéara ina dhiaidh sin.
5. Tá báid na n-iascairí ansin ag an gcéibh.
6. Níl lucht na dtithe nua sásta faoin halla.
7. Beidh Cáit ag pósadh an bhúistéara.
8. Tá Bríd ag glanadh na hoifige.
9. Bíonn Úna i gcónaí ag moladh Sheáinín.
10. Bhí muid ag moladh mhuintir na Gaeltacht.
11. Tá fear eile atá os cionn an bhúistéara seo.
12. Tá seomra os comhair an tseomra seo.
13. Leag do mhála ansin in aghaidh an bhalla.
14. Bhí an bord i lár na hoifige.
15. Bíonn na báid ag goil treasna na farraige.
16. Tá an halla nua dhá thóigeáil os comhair na dtithe nua.
17. Beidh muintir Chiarraí ag imirt in aghaidh mhuintir Chonamara.
B. Completeu les següents frases fent servir el pronom possessiu escaient.
1. Tá an máistir eile os cionn (mé).
2. Bhí an bhean eile os comhair (muid).
3. Tá oifige eile os cionn (na hoifige).
4. Bíonn Bríd i gcónaí os comhair (Mháirtín).
5. Tá siad ag tóigeáil teach le haghaidh (thú).
6. Cé atá anois os cionn (thusa)?
Solucions:
1. Tá an máistir eile os mo cionn.
2. Bhí an bhean eile os ar comhair.
3. Tá oifige eile os a cionn.
4. Bíonn Bríd i gcónaí os a chomhair.
5. Tá siad ag tóigeáil teach le t’aghaidh.
6. Cé atá anois os do chionnsa?
C. Escriviu en paraules les següents números
1. 63 bád
2. 51 leaba
3. 21 bliain
4. 90 úlla
5. 70 punt
6. 20 bád
7. 35 seomra
8. 71 éan
9. 80 duine
10. 40 peann
11. 27 punt
12. 88 crann
13. 30 cathaoir
14. 46 duine
15. 99 ceann
16. 46 pingin
17. 102 bád
18. 60 bliain
Solucions:
1. trí bhád is trí fichid
2. aon leaba dhéag is dá fhichead
3. bliain is fiche
4. deich n-úlla is cheithre fichid
5. deich bpunt is trí fichid
6. fiche bád
7. chúig sheomra dhéag is fiche
8. aon éan déag is trí fichid
9. cheithre fichid duine
10. dhá fhichead peann
11. seacht bpunta fhichead
12. ocht gcrann is cheithre fichid
13. deich gcathaoir fhichead
14. sé dhuine is dá fhichead
15. naoi gcinn déag is cheithre fichid
16. sé pingine is dá fhichead
17. céad is dhá bhád
18. trí fichid bliain
Exercici 3: Traducció de frases
1. És molt improbable que la dona de la botiga es posi d’acord amb la dona de correus.
2. Estan construïnt una sala nova al davant de les cases noves.
3. La terra és molt cara ara. Quant pagaries tu per un acre?
4. El comitè acceptarà la dona del carnicer com a presidenta. No hi haurà eleccions.
5. Tot costa massa ara.
6. Tinc intenció de llogar un cotxe.
7. La porta de l’oficina és davant l’oficina de correus.
Solucions:
1. Drochsheans go n-aontóidh bean an tsiopa le bean an phosta.
2. Tá siad ag tóigeáil an halla nua os comhair na dtithe nua.
3. Tá an talamh an-chostasach anois. Cé mhéad a d'íocfá ar acra ?
4. Glacfaidh an coiste le bean an bhúistéara mar chathaoirleach. Ní bheidh toghachán ar bith ann.
5. Coisníonn 'chuile shórt an iomarca anois.
6. Tá sé ar intinn agam carr a thoigeáil ar cíos.
7. Tá doras na hoifige os comhair an phosta.
