Lliçó 14

Lliçó 14

Gramàtica
1. El substantiu verbal: L'infinitiu o substantiu verbal en irlandès es forma principalment de dues maneres. Una és no afegint-hi res a l'arrel, és a dir, l'arrel sola. És el cas del verb fás(créixer). D'altres verbs, com pós (casar-se) i imir (jugar) empren diversos sufixos, com ara -(e)adh i -t, per la qual cosa passen a ser pósadh i imirt respectivament.

• Ní an crann in ann fás. (L'arbre no pot créixer.)
• Tá mé sásta siúl. (Estic content de caminar.)
• Tá Cáit sásta pósadh. (La Cait té ganes de casar-se. / La Cait està contenta de casar-se.)

Aquest darrer grup de substantius és bastant complex, ja que hi ha molts sufixos que es poden emprar en la formació del substantiu. És per això que es recomana aprendre's el substantiu de cada verb. Com que aquí només veurem una introducció en la formació del substantiu, si voleu anar més a fons en aquest web ho podreu fer (i a la viquipèdia anglesa també tenen una bona secció dedicada al substantiu verbal irlandès).

La negació del substantiu verbal es fa mitjançant el mot gan (sense).

• Tá me sásta gan siúl. (Estic content de no caminar. / No vull caminar.)

Quan el substantiu verbal duu un complement directe, aleshores aquest substantiu va precedit de la partícula a (recordeu que causa lenició). 

• Tá mé sásta míle a shiúl. (Estic content de caminar una milla.)
• Tá Cáit sásta gan é a phósadh. (La Cáit està contenta de no casar-se amb ell.)

Cal recordar, emperò, que hi ha tres verbs el substantiu dels quals va sempre precedit de la partícula a. Aquests són gabh/goil (anar) (Nota: gabh és la estàndard i goil la dialectal), bheith(ser) i teacht/tíocht (venir) (Nota: teacht és la forma estàndard i tíocht la dialectal).

• Tá mé sásta a theacht/thíocht anois. (Estic content de venir ara.)

El substantiu verbal irlandès pot funcionar com un substantiu normal i corrent. Tenen gènere com la resta de substantius i es determina segons les regles que ja hem estudiat (lliçó 4). També tenen plural, les regles de formació del qual veurem més endavant.

• Tá an siúl go deas. (Caminar és bo)
• Níl an fás go maith anseo. (El creixement no és bo aquí)
• Bíonn pósaíocha go leor anseo. (Hi sol haver molts casaments aquí.)

2. Les còpules seo, sin i siúd: Seo, sin i siúd es corresponen a anseo, ansin i ansiúd (vegeu la lliçó 2) però en forma de còpula. Quan aquests mots funcionen com a còpules, aquestes volen diraixò/allò d'aquí/d'allà és.... Quan un substantiu és determinat (és a dir, va precedit d'article determinat, possessiu o nom propi), aleshores va precedit de é, í o iad. Vegem-ho:

• Seo bord agus sin cathaoir. (Això d'aquí és una taula i això d'allà és una cadira.)
• Seo é an bord agus sin í an chathoir. (Això d'aquí és la taula i allò d'allà és la cadira.)
• Seo í Cáit, sin é Máirtín agus siúd iad na daoine eile. (Aquesta d'aquí és la Cait, aquell d'allà és en Martin i aquells de més enllà són l'altra gent.)

La negació es fa afegint una h al davant de les formes 'eo, 'in i 'iúd.

• Ní heo é an bord. (Això d'aquí no és la taula.)

En al resta de formes s'empra 'eo, 'in  i 'iúd. Recordeu que els connectors que farem servir seran els mateixos que els que emprem per a la còpula is amb pronoms de tercera persona (vegeu la lliçó 11).

• Ab 'eo é an bord? (Això d'aquí és la taula?)
• Nach 'eo é an bord? (Això d'aquí no és la taula?)
• Deir sé gurb 'eo é an bord. (Diu que això d'aquí és la taula.)
• Deir sé nach 'eo é an bord. (Diu que això d'aquí no és la taula.)
• Más 'eo é an bord, tá mé sásta. (Si això d'aquí és la taula, estic content.)
• Marab 'eo é an bord, níl mé sásta. (Si això d'aquí no és la taula, no estic content.)

Hi ha tres expressions solidificades en què el pronom é s'empra davant d'un nom femení. Això és així perquè són frases fetes. Aquestes expressions són:

• sin é mo bharúil (aquesta és la meva opinió)
• sin é mo thuairim (això és el que penso)
• sin é an chaoi (aquesta és la manera)

I un cop vista la gramàtica, passem a veure el vocabulari.

Vocabulari

Substantius
beirt (bértx)) (singulare tantum) (f.): parell
bosca (boskə) (plural: boscaí (boskí)): caixa
caoi (ki) (plural: caoínna (kínə)) (f.): manera
coirce (korkə) (plurale tantum): civada
cúigear (kúgər) (singulare tantum): grup de cinc (equivalent a parell però amb grups de cinc)
fáinne (fánə) (plural: fáinní (fání)): anell
fírinne (fírənə) (plural: fírinní (fírəní)) (f.): veritat
míle (mílə) (plural: mílte (míltx)ə)): mil, miler
monarcha (monərkhə) (plural: monarchain (monərkhán)) (f.): fàbrica
seisear (xéxár) (singulare tantum): grup de sis (equivalent a parell però amb grups de sis)
síol (xíl) (plural: síolta (xíltə)): llavor
tuairim (tuárəm) (plural: tuairimeacha (tuárəmákhə)) (f.): opinió

Verbs
Nota: A partir d'ara cada cop que es faciliti el substantiu verbal d'un verb, s'escriurà entre parèntesi i am lletra de color violeta i també se n'indicarà el gènere corresponent com es fa amb la resta de substantius. 
airigh (áriy) (2) (aireachtáil (árákhtál) (f.)): sentir (sentiments & oïda)
bí (bí) (irregular) (bheith (véh)): ésser
bris (brix) (1) (briseadh (brixákh)): trencar
bruith (bruh) (1) (bruith (bruh)): bullir, cuinar
clois (klox) (1) (cloisteáil (kloxtx)ál) (f.)): sentir (oïda)
coinnigh (kiniy) (2) (coinneáil (kinál) (f.)): mantenir
creid (kréj) (1) (creisdiúint (kréxdúnt) (f.)): creure
cuir (kir) (1) (cur (kur)): posar, afegir , plantar
déan (jén) (1) (déanamh (jénəw)): fer
dearg (járg) (1) (deargadh (járgakh)): il·luminar
fás (fás) (1) (fás (fás)): créixer
feic (fék) (1) (feiceáil (fékál) (f.)): veure
glan (glan) (1) (glanadh (glanəkh)): netejar
gabh (gaw) (1) (gabháil (gawál)): prendre, anar Nota: El substantiu verbal en el dialecte de Conamara és goil (gol).
imir (imər) (2) (imirt (imərt) (f.)): jugar
leag (lág) (1) (leagan (lágən)): tombar, enderrocar
léigh (léiy) (1) (léamh (léw)): llegir
nigh (niy) (1) (níochán (níkhán)): netejar
oscail (oskál) (2) (oscailt (oskált) (f.)): obrir
pacáil (pakál) (1) (pacáil (pakál) (f.)): empaquetar
péinteáil (péntx)ál) (1) (péinteáil (péntx)ál) (f.)): pintar
pós (pós) (1) (pósadh (pósəkh)): casar-se
salaigh (saláiy) (2) (salú (salú)): embrutar
síl (xíl) (1) (síleachtáil (xílákhtál) (f.)): pensar
siúil (xúl) (1) (siúl (xúl)): caminar, viatjar
tar (tar) (irregular) (teacht (tx)ákht)): venir Nota: El substantiu verbal en el dialecte de Conamara és tíocht (tx)íkht).
tig (tx)ig) (1) (tiscint (tx)ixkntx)) (f.)): entendre

Miscel·lània
ar bun (ər bun): a peu
b'eigean (bégán): va ser necessari
cur ar bun (kur ər bun): establir
dúirt siad (dúrtx) xiəd): ells van dir
gan (gən): sense
in ann (ən ən): capaç
sin é an rud (xin é ən rud): aquesta és la qüestió (lit. aquella és la cosa)
thar (ar) (hər (ər)): al voltant
tigh (tx)iy): a casa de...

Aquí teniu el joc corresponent a aquesta lliçó:

Vocabulari de la lliçó 14

I ara és l'hora dels exercicis.

Exercicis

Exercici 1: Text

AN SEAN AGUS AN NUA
Fuair muid scoil nua anseo dhá bhliain ó shin. I dtosach, bhí daoine sásta an seanteach a leagan. Ansin cúpla mí ó shin, tháinig beirt strainséaraí thart agus dúirt siad go mbeadh na daoine óga in ann fáinní a dhéanamh anseo agus go mbeidís féin in ann a thíocht agus monarcha bheag a chur ar bun, dhá mbeifí sásta an tseanscoil a choinneál.
Ansin, bhí na mná óga ag an tseanscoil 'chuile lá, B'eigean na ballaí a níochán agus na doirse a phéinteáil agus an áit ar fad a ghlanadh. Dúirt siad go mbeadh sé go hiontach dhá mbeadh obair ag na daoine óga.
'Nuair nach mbíonn obair ann' a deir bean amháin 'ni bhíonn an t-airegead ann. Ansin, ní bhíonn na daoine sásta fanacht anseo.'
'Nach 'in é an rud' a deir bean eile 'nuair nach mbíonn an t-airgead ann, ní bhíonn pósaíocha ar bith ann. Beidh 'chuile shórt níos fearr anois.'
Ach, ar ndóigh, ní raibh 'chuile dhuine sásta. Bhí mé tigh Mháirtín (an teach ósta anseo) an oíche cheana agus bhí mé in ann na seanfhir a chloisteáil, cé nach raibh mé in ann iad uilig a fheiceáil. Sílim go raibh cúigear nó seisea thar ar an mbord.
'Deir siad go mbeidh obair anois ag an daoine óga.' a deir fear amháin.
'Ó muise!' a deir seanfhear eile 'níl mé in ann an dream óg a thiscint ar chor ar bith. Níl siad sásta an obair a dhéanamh. Nach bhfuil an talamh fairsing thart anseo? Tá i bhfad an iomarca scoileanna ann agus níl siad sásta lámha a shalú leis an talamh. Níl siad in ann síolta a chur na fataí ná coirce ná tada a fhás.'
'Nuair a bhí muide óg' a deir seanfhear eile 'bhí muid in ann an obair a dhéanamh. Sin é mo thuairimsa!'
'Sin í an fhirinne.' a deir na fir uilig.

Traducció:

ALLÒ VELL I ALLÒ NOU
Vam tenir una escola nova aquí fa dos anys. Al principi, la gent volia (lit. estava contenta/voluntariosa de) enderrocar la casa. Aleshores fa uns mesos, van venir un parell d'estrangers i van dir que la gent jove podria fer anells aquí i que ells mateixos estarien contents de venir i establir una petita fàbrica, si la gent estava contenta de mantenir la vella escola.
Aleshores, les noies joves van ser a la vella escola cada dia. Va caldre netejar les parets, pintar les portes i netejar l'indret. Van dir que seria meravellós si hi hagués feina per a la gent jove.
- Quan no hi ha feina . - Diu una dona - No hi ha diners. Aleshores, la gent no vol estar aquí.
- Que aquesta no és la qüestió - Diu una altra dona - Quan no hi ha diners, no hi ha cap casament. Tot (lit. tota mena de coses) serà molt millor ara.
Però, per descomptat, no tothom estava content. Vaig estar a casa d'en Martin (la posada, aquí) la nit anterior i vaig poder sentir els homes vells, encara que no vaig poder veure'ls tots. Crec que n'hi havia cinc o sis al voltant de la taula.
- Diuen que ara hi haurà feina per a la gent jove. - va dir un home.
I tant! - va dir un altre home vell - No puc entendre la gent jove en absolut. No estan contents de treballar. Que no hi ha abundants terres per aquí els voltants? Hi ha massa escoles i no volen d'embrutar-se les mans amb la terra. No poden plantar les llavors i fer créixer patates ni la civada ni res.
- Quan nosaltres érem joves - va dir una altre home gran - podíem fer la feina. Ja ho crec!
- Aquesta és la veritat. - van dir tots els homes.

Exercici 2: Completar frases
A) Completa les següents frases amb un dels següents substantius verbals: léamh, oscailt, goil, pósadh, brisead, tiscint, bheith, fás, creidiúint, teacht.
1. Tá mé in ann Gaeilge ________________ .
2. Níl an crann in ann ________________ .
3. An mbeifeá sásta an doras ________________ ?
4. Tá sé deacair an scéal sin ________________ .
5. Bhí mé sásta gan an leabhar sin ________________ . 
6. Tráthnóna Dé hAoine beidh muid in ann ________________ abhaile.
7. Tá sé go deas ________________ anseo.
8. Ní raibh doras ann agus b'eigean an fhuinneoig ________________ .
9. Bhí sé sásta gan ________________ anseo inniu, mar bhí mo mháthair tinn.
10. Tá Cáit sásta gan ________________ mar tá Máirtín roshean anois.

Solucions:
1. Tá mé in ann Gaeilge a thiscint.
2. Níl an crann in ann fás.
3. An mbeifeá sásta an doras a oscailt?
4. Tá sé deacair an scéal sin a chreisdiúint.
5. Bhí mé sasta gan an leabhar sin a léamh.
6. Tráthnóna Dé hAoine beidh muid in ann a ghoil abhaile.
7. Tá sé go deas a bheith anseo. 
8. Ní raibh doras ann agus b'eigean an fhuinneoig a bhrisead.
9. Bhí sé sásta gan a theacht anseo inniu, mar bhí mo mháthair tinn.
10. Tá Cáit sásta gan pósadh mar tá Máirtín roshean anois. 

B) Respon afirmativament les següents frases:
1. Ab 'eo bord? ________________
2. Nach 'eo í an chathaoir? ________________
3. Ab 'in iad na daoine a bhí anseo aréir? ________________
4. Ab 'iud é an duine atá i gceist? ________________
5. Seo í do bhean. ________________
6. Sin é an duine a bheas sásta é a dhéanamh. ________________

Solucions:
1. Ab 'eo bord? Is ea.
2. Nach 'eo í an chathaoir? Is í.
3. Ab 'in iad na daoine a bhí anseo aréir? Is iad.
4. Ab 'iúd é an duine atá i gceist? Is é.
5. Seo í do bhean. Is í.
6. Sin é an duine a bheas sásta é a dhéanamh. Is é.

C) Respon negativament les següents frases:
1. Ab 'eo feilim? ________________
2. Ní hín í an fhírinne. ________________
3. Ab 'eo í leabhar Mháirtín?  ________________ 
4. Ab 'in é an chaoi? ________________
5. Sin teach eile. ________________
6. Ab 'eo coirce? ________________

Solucions:
1. Ab 'eo feilim? Ní hea.
2. Ní hín í an fhírinne. Ní hí.
3. Ab 'eo í leabhar Mháirtín? Ní hí.
4. Ab 'in é an chaoi? Ní hé.
5. Sin teach eile. Ní hea.
6. Ab 'eo coirce? Ní hea.

Exercici 3: Traducció de frases

1. Hi ha cinc o sis persones aquí que poden entendre el francès.
2. Aquells d'allà són els tres sacerdots que van ser a l'església diumenge passat.
3. Aquesta d'aquí és la gent jove que vol fer la feina. Poden plantar les llavors i fer créixer patates i civada.
4. Va caldre anar a la vella casa una altra vegada l'any passat i pintar les portes i les finestres i netejar tot l'indret.
5. Només hi havia una persona que volia venir.
6. Feu les caixes però no en feu massa.

Solucions:
1. Tá cúigear nó seisear anseo atá in ann Fraincis a thiscint.
2. Siúd iad na trí shagart a bhí ag an teach an phobail Dé Domhnaigh seo caite.
3. Seo é an dream óg atá sásta obair a dhéanamh. Tá siad in ann na síolta a chur agus fataí agus coirce a fhás.
4. B'eigean a ghoil ag an seantheach aríst anuraidh agus na doirse agus na fuinneoga a phéinteáil agus an áit uilig a ghlanadh.
5. Ní raibh ach aon duine amháin ann a bhí sásta a theacht.
6. Déanaigí na boscaí ach ná déanaigí an iomarca.