Lliçó 26

Lliçó 26

 

Gramàtica

1. El passat dels verbs regulars: El passat de l’irlandès es distingeix del passat del català en el sentit que cobreix qualsevol acció passada, ja sigui de perfet (he cantat), imperfet (cantava), plusquamperfet (havia cantat) o anterior (vaig haver cantat). L’única idea pretèrita que no podem expressar amb el passat en irlandès és la idea d’una acció en el passat habitual o comuna (la qual nosaltres expressem o bé fent servir l’imperfet o bé recorrent a l’auxili del verb soldre), ja que per això ja tenim el passat habitual.

Com hem vist en els altres temps verbals, per conjugar els verbs en irlandès cal tenir en compte les dues conjugacions que hi ha. En la primera conjugació, per tal de transformar el verb en la forma passada cal causar lenició en la primera consonant de l’arrel si es pot i, si la primera lletra de l’arrel és una f o una vocal, escriure-hi una d apostrofada (d’) al davant. Vegem-ho:

• glan >>> ghlan
• bris >>> bhris
• léigh >>> léigh
• nígh >>> nígh
• fliuch >>> d’fhliuch

Una cosa interessant del passat que contrasta amb la resta de temps ja vistos és que tant la primera conjugació com la segona segueixen les mateixes regles, és a dir, lenició de la primera consonant (si es pot) i apostrofació d’una d si l’arrel comença amb f o vocal.

• salaigh >>> shalaigh
• coinnigh >>> choinnigh
• oscail >>> d’oscail
• imir >>> d’imir

En la tercera persona del plural (siad) trobem una forma alternativa. Cal tenir en compte que l’ús d’aquesta forma és totalment opcional i que en podem prescindir si ho volem. Tot i així, com que ens la trobarem igualment, cal aprendre-la. Per formar-la en la primera conjugació, cal afegir a la forma de passat que ja hem vist la terminació –(e)adar (i en cas d’acabar amb i llarga, -odar) al final. Si l’arrel acaba amb –gh, aleshores cal eliminar aquesta –gh. Vegem-ho:

• glan >>> ghlanadar
• bris >>> bhriseadar
• léigh >>> léadar
• nígh >>> níodar
• fliuch >>> d’fhliuchadar

En canvi, en la segona conjugació cal afegir la terminació –(a)íodar a l’arrel del passat i eliminar la –gh final on calgui. Vegem-ho:

• salaigh >>> shalaíodar
• coinnigh >>> choinníodar
• oscail >>> d’ocailíodar
• imir >>> d’imríodar

Pel que fa a la forma autònoma, en la primera conjugació eliminarem el –gh final i hi afegirem –(e)adh (i en alguns casos -odh) a l’arrel principal. En la forma autònoma no hi ha ni lenicions ni apostrofaions de d, però sí que s’afegeix una h si el verb comença en vocal. Vegem-ho:

• glan >>> glanadh
• bris >>> briseadh
• léigh >>> léadh
• nígh >>> níodh
• fliuch >>> fliuchadh

En canvi, en la segona conjugació s’elimina el –gh final i s’hi afegeix –(a)íodh. Com en la primera conjugació, no hi ha ni lenicions ni apostrofaions de d, però sí que s’afegeix una h si el verb comença en vocal. Vegem-ho:

• salaigh >>> salaíodh
• coinnigh >>> coinníodh
• oscail >>> hoscailíodh
• imir >>> himríodh

En el passat, les partícules com ara ní o an (vegeu la lliçó 11 on veiem la còpula is per un breu repàs) canvien de forma. Aquí teniu la taula d’equivalències:

• Ní >>> Níor
• An >>> Ar
• Nach >>> Nar
• Go >>> Gur
• Mara >>> Marar
• A >>> Ar

Quan emprem aquestes partícules, els verbs que que apostrofen una d perden aquesta d però els verbs que pateixen lenició no es veuen afectats. Cal tenir en compte que això només afecta aquestes partícules. Tant Má com a no es veuen afectades per això. Aquí en teniu unes frases d’exemple:

• Ghlan / D’oscail Cáit an geata. (La Cait va netejar / obrir la porta.)
• Níor ghlan / oscail Cáit an geata. (La Cait no va netejar / obrir la porta.)
• Ar ghlan / oscail Cáit an geata? (Va netejar / obrir la porta la Cait?)
• Nar ghlan / oscail Cáit an geata? (No va netejar / obrir la porta la Cait?)
• Deir sé gur ghlan / oscail Cáit an geata. (Diuen que la Cait va netejar / obrir la porta.)
• Deir sé nar ghlan / oscail Cáit an geata. (Diuen que la Cait no va netejar / obrir la porta.)
• Má d’oscail ghlan / Cáit an geata. (Si la Cait va netejar / obrir la porta.) (Manté la d’)
• Marar ghlan / oscail Cáit an geata. (Si la Cait no va netejar / obrir la porta.)
• Sin í an scian ar ghlan / oscail Cáit an geata léi. (Aquell és el ganivet amb el que la Cait va netejar / obrir la porta)
• Sin í an scian a ghlan / d’oscail an geata. (Aquell és el ganivet que va netejar / obrir la porta.) (Manté la d’)

Finalment, cal indicar que quan afegim un h en la forma autònoma, aquesta h es manté en totes les partícules (níor hoscailíodh, ar hoscailíodh, etc.).

2. La preposició i: La preposició i s’empra per indicar que quelcom és en algun indret, és a dir, que equival a les nostres preposicions a i en. És una preposició que sempre causa eclipsi i, quan la següent paraula comença per vocal, s’escriu in. Vegem-ho:

• Tá na leabhartha i mbosca. (Els llibres són en una caixa)
• Tá mo mhúintir in Éirinn. (La meva família és a Irlanda.)

Quan i es contreu amb l’article determinat an, aleshores pren la forma sa, la qual manté l’eclipsi. Si la següent paraula comença per vocal o f, aleshores es fa servir la forma san. Cal tenir en compte la paraula que comença amb f en aquest darrer cas no pateix eclipsi, sinó lenició. Quan la preposició i es contreu amb el plural na, pren la forma sna i aleshores no es manté l’eclipsi però sí que s’afegeix una h al davant de la següent paraula si comença amb vocal. Vegem-ho:

• Tá na leabhartha sa mbosca. (A la caixa hi ha els llibres.)
• Níl focail san amhrán. (No hi ha paraules a la cançó)
• Tá éin sna halltracha. (Hi ha ocells als penya-segats.)

Els pronoms preposicionals de la preposició i són els següents

Pronoms normals

ionam = i + mé

ionat = i + tú

ann = i + sé

inti = i + sí

ionainn = i + muid

ionaibh = i + sibh

iontu = i + siad

Pronoms emfàtics

ionamsa = i + mise

ionatsa = i + tusa

annsan = i + seisean

intise = i + sise

ionainne = i + muide

ionaibhse = i + sibhse

iontusan = i + siadsan

Com ja hem vist en la resta de preposicions, i té un ús bàsic i que serveix per indicar que alguna cosa és en algun lloc, és a dir, és equivalent a les nostres preposicions a i en.

• Tá uisce sa bpota. (Hi ha aigua a l’olla.)

També sabem que, com les altres preposicions, també té d’altres usos. El que més destaca és el que fem servir per expressar la idea que una cosa o persona va cap a una altra banda, és equivalent a les nostres preposicions a i cap a.

• Tá Cáit ag goil in áit eicínt. (La Cait va cap a alguna banda.)

Un altre ús que a nosaltres en pot costar de captar és l’ús que se’n fa per expressar que alguna cosa o persona té una qualitat, habilitat o poder. Quan fem servir i d’aquesta manera, i s’estructura de la següent manera: qualitat posseïda + i + allò que posseix la qualitat. Vegem-ho:

• Tá sláinte sa ngrian. (El sol té qualitats beneficioses per a la salut.)
• Níl maith ar bith sa leabhar seo. (Aquest llibre no té res de bo.)

Ara bé, l’ús d’i que més ens pot fer ballar el terrat és l’ús estatiu d’aquesta preposició. Quan la fem servir de forma estativa, la preposició i apareix amb els pronoms possessius i indica un canvi d’estat. Vegem-ne un exemple abans de l’explicació:

• Is múinteoir mé. (Sóc professor.)
• Tá mé i mo mhúinteoir. (Sóc professor. (Acabo de convertir-me’n))

Com bé podem veure, ambdues freses tenen el mateix significat bàsic. Ara bé, la diferència rau en que, mentre la construcció amb la partícula is simplement s’empra per designar un fet, la construcció amb i + pronom possessiu indica que quelcom ha esdevingut una altra cosa recentment. Vegem-ne un altre exemple:

• Is Éireannach mé. (Sóc irlandès.)
• Tá mé i m’Éireannach. (Sóc irlandès. (N’acabo d’adquirir la nacionalitat))

Segurament ara ja ha quedat prou clar però per amanir-ho una mica més, aquí en teniu més exemples:

• Tá an seomra ina phraiseach. (L’habitació és un desordre. (Abans no ho era))
• Tá Cáit ina múinteoir anois. (La Cait ara és professora. (Abans no ho era))
• Tá sé ina shamhradh. (Ja és estiu.)

Val a dir que quan s’empra aquesta construcció amb els pronoms de tercera persona, com podeu veure, aquests s’enganxen a la preposició i (la qual muta invarieablement cap a in). Una altra peculiaritat exclusiva de les construccions amb pronoms possessius de tercera persona és que causen lenició en els adjectius que acompanyen a un substantiu de gènere masculí.

• Tá sé ina mhúinteoir mhaith. (Ell és professor.)

La construcció estativa amb el pronom possesiu també té una forma alternativa d’expressar-se i que es forma amb l’oració relativa i el pronom preposicional. Vegem-ho

• Múinteroir atá ionam. (Sóc professor)

Un petit detall que no podem oblidar és que ansin actua com a contracció de les paraules ann i sin quan ambdues es troben.

• Siúinéara atá ansin. (Aquell paio és fuster. (La frase siúinéara ata ann sin. És incorrecta))

Cal indicar que un petit nombre de substantius verbals admeten fer servir la construcció estativa i + pronom posssessiu + subtantiu verbal per indicvar que una acció s’està succeint en el moment que es parla, és a dir, com a sinònim de la construcció ag + substantiu verbal (Vegeu la lliçó 15). Vegem-ne un exemple:

• Tá mé ag codladh. (Estic dormint.)
• Tá mé i mo chodladh. (Estic dormint.)

Els subtantius verbals que pertanyen a aquest grup i que de moment estudiarem són els següent: codladh (dormir), dúisteacht (despertar), seasamh (estar dempeus), loighe (estar tombat), suí (seure), rith (córrer) i cónaí (viure).

Finalment, una sèrie de locucions adverbials empren la preposició i. En la següent llista en veurem algunes de les més comunes i útils:

• in ann (poder, ser capaç de)
• in am (a temps)
• i bhfad (lluny, per molt de temps)
• i gcónaí (sempre, encara)
• i bhfalach (amagat)
• i gceist (en qüestió, en consideració)
• i ngrá (enamorat)
• in éindí (junt, de cop i volta)
• in aonturas (a propòsit)
• in áirde (dalt)
• in uachtar (dalt de tot)
• in íochtar (sota)
• i dteannta (en un dilema, en un trangol, en un compromís)

I vista la gramàtica passem a veure el vocabulari.

Vocabulari

Substantius

arm (arm) (plural: airm (árm)): exèrcit, arma

barr (bar) (plural: barra (barə)): cim, part de dalt

coirnéal (kornél) (plural: coirnéil (kornél)): cantonada

cúinne (kúnə) (plural: cúinní (kúní)): racó

cúirtín (kúrtxín) (plural: cúirtíní (kútxíní)): cortina

foireann (forán) (plural: foirne (fornə)) (f.): equip, personal, tripulació

gaisce (gáskə) (plural: gaiscí (gáskí)) (f.): fita, gesta

galaoireach (galirákh) (singulare tantum) (f.): sabó

garda (gardə) (plural: gardaí (gardí)): guarda, policia

grá (grá) (singulare tantum): amor

gunna (gunə) (plural: gunnaí (guní)): pistola, arma

íochtar (íkhtər) (singulare tantum): part de sota, cul

meisce (méxkə) (singulare tantum) (f.): embriaguesa

peileadóir (péládór) (plural: peileadóirí (péládórí)): futbolista

pointe (pintxə) (plural: pointí (pintxí)): punt

praiseach (práxákh) (singulare tantum) (f.): embolic, desori

saighdiúr (saiyjúr) (plural: saighdiúirí (saiyjúrí)): soldat

scór (skór) (plural: scóranna (skórənə)): puntuació

túáille (túálə) (plural: túáillí (túálí)): tovallola

tuarastal (tuərəstəl) (singulare tantum): salari, sou

uachtar (uəkhtər) (plural: uachtairí (uəkhtárí)): cim, part de dalt

Verbs

bailigh (báləiy) (2) (bailiú (bálú)): recollir

caoin (kin) (1) (caoineadh (kinákh)): plorar

cónaigh (kónáiy) (2) (cónaí (kóní)): viure, residir

dóigh (dóiy) (1) (dó (dó)): cremar

mill (mil) (1) (milleadh (milákh)): destruir, destrossar, consentir

réab (réb) (1) (réabadh (rébəkh)): esclafar

scóráil (skórál) (1) (scóráil (skórál) (f.)): marcar, puntuar

troid (troj) (1) (troid (troj) (f.)): lluitar

Miscel·lània

ar meisce (ər méxkə): borratxo, embriac

bodhar (bokhər): sord

geal (gál): clar, blanc

i ndiaidh (ə niəkh): després, seguint

lag (lag): feble

reamhar (ráwər): gras, gruixutç

thrí thine (hrí hinə): cremant, on fire

Aquí teniu el joc corresponent a aquesta lliçó

Vocabulari de la lliçó 26

I vist el vocabulari, és hora de passar a fer els exercicis

Exercicis

Exercici 1: Text

CLAMPAR

Bhí cluife againn inné. Bhí muid ag imirt in aghaidh an choláiste nua. Ghnóthaigh muid an cluife agus scóráil mé féin dhá phointe.

Tháinig go leor den fhoireann ar ais anseo ag an árasán i ndiaidh an chluife. Bhí dream mic léinn as an gcoláiste nua in éindi linn. Bhí an-chraic againn. Bhí cuid de na daoine ina suí sa gcúinne ag casadh amhráin. Bhí tilleadh acu ag damhsa i Iár an tseomra. Bhí dream mic léinn ina seasamh ar an taobh eile den tseomra ag sáraíocht faoin gcluife. Bhí duine acu ar meisce agus thosaigh sé ag déanamh gaisce. Dúirt sé gur imir sé féin níos fearr ná duine ar bith eile. Dúirt duine eicínt eile leis nar imir sé go maith ariamh agus nach raibh maith ar bith ann mar pheileadóir. Thosaigh siad ag troid. Mar bharr ar an gclampar, nar chuir duine de na comharsannai fios ar na gardaí! (Bhí sé ina chodladh nó gur dhúisigh an tor ann é.) Ansin nuair a bhí an bheirt acu ag réabadh leo, dhóigh duine eicínt poll sa gcúirtín le toitín. Hóbair dhó an teach ar fad a chur thrí thine.

D'éirigh linn an troid a stopadh go díreach in am, nuair a d'airigh muid carr na ngardaí ag tíocht thart ar an gcoirnéal. Marach é sin, bheadh muid i dteannta. D’aithin na gardaí cuid de na daoine agus scríobh siad síos ainmneacha na ndaoine uilig.

Nuair a d'imigh na gardaí, bhailigh 'chuile dhuine leis abhaile.

Bhí sé ina lá gheal nuair a dhúisigh mé. Is dóigh liom go raibh sé thart ar an deich a chlog. Ní raibh mé i bhfad i mo dhúiseacht nuair a chuimhnigh mé ar an oíche aréir. D'éirigh mé aniar sa leaba agus bhreathnaigh mé thart orm féin. Bhí an seomra ina phraiseach. Bheadh fonn ar dhuine a ghoil ag caoineadh. Milleadh ‘chuile shórt sa réabadh.

Nuair a d'éirigh mé, chuir me orm mo chuid éadaí. Níor nigh mé mé féin ná níor bhearr mé mé féin mar níor éirigh liom túáille ná galaoireach ná rásúr a fháil sa bpraiseach. D’oscail mé an fhuinneoig agus thosaigh mé ag glanadh an tseomra.

Traducció:

BARALLA

Ahir vam tenir un partit. Vam jugar contra el col·legi nou. Vam guanyar el partit. Jo mateix vaig marcar dos punts.

Molts de l’equip van tornar aquí al pis després del partit. Hi havia una colla d’estudiants del col·legi nou amb nosaltres. Vam passar-ho bé. Alguns seien al racó cantant cançons. Més encara ballaven al mig de l’habitació. Una colla d’estudiants eren a l’altra punta de l’habitació discutint sobre el partit. Un d’ells estava borratxo i va començar a gallejar. Deia que ell jugava millor que ningú. Algú altre va dir que ell mai no jugava bé i que no era gens bo com a futbolista. Van començar a lluitar. Per acabar-ho d’adobar, un dels veïns va enviar la policia! (Ell estava dormint fins que el soroll el va despertar). Aleshores quan els dos s’estaven escalfant, algú va cremar un forat a la cortina amb una cigarreta. Gairebé incendia tota la casa.

Vam aconseguir aturar la lluita just a temps, quan vam sentir el cotxe de la policia venint de la cantonada. Només per això estaríem en un compromís. La policia va reconèixer algunes persones i van apuntar els noms de tothom.

Quan la policia se n’anà, tothom se n’anà a casa.

Era un dia clar quan em vaig despertar. Crec que devien ser les deu en punt. No feia gaire que era despert quan vaig pensar en la nit passada. Vaig asseure’m al llit i vaig mirar al voltant. L’habitació era un desori. N’hi havia per plorar. Tot havia sigut  destrossat en la baralla.  

Quan em vaig aixecar, em vaig vestir. No em vaig rentar ni em vaig afaitar ni vaig aconseguir trobar una tovallola o sabó o una fulla d’afaitar en el desori. Vaig obrir la finestra i vaig començar a netejar l’habitació.

Exercici 2: Completar frases

A. Convertiu les següents frases en preguntes:

1. Shalaigh tú do léine aríst.
2. Nigh tú aríst ansin í.
3. Níor léigh tú an leabhar sin ariamh.
4. D'oscail tú an fhuinneoig.
5. Níor bhris tú an chathaoir.
6. D'imir tú go maith ach tá tú ag éirí roreamhar.
7. D’fhoghlaim tu do chuid Gaeilge thall i Meireacá.
8. Tóigeadh in Eirinn thú.
9. hOsclaíodh an geata aríst.
10. Níor glacadh le bean an tsiopa mar chathaoirleach mar tá sí rud beag bodhar.

Solucions:

1. Ar shalaigh tú do léine aríst?
2. Ar nigh tú aríst ansin í?
3. Nar léigh tú an leabhar sin ariamh?
4. Ar oscail tú an fhuinneoig?
5. Nar bhris tú an chathaoir?
6. Gur imir tú go maith ach go bhfuil tú ag éirí roreamhar?
7. Gur fhoghlaim tu do chuid Gaeilge thall i Meireacá?
8. Gur tóigeadh in Eirinn thú?
9. Ar hosclaíodh an geata aríst?
10. Nar glacadh le bean an tsiopa mar chathaoirleach mar tá sí rud beag bodhar?

B. Transformeu ara les frases de l’exercici anterior en oracions indirectes tot prefixant deir siad al davant.

1. Shalaigh tú do léine aríst.
2. Nigh tú aríst ansin í.
3. Níor léigh tú an leabhar sin ariamh.
4. D'oscail tú an fhuinneoig.
5. Níor bhris tú an chathaoir.
6. D'imir tú go maith ach tá tú ag éirí roreamhar.
7. D’fhoghlaim tu do chuid Gaeilge thall i Meireacá.
8. Tóigeadh in Eirinn thú.
9. hOsclaíodh an geata aríst.
10. Níor glacadh le bean an tsiopa mar chathaoirleach mar tá sí rud beag bodhar.

Solucions:

1. Deir siad gur shalaigh tú do léine aríst.
2. Deir siad gur nigh tú aríst ansin í.
3. Deir siad nar léigh tú an leabhar sin ariamh.
4. Deir siad gur oscail tú an fhuinneoig.
5. Deir siad nar bhris tú an chathaoir.
6. Deir siad gur imir tú go maith ach go bhfuil tú ag éirí roreamhar.
7. Deir siad gur fhoghlaim tu do chuid Gaeilge thall i Meireacá.
8. Deir siad gur tóigeadh in Eirinn thú.
9. Deir siad gur hosclaíodh an geata aríst.
10. Deir siad nar glacadh le bean an tsiopa mar chathaoirleach mar tá sí rud beag bodhar.

C. Empreu el pronom preposicional adient de l’element entre parèntesi de les següents frases.

1. Múinteoir maith a bhí (in Bríd); bhí tuarastal maith aice.
2. Peileadóirí maith atá (i) (muide); gnóthaíonn muid 'chuile chluife.
3. Mac léinn iontach a bhí (i) (tusa); léigh tú 'chuile leabhar ar an gcúrsa.
4. Drochléachtóir a bhí (i) (é) sin; bhíodh sé ag tíocht deireanach ag na léachtanna in aonturas.
5. Siúinéaraí a bhí (i) (iad); bhí páí mhór acu ag déanamh cathaoireacha i mBaile Átha Cliath.
6. Dochtúr atá (i) (mé); tá mé ag obair sna hospidéil i nGaillimh.
7. Saighdiúirí san arm atá (i) (sibh); tá 'ur gcuid gunnai i bhfalach.
8. Tincéara atá (in Seáinín); ar ndóigh, bíonn an fear lag in íochtar i gcónaí.
9. Banaltra atá (in) (í) siúd; deir siad go bhfuil sí i ngrá le dochtúr san ospidéal.

Solucions:

1. Múinteoir maith a bhí inti; bhí tuarastal maith aice.
2. Peileadóirí maith atá ionainne; gnóthaíonn muid 'chuile chluife.
3. Mac léinn iontach a bhí iontasa; léigh tú 'chuile leabhar ar an gcúrsa.
4. Drochléachtóir a bhí ansin; bhíodh sé ag tíocht deireanach ag na léachtanna in aonturas.
5. Siúinéaraí a bhí iontu; bhí páí mhór acu ag déanamh cathaoireacha i mBaile Átha Cliath.
6. Dochtúr atá ionam; tá mé ag obair sna hospidéil i nGaillimh.
7. Saighdiúirí san arm atá ionaibh; tá 'ur gcuid gunnai i bhfalach.
8. Tincéara atá ann; ar ndóigh, bíonn an fear lag in íochtar i gcónaí.
9. Banaltra atá inti siúd; deir siad go bhfuil sí i ngrá le dochtúr san ospidéal.

Exercici 3: Traducció de frases

1. El metge està enamorat de la infermera que viu a l’hospital.
2. Sóc estuidiant. Visc en aquest pis des de fa sis anys.
3. Vaig amagar les ampolles a propòsit.
4. Algunes persones seien al racó jugant a cartes. Més encara eren al mig de la sala gallejant del partit.
5. Algú va cremar un forat a la cortina. Per acabar-ho d’adobar, un veí estava despert i va enviar la policia.
6. Ahir estava despert a les sis del matí. Estava tan cansat que no podia trobar la meva tovallola o el sabó.
7. Quan els soldats i els policies se’n vagin, ens n’anirem.
8. El nen estava consentit.

Solucions:

1. Tá an dochtúr i ngrá le banaltra atá ina cónaí san ospidéal.
2. Mac léinn atá ionam (Is mac léinn mé). Tá mé i mo chónai san árasán seo le sé bliana.
3. Chuir mé na buidéil i bhfalach in aonturas.
4. Bhí cuid de na daoine ina suí sna cuinní ag imirt chártai. Bhí tilleadh acu ina seasamh i lár an tseomra ag déanamh gaisce faoin gcluife.
5. Dhóigh duine eicínt poll sa gcuirtín. Mar bharr ar an gclampar, bhí comharsa ina dhúiseacht agus chuir sé fios ar na gardaí.
6. Bhí mé i mo shuí ag an sé maidin inné. Bhí mé chomh tuirseach sin nach raibh mé in ann mo thúáille ná an ghallaoireach a fháil.
7. Nuair a imeos na saighdiúirí agus na gardaí, baileoidh muid linn abhaile.
8. Milleadh an gasúr.

Lliçó 25

Lliçó 25

Gramàtica

1. El genitiu: El genitiu s'empra per marcar una relació de possessió com bé deveu saber de l'anglès i el seu genitiu saxó i que en català es tradueix amb la preposició de (Mary's car > el cotxe de la Maria). En  irlandès, si bé el genitiu té més usos, també compleix aquesta funció bàsica. Per aprendre a formar-lo, emperò, cal tenir en compte el gènere i el nombre de la paraula a modificar.

Comencem pels masculins singulars. Per formar un genitiu d'un mot masculí singular cal afegir l'article an entre el els dos subtatnius i causa lenició (excepte en els mots inciats amb t i d, els quals no pateixen lenició). Si la paraula que ve després de l'article comença amb s, aleshores tampoc no farem lenició, sinó que hi afagirem un t al davant i la s emmudirà. Vegem-ne uns exemples

• mac + iascaire (fill + pescador) >>>> mac an iascaire (el fill del pescador)
• mac + léitheora (fill + lector) >>>> mac an léitheora (el fill del lector)
• mac + búisteára (fill + carnicer) >>>> mac an bhúisteára (el fill del carnicer)
• mac + druncaera (fill + borratxo) >>>> mac an druncaera (el fill del borratxo)
• mac + siúinéara (fill + fuster) >>>> mac an tsiúinéara (el fill del fuster)

Quant al femení singular, cal dir que que l'article an pren la forma na. A diferència del masculí, no causa cap lenició ni cap adició de t. Ara bé, cal tenir en compte que en les paraules que copmencen amb vocal cal afegir-hi una h al començament. Vegem-ho:

• muintir + Gaeltacht (gent + Gaeltacht) >>>> muintir na Gaeltacht (gent de la Gaeltacht)
• doras + oifige (porta + oficina) >>>> doras na hoifige (la porta de l'oficina)

Finalment, cal dir que en el plural no es distingeix entre gèneres, és a dir que el genitiu masculí plural i el femení plural es formen de la mateixa manera. Per formar el genitiu plural, cal alterar l'article an i convertir-lo en na. En les paraules iniciades per consonant alterarem amb una eclipsi allà on s'escaigui (incloses les paraules iniciades amb d i t) i, en les paraules que comencen amb vocal, hi afagirem una n- al davant. Vegem-ho:

• úinéaraí + tithe (propietaris + casa) >>>> úinéaraí na dtithe (els propietaris de les cases)
• bád + iascairí (barca + pescadors) >>>> bád na n-iascairí (la barca dels pescadors)

Si us hi fixeu bé, veureu que algunes paraules alteren la seva terminació quan apareixen en forma genitiva (siúinéir (nominatiu) >>>> siúinéara (genitiu)). Això és així perquè el genitiu també declina la terminació d'alguns substantius. Ara bé, sobre com formar aquestes terminacions en parlarem més endavant. Ara, de moment, només esmentarem el grup de paraules que no s'altera. Aquestes paraules que en genitiu no canvien de terminació són:

• La majoria de paraules que acaben amb vocal neutra (oifige, etc.)
• Les paraules de dues o més síl·labes que acaben amb -acht (Gaeltacht)
• Els substantius que acaben amb -ín (caipín, cailín)
• Els substantius que acaben amb -(a)í (scéalaí)
• Els numerals personals de triúr a deichniúr (repasseu la lliçó 15)
• Molts substantius que acaben amb consonant

Finalment, i a mode de repàs del que vam veure a la lliçó 3, cal no oblidar que els noms propis no necessiten cap article entre subtatnius i que la relació de genitiu ja s'expressa amb la lenició.

• cóta + Cáit (abric + Cáit) >>>> cóta Chait (l'abric de la Cait)
• muintir + Ciarraí (gent + Kerry) >>>> muintir Chiarraí (la gent de Kerry)

2. L’article determinat i el genitiu: Si ens fixem en els exemples que hem vist, veurem que una oració que només té un article la traduïm al català com a una oració que en té dos:

• teach an bhúistéara >>>> la casa del carnicer

Això és així perquè en irlandès, a diferència del català, es considera que el complement del nom ja fa la funció d’article determinat, per la qual cosa no cal redundar-hi.

3. Altres usos del genitiu: Com ja hem dit, l’ús principal del genitiu és el possessiu. Ara bé, també hem dit que el genitiu tenia altres usos. Un d’aquests usos és el que trobem quan veiem un genitiu després d’un substantiu verbal. Quan això passa, el genitiu passa a ser l’objecte directe del substantiu verbal. Vegem-ho:

• Tá sí ag moladh Mháirtín (Ella lloa en Martin)
• Tá sí ag pósadh mhac an bhúistéara. (Ella es casa amb el fill del fuster)
• Tá sí ag moladh an bhúistéara. (Ella lloa el carnicer)
• Tá sí ag glanadh na hoifige. (Ella neteja l’oficina)

L’altre ús que trobem del genitiu és quan aquest apareix després d’una preposició. Algunes preposicions (les anomenades preposicions compostes) requereixen l’ús de genitiu en el complement que va tot seguit, com ara les preposicions os cionn o ar shon. Vegem-ho:

• Tá Cáit anseo ar shon Mháirtín. (La Cair és aquí en nom del Martin.)
• Tá fuinneoig os cionn bhord an bhúistéara. (Hi ha una finestra sobre la taula del fuster)
• Tá Máirtín anseo ar shon na n-iascairí. (En Martin és aquí en nom dels pescadors)
• Tá seomra eile os cionn na hoifige. (Hi ha una altra habitació sobre l’oficina.)

Cal no oblidar que en aquestes preposicions regides pel genitiu els pronoms possessius fan la funció de pronom ja que el possessiu és, en el fons, la forma genitiva del pronom.

• Tá Cáit anseo ar mo shon. (La Cait és aquí en nom meu.)
• Tá seomra eile os do chionn. (Hi ha una altra habitació sobre teu.)

4. Numerals dependents més grans de vint: A les lliçons 11 i 19 hem vist a fons les formes dependents dels numerals de l’1 al 19, la qual cosa es complementa amb el que hem vist sobre els numerals independents a la lliçó 24 i els numerals personals a la 15. Seguitn, doncs, aquesta progressió, ara veurem com es formen els numerals dependents del 20 al 110, per la qual cosa és recomenable repassar aquestes lliçons.

Vegem com comptem del 20 al 29 en formes depenents en irlandès, per això, l’objecte que emprarem serà bád (barca):

20 >>>> fiche bád

21 >>>> bád is fiche

22 >>>> dhá bhád fhichead

23 >>>> trí bhád fhichead

24 >>>> cheithre bhád fhichead

25 >>>> chúig bhád fhichead

26 >>>> sé bhád fhichead

27 >>>> seacht mbád fhichead

28 >>>> ocht mbád fhichead

29 >>>> naoi mbád fhicead

Com podem veure, l’únic fet destacable és la formació del 21, el qual es fa seguint l’estructura objecte + is + fiche en comptes de recórrer al numeral aon. També cal destacar que quan fiche va immediatament després de l’objecte sempre pateix lenició. Vegem ara els numerals del 30 al 39

30 >>>> deich mbád fhichead

31 >>>> aon bhád déag is fiche

32 >>>> dhá bhád déag is fiche

33 >>>> trí bhád déag is fiche

34 >>>> cheithre bhád déag is fiche

35 >>>> chúig bhád déag is fiche

36 >>>> sé bhád déag is fiche

37 >>>> seacht mbád déag is fiche

38 >>>> ocht mbád déag is fiche

39 >>>> naoi mbád déag is fiche

Com podem veure, els números es diuen vint-i-deu (30), vint-i-onze (31), etc. Això és així perquè l’irlandès, com molts altres idiomes com ara el basc, és un idioma de base vint, és a dir, en què es compten els números de vint en vint, així, per dir quaranta direm dos vint (dhá fichead), per deir seixanta direm tres vint (trí fichid), etc. Cal tenir present que del 22 al 29 i del 40 al 59 farem servir fichead i, a partir d’aleshores farem servir fichid per a referir-nos al vint.

També cal destacar l’ús de l’estructura objecte + is + fiche no només en la formació del número acabat amb 1 de cada desena (21, 31, 41, etc.) sinó també per formar el número 30 (déag is fiche). Aquesta estructura la trobarem a totes les desenes d’una centena. Conexient tot això això, ja podem comptar fins a 99. Vegem-ho:

40 >>>> dhá fhichead

41 >>>> bád is dá fhichead

42 >>>> dhá bhád is dá fhichead

43 >>>> trí bhád is dá fhichead

44 >>>> cheithre bhád is dá fhichead

45 >>>> chúig bhád is dá fhichead

50 >>>> deich mbád is dá fhichead

51 >>>> aon bhád déag is dá fhichead

55 >>>> chúig bhád déag is dá fhichead

60 >>>> trí fichid bád

61 >>>> bád is trí fichid

67 >>>> seacht mbád is trí fichid

70 >>>> deich mbád is trí fichid

78 >>>> ocht mbád is trí fichid

80 >>>> cheithre fichid bád

85 >>>> chúig bhád is cheithre fichid

90 >>>> deich mbád is cheithre fichid

99 >>>> naoi mbád is cheithre fichid

Amb això, sabent que 100 en irlandès és diu céad, ja en tenim prou per saber comptar fins al 110 amb números dependents. Vegem-ho:

100 >>>> céad bád

101 >>>> céad is bád

102 >>>> céad is dhá bhád

Cal tenir en compte que els substanitus que prenen una forma especial quan van amb un numeral dependent (vegeu la lliçó 11) no pateixen la lenició corresponent (trí bliana fichead >>> vint-i-tres anys).

L’escola irlandesa s’ha encarregat de reintroduir un sistema basat en les desenes provinent de l’irlandès clàssic a causa de la influència de l’anglès en els estudiants però que manca d’un ús extens per part dels parlants natius autèntics, sent d’ús preferent entre els no-natius i els neoparlants de tota mena. Tot i així, no costa res fer-ne esment. Vegem-lo:

20 >>>> fiche

30 >>>> triocha

40 >>>> daichead

50 >>>> caoga

60 >>>> seasca

70 >>>> seachtó

80 >>>> ochtó

90 >>>> nócha

I vista la gramàtica, passem a veure el vocabulari.

Vocabulari

Substantius

acra (akrə) (plural: acraí (akrí)): acre

cainteoir (kántxór) (plural: cainteoirí (kántxórí)): orador

cathaoirleach (kahirləkh) (plural: cathaoirligh (kahirliy)): president

céilí (kélí) (plural: céilíocha (kélíkhə)): dansa

cíos (kis) (plural: ciosanna (kisənə)): lloguer

coiste (koxtxə) (plural: coistí (kostxí)): comitè

contuirt (konturtx) (plural: contúirteacha (konturtzákhə)) (f.): perill

costas (kostəs) (plural: costaisí (kostaxí)): cost, despesa

cruinniú (krinú) (plural: cruinníocha (kriníkhə)): reunió

cuisliméara (kixlimérə) (plural: cuisliméaraí (kixlimérí)): client

cuman (kumən) (singulare tantum): societat

dearmad (járməd) (plural: dearmadacha (jármədəkhə)): error

druncaera (drunkerə) (plural: druncaeraí (drunkerí)): borratxo, bevedor

glac (glak) (plural: glaca (glakə)) (f.): grapat

intinn (intxən) (plural: intinní (intxəní)) (f.): intenció, propòsit

leas (lás) (singulare tantum): benefici, ús

léitheoir (léhor) (plural: léitheora (léhorə)): lector

paráiste (paráxtxə) (plural: paráistí (paráixtxí)): parròquia

sáibhéara (sávérə) (plural: sáibhéaraí (sávérí)): serrador

úinéara (únérə) (plural: úinéaraí (únérí)): propietari

Verbs

coisin (koxən) (2) (coisint (koxəntx) (f.)): costar, protegir

cruinnigh (kriniy) (2) (cruinneal (krinál) (f.)): recollir

glac (glak) (1) (glacadh (glakəkh)): prendre, acceptar

innis (inəx) (2) (inseacht (inxákht)): dir, explicar, relatar

íoc (ík) (1) (íoc (ík)): pagar

líon (lín) (1) (líonadh (línəkh)): omplir

sábháil (sáwál) (2) (sábháilt (sáwáltx) (f.)): salvar

togh (tokh) (1) (togha (tokhə)): triar, elegir

túin (tún) (1) (túint (túntx) (f.)): instar, urgir, pressionar

úsáid (úsáj) (1) (úsáid (úsáj) (f.)): usar, emprar

Preposicions (totes són de genitiu)

ar shon (ər on): en nom de, ple bé de

i lár (ə lár): enmig de

in aghaidh (ə nái): contra

le haghaidh (lə ái): per, per tal de

os cionn (əs kin): per sobre, al damunt

os comhair (əs kowár): al davant de

treasna (txrásnə): a través de

Miscel·lània

contúirteach (kontúrtxákh): perillós

costasach (kostəsəkh): car

‘chuile sheans (go/nach) (khilə áns (gə/ nəkh)): el més probable és (que/ que no)

drochsheans (go/nach) (drokháns (gə/nəkh)): és molt improbable (que/que no)

Aquí teniu el joc corresponent a aquesta lliçó

Vocabulari de la lliçó 25

I vist ja el vocabulari, és l’hora dels exercicis.

Exercicis

Exercici 1: Text

AN CRUINNIÚ

Tá mná an bhaile seo ag iarraidh halla a chur ar bun, áit a d'fhéadfadh muintir an bhaile a úsáid le haghaidh dramaí nó céilíocha. Tá Cumann na bhFeilméaraí agus Cumann an Pharáiste ag caint ar a leithéide le chúig bhliana fichead ach ní raibh toradh ar bith ar an gcaint uilig. Le gairid, tháinig bean an tsiopa agus bean an bhúistéara le chéile leis an scéal a phlé. Anois tá siad ag túint ar mhná an bhaile rud eicínt a dhéanamh faoin scéal. Bhí cruinniú acu an oíche cheana.

Ní raibh an seomra i bhfad ag líonadh. Ag an hocht a chlog, bhí trí dhuine dhéag is fiche ann. B’éigean dhúinn cathaoirleach a thogha. Bhí cuid de na mná ag moladh bhean an bhúistéara, ach ní raibh ‘chuile dhuine sásta glacadh léi. Bhí an mháistreás ag moladh bhean an phosta. Faoi dheireadh, bhí ‘chuile dhuine sásta glacadh le bean an tsiopa mar chathaoirleach. Ansin, bhí muid in ann tosaí ag plé chúrsaí an halla.

Bhí daoine áirithe ag iarraidh leas a bhaint as an tseanscoil mar halla. Dúirt siad go mbeadh sé rochostasach halla nua a thóigeáil. Choisneodh an talamh é féin an iomarca. B’éigean don mháistreás a inseacht dhóibh go bhfuil an tseanscoil contúirteach agus go mbíonn clocha ag titim de na ballai. Ní bheadh an tseanscoil feiliúnach ar chor ar bith.

Bhí an cruinniú seo mar a bhíonns cruinniu ar bith eile. Bhí go leor leor daoine ag iarraidh caint. 'Seans go bhféadfaí teach a thóigeáil ar cíos?’ a deir cainteoir amháin, 'd'fhéadfaí costas a shábháilt mar sin.’

'Ach cén áit a bhféadfadh muid teach a fháil?’ a deir cainteoir eile, 'sílim gur dearmad é teach a thóigeáil ar cíos agus gur fearr halla nua a thóigeáil.’

'Ach cén áit a bhféadfadh muid an talamh a cheannacht?’ a deir bean eile. 'Cé mhéad a d'íocfaí anois ar acra? Drochsheans go mbeadh an t-airgead againn.'

‘Chuile sheans nach mbeadh duine ar bith sásta an talamh a dhíol linn,’ a deir duine eicínteile.

Ansin dúirt bean an tsiopa go mbeadh sí féin agus a fear sásta an garraí atá os comhair an tsiopa nua a dhíol. An mbeadh ‘chuile dhuine sásta leis sin ? Ní bheadh. Bhí bean an phosta ina aghaidh. Bhí sí ag déanamh amach go raibh bean an tsiopa ag iarraidh tilleadh cuisliméaraí a tharraingt ar a siopa féin. Dúirt sise go mbeadh an garraí atá os comhair na dtithe nua níos fearr.

Ní raibh an cruinniú thart go dtí an haondéag. Ní raibh ag éirí linn tada a shocrú. Faoi dheireadh, b'éigean dhúinn coiste a thogha leis an scéal a scrúdú.

Tá faitios orm go mbeidh muid féin nios measa nd Cumann na bhFeilméarai nó Cumann an Pharaiste.

Traducció:

LA REUNIÓ

Les dones de la vila intenten trobar un lloc que  la gent de la vila pugui fer servir en les representacions i els balls. La Societat de Grangers i la Societat de la Parròquia parlen d’alguna cosa per l’estil durant vint-i-cinc anys però no hi ha hagut cap resultat de totes les converses. Fa poc, la propietària i les dona del carnicer es van unir per parlar de l’assumpte. Ara insten les dones de la vila a fer alguna cosa sobre l’assumpte. Hi va haver una reunió l’altra nit.

L’habitació de lluny no s’omplia. A les vuit en punt hi havia trenta-tres persones. Vam haver d’escollir un president. Algunes dones proposaven la dona del carnicer, però no tothom volia acceptar-la. La mestra proposava la dona de correus. Finalment, tothom va voler acceptar la propietària de la botiga com a presidenta. Aleshores vam poder començar a debatre assumptes relacionats amb la sala.

Alguna gent volia fer servir la vella escola com a sala. Deien que seria massa car construir una nova sala. El terra mateix costaria massa. La mestra els va haver de dir que la vella escola era perillosa i que queien pedres de les parets. La vella escola no seria adequada en absolut.

Aquesta reunió era com qualsevol altra reunió. Hi havia molta i molta gent volent parlar. ‘Potser es podria llogar una casa?’ va dir un orador ‘així ens estalviaríem aquesta despesa.’

‘Però on podríem trobar una casa?’ va dir un altre orador ‘Crec que és un error llogar una casa i que és millor construir una nova sala.’

‘Però on podríem comprar la terra?’ va dir una altra dona ‘Quant es gastaria ara en un acre? És molt improbable que tinguem els diners.’

‘El més probable és que no hi hagi ningú que ens volgués vendre la terra a nosaltres.’ Va dir algú altre.

Aleshores la propietària de la botiga va dir que ella i el seu marit voldrien vendre el camp del davant de la botiga nova. Tothom estaria satisfet amb això? No. La dona de correus hi estava en contra. Ella deia que la propietària estava intentant atraure més clienta a la seva pròpia botiga. Deia que el camp al davant de les cases noves seria millor.

La reunió no va acabar fins les onze. No ens en sortíem en resoldre res. Finalment vam haver d’elegir un comitè per examinar la qüestió.

Em temo que nosaltres mateixos serem pitjors que la Societat de Grangers i la Societat de la Parròquia.

Exercici 2: Completar frases

A. Completeu les frases fent servir la forma adequada de la paraula entre parèntesi.

1. Bhí Máirtín ag doras (an oifige).

2. Tá scian (an búistéara) ansin ar an mbord.

3. An bhfuil muintir (an Ghaeltacht) sásta?

4. Bhí muid ag caint le bean (an tincéara) ina dhiaidh sin.

5. Tá báid (na hiascairí) ansin ag an gcéibh.

6. Níl lucht (na tithe) nua sásta faoin halla.

7. Beidh Cáit ag pósadh (an búistéara).

8. Tá Bríd ag glanadh (an oifige).

9. Bíonn Úna i gcónaí ag moladh (Seáinín).

10. Bhí muid ag moladh (muintir na Gaeltacht).

11. Tá fear eile atá os cionn (an búistéara) seo.

12. Tá seomra os comhair (an seomra) seo.

13. Leag do mhála ansin in aghaidh (an balla).

14. Bhí an bord i lár (an oifige).

15. Bíonn na báid ag goil treasna (an fharraige).

16. Tá an halla nua dhá thóigeáil os comhair (na tithe) nua.

17.Beidh muintir Chiarraí ag imirt in aghaidh (muintir Chonamara).

Solucions:

1. Bhí Máirtín ag doras na hoifige.

2. Tá scian an bhúistéara ansin ar an mbord.

3. An bhfuil muintir na Gaeltacht sásta?

4. Bhí muid ag caint le bean an tincéara ina dhiaidh sin.

5. Tá báid na n-iascairí ansin ag an gcéibh.

6. Níl lucht na dtithe nua sásta faoin halla.

7. Beidh Cáit ag pósadh an bhúistéara.

8. Tá Bríd ag glanadh na hoifige.

9. Bíonn Úna i gcónaí ag moladh Sheáinín.

10. Bhí muid ag moladh mhuintir na Gaeltacht.

11. Tá fear eile atá os cionn an bhúistéara seo.

12. Tá seomra os comhair an tseomra seo.

13. Leag do mhála ansin in aghaidh an bhalla.

14. Bhí an bord i lár na hoifige.

15. Bíonn na báid ag goil treasna na farraige.

16. Tá an halla nua dhá thóigeáil os comhair na dtithe nua.

17. Beidh muintir Chiarraí ag imirt in aghaidh mhuintir Chonamara.

B. Completeu les següents frases fent servir el pronom possessiu escaient.

1. Tá an máistir eile os cionn (mé).

2. Bhí an bhean eile os comhair (muid).

3. Tá oifige eile os cionn (na hoifige).

4. Bíonn Bríd i gcónaí os comhair (Mháirtín).

5. Tá siad ag tóigeáil teach le haghaidh (thú).

6. Cé atá anois os cionn (thusa)?

Solucions:

1. Tá an máistir eile os mo cionn.

2. Bhí an bhean eile os ar comhair.

3. Tá oifige eile os a cionn.

4. Bíonn Bríd i gcónaí os a chomhair.

5. Tá siad ag tóigeáil teach le t’aghaidh.

6. Cé atá anois os do chionnsa?

C. Escriviu en paraules les següents números

1. 63 bád

2. 51 leaba

3. 21 bliain

4. 90 úlla

5. 70 punt

6. 20 bád

7. 35 seomra

8. 71 éan

9. 80 duine

10. 40 peann

11. 27 punt

12. 88 crann

13. 30 cathaoir

14. 46 duine

15. 99 ceann

16. 46 pingin

17. 102 bád

18. 60 bliain

Solucions:

1. trí bhád is trí fichid

2. aon leaba dhéag is dá fhichead

3. bliain is fiche

4. deich n-úlla is cheithre fichid

5. deich bpunt is trí fichid

6. fiche bád

7. chúig sheomra dhéag is fiche

8. aon éan déag is trí fichid

9. cheithre fichid duine

10. dhá fhichead peann

11. seacht bpunta fhichead

12. ocht gcrann is cheithre fichid

13. deich gcathaoir fhichead

14. sé dhuine is dá fhichead

15. naoi gcinn déag is cheithre fichid

16. sé pingine is dá fhichead

17. céad is dhá bhád

18. trí fichid bliain

Exercici 3: Traducció de frases

1. És molt improbable que la dona de la botiga es posi d’acord amb la dona de correus.

2. Estan construïnt una sala nova al davant de les cases noves.

3. La terra és molt cara ara. Quant pagaries tu per un acre?

4. El comitè acceptarà la dona del carnicer com a presidenta. No hi haurà eleccions.

5. Tot costa massa ara.

6. Tinc intenció de llogar un cotxe.

7. La porta de l’oficina és davant l’oficina de correus.

Solucions:

1. Drochsheans go n-aontóidh bean an tsiopa le bean an phosta.

2. Tá siad ag tóigeáil an halla nua os comhair na dtithe nua.

3. Tá an talamh an-chostasach anois. Cé mhéad a d'íocfá ar acra ?

4. Glacfaidh an coiste le bean an bhúistéara mar chathaoirleach. Ní bheidh toghachán ar bith ann.

5. Coisníonn 'chuile shórt an iomarca anois.

6. Tá sé ar intinn agam carr a thoigeáil ar cíos.

7. Tá doras na hoifige os comhair an phosta.