Lliçó 19

Lliçó 19

Gramàtica

1. Graus de l'adjectiu: L'adjectiu irlandès té dos graus com el català: el comparatiu i el superlatiu. El comparatiu es pot formar de dues maneres. La primera és la que emprem quan la frase no està regida per la còpula is i es forma afegint níos al davant de l'adjectiu. Vegem-ho:

• Tá an seomra seo níos dorcha. (Aquesta habitació és més fosca.)

La segona és la que fem servir quan la frase va regida per la còpula is i es fa fent que l'adjectiu vagi immediatament després de la còpula is.

• Is dorcha an seomra seo. (Aquesta habitació és més fosca)

El superlatiu també es forma afegint la còpula is al davant de l'adjectiu. Ara bé, a diferència de la segona manera de formar el comparatiu, aquesta còpula is és sempre una còpula en posició relativa, és a dir, que introdueix una oració subordinada, mai una oració principal. Vegem-ho:

• Tá an seomra is dorcha anseo. (L'habitació més fosca és aquí.)
• Sin í an deoch is blasta. (Aquella és la beguda més saborosa.)

Com bé podeu comprovar, l'adjectiu en cap moment es declina, per la qual cosa té sempre la mateixa forma. Ara bé, això només és així si l'adjectiu té dues síl·labes o més. En el cas dels adjectius que només tenen una síl·laba, cal afegir sempre -(o)cha al final de la paraula, ja sigui tant en forma comparativa com en forma superlativa. Vegem-ne uns quants exemples:

• beo (viu, ràpid) -------> níos beocha (més ràpid), is beocha (el més ràpid)
• buí (groc) -------> níos buíocha (més groc), is buíocha (el més groc)
• breá (excel·lent, magnífic) -------> níos breácha, is breácha
• crua (dur) -------> níos cruacha, is cruacha
• rua (ocre, morè, pèl-roig) -------> níos ruacha, is ruacha
• luath (ràpid) -------> níos luathcha, is luathcha
• liath (gris) -------> níos liathcha, is liathcha
• réidh (fàcil, preparat) -------> níos réacha, is réacha

L'addició d'aquest sufix provoca alteracions en tres adjectius, vegem-los.

• tiubh (gruixut) -------> níos tiúcha, is tiúcha     o també     níos tibhe, is tibhe
• dubh (negre) -------> níos dúcha, is dúcha        o també      níos duibhe, is duibhe
• te (calent) -------> níos teocha, is teocha

En irlandès també hi ha un grup d'adjectius que formen el comparatiu i el superlatiu de forma irregular. Vegem-los.

• maith (bo) -------> níos fearr, is fearr
• dona (dolent) -------> níos measa, is measa o també níos dona, is dona
• mór (gran) -------> níos mó, is mó
• beag (petit) -------> níos lú, is lú o també níos beige, is beige
• álainn (maco, bell) -------> níos áille, is áille
• gránna (lleig) -------> níos gráinne, is gráinne
• fada (llarg) -------> níos foide, is foide
• tanaí (prim) -------> níos tanaíocha, is tanaíocha
• minic (freqüent) -------> níos minicí, is minicí
• tirim (sec) -------> níos trioma, is trioma
• furasta (simple) -------> níos fusa, is fusa o també níos furasta, is furasta

Per formar el comparatiu de superioritat, fem servir dues estructures. La primera és la que emprem quan fem servir la còpula is. La forma és còpula + forma comparativa de l'adjectiu + subjecte + ná + predicat. Vegem-ho:

• Is gráinne Seán ná mé. (En Sean és més lleig que jo.)
• Is fearr Gaeilge ná Béarla. (L'irlandès és millor que l'anglès.)

La segona és la que emprem amb la resta de verbs i es forma seguint l'estructura verb + subjecte + níos + adjectiu comparatiu + ná + predicat. Vegem-ho:

• Tá an ghrian níos mó ná an ghealach. (El sol és més gran que la lluna.)
• Tá Seán níos leisciúil ná a athair. (En Seán és més dropo que el seu pare.)

2. L'ús de chomh amb adjectius: La partícula chomh té diversos usos quan l'emprem amb un adjectiu però, bàsicament, s'empra per indicar la igualtat entre dos adjectius. S''empra en diverses estructures fixes, per la qual cosa les veurem de forma separada.

La primera estructura que veurem és substantiu + chomh + adjectiu + le + substantiu i és l'estructura que emprem quan fem una comparació d'igualtat. Vegem-ho:

• Tá Cáit chomh mór le Máirtín. (La Cait és tan gran com en Martin.)

També es por fer servir l'estructura chomh... le pèr emfasitzar una exclamació d'un adjectiu. Vegem-ho:

• Chomh ard le Cáit! (Com n'és d'alta la Cait!)

La següent estructura és l'estructura chomh + adjectiu + is + oració relativa directa (vegeu la lliçó 13). Significa el mateix que l'estructura chomh... le però s'empra quan el segon element és un verb i no pas un adjectiu. Vegem-ho:

• Níl Cáit chomh sásta is a bhí Máitín. (La Cait no estava tan contenta com ho estava en Martin.)

L'estructura chomh + adjectiu + sin + (go/nach) és l'equivalent al nostre estar/ser tan X que... . Vegem-ne uns exemples:

• Bhí Máirtín chomh sásta sin go mbeidh Cáit sásta freisin. (En Martin estava tan content que la Cait també estarà contenta.)
• Níl sé chomh maith sin. (Ell no està pas tan bé.)

L'estructura chomh + adjectiu + céanna vol dir així de X. Vegem-ho:

• Tá Máirtín chomh beag céanna. (En Martin és així de petit.)

Finalment, veurem cé chomh + adjectiu + le, que serveix per fer una interrogació sobre un adjectiu. Vegem-ho:

• Cé chomh ard le Cáit? (Com n'és d'alta la Cait?)

3. Adverbis de direcció i posició: L'irlandès, a diferència del que normalment fa el català, diferencia quan un adverbi és de posició o bé indica la direcció d'un moviment. A més, quan indica la direcció del moviment indica si aquest moviment s'alluna del parlant (se'n va del parlant) o bé si s'hi apropa (s'hi atansa). Vegem-ho amb unes frases d'exemple:

• Tá Cáit thuas. (La Cait és dalt.)
• Tá Cáit ag goil suas. (La Cait puja. (Traducció literal: La Cait va cap amunt.))
• Tá Cáit ag teacht anuas. (La Cait baixa (Traducció literal: La Cait ve de dalt.))

Com bé podeu veure, l'adverbi en totes tres frases té una forma diferent, és a dir, una forma estacionària, una forma d'acostament envers el punt de referència i una forma d'allunyament envers el punt de referència. Vegem-les tot començant per les formes estacionàries:

• Tá Cáit thuas. (La Cait és dalt.)
• Tá Cait thíos. (La Cait és sota)
• Tá Cáit thoir. (La Cait és a l'est.)
• Tá Cáit thiar. (La Cait és a l'oest.)
• Tá Cáit thall. (La Cait és per allà.)
• Tá Cáit istigh. (La Cait és dins)
• Tá Cáit amuigh. (La Cait és fora.)

Ara vegem els que indiquen un moviment d'allunyament:

• Tá Cáit ag goil suas. (La Cait va cap amunt.)
• Tá Cáit ag goil síos. (La Cait va cap avall.)
• Tá Cáit ag goil soir. (La Cait va cap a l'est.)
• Tá Cáit ag goil siar. (La Cait va cap a l'oest.)
• Tá Cáit ag goil sall.    o també    Tá Caít ag goil anonn. (La Cait va cap allà.)
• Tá Cáit ag goil isteach. (La Cait va cap endins.)
• Tá Cáit ag goil amach. (La Cait va cap enfora.)

I, finalment, vegem els que indiquen un moviment d'acostament:

• Tá Cáit ag teacht anuas. (La Cait ve de dalt.)
• Tá Cáit ag teacht aníos. (La Cait ve de sota.)
• Tá Cáit ag teacht anoir. (La Cait ve de l'est.)
• Tá Cáit ag teacht aniar. (La Cait ve de l'oest.)
• Tá Cáit ag teacht anall.  o també   Tá Cáit ag teacht i bhfus. (La Cáit ve d'allà.)
• Tá Cáit ag teacht isteach. (La Cait ve de dins.)
• Tá Cáit ag teacht amach. (La Cait ve de fora.)

Pel que fa als adverbis del nord i el sud, cal dir que són una mica especials. Quan funcionen com a adverbis, la seva forma no s'altera mai. Així, ó thuaidh vol dir al nord, del nord o cap al nord i ó dheas vol dir al sud, cap al sud o del sud. Ara bé, quan funcionen com a adjectius aleshores cal fer servir les formes aduaidh (nord) i aneas (sud). Això també és així en els punts cardinals compostos. Vegem-ho:

• siar aduaidh (cap al nord-oest)
• thiar aduaidh (al nord-oest)
• aniar aduaidh (del nord-oest)

Aquests adverbis tenen certes peculiaritats d'ús que ara veurem. Una d'aquestes peculiaritats és que cal tenir en compte que aquesta diferència direccional es manté quan funcionen com a adjectius:

• an fear istigh (l'home de dins)
• an fear isteach (l'home que ve de dins o bé l'home que va cap endins)

Quan amach o amuigh es fan servir amb un punt cardinal, aleshores impliquen una distància més gran.

• Tá Cáit ag goil siar amach. (La Cait va oest enllà.)
• Tá Cáit thiar amach. (La Cait és oest enllà.)

Quan s'empra un adverbi de direcció, aleshores el verb sovint se sobreentén i es pot ometre.

• Beidh mé aniar amáireach. (Vindré demà de l'oest. (Traducció literal: Jo demà seré de l'oest.))

Quan es mescla la paraula taobh (costat) cal fer servir l'adverbi estacionari.

• an taobh ó thuaidh (la cara nord)
• an taobh istigh (l'interior) 

Els adverbis amach i suas es fan servir amb alguns verbs per indicar que una acció està completada.

• Tá sé in ann Cáit a bhualadh amach. (Ell pot picar (superar) la Cait definitivament.)
• Tá sé ag glanadh suas. (Està netejant.)

4. Números més grans de 10:  A la lliçó 11 vam aprendre a comptar fins a 10. Ara aprendrem els números més grans. Primer vegem els números de l'11 al 19:

• aon bhád déag (onze barques)
• dhá bhád déag (dotze barques)
• tri bhád déag (tretze cartes)
• cheithre bhád déag (catorze barques)
• chúig bhád déag (quinze barques)
• sé bhád déag (setze barques)
• seacht mbád déag (disset barques)
• ocht mbád déag (divuit barques)
• naoi mbád déag (dinou barques)

Com podeu veure, s'assemblen molt als números que ja hem vist. L'única diferència és que cal afegir déag al final. Ara bé, cal tenir en compte que déag pateix lenició quan abans hi ha una vocal (dhá chota dheag = dotze abircs) o bé quan va precedit per la paraula scóir (tri scóir dhéag = tretze punts).

A partir d'aquí ja tot és més fàcil, ja que la paraula que seugueix la forma dependent no pateix cap mena d'alteració:

• 20 = fiche bád (vint barques)
• 40 = dhá fhichead bád (quaranta barques)
• 50 = leathchéad bád
• 60 = tri fhichid bád
• 80 = cheithre fichid bád
• 100 = céad bád
• 200 = dhá chéad bád
• 300 = trí chéad bád
• 1000 = míle bád
• 2000 = dhá mhíle bád
• 1.000.000 = milliún bád

I un cop vista la gramàtica, passem a veure el vocabulari.

Vocabulari

Substantius
aill (ál) (plural: alltracha (altrəkhə)) (f.): penya-segat
ainm (ánm) (plural: ainmneacha (ánmnákhə)): nom
céad (kéd) (plural: céadtha (kedə)): cent (Nota: és un número però també una mesura de pes)
céibh (kév) (plural: céibheanna (kévánə)) (f.): moll, embarcador
cósta (kóstə) (plural: cóstaí (kóstí)): costa
curach (kurəkh) (plural: curacha (kurəkhə)) (f.): currach (barca típica irlandesa)
domhan (dowən) (plural: domhain (dowán)): món
fad (fad) (plural: faid (fád)) (f.): llargada
halla (halə) (plural: halaí (halí)): hall
leac (lák) (plural: leacracha (lákrəkhə)) (f.): llosa, roques planes
leath (láh) (plural: leathacha (láhəkhə)): meitat
leathchéad (láhkhéd) (singulare tantum): cinquanta
leithead (léhád) (singulare tantum): amplada
ní (ní) (singulare tantum): cosa, objecte
séipéal (xépél) (plural: séipéil (xépél)): capella
staighre (stáyrə) (plural: staighrí (stáyrí)): escales
teilifís (téləfəx) (singulare tantum) (f.): televisor

Verbs
cas (kas) (1) (castáil (kastál) (f.)): trobar-se, quedar
Gabh! (gaw): Ves! Vine!
iascach (iskəkh): pesca
loigh (lóy) (1) (loighe (lóyə)): estar tombat, aterrar
mair (már) (1) (maireachtáil (márákhtál) (f.)): viure, sobreviure
tarlaigh (tarláy) (2) (tarlú (tarlú)): succeir

Miscel·lània
a chéile (ə khélə): l'un a l'altre
ach amháin (əkh awán): excepte
amach is amach (aməkh is aməkh): completament, extremadament
ar éigin (ər égən): amb prou feines
ar fhad (ər ad): de llarg
ar leithead (ər léhád): d'amplada
beo (bó): viu, ràpid
blasta (blastə): saborós
briste (brixtxə): trencat
chomh (khow): Vegeu la gramàtica
domhain (dowán): profund
fíor (fír): cert
furasta (furəstə): fàcil, simple
go leith (gə léh): i mig
míshásta (míəstə): insatisfet
ná (ná): que (usat en oracions comparatives)
péinteáilte (péntxáltxə): pintat
scioptha (xkophə): ràpid
tanaí (taní): prim, poc profund
tirim (txirəm): sec
tiubh (txuw): gruixut, dens

Aquí teniu el joc corresponent a aquesta lliçó:

Vocabulari de la lliçó 19

I ara és hora de veure els exercicis.

Exercicis

Exercici 1: Textos

Text 1

AN tOILEÁN
Is oileán beag é seo. Tá timpeall's sé mhíle farraige idir é agus an cósta. Tá an t-oileán é féin timpeall's trí mhile ar leithead agus míle ar fhad. Tá an talamh go dona amach is amach. Tá níos mó carraigreacha agus leacracha ann ná rud ar bith eile. Ar ndóigh, deir daoine gurb é an áit is áille ar an domhan é. Tá sé go hiontach an fharraige agus na halltracha a fheiceáil. Bíonn an fharraige an-domhain agus an-ghorm.

Níl níos mó ná dhá chéad nó dhá chéad go leith duine ann. Ach cén chaoi a bhfuil na daoine in ann maireachtáil ann ? 'Ar éigin' a deir go leor daoine agus tá sé sin fíor. Mar sin féin, bíonn siad in ann na clocha a bhriseadh agus garranta beaga a dhéanamh. B'éigean claíocha a dhéanamh leis na clocha briste. Tá beithígh agus caoire agus cearca acu. Bítear ag obair leis na caiple agus leis na hasail atá acu. Bítear ag cur fhataí agus ag fás torthaí. Bhíodh na daoine go hiontach ag obair in éindí agus bhídís in ann saol a bhaint as an oileán.

Ar ndóigh, bhídís i gcónaí in ann maireachtáil ar an iasc, cé nach mbíonn an oiread céanna daoine óga ag iascach anois is a bhíodh. Tá bád beag áirithe acu. 'Curach' an t-ainm atá uirthi. Tá an churach coitianta thart ar Chonamara agus ar an gcósta thiar uilig.

Ach bhíodh an saol i bhfad níos cruacha leathchéad nó fiche bliain féin ó shin. Tá sé i bhfad níos fusa orthu anois. Bíonn bád ag tíocht acu go minic ach amháin nuair a bhíonns farraigí móra ann. Is é an rud is measa nach mbíonn an bád in ann a ghoil isteach ag an gcéibh mar nach bhfuil sí sách fada. Bíonn eitleán ag loighe ann anois cupla uair 'chuile sheachtain.

Ach céard a bhíonns na daoine a dhéanamh nuair nach mbíonn siad ag obair? Bíonn na fir ag goil ag an teach ósta. Bíonn na fir agus na mná in éindi ag an séipéal Dé Domhnaigh. Tá halla in aice leis an scoil. Uaireanta, bíonn an dream óg thiar ansin ag damhsa nó ag imirt chártai, nó go díreach ag castáil ar a chéile.

Ach nach bhfuil athrúintí móra ar an saol anois ? Tá, cinnte. Bíonn an dream óg ag goil ar an meánscoil taobh amuigh. Tugaim faoi deara go mbíonn na gasúir ag breathnú ar pheictiúir as Meireacá ar an teilifís. Níl an oiread sin daoine óga ag pósadh agus ag fanacht ann. Céard atá ag goil ag tarlú anois ? Nil an saol chomh crua is a bhíodh sé ach an bhfuil sé ag athrú rosciobtha ? An mbeidh na daoine óga ag éiri mishásta ? Sin í an cheist.

Traducció:

L'ILLA
Aquesta és una issa petita. Hi ha prop de sis milles entre ella i la costa. L'illa mateixa te prop de tres milles d'amplada i una milla de llargada. La terra és extremadament dolenta. Hi ha més pedres i roques planes que res més. Per descomptat, la gent diu que és el lloc més maco del món. És meravellós veure el mar i els penya-segats. El mar és molt profund i molt blau.  

No hi ha més de dos-cents o dos-cents cinquanta habitants. Però com pot viure la gent allà? 'Amb prou feines.' diu molta gent i és veritat. No obstant això, poden trencar les pedres i fer petits camps. Va caldre fer murs amb les pedres trencades. Tenen vaques, ovelles i gallines. Es treballa amb els cavalls i els ases que tenen. Es planten patates i es cultiven verdures. La gent era meravellosa treballant junta i podien treure'n la vida de l'illa.

Per descomptat, sempre podien viure del peix, encara que ara no hi ha la mateixa quantitat de gent jove que pesca que hi solia haver. Tenen una barca petita particular. Currach és el seu nom. El currach és comú pels volts de Conamara i tota la costa oeast. 

Però la vida solia ser més dura fa cinquanta o vint anys. Ara els és més fàcil. Sovint els ve una barca excepte quan hi ha mar de fons. El pitjor és que la barca no pot anar al moll perque no és prou llarg. Ara un avio aterra unes poques vegades a la setmana.

Però què fa la gent quan no treballen? Els homes van a la fonda. Els homes i las dones són junts a la capella els diumenges. Hi ha un hall al costat d el'escola. De vegades, els joves són allà (a l'oest) ballant o jugant a cartes o simplement quedant l'un amb l'altre.

Però no hi ha grans canvis a la vida ara? Sí, certament. La gent jove van a l'institut fora de l'illa. M'adono que els nens tenen el costum de mirar pel·lícules d'Amèrica al televisor. No hi ha la mateixa quantitat de gent jove que es casa i es queda aquí. Què passarà ara? La vida no és tan dura com solia peròe stà canviant massa de pressa? La gent jove es tornarà insatisfeta? Aquesta és la qüestió.

Text 2

COMHRÁ
Bhí cupla bean ag siúl soir ag an bposta in éindi. Bhí siad ag caint mar seo:

'Is breá an lá é.'
'Muise, má tá féin, bhí an lá inné níos breácha!'
'B'fhéidir go raibh.'
'Tháinig an samhradh an-luath i mbliana.'
'Tháinig.'
'Tá sé níos teócha agus níos trioma ná a bhí sé anuraidh.'
'Mh'anam go bhfuil.'
'Tá sé sách te ar aon chaoi.'

Bíonn muid ag síorchaint ar an aimsir anseo!

Traducció:

CONVERSA
Hi havia un parell de dones caminant (cap a l'est) cap a l'oficina de correus. Deien això:

'És un dia magnífic.'
'I tant, encara que el sigui, ahira va ser més bo.'
'Potser ho va ser.'
'L'estiu ha arribat molt d'hora enguany.'
'Sí que ho ha fet.'
'Fa més calor i tot està més sec que l'any passat.'
'I tant que sí.'
'Fa prou calor de totes maneres.'

Sempre estem parlant del temps aquí!

Exercici 2: Exercicis de pràctica

A. Rescriu aquestes frases fent servir comparatius amb is. Després rescriu-les formant superlatius amb sin.

1. Tá an seomra seo níos dorcha ná an ceann eile.
2. Tá an t-adhmad seo níos tiúcha ná an cineál eile.
3. Beidh an ubh seo níos cruacha ná do cheannsa.
4. Tá an leabhar seo níos fusa.
5. Beidh an peictiúr eile níos measa.
6. Tá an aimsir níos fearr.
7. Tá an bóthar eile níos foide.
8. Tá an teach seo níos lú.

Solucions:

1. Is dorcha an seomra seo ná an ceann eile.    /    Sin é an seomra is dorcha.
2. Is tiúcha an t-adhmad seo ná an cineál eile.    /    Sin é an t-adhmad is tiúcha.
3. Is cruacha a bheas an ubh seo ná do cheannsa.    /    Sin í an ubh is cruacha.
4. Is fusa an leabhar seo.    /    Sin í an leabhar is fusa.
5. Is measa a bheas an peictiúr eile.    /    Sin é an peictiúr is measa.
6. Is fearr an aimsir seo.    /    Sin í an aimsir is fearr.
7. Is foide an bóthar eile.    /    Sin é an bóthar is foide.
8. Is lú an teach seo.    /    Sin é an teach is lú.

B. Completa les següents frases.

1. Tá Cáit ag goil amach. Anois beidh sí __________ .
2. Tá sí ag goil síos an staighre. Beidh sí __________ aríst ar ball.
3. Bhí Bríd thuas an staighre. Anois tá sí ag teacht __________ an staighre.
4. Tá Máirtín thiar. Beidh sé __________ amáireach.
5. Bhí an bád ag goil soir. Anois tá sí __________ .
6. Tá muid ag goil suas ann. Tá na daoine eile __________ ann cheana féin.
7. Tá an teach go deas ar an taobh amuigh ach tá sé go dona ar an taobh __________ .
8. Gabh isteach agus cuir ceist ar an bhfear __________ .

Solucions:

1. Tá Cáit ag goil amach. Anois beidh sí amuigh.
2. Tá sí ag goil síos an staighre. Beidh sí aníos aríst ar ball.
3. Bhí Bríd thuas an staighre. Anois tá sí ag teacht anuas an staighre.
4. Tá Máirtín thiar. Beidh sé aniar amáireach.
5. Bhí an bád ag goil soir. Anois tá sí thoir.
6. Tá muid ag goil suas ann. Tá na daoine eile thuas ann cheana féin.
7. Tá an teach go deas ar an taobh amuigh ach tá sé go dona ar an taobh istigh.
8. Gabh isteach agus cuir ceist ar an bhfear istigh.

C. Escriu els següents números amb paraules.

1. 600 duine
2. 18 bád
3. 13 punt
4. 14 orlach
5. 16 pingin
6. 15 seomra
7. 13 cupán
8. 12 pldta
9. 40 bliain
10. 20 pingin
11. 10 uair
12. 15 cathaoir
13. 14 crann
14. 13 pingin
15. 80 mile
16. 19 cupdn
17. 800 teach
18. 11 bord
19. 15 bliain
20. 3000 bliain.

Solucions:

1. sé chéad duine
2. ocht mbád déag
3. trí phunta dhéag
4. cheithre horlaí déag
5. sé pingine déag
6. chúig sheomra dhéag
7. trí chupán déag
8. dhá phláta dhéag
9. dhá fhichid (dhá scór) bliain
10. fiche (scór) pingin
11. deich n-uaire
12. chúig chathaoir déag
13. cheithre chrann déag
14. trí pingine déag
15. cheithre fichid (scóir) míle
16. naoi gcupán déag
17. ocht gcéad teach
18. aon bhord déag
19. chúig bhliana déag
20. trí mhíle bliain

Exercici 3: Traducció de frases

1. La vida no és dura ara. Estic segur que no és tan dura com solia ser.
2. M'adono que l'hivern solia ser més dur fa uns anys i també era més sec.
3. La Brid és més petita que la Cait. La Bairbre és igual de petita.
4. Que petita és aquella dona!
5. El pobre Martin haurà d'anar-se'n oest enllà. Està tan insatisfet que la Brid també hi haurà d'anar.

Solucions:

1. Níl an saol chomh crua sin anois. Tá mé cinnte nach bhfuil sé chomh crua is a bhíodh sé.
2. Tugaim faoi deara go mbíodh an geimhreadh níos cruacha blianta ó shin agus bhíodh sé níos trioma freisin.
3. Tá Bríd níos lú ná Cáit. Tá Bairbre chomh beag céanna.
4. Chomh beag leis an mbean sin!
5. Beidh ar Mháirtín bocht a ghoil siar amach. Tá sé chomh míshásta sin go mbeidh ar Bhríd a ghoil freisin.

Athbhliain faoi mhaise dhaoibh!

Aquest mes per qüestions de feina no podré penjar la lliçó corresponent. Tot i així, us desitjo bon any 2015 i bon estudi.

Athbhliain faoi mhaise dhaoibh!

Lliçó 18

Lliçó 18

Gramàtica

1. L'oració relativa indirecta: L'oració relativa indirecta es fa servir quan el substantiu el qual modifica no és el subjecte de l'oració relativa. Aquesta mena d'oracions es formen afegint la partícula a entre el substantiu i l'oració subordinada i emprant la forma dependent del verb (vegeu la lliçó 6) a l'oració subordinada. Per tenir-ho més clar, vegem-ne uns exemples comparant les relatives indirectes amb les directes:

• Feicim an bord atá ansin. (Veig la taula que és allà.) (Relativa directa)
• Feicim an bord a bhfuil an leabhar air. (Veig la taula on hi ha el llibre.) (Relativa indirecta)
• Feicim an bhean atá ansin. (Veig la dona que és allà.) (Relativa directa)
• Feicim an bhean a bhfuil an teach aici. (eig la dona que té la casa.) (Relativa indirecta)

De fet, a l'hora de la veritat aquesta mena d'oracions sempre es fan servir si l'oració relativa:

1. Conté una preposició. Ex.: An bord a bhfuil an leabhar air. (La taula on hi ha el llibre.)
2. És una oració relativa genitiva (del qual). Ex. An fear a bhfuil a mhac anseo. (L'home el fill del qual és aquí.)
3. Fa referència al temps. Ex.: Sin é t-am a raibh Cáit anseo. (Aquella era l'època en què la Cait era aquí.)
4. Fa referència a un motiu. Ex.: Sin é an fáth a mbeidh Cáit anseo. (Aquesta és la raó per la qual la Cait serà aquí.)
5. Té com a substantiu modificat el substantiu áit (lloc). Ex.: Sin é an áit a bhfuil Cait. (Aquell és el lloc on és la Cait.)

2. Doble oració relativa indirecta: Quan els verbs que solen anar seguits de go o nach (ex. sílim go bhfuil (crec que...))  apareixen en una oració relativa indirecta, modifiquen aquestes partícules per la partícula a, és a dir, que transformen el que ve després en una altra oració relativa, formant així una doble oració relativa indirecta. Vegem-ne un exemple:

• An bhfuil an leabhar ar an mbord a sílim a bhfuil sé air? (És el llibre a la taula on penso que és?)

3. Expressions combinant les preposicions ag i ar: A les lliçons 16 i 17 hem vist les preposicions ag i ar a fons. Ara veurem una sèrie d'expressions que combinen ambdues i que són d'ús molt corrent per tal d'aprofundir en l'ús d'aquestes preposicions tan importants.

• Tá meas agam ar Cháit. (Tinc respecte per la Cait.)
• Tá buíchoas agam ar Cháit. (Estic agraït a la Cait.)
• Tá aithne agam ar Cháit. (Conec la Cait.)
• Tá cion agam ar Cháit. (Li tinc estima a la Cait.)
• Tá ceist agam ar Cháit. (Tinc una pregunta per la Cait.)
• Tá an ghráin agam ar Cháit. (Detesto la Cait.)
• Tá eolas agam ar an áit seo. (Estic familiaritzat amb aquest lloc.)
• Tá an-tóir agam ar an áit seo. (Estic molt interessat en aquest lloc.)
• Tá seans agam ar phosta. (Tinc una oportunitat de feina.)

4. La preposició as: La preposició as significa de, des de i no causa ni lenició ni eclipsi en la següent paraula. Ara bé, com totes les preposicions, causa lenició en el substantiu si entre la preposició i els substantiu hi ha l'article an (Vegeu la lliçó 5). Vegem-ne un parell d'exemples d'ús:

Tóig leabhar as bosca. (Treu un llibre d'una caixa.)
Tóig an leabhar as an mbosca. (Treu el llibre de la caixa.)

El pronoms preposicionals d'as són els següents:

Pronoms normals
asam = as + mé
asat = as + tú
as = as + sé
aisti = as + sí
asainn = as + muid
asaibh = as + sibh
astu = as + siad

Pronoms emfàtics
asamsa = as + mise
asatsa = as + tusa
as-san = as + seisean
aistise = as + sise
asainne = as + muide
asaibhse = as + sibhse
astusan = as + siadsan

Altres usos expressius d'as són, per exemple, l'ús d'as per a designar el material del qual està fet una cosa.

• Tá Cáit ag déanamh sciorta as an éadach. (La Cait està fent una faldilla de la roba.)

També emprem as quan diem que fem una cosa a causa d'un estat d'ànim (se sol traduir per de o per).

• Bíonn Cáit dhá dhéanamh as fearg. (La Cait ho sol fer per ràbia.)

As també indica el lloc d'origen (poble, país, etc.)

• Beidh Cáit ag teacht as Meireacá amáireach. (La Cait vindrà d'Amèrica demà.)

As també indica olors, sorolls i moviments.

• Tá baladh as an madadh sin. (Aquest gos fa pudor. (lit. Hi ha pudor d'aquest gos.))
• També: torann as (soroll de) o cor as (moviment de)

També s'usa as per indicar que un foc o màquina estan apagats.

• Tá an tine as. (El foc està apagat.)
• Cas as an raidió! (Apaga la ràdio.)

Quan es combina as amb féin, vol dir sol.

• Tá Máirtín as féin anois. (En Martin està sol ara.)

Hi ha algunes expressions adverbials que en requereixen l'ús.

• Tá sé as cuma. (Ell està fora en baixa forma (d el'anglès out of shape))
• Una altra expressió que ens pot ser útil és as marc (equivocat)

Quan as es combina amb a chéile vol dir o tot seguit, l'un rere l'altre o bé a peces (de l'angles apart).

• Bhí Cáit anseo trí lá as a chéile. (La Cait va ser aquí tres dies seguits.)
• Tá an teach ag titim as a chéile. (La casa 'està esfondrant. (lit. està caient a peces))

Com ja s'ha dit, as indica l'origen d'algú o alguna cosa. Per tant, s'us amb la còpula is per indicar l'origen d'alguna cosa.

• Cé as Cáit? (D'ón és la Cáit?)
• Is as Gaillimh í. (És de Galway.)

5. Oracions interrogatives amb preposició: Quan una oració interrogativa duu un pronom preposicional de tercera persona, cal que vagi precedit de cé. Quan això succeix, Aleshores el pronom va seguit d'una relativa indirecta. Vegem-ho:

• Cé air a bhfuil an leabhar? (Sobre què és el llibre?)
• Cé aige a bhfuil an teach? (Qui té la casa?)

I vista la gramàtica, passem a veure el vocabulari.

Vocabulari

Substantius
aithne (áhnə) (singulare tantum) (f.): coneixement, reconeixement
Albain (albán) (singulare tantum) (f.): Escòcia
árasán (árəsán) (plural: árasáin (árəsán)): pis, apartament
baladh (baləkh) (singulare tantum): olor
buíochas (bíəkhəs) (singulare tantum): gratitud
ceimic (kémik) (singulare tantum) (f.): química
cion (kin) (singulare tantum): afecte, estima
cor (kor) (plural: coranna (korənə)): moviment
deis (jéx) (plural: deiseanna (jéxánə)) (f.): oportunitat
eolaíocht (ólíkht) (singulare tantum) (f.): ciència
fisic (fixək) (singulare tantum) (f.): física
Francach (frankəkh) (plural: Francaigh (frankáiy)): francès (persona)
Frainc (fránk) (singulare tantum) (f.): França
gráin (grán) (singulare tantum) (f.): odi
léacht (lékht) (plural: léachtanna (lékhtənə)): classe (universitària)
léachtóir (lékhtór) (plural: léachtóirí (lékhtórí)): professor (universitari)
mac léinn (mak lén) (plural: mic léinn (mik lén)): estudiant
marc (mərk) (plural: marcanna (markənə)): maca, objectiu
meabhair (máwár) (singulare tantum) (f.): ment, intel·ligència
meas (más) (plural: measanna (másənə)): respecte, evaluació, estimació
raidió (rájó) (plural: raidiónna (rájónə)): ràdio
Rúis (rúx) (singulare tantum) (f.): Rússia
Rúisis (rúxəx) (singulre tantum) (f.): rus (idioma)
scoláireacht (skolárákht) (plural: scoláireachtaí (skólárákhtí)) (f.): beca
Spáinn (spán) (singulare tantum) (f.): Espanya
spraoi (sprí) (plural: spraíonna (spríənə)): diversió
tóir (tór) (singulare tantum) (f.): cerca, atracció
torann (torən) (singulare tantum): soroll
údar (údər) (plural: údaracha (údərəkhə)): causa, raó

Verbs
athraigh (ahráiy) (2) (athrú (ahrú)): canviar
codail (kodál) (2) (codladh (kodləkh)): dormir
goid (gəd) (1) (goid (gəd)): robar
las (ləs) (1) (lasadh (lasəkh)): encendre
snámh (snáw) (1) (snámh (snáw)): nedar

Miscel·lània
ag an am céanna (əg ən əm kénə): alhora
ag déanamh spraoi (əg jénaw sprí): divertir-se, jugar (expressió)
ar feadh píosa (ər fákh písə): durant un temps
as a chéile (as ə khélə): tot seguit, l'un rere l'altre, consecutivament
aníos (anís): des de sota
go maith as (gə máh əs): benestant
paiteanta (pátx)ántə): perfecte, pacient

I aquí teniu el joc corresponent a aquesta lliçó:

Vocabulari de la lliçó 18

I ara passem a veure els exercicis.

Exercicis

Exercici 1: Text

MAC LÉINN
Tá Bríd beagnach trí bliana ar an ollscoil anois. I dtosach, bhí sí ag plé leis an gceimic. Bhí meas mór aice ar an múinteoir eolaíocht a bhí aice ar an meánscoil agus bhí eolas maith aice ar an gceimic agus ar an bhfisic. Ag an am céanna, bhí an-tóir aice ar theangacha. Ansin fuair sí seans ar athrú. Bhí deis aice Fraincis agus Rúisis a dhéanamh. Ní raibh Fraincis ná Rúisis aice mar ábhair ar an meánscoil agus mar sin, bhi sé an-deacair uirthi. Bhí sí ag goil ag cúrsa speisialta aisti féin ar feadh píosa agus ansin fuair sí cead a ghoil ag na léachtanna a raibh mic léinn eile ag goil acu.

Bhí sé fíordheacair an dá theanga a fhoghlaim in éindi. Ní raibh sé éasca na léachtanna a thiscint. Ansin, lá amháin, dúirt an léachtóir go mbeadh uirthi a ghoil ag an bhFrainc agus sé mhí as a chéile, nó b'fhéidir bliain féin, a chaitheamh ag foghlaim Fraincis.

Fuair Bríd scoláireacht anuraidh agus bhí sí in ann beagnach bliain a chaitheamh ar ollscoil Fhrancach. Ní raibh sí i bhfad ag cur eolas ar an gcoláiste sin ná ní raibh sé i bhfad go raibh aithne aice ar go leor mic léinn eile. Bhiodh na Francaigh i gcónai ag cur ceisteanna uirthi: 'Cé as thú?' - 'Cén áit a bhfuil Gaillimh?' - 'Cén fáth a bhfuil tú anseo?' Ach bhí sí sách sásta leis an áit ach amháin go raibh an ghráin aice ar an mbia! Nuair a tháinig sí abhaile bhí Fraincis phaiteanta aice.

I mbliana bíonn timpeall's deich léacht ag Bríd 'chuile sheachtain. Uaireanta bíonn sí an-tuirseach. Ní bhíonn fonn uirthi rud ar bith a dhéanamh ach a ghoil abhaile agus an tine a lasadh agus an raidió a chasadh air. Uaireanta eile, deir sí go mbíonn sé níos fearr an raidió a chasadh as agus a ghoil a' chodladh tamall.

Cé go bhfuil muintir Bhríd go maith as agus go bhfuil teach mór acu in aice leis an bhfarraige, tá árasán aice féin. Tá an t-árasán in aice leis an ollscoil. Deir sí nach mbíonn sí in ann léamh sa mbaile. Bíonn na gasúir óga ag déanamh torann agus ag goid leabhartha uirthi. Mar sin féin, tá cion aice orthu. Bíonn sí ar cuairt acu ag an deireadh seachtaine. Bíonn fonn uirthi a bheith ag déanamh spraoi leis na gasúir agus a bheith ag baint spóirt astu. Bíonn siad uilig ag goil ag snámh in éindi.

Nach iontach an saol a bhionns ag mic léinn!

Traducció:

UNA ESTUDIANT
La Brid fa gairebé tres anys que és a la universitat. Primer, tractava la química. Tenia un gran respecte pel professor de ciències que havia tingut a l'institut i tenia bons coneixements de química i de física. Alhora, se sentia molt atreta per les llengües. Aleshores va tenir l'ocasió de canviar. Tenia l'oportunitat de fer francès i rus. No tenia ni el francès ni el rus com a assignatures a l'institut i, per tant, eren molt difícils per a ella.Va anar a un curs especial ella sola durant un temps i aleshores va tenir permís per anar a les classes a què anaven els altres estudiants.

Era realment difícil aprendre les dues llengües alhora. No era fàcil entendre les classes. Aleshores, un dia, el professor va dir que hauria d'anar a França i hi passés sis mesos seguits, o potser un any, aprenent francès.

La Brid va tenir va tenir una beca l'any passat i va poder passar gairebé un any a una universitat francesa. No va trigar gaire a conèixer aquella universitat ni va trigar gaire a conèixer altres estudiants. Els francesos sempre solien fer-li preguntes "D'on ets?" "On és Galway?" "Per què ets aquí?" però ella estava bastant contenta amb l'indret excepte que només detestava el menjar!  Quan va tornar a casa tenia un francès perfecte.

Enguany la Brid sol tenir prop de deu classes cada setmana. De vegades ella està molt cansada. No té ganes de fer res més que anar a casa i encendre el foc i engegar la ràdio. Altres vegades, diu que és millor apagar la ràdio i anar-se'n a dormir una estona.

Encara que la família de la Brid és benestant i que tenen una casa gran al costat del mar, ella té un pis. El pis és al costat de la universitat. Diu que no pot llegir a casa. Els nens joves hi solen fer soroll i robar-li els llibres. No obstant això, ella se'ls estima. Ella els sol visitar pel cap de setmana. Li agrada jugar amb els nens i divertir-se amb ells. Tots solen anar a nedar junts.

No és meravellosa la vida que tenen els estudiants!

Exercici 2: Oracions relatives
Uniu les següents oracions tot emprant oracions relatives indirectes.

1. Tá crann ansin. Tá billeogaí buí air.
2. Feicim an bhean. Bhí cóta gorm uirthi.
3. Tá an fear anseo. Tá a mhac tinn.
4. Sin é an lá. Bhí Cáit anseo.
5. Sin é an fáth. Beidh mé sásta.
6. Sin é an uair. Ní raibh tú sásta.
7. Sin é an buachaill. Sílim go mbeidh an leabhar aige.

Solucions:

1. Tá crann ansin a bhfuil billeogaí buí air.
2. Feicim an bhean a raibh cóta gorm uirthi.
3. Tá an fear anseo a bhfuil a mhac tinn.
4. Sin é an lá a raibh Cáit anseo.
5. Sin é an fáth a mbeidh mé sásta.
6. Sin é an uair a nach raibh tú sásta.
7. Sin é an buachaill a shílim a mbeidh an leabhar aige.

Exercici 3: Traducció de frases

1. Ella s'estimava el seu professor de ciència però stava molt interessada en les llengües.
2. Els professors i les classes eren molt dolent. Quant als exàmens, eren terribles!
3. Jo estava sol. Tu també estaves sol? És difícil conèixer gent a la universitat.
4. Conec en Martin però no sé on és ara.
5. D'on són aquella gent? No estic segur si són de França o d'Espanya.
6. He rebut una carta d'Amèrica en dos dies seguits.
7. No hi va haver cap soroll d'ells durant una estona.
8. Apagueu la ràdio! Enceneu el foc i canvieu-vos la roba! Hi ha gent que vindrà visitar-nos. No sé per què venen ara.
9. - Sobre què és el llibre?      - Sobre la taula.
10. Treu el llibre de la bossa.!


Solucions:

1. Bhí cion aice ar an múinteoir eolaíocht ach bhí an-tóir aice ar theangacha.
2. Bhí na léachtóirí agus na léachtanna an-dona. Maidir leis na scrúdaíocha, bhí siad uafásach!
3. Bhí mé asam féin. An raibh tusa asat féin freisin? Tá sé deacair aithne a chur ar dhaoine ar an ollscoil.
4. Tá aithne agam ar Mháirtín ach níl a fhios agam cá bhfuil sé anois.
5. Cé as na daoine sin ? Níl mé cinnte ar as an bhFrainc nó as an Spáinn iad.
6. Fuair mé leitir as Meiriceá dhá lá as a chéile.
7. Ní raibh torann ar bith astu ar feadh píosa.
8. Casaigí as an raidió ! Lasaigí an tine agus athraígí 'ur gcuid éadaí! Tá daoine ag tíocht ar cuairt againn. Níl a fhios agam cén fáth a bhfuil siad ag tiocht anois.
9. - Cé air a bhfuil an leabhar?              - Ar an mbord.
10. Tóig an leabhar aníos as an mála!

Lliçó 17

Lliçó 17

Gramàtica

1. La preposició ar: La preposició ar vol dir a, sobre o al damunt de. Sempre causa lenició quan va seguit d'un substantiu, com ara a ar chataoir (a la cadira). Vegem-ne uns quants usos:

• Tá bainne ar an mbord. (Hi ha llet al damunt de la taula.)
• Bhí cóta ar chataoir anseo inné. (Hi havia un abric a la cadira d'aquí ahir.)
• Bhí hata orm inné. (Ahir jo duia un barret.)

Ara bé, cal tenir en compte que aquesta lenició no es produeix en algunes locucions adverbials com ara ar fada (tot junt), ar cuairt (de visita) o ar ball (d'aquí una estona).

Els pronoms preposicionals d'ar són els següents:

Pronoms normals
orm = ar + mé
ort = ar + tú
air = ar + sé
uirthi = ar + sí
orainn = ar + muid
oraibh = ar + sibh
orthu = ar + siad

Pronoms emfàtics
ormsa = ar + mise
ortsa = ar + tusa
airsean = ar + seisean
uirthise = ar + sise
orainne = ar + muide
oraibhse = ar + sibhse
orthusan = ar + siadsan

Com ja em vist, el significat bàsic d'ar és al damunt de, però n'hi ha més que són de naturalesa més expressiva. Un d'aquests significats és el de dur posada una peça de roba o d'altres complements com bé podem veure a les següents frases:

• Bhí hata orm inné. (Ahir jo duia un barret.)
• Tá hata agus fáinní orm. (Duc un barret i anells)

També s'usa per a expressar que quelcom té un aspecte determinat. Vegem-ho:

• Tá féasóg, lámha fada agus cuma thuirseach ar an múinteoir. (El professor té una barba, braços llargs i una aparença cansada.)

També ho podem fer servir per expressar un estat emocional o físic (malalties incloses) o bé una estimació. Vegem-ne alguns dels moltíssims usos d'allò més corrents que això permet:

• Céard atá orm? (Què passa amb mi?)
• Tá brón orm (go/nach) (Em sap greu que...)
• Tá áthas orm (go/nach) (M'alegro que...)
• Tá imní orm (go/nach) (Em preocupa que...)
• Tá faitíos orm (go/nach) (Em temo que...)
• Tá náire orm (go/nach) (M'avergonyeix que...)
• Tá aiféal orm (go/nach) (Lamento que..., Em penedeixo que...)
• Tá íontas orm (go/nach) (Em sorprèn que...)
• Tá aimhreas orm (go/nach) (Dubto que..., Sospito que...)
• Tá ocras orm. (Tinc gana.)
• Tá tart orm. (Tinc set.)
• Tá fonn orm. (Desitjo...)
• Tá drogall orm. (Sóc reaci a...)
• Tá deifir orm. (Tinc pressa.)
• Tá moill orm. (Faig tard.)
• Tá fearg orm. (Estic enfadat.)
• Tá cliú orm. (Sóc famós.)
• Tá slaghdán (etc.) orm. (Estic refredat (etc.).)

Algunes d'aquests expressions es poden fer servir de forma impersonal, la qual cosa equival a la forma autònoma. Vegem-ho:

• Tá faitíos nach mbeidh Cáit ann. (Es tem que la Cait no hi és.)
• Tá aimhreas go mbeidh sé tinn. (Se sospita que estarà malalt. (en un futur))
• Níl a fhios cé mhéad atá sin. (No se sap quan hi ha allà.)

Ar també es pot fer servir per indicar que algú o alguna cosa té un nom o un preu. Sobre aquest ús n'aprofundirem a la lliçó 34, ara només el veurem de passada:

• Máirtín atá orm. (Em dic Martin.)
• Punt atá ar an leabhar seo. (Aquest llibre costa una lliura.)

La preposició ar també es fa servir per expressar obligació (haver e fer alguna cosa):

• Tá orm bainne a ól. (He de beure llet.)

Combinada amb ag, la preposició ar també pot voler dir que algú fa alguna cosa a costa d'una altra persona.

• Tá airgead ag Cáit orm. (Dec diners a la Cait.    Literalment: La Cait té diners sobre mi.)
• Bhí spóirt ag Cáirt orm. (La Cáit es va divertir a costa meva.      Literalment: La Cait va tenir diversió sobre mi.)

Ar també es pot fer servir amb un substantiu per descriure un estat. Cal tenir en compte que aquest és l'ús adverbial d'ar, per la qual cosa no causa lenició en el mot següent. Vegem-ho:

• Tá sé ar cuairt anseo. (Ell és aquí de visita.)
• Tá sí ar an gcoláiste. (Ella va a la universitat.)

Finalment, ar també es pot fer servir per a emfasitzar (per la qual cosa és opcional) un imperatiu d'una acció continuada, és a dir, d'una acció que començà en passat i que es demana que e segueixi fent.

• Fan ort! (Espera!)
• Foighid ort! (Tingues paciència!)

2. Ag cur... ar: La construcció ag cur... ar cur (vol dir posar) vol dir que alguna cosa provoca alguna cosa sobre una altra. Vegem-ho més clar transformant-hi la següent frase:

• Tá ocras ar Cháit. (La Cait té gana.)
• Tá sé ag cur ocras ar Cháit. (Això provoca gana en la Cait.       Literalment: Això està posant gana en la Cait.)

I vista la gramàtica passem a veure el vocabulari.

Vocabulari

Substantius
aiféal (afél) (singulare tantum): lamentació
aimhreas (ávrás) (singulare tantum): dubte, sospita
aisteoir (áxtx)ər) (plural: aisteoirí (áxtx)ərí)): actor
amharc (awərk) (plural: amhairc (awárk)): vista
amharclann (awərklən) (plural: amharclanna (awərklənə)) (f.): teatre
áthas (áhəs) (singulare tantum): alegria
bás (bás) (plural: básanna (básənə)): mort
béilí (bélí) (plural: béilíocha (bélíkhə)): àpat
billeoig (biləg) (plural: billeogaí (biləgí)) (f.): fulla (de planta)
brón (brón) (singulare tantum): tristesa
cliú (klú) (singulare tantum): fama
cloigeann (klogán) (plural: cloigne (klognə)): cap
cosúlacht (kosúləkht) (plural: cosúlachtaí (kosúləkhtí)) (f.): aparença, aspecte
cuairt (kuártx)) (plural: cuairteanna (kuártx)ánə)) (f.): visita
cuma (kumə) (singulare tantum) (f.): forma, aspecte, aparença
drogall (drogəl) (singulare tantum): reticència
éadan (édən) (plural: éadain (édán)): cara
eolas (óləs) (singulare tantum): coneixement, informació
fearg (fárg) (singulare tantum) (f.): ira, còlera
féasóig (fésóg) (plural: féasógaí (fésógí)) (f.): barba
fonn (fon) (singulare tantum): desig
gáire (gárə) (plural: gáirí (gárí)): riure
gruaig (gruág) (singulare tantum) (f.): cabell
gual (guəl) (singulare tantum): carbó
hata (hatə) (plural: hataí (hatí)): barret
iontas (intəs) (plural: iontais (intáx)): sorpresa, meravella
maide (májə) (plural: maidí (májí)): pal, bastó 
moill (mol) (plural: moilleanna (molánə)) (f.): retard
móin (món) (plural: móinte (móntx)ə)) (f.): gespa, torba
naíre (nárə) (singulare tantum) (f.): vergonya
ocras (okrəs) (singulare tantum): gana, fam
slaghdan (slakhdán) (plural: slaghdáin (slakhdán)): refredat
stáitse (státx)xə) (plural: stáitsí (státx)xí)): escenari
strainc (stránk) (plural: strainceanna (stránkánə)) (f.): ganyota
suíochán (síkhán) (plural: suíocháin (síkhán)): seient
tart (tart) (singulare tantum): set
tincéara (tx)inkérə) (plural: tincéaraí (tx)inkérí)): gitano

Verbs
fan (fan) (1): quedar, romandre
gáir (gár) (1): riure
scrúdaigh (skrúdáiy) (2) (scrúdú (skrúdú)): examinar, analitzar
tóraigh (tóráiy) (2) (tóraíocht (tóríəkht) (f.)): buscar

Adjectius
bán (bán): blanc
buí (bí): groc
dearg (járg): vermell
donn (don): marró
dorcha (dorkhə): fosc
glas (glas): verd (només s'aplica a les plantes)
gorm (gorm): blau
liath (liəh): gris
nó (go/nach) (nó gə/nəkh): fins (...que no)
rua (ruə): ocre, morè, pèl-roig
uaine (uánə): verd

Aquí teniu el joc d'aquesta lliçó:

Vocabulari de la lliçó 17

I ara passem a fer els exercicis.

Exercicis

Exercici 1: Text

AN AMHARCLANN
Tráthnóna Dé hAoine seo caite, bhí cuma thuirseach ar mo bhean Cáit. Bhí faitíos uirthi go raibh slaghdán ag tíocht uirthi; ach mar sin féin, bhí fonn uirthi a ghoil ag an amharclann. Bhí áthas orm féin mar bíonn drogall orm fanacht sa mbaile ag an deireadh seachtaine. I dtosach, bhí muid ag breathnú ar an bpáipéar ag tóraíocht drama eicínt a bheadh go maith. Ansin dúirt Cáit go raibh fonn uirthi an drama nua Gaeilge 'An Tincéara Rua' a fheiceáil, cé go raibh aimhreas orm nach mbeadh sé go maith. Bhí sé ag éirí deireannach cheana féin. Bhí deifir orainn mar bhí faitíos orainn go mbeadh an amharclann lán.

Fuair muid suíocháin, cé nach raibh siad romhaith. Bhí aiféal orainn nach raibh muid in aice leis an stáitse mar tá an t-amharc go dona ag an mbeirt againn. Ní raibh sé i bhfad nó go raibh an áit plódaithe.

Ní raibh an drama é féin romhaith, ach bhí haisteoirí go hiontach, cé nach bhfuil mórán cliú orthu ar chor ar bith. Mar sin féin, bhí an chosúlacht air go raibh go leor daoine sásta. Bhí 'chuile dhuine ag gáirí faoin tincéara rua. Bhí gruaig rua air agus féasóig mhór liath. Bhí hata buí ar a chloigeann agus treabhsar beag dearg air. Ní raibh bróga ar bith air agus bhí maide mór fada aige. Bhí iontas orm nach raibh sé fuar ag siúl thart mar sin!

Nuair a bhí an drama thart, bhí ocras orainn agus chuaigh muid ar cuairt ag cairde. Bhí béilí beag againn in éindí.

Traducció:

EL TEATRE
Divendres passat a la tarda, la meva dona, la Cait, tenia una aparença cansada. Ella es temia que li vingués un refredat, però no obstant això, ella desitjava anar al teatre. Jo estava content perquè sóc contrari a quedar-me a casa el cap de setmana. Al principi, miràvem el diari buscant una obra que fos bona. Aleshores la Cait va dir que volia veure la nova obre gaèlica El gitano pèl-roig, encara que jo dubtava que fos bona. Ja s'estava fent tard. Teníem pressa perquè ens temíem que el teatre estigués ple.

Vam trobar seients, encara que no eren gaire bons. En lamentàvem que no érem al costat de l'escenari perquè nosaltres dos tenim mala vista. No va passar gaire estona fins que el lloc va ser ple.

No era una obra gaire bona, però els actors eren meravellosos, encara que no són famosos en absolut. No obstant això, semblava que la gent estava prou. Tothom reia del gitano pèl-roig. Era pèl-roig i tenia una gran barba grisa. Duia un barret groc al cap i uns petits pantalons vermells. No duia cap sabata i tenia un bastó llarg i gros. Em vaig sorprendre que no tingués fred caminant d'aquella manera.

Quan l'obra va acabar, teníem gana i vam anar a visitar els amics. Vam tenir un petit àpat tots junts.

Exercici 2: Completar frases 

A: Completeu les següents frases emprant un dels substantius següents: drogall, tart, fonn, brón, fearg, faitíos, deifir, áthas, ocras, imní.

1. Fuair m'athair bás anuraidh. Bhí ________ mór orm.
2. Fuair mé airgead inné. Bhí ________ orm.
3. Tá máthair Cháit tinn. Tá ________ uirthi a ghoil ag na peictiúir.
4. Tá an seomra seo dorcha. An bhfuil ________ oraibh?
5. Tá go leor bia ann. An bhfuil ________ ort?
6. Tá na gasúir ag briseadh fuinneogaí orm. Tá ________ orm. 
7. Beidh peictiúr maith anocht. Deir Máirtín go bhfuil ________ air a ghoil aige.
8. Beidh scrúdú acu agus tá ________ orthu.
9. Bhí an lá uafásach te agus bhí ________ orainn.
10. Tá mé ag iarraidh a ghoil abhaile anois mar tá ________ orm. 

Solucions:

1. Fuair m'athair bás anuraidh. Bhí brón mór orm.
2. Fuair mé airgead iné. Bhí áthas orm.
3. Tá máthair Cháit tinn. Tá drogall uirthi a ghoil ag na peictiúir.
4. Tá an seomra seo dorcha. An bhfuil faitíos oraibh?
5. Tá go leor bia ann. An bhfuil ocras ort?
6. Tá na gasúir ag briseadh fuinneogaí orm. Tá fearg orm.
7. Beidh peictiúr maith anocht. Deir Máirtín go bhfuil fonn air a ghoil aige.
8. Beidh scrúdú acu agus tá imní orthu. 
9. Bhí an lá uafásach te agus bhí tart orainn.
10. Tá mé ag iarraidh a ghoil abhaile anois mar tá deifir orm.

B: Completeu les següents frases emprant un dels següents colors: dearg, bán, dubh, buí, liath, donn, glas, rua, gorm, uaine.

1. Tá an sneachta ________ .
2. Bhí an aimsir go hálainn. Bhí an spéir uilig ________ .
3. Tá an mháistreás sean agus tá a cuid gruaige ________ . 
4. Tá an t-earrach ann aríst. Tá billeogaí ________ ar na croinnte.
5. Tá an fhuil ________ .
6. Tá an fómhar ann. Tá na billeogaí dearg agus ________ .
7. Tá an gual ________ agus tá an mhóin ________ .
8. Bhíodh an clár dubh i gcónaí dubh. Anois bíonn cuid acu ________ .
9. Bhí 'chuile dhuine ag gáirí faoin tincéara. Bhí a chuid gruaige ________ . 

Solucions:

1. Tá an sneachta bán.
2. Bhí an aimsir go hálainn. Bhí an spéir uilig gorm.
3. Tá an mháistreás sean agus tá a cuid gruaige liath.
4. Tá an t-earrach ann aríst. Tá billeogaí glasa ar na croinnte.
5. Tá an fhuil dearg.
6. Tá an fómhar ann. Tá na billeogaí dearg agus buí.
7. Tá an gual dubh agus tá an mhóin donn.
8. Bhíodh an clár dubh i gcónaí dubh. Anois bíonn cuid acu uaine.
9. Bhí 'chuile dhuine ag gáirí faoin tincéara. Bhí a chuid gruaige rua.

Exercici 3: Traducció de frases

1. Ella duia una faldilla blava i un abric groc.
2. Ella feia bona fila encara que tenia un aspecte cansat.
3. Està mirant el diari buscant informació sobre la nova obra, la que jo crec que deu ser bona.
4. El teatre estava ple. No obstant això, vam trobar seients al costat de l'escenari per una unça. L'obra va ser meravellosa però els actors eren dolents tot i que són famosos.
5. Jo duia un parell de pantalons i una camisa. Tu duies una faldilla i un jersei. Ell duia un abric i una gorra perquè tenia un refredat.
6. Teníem gana i set i vam anar a visitar-los. Ens va venir de gust menjar un bon àpat.
7. Mireu per tot arreu! Busqueu l'anell!

Solucions:

1. Bhí sciorta gorm agus cóta buí uirthi.
2. Bhí sí ag breathnú go maith cé go raibh cuma thuirseach uirthi.
3. Tá sé ag breathnú ar an bpáipéar ag tóraíocht eolas faoin drama nua, an ceann a shílim bheas go maith. 
4. Bhí an amharclann plódaithe. Mar sin féin, fuair muid suíocháin in aice leis an stáitse ar phunt. Bhí an drama go hiontach ach na haisteoirí go dona cé go bhfuil cliú orthu. 
5. Bhí an beirt treabhsar agus léine ormsa. Bhí sciorta agus geansaí ortsa. Bhí cóta agus caipín airsean mar bhí slaghdán air.
6. Bhí ocras agus tart orainn agus chuaigh muid ar cuairt acu. Bhí fonn orainn béilí maith a ithe.
7. Breathnaígí 'chuile áit! Tóraígí an fáinne!