Lliçó 23

Lliçó 23

Gramàtica

1. El present habitual dels verbs regulars: El present habitual, com ja hem vist amb el verb bí (repasseu la lliçó 7), té diverses formes i en cada forma pren unes terminacions diferents. Comencem per la forma pronominal, la qual pot anar acompanyada de pronoms personals i que equival a la forma bíonn. En la primera conjugació cal afegir -ann si la darrera vocal és leathan i -eann si és caol. Després d'una i llarga, la terminació -eann es transforma en -onn. El grup -igh final desapareix. Vegem-ho:

• glan >>> glanann
• bris >>> briseann
• léigh >>> léann
• nigh >>> níonn

En canvi en la segona conjugació cal treure la darrera vocal de l'arrel tot deixant intactes les consonants (excepte -igh final, que desapareix) i afegir -aíonn si la darrera vocal és leathan i -íonn si aquesta darrera vocal és caol. Vegem-ho:

• salaigh >>> salaíonn
• coinnigh >>> coinníonn
• oscail >>> osclaíonn
• imir >>> imríonn

Pel que fa a les formes combinades de pronom i verb del present habitual (equivalent a bím), trobem que al final dels verbs tant de la primera com de la segona conjugació cal afegir -aim si la darrera vocal és leathan i -im si és caol. L'única diferència és que en la primera conjugació la i és curta i en la segona la i és llarga. Vegem-ho:

• glan >>> glanaim
• bris >>> brisim
• léigh >>> léim
• nigh >>> ním

• salaigh >>> salaím
• coinnigh >>> coinním
• oscail >>> osclaím
• imir >>> imrím

Com que de moment només veurem el present habitual, no veurem altres formes combinades d'altres temps com sí vam fer a la lliçó 7 pel verb bí. Finalment, pel que fa a la forma autònoma cal dir que en la primera conjugació cal afegir -tar si la vocal és leathan i -tear si és caol. Vegem-ho:

• glan >>> glantar
• bris >>> bristear
• léigh >>> létear
• nigh >>> nítear

En canvi en la segona conjugació cal afegir -aítear si la vocal és leathan i -ítear si la vocal és caol. Vegem-ho:

• salaigh >>> salaítear
• coinnigh >>> coinnítear
• oscail >>> osclaítear
• imir >>> imrítear

Un darrer apunt que cal fer del present habitual regular és que quan en el trobem després d'una oració de relatiu introduïda per la partícula a (repasseu la lliçó 13), aleshores cal afegir una -s al final del verb. És a dir, que en comptes de trobar-nos amb a ghlanann ens trobarem amb a ghlananns en una oració relativa. Aquesta -s final no s'afegeix mai a una forma combinada. 

2. La preposició do: La preposició do significa més o menys el mateix que les nostres preposicions a, per o per a. Aquesta preposició causa lenició en la següent paraula. Quan va seguida d'una paraula que comença amb vocal, aleshores pren la forma d' (p.ex. d'Úna). Quan va seguida de l'article determinat singular (an), aleshores preposició i article es contreuen i prenen la forma don. Quan do apareix amb la forma don segueix causant lenició a la següent paraula (p. ex. don bhean).

Els pronoms preposicionals de do són els següents:

Pronoms normals
dhom = do + mé
dhuit = do + tú
dhó = do + sé
dhi = do + sí
dhúinn = do + muid
dhaoibh = do + sibh
dhóibh = do + siad

Pronoms emfàtics
dhomsa = do + mise
dhuitse = do + tusa
dhósan = do + seisean
dhise = do + sise
dhúinne = do + muide
dhaoibhse = do + sibhse
dhóibhsean = do + siadsan

Pel quie fa al significat de do, es pot dir que és la preposició dativa, és a dir, que indica a qui/què o per a qui/què és o es fa alguna cosa. Poques vegades es fa servir en un sentit direccional ja que aquesta funció la compleix la preposició ag (vegeu la lliçó 16) però en alguns topònims es fa servir de forma habitual, especialment quan adquireix la forma don (p. ex. don Lochán Bhéag).

Hi ha dos usos construccions de do que mereixen esment. Una és thar éis do + subjecte + substantiu verbal per indicar després. Vegem-ho:

• Thar éis do na daoine imeacht, ghlan Cáit an bord. (Després que la gent se n'anés, la Cait va netejar la taula.)

L'altra és hóbair do + subjecte + substantiu verba i s'empra per expressar la idea de gairebé. Vegem-ho:

• Hóbair do Cháit titim. (La Cait gairebé cau.)

3. Usos expressius de do amb la còpula is: Essent do la preposició dativa de l'irlandès, aquesta preposició presenta molts usos expressius en combinació amb la còpula is. Tot seguit en veurem uns quants que ens poden anar bé aprendre de memòria ja que són d'ús corrent.

• Is fiú do Cháit + substantiu verbal (Val la pena per a la Cait de + infinitiu)
• Is breá do Cháit + substantiu verbal (Està bé per a la Cait de + infinitiu) 
• Is gá do Cháit + substatniu verbal (És necessari per a la Cáit + infinitiu)
• Is leor do Cháit + substantiu verbal (N'hi ha prou per a la Cait de + infinitiu )
• Is furasta do Cháit + substantiu verbal (És fàcil per a la Cait de + infinitiu)
• Is fearr do Cháit + substantiu verbal (És millor per a la Cait de + infinitiu)
• Is ceart do Cháit + substantiu verbal (És correcte per a la Cait de + infinitiu)
• Is fíor do Cháit + substantiu verbal (És cert per a la Cait de + infinitiu)
• Is cuma do Cháit + substantiu verbal (Li és igual a la Cait de + infinitiu)
• Ní foláir do Cháit + substantiu verbal (La Cait ha de + infinitiu)

Tingueu en compte que en aquestes expressions la còpula is s'ha de conjugar (ní, ar, nach, etc.) en funció del que diem. L'única excepció és l'expressió ní foláir, la qual sempre es conjuga en negatiu.

Tingueu també en compte que moltes d'aquestes expressions també admeten l'ús impersonal, per la qual cosa frases com ní gá imeacht (no cal anar fora), is fiú a theacht (val la pena venir) o is leaor sin (ja n'hi ha prou) són perfectament correctes encara que no tinguin preposició do ni cap dels seus pronoms preposicionals.

I un cop vista la gramàtica, passem a veure el vocabulari.

Vocabulari

Substantius
búistéara (buxtxérə) (plural: buistéaraí (búxtxérí)): carnicer
casúr (kasúr) (plural: casúir (kasúr)): martell
céir (kér) (plural: céaracha (kérəkhə)) (f.): cera
ceirnín (kérnín) (plural: ceirníní (kérníní)): disc, gravació 
críoch (kríəkh) (plural: críocha (kríəkhə)) (f.): fi
cúnamh (kúnəw) (singulare tantum): ajuda
dusta (dustə) (singulare tantum): pols
geall (gál) (plural: geallta (gáltə)): aposta
iascaire (iskárə) (plural: iascairí (iscárí)): pescador
miosúr (misúr) (singulare tantum): mesura, regle
Muire (mirə) (singulare tantum) (f.): Maria
Peadar (pádər) (singulare tantum): Pere
poll (pol) (plural: poill (poəl)): forat
rása (rásə) (plural: rástaí (rástí)): cursa
sábh (sáw) (plural: sábhanna (sáwənə)): serra
salachar (saləkhər) (singulare tantum): brutícia
scriú (skrú) (plural: scriúanna (skrúənə)): tornavís
seilp (xélp) (plural: seilpeanna (xélpánə)) (f.): prestatge
siúinéaracht (xúnérəkht) (singulare tantum) (f.): fusteria, ebenisteria
slainte (slántxə) (singulare tantum) (f.): salut
spás (spás) (plural: spásanna (spásənə)): espai
stól (stól) (plural: stólta (stóltə)): tamboret
táirne (tárnə) (plural: tairní (tární)): clau
tiarna (txiərnə) (plural: tiarnaí (txiərní)): senyor

Verbs
ceap (káp) (1) (ceapadh (kápəkh)): pensar
clamhsán (klawsán): queixa
cleacht (klákht) (1) (cleachtadh (klákhtəkh)): estar acostumat a, practicar
críochnaigh (kríəkhnáiy) (2) (críochnú (kríəkhnú)): acabar
geall (gál) (1) (gealladh (gáləkh)): prometre
gortaigh (gortəiy) (2) (gortú (gortú)): ferir, fer mal
mag (mag) (1) (magadh (magəkh)): burla-se, riure-se’n, fer broma
meas (más) (1) (meas (más)): pensar, estimar, calcular
seachain (xákhán) (2) (seachaint (xákhántx)): evitar
(ta)spáin ((ta)spán) (1) ((ta)spáint ((ta)spántx) (f.)): ensenyar, mostrar
tomhais (towáx) (1) (tomhais (towáx)): mesurar
 

Miscel·làniadéanta (jéntə): fet
feiliúnach (félúnəkh): adequate
hóbair (hobár): gairebé (Vegeu la gramàtica)

Aquí teniu el joc corresponent: 

Vocabulari de la lliçó 23
I un cop vist el vocabulari passem a fer els exercicis.

Exercicis 

Exercici 1: Textos
Text 1
SIÚINÉARACHT

Ní thaithníonn sé le Peadar a bheith ag obair sa mbaile. Bíonn sé tuirseach tráthnóna agus bíonn fonn air a scíth a ligean. Taithníonn sé leis leabhar a léamh nó éisteacht le ceol. Is fearr leis an obair a sheachaint, más féidir leis. Bíonn a bhean i gcónai ag magadh faoi. Deir sí go mbíonn sise ag obair i bhfad níos cruacha ná eisean. Scaití, tosaíonn sí ag clamhsán.

‘Nach aoibhinn dhuitse é atá in ann suí ansin ag éisteacht le ceirníní! Breathnaigh an méid a chaithfeas mise a dhéanamh. Réitím na béilíocha agus ním na soithí agus glanaim an chisteanach. Cóirím na leapacha agus coinním an teach ar fad glan. Ní bhíonn tusa ag tabhairt cúnamh ar bith dhom! Caithfidh tú seilpeanna a dhéanamh do do chuid leabhartha uilig!'

‘Ach tabhair spás dhom, tá mé tuirseach anocht,' a deir Peadar, ‘ach geallaim dhuit go ndéanfaidh me amáireach iad.'

Is siúinéara maith é Peadar. Tá cleachtadh aige ar an tsiúinéaracht. Má thosaíonn sé ar an obair, ní bhíonn sé i bhfad dhá críochnú.

'Cá bhfuil an casúr agus an sábh ? 'a deir sé lena bhean. ‘Tá siad ansin ar an stól.’

‘An bhfuil táirní agus scriúanna ann freisin? Tabhair dhom iad!’

‘An bhfuil do dhóthain ansin?’

‘Is leor sin. Ní gá an oiread sin. 'Spáin dhom an t-adhmad anois!’

Ní raibh na cláracha feiliúnach don bhalla. Bhí siad rofhada. B 'éigean dhó iad a ghearradh leis an sábh. Fuair sé miosúr le iad a thomhais. Bhí siad ceart an uair seo.

Bhí sé deacair poill a dhéanamh do na scriúanna. Hóbair do a mhéir a ghortú leis an gcasúr. Mar sin féin, ní raibh sé i bhfad nó go raibh an obair déanta. Bhí a bhean sásta, cé go raibh dusta agus salachar  ‘chuile áit. B’éigean dhi an t-orlár a scuabadh agus an seomra a ghlanadh aríst.



Traducció:

FUSTERIA

A en Pere no li agrada treballar a casa. Pel vespre està cansat i es relaxa. Li agrada llegir un llibre o escoltar música. Prefereix evitar el treball, si pot. La seva dona sempre se’n riu d’ell. Ella diu que ella treballa més dur que ell.

‘No et va bé ja a tu, que et pots seure i escoltar discos?! Mira la pila que he de fer. Preparo els àpats, rento els plats i netejo la cuina. Faig els llits i mantinc la casa neta. Tu no em dones cap ajuda! Hauràs de fer pretatges per tots els teus llibres! ’

‘Però dóna’m temps, aquesta nit estic cansat.’ Diu en Pere ‘però et prometo que les faré demà.’

En Pere és un bon fuster. Té experiencia en fusteria. Si comença a treballar, no triga gaire a acabar.

‘On són el martell i la serra?’ li diu a la seva dona. ‘Són allà sobre tamboret.’

‘Els claus i els tornavisos també són allà? Dóna-me’ls!’

‘En tens prou alà?’

‘Ja n’hi ha prou. No cal aquesta pila. Ensenya’m la fusta ara!’

Els taulons no eren adequats pel mur. Eren massa llargs. Els va haver de tallar amb la serra. Va obtener un regle i els va mesurar. Aquesta vegada eren de la mida correcta.

Va ser difícil fer forats pels tornavisos. Gairebé es feriex amb el martell. No obstant això, no va trigar gaire a acabar. La seva dona estava contenta encara que hi havia pols i brutícia per tot arreu. Ella va haver d’escombrar el terra i netejar l’habitació una altra vegada.

Text 2
AN TEACH ÓSTA (CÓMHRÁ)

‘Dia dhuit, a Mháirtín!’

‘Dia is Muire dhuit! Cén chaoi a bhfuil tú?’

‘Tá mé réasúnta,' a deir Seáinin, ‘cén chaoi a bhfuil tú féin?’

'Tá mé go maith, a dheartháir. Céard a ólfas tú?’

‘Ólfaidh mé pionta mar sin.’

Fuair siad pionta an duine. ‘Slainte!' a deir Seáinín. ‘Beidh mé ag goil Gaillimh amáireach,' a deir Máirtín. ‘Tá mé ag goil ag na rástaí. Meas tú cé a ghnóthós an rása mór?’

'Bláth an Iascaire, sin nó An Tiarna.'

'B'fhéidir é,' a deir Máirtín, 'ach sílim gur fearr an t-airgead a chur ar Scian an Bhúistéara.’

'Muise, ní fiú dhuit geall a chur ar an seanchapall sin!' a deir Seáinín ag gáirí.

'Feicfidh muid,' a deir Máirtín.



Traducció:

LA POSADA (UNA CONVERSA)

‘Hola, Martin!’

‘Hola! Què tal?’

‘Anar fent’ diu en Seainin ‘Com et va a tu?’

‘Prou bé, germà. Què beuràs?’

‘Beuré una pinta o així.’

Cadascú va obtenir una pinta ‘Salut!’ va dir en Seainin ‘Demà aniré a Galway.’ Va dir en Martin ‘Vaig a les curses. Qui creus que guanyarà la gran cursa?’

‘La Floració del Pescador, o si no El Senyor.’

‘Potser’ digué en Martin ‘però crec que cal posar els diners a El Ganivet del Carnicer.’

‘I tant, no val la pena posar la teva aposta per a aquell cavall vell’ digué en Seainin rient.

‘Ja ho veurem.’ digué en Martin.

Exercici 2: Completar frases
A. Substitueix la paraula anois de les següents frases per ‘chuile lá i substitueix les construccions de substantiu verbal per la forma corresponent del present habitual.
1. Tá an ghrian ag scairteadh anois.
2. Tá sé ag cleachtadh a chuid Gaeilge anois.
3. Tá mé ag níochán soithí agus ag cóiriú leapacha anois.
4. Tá sí ag breathnú go maith anois.
5. Tá siad ag oscailt fuinneogaí agus ag dúnadh doirse anois.
6. Tá mé ag léamh leabhartha ach níl mé dhá salú anois.
7. Tá mé ag seachaint Bhaile Átha Cliath anois.

Solucions:

1. Scairteann an ghrian ‘chuile lá.
2. Cleachtann  sé a chuid Gaeilge ‘chuile lá.
3. Ním soithí agus cóirím leapacha ‘chuile lá.
4. Breathnaíonn sí go maith ‘chuile lá.
5. Osclaíonn siad fuinneogaí agus dúineann said doirse ‘chuile lá.
6. Léim leabhartha ach ní shalaím iad ‘chuile lá.
7. Seachnaím Baile Átha Cliath ‘chuile lá.

B. Completa les següents frases fent servir el pronom preposicional correcte tenint en compte els elements entre parèntesi.
1. Hóbair (do) (muid) titim ar an mbealach abhaile.
2. Ní fiú (do) (mise) a ghoil ann anois.
3. An scríobhfá leitir eile (don fhear) sin?
4. Ní gá (do) (sibh) airgead a thabhairt do Cháit.
5. Bhí muid ag iarraidh an seomra a 'spáint (do Cháit).
6. Sin é an rud is ceart (do) (thusa) a dhéanamh.
7. Mh'anam nach mbíonn sé ag tabhairt cúnamh (do na daoine iad) féin.
8. Is fíor (do) (thú). Níl an tairne feiliúnach (don bhalla).

Solucions:

1. Hóbair dhúinn titim ar an mbealach abhaile.
2. Ní fiú dhomsa a ghoil ann anois.
3. An scríobhfá leitir eile dhó sin?
4. Ní gá dhaoibh airgead a thabhairt do Cháit.
5. Bhí muid ag iarraidh an seomra a 'spáint dhi.
6. Sin é an rud is ceart dhuitse a dhéanamh.
7. Mh'anam nach mbíonn sé ag tabhairt cúnamh dhóibh féin.
8. Is fíor dhuit. Níl an tairne feiliúnach dhó.

Exercici 3: Traducció de frases
1. M’agrada ser aquí. Necessito llegir i escoltar gravacions. Puc evitar la gent de Dublín.
2. Si comences a escriure una cara, no és difícil acabar-la.
3. Mostra’m la serra i elñ martell! On són els claus i els tornavisos? Són adequats per a aquest forat?
4. Si vas a la gran cursa, aposta per El Ganivet del Carnicer.
5. Després que es tanqués la posada, ell va venir a casa.
6. Ell gairebé cau sobre el camí. El camí estava molt moll.
7. Per a tu és fàcil fer broma d’ell.

Solucions:

1. Taithníonn sé liom a bheith anseo. Tastaíonn uaim léamh agus éisteacht le ceirníní. Is féidir liom daoine as Baile Átha Cliath a sheachaint.
2. Má thosaíonn tú ag scríobh leitir, ní bhíonn sé deacair í a chríochnú.
3. (Ta)spáin dhom an sábh agus an casúr. Cén áit a (cá) bhfuil na táirní agus na scriúanna ? An bhfuil said feiliúnach don pholl seo?
4. Má tá tú ag goil ag an rása mór, cuir geall ar Scian an Bhúistéara.
5. Thar éis don teach ósta dúnadh, tháinig sé abhaile.
6. Hóbair dhó titim ar an mbóthar. Bhí an bóthar an-fhliuch.
7. Is furasta dhuitse a bheith ag magadh faoi.

Lliçó 22

Lliçó 22

Gramàtica

1. El condicional dels verbs regulars: Vegem primer els verbs de la primera conjugació. Per conjugar un verb regular en forma condicional tot el que cal fer és afegir el sufix -fadh (o -feadh si la vocal de l'arrel és caol). Cal recordar que si la primera consonant de l'arrel pot patir lenició, aquesta consonant apareixerà sempre en forma lenitiva i que si la consonant en qüestió és una f, aleshores caldrà afegir-hi d' al davant. Aquesta d apostrofada també s'afegeix si la paraula comença per vocal. Recordeu també que la terminació -gh desapareix. Vegem-ho:

• glan >>> ghlanfadh
• bris >>> bhrisfeadh
• léigh >>> léifeadh
• nigh >>> nífeadh
• fliuch >>> d'fhliuchfeadh

Quant als verbs de la segona conjugació, primer cal treure les vocals de la darrera síl·laba del verb. Fixeu-vos-hi bé: només els vocals, no pas les consonants. Després hi afegim el sufix -ódh (o -eodh si la darrera vocal és caol). De la mateixa manera que els verbs de la primera conjugació, la primera consonant pateix lenició i si la paraula comença per f o vocal aleshores hi apostrofarem una d al davant. Recordeu també que la terminació -gh desapareix. Vegem-ho:

• salaigh >>> shalódh
• coinnigh >>> choinneodh
• oscail >>> d'osclódh
• imir >>> d'imreodh

Aquest procedimient és el que fem servir amb la major part de persones, ara bé, la primera persona del singular (mé, mise), la segona persona del singular (tú, tusa) i la tercera del plural (siad, siadsan) tenen les seves pròpies terminacions. Ara bé, la regla de la lenició i apostrofació de d' e cas de començar per vocal o f es manté en totes les persones (i també en la forma autònoma, que veurem més endevant).

Vegem primer la primera persona del singular (mé, mise). En la primera conjugació afegirem -fainn (o -finn si la vocal és caol) i en la segona conjugació afegim -óinn (o -eoinn si la darrera vocal és caol). Vegem-ho:

1a conjugació:

• glan >>> ghlanfainn
• bris >>> bhrisfinn
• léigh >>> léifinn
• nigh >>> nífinn
• fliuch >>> d'fhliuchfainn

2a conjugació:

• salaigh >>> shalóinn
• coinnigh >>> choinneoinn
• oscail >>> d'osclóinn
• imir >>> d'imreoinn

Ara toca la segona del singular (tú, tusa). En la primera conjugació afegirem -fá (o -feá si la vocal de l'arrel és caol) i en la segona afegim -ófá (o -eofá si la vocal és caol). Vegem-ho:

1a conjugació:

• glan >>> ghlanfá
• bris >>> bhrisfeá
• léigh >>> leífeá
• nigh >>> nífeá
• fliuch >>> d'fhliuchfá

2a conjugació:

• salaigh >>> shalófá
• coinnigh >>> choinneofá
• oscail >>> d'osclófá
• imir >>> d'imreofá

Vegem ara la tercera persona del plural (siad, siadsan). En els verbs de la primera conjugació afegirem -faidís (o -fidís si la vocal és caol) i en la segona conjugació afegirem -óidís (o -eoidís si la darrera vocal és caol). Vegem-ho:

1a conjugació:

• glan >>> ghlanfaidís
• bris >>> bhrisfidís
• léigh >>> leífidís
• nigh >>> nídís (irregularitat -gh > fi = d)
• fliuch >>> d'fhliuchfaidís

2a conjugació:

• salaigh >>> shalóidís
• coinnigh >>> choinneoidís
• oscail >>> d'osclóidís
• imir >>> d'imreoidís

Finalment, veurem la forma autònoma. A la primera conjugació afegim -faí (o -fí en cas de vocal caol) i en la segona afegim -ófaí (o -eofaí en cas de vocal caol). Vegem-ho:

1a conjugació:

• glan >>> ghlanfaí
• bris >>> bhrisfí
• léigh >>> léifí
• nigh >>> nífí
• fliuch >>> d'fhliuchfaí

2a conjugació:

• salaigh >>> shalófaí
• coinnigh >>> choinneofaí
• oscail >>> d'osclófaí
• imir >>> d'imreofaí

Com bé podeu comprovar, moltes terminacions del condicional comencen per f. Quan això passa, hi ha una sèrie de terminacions consonàntiques que, si bé la grafia no s'altera, si que se n'altera la pronúncia. Recordeu que això només passa quan el sufix que hi afegim comença per f. Vegem aquestes alteracions en la pronúncia:

• b passa a p >>> scuabfadh (es llegeix scuapfadh)
• d passa a t >>> goidfeadh (es llegeix goitfeadh)
• g passa a c >>> pógfadh (es llegeix pócfadh)
• bh emmudeix >>> scríobhfadh (es llegeix scríofadh)
• mh emmudeix >>> snámhfadh (es llegeix snáfadh)

2. La preposició ó: Aquesta preposició significa bàsicament el mateix que la nostra preposició des de. Com moltes preposicions, causa lenició en la següent paraula (ó Mháirtín) i s'uneix a l'article determinat (an), per la qual cosa es forma la contracció ón (ó + an). Quan apareix ón, la següent paraula pateix eclipsi (ón mbó) tal i com dicta la regla general (Vegeu la lliçó 5).

Els pronoms preposicionals d'ó són els següents:

Pronoms normals
uaim = ó + mé
uait = ó + tú
uaidh = ó + sé
uaithi = ó + sí
uainn = ó + muid
uaibh = ó + sibh
uathu = ó + siad

Pronoms emfàtics
uaimse = ó + mise
uaitse = ó + tusa
uaidhse = ó + seisean
uaithise = ó + sise
uainne = ó + muide
uaibhse = ó + sibhse
uathusan = ó + siadsan

Com ja hem dit, el significat bàsic d'ó és des de tant en un sentit espacial com temporal.

• Tá Cáit ar an mbealach ar ais ón bposta. (La Cait torna de l'oficina de correus.)
• Tá Cáit anseo ón Nollaig. (La Cait és aquí des del Nadal.)

Ara bé, té altres usos més expressius. un d'ells és quan va seguit d'ach (però) i que s'empra per expressar desig.

• Níl uaidh ach spóirt. (Ell només vol divertir-se.)

També es pot fer servir com a conjunció per indicar el moment a partir del qual passa alguna cosa. Aquest ús coma conjunció no és més que una extensió del seu significat bàsic com a preposició.

• Níl Cáit go maith ó bhí sí tinn. (La Cait no està bé des que va estar malalta.)

Finalment, hi ha una sèrie de locucions adverbials que empren ó. Vegem-ne unes quantes:

• Ó dhúchas (literlament: de natura): Per indicar alguna cosa és natural a o per a algú.
• Exemple: Tá Fraincis ó dhúchas ag Caít (La Cait parla francès com a llengua materna. (Traducció literal: La Cait té el francès de natura.))

• Ó bhroinn (literalment: de la matriu): Per indicar que alguna cosa és de naixement
• Exemple: Tá marc ó bhroinn ar Chaít. (La Cait té una marca de naixment. (Traducció literal: hi ha una marca de la matriu sobre la Cait.))

• Ó rath (literalment: de prosperitat): Per indicar que alguna cosa està florida o podrida
• Exemple: Tá na fataí ó rath. (Les patates estan florides.)

• Ó shin (des d'allò): Per indicar que alguna cosa passa des d'un punt en el temps, des d'aleshores.
• Exemple: Tá Cáit anseo ó shin. (La Cait és aquí des d'aleshores.)

• Ó mhaidin: Des del matí
• Exemple: Tá Cáit anseo ó mhaidin. (la Cait és aquí des del matí.)

3. La partícula a i les oracions subordinades substantives: La partícula a (recordeu que causa sempre lenició sobre la següent paraula) s'empra com a conjunció per introduir una oració subordinada que té un verb i que pot arribar a funcionar sintàcticament sola per ella mateixa. Quan això passa, a l'oració subordinada farem servir el substantiu verbal. Vegem-ho:

• Bhí Cáit ag iarraidh a fháil amach cé a bhí ann aréir. (La Cait intentava esbrinar qui hi havia la passada nit.)
• Bhí Cáit ag iarraidh a thiscint cé a bhí ann aréir. (La Cáit intentava entendre qui hi havia la passada nit.)

I vista la gramàtica, passem a veure el vocabulari.
Vocabulari

Substantius
bean rialta (bán riəltə) (plural: mná rialta (mná rilətə)) (f.): monja
binse (binxə) (plural: binsí (binxí)): banc, banqueta
bolg (bolg) (plural: boilg (bolg)): panxa, ventre
broinn (bron) (plural: broinnte (brontxə)) (f.): pit, úter, matriu
cogar (kogər) (singulare tantum): xiuxiueig
compóirt (kompórtx) (singulare tantum) (f.): comoditat
Dia (jiə) (plural: déithe (jéhə)): déu
droichead (drokhád) (plural: droichid (drokhij)): pont
dúchas (dúkhəs) (singulare tantum): natura, herència, antecedents
fál (fál) (plural: fálta (fáltə)): valla
fascadh (faskəkh) (singulare tantum): cobert, recer,aixopluc
lacha (lakhə) (plural: lachain (lachán)) (f.): ànec
loch (lokh) (plural: lochanna (lokhənə)) (f.): llac
oibrí (obrí) (plural: oibrithe (obrəhə)): treballador
paidir (pájər) (plural: paidreacha (pájrákhə)) (f.): prec, oració
páirc (párk) (plural: paírceanna (párkánə)) (f.): parc, camp (gran)
pinsinéara (pinxənérə) (plural: pinsinéaraí (pinxənérí)): pensionista
rath (rah) (singulare tantum): prosperitat
scaitheamh (skáháw) (plural: scaití (skátxí)): període, (en plural: de vegades)
scamall (skaməl) (plural: scamaill (skamál)): núvol
sruthán (srúhán) (plural: srutháin (srúhán)): rierol, raig
tom (tom) (plural: tomacha (toməkhə)) (f.): arbust

Verbs
aithnigh (áhniy) (2) (aithneachail (áhnákhál) (f.)): reconèixer
bac (bak) (1) (bacadh (bakəkh)): entorpir, molestar
beir (bér) (1) (breith (bréh)): aguantar, agafar, suportar, parir
braith (bráh) (1) (brath (brah)): dependre
cogar (kogər) (2) (cogarnaíl (kogərníl) (f.)): xiuxiuejar
féad (féd) (1) (féadachtáil (fédəkhtál) (f.)): poder, ser capaç
fiafraigh (fiəfrəiy) (2) (fiafraí (fəifrí)): preguntar, inquirir
fliuch (flukh) (1) (fliuchadh (flukhəkh)): mullar
gnóthaigh (gójáiy) (2) (gnóthachtáil (góhəkhtál) (f.)): guanyar
labhair (lawár) (2) (labhairt (lawártx)): parlar
lean (lán) (1) (leanacht (lánəkht)): continuar, seguir
samhlaigh (sawləiy) (2) (samhlú (sawlú)): imaginar
scairt (skártx) (1) (scairteadh (skártxákh)): brillar
siúil (xiúl) (1) (siúlta (xiúltə)): caminar (siúlóid (xiúlój) (f.)): passejar Nota: Quan siúil vol dir passejar aleshores el substantiu verbal és siúlóid
taithnigh (táhniy) (2) (taithneachtáil (táhnákhtál) (f.)): complaure
tastaigh (tastəiy) (2) (tastáil (tastál) (f.)): necessitar

Miscel·lània
clí (klí): esquerre
corr- (kor): estrany, ocasional Nota: Aquest adjectiu funciona com a un prefix del següent substantiu
deas (jás): dret
rialta (riəltə): regular
sínte (xíntxə): estirat

Aquí teniu el joc corresponent d'aquesta lliçó:

Vocabulari de la lliçó 22

I vist el vocabulari, passem a fer els exercicis.

Exercicis

Exercici 1: Textos

Text 1

AN PHÁIRC

Níl a fhios cé chomh deas leis an bpáirc atá anseo. Is aoibhinn liom a bheith ag siúlóid anseo, go háirithe nuair atá na croinnte agus na tomacha faoi bhláth. Scaití, is fearr liom go díreach suí ar bhinse agus breathnú uaim. Bíonn 'chuile shórt duine anseo, idir sean agus óg. D'fheicfeá gasúir ag gáirí agus ag déanamh spraoi nó pinsinéaraí ag cogarnaíl agus ag comhrá lena chéile; d'fheicfeá mná rialta ag rá a gcuid paidreacha nó oibrithe óga sínte ar an bhféar ag ligean scith agus ag déanamh bolg-le-gréin.

Tá loch bheag agus sruthán ann agus tá droichead beag thar an sruthán. Tá fálta deasa ar thaobh na láimhe deise agus tá binse deas compóirteach ar thaobh na láimhe clí. Seo é an áit is fearr liom. Dhá mbeadh gaoth ann, bheadh fascadh anseo agat.

Aithním corrdhuine thall is i bhfus ach is fearr liom gan labhairt le duine ar bith. Seo anois daoine ag caitheamh seanphíosaí aráin ag na lachain! Is mór an spóirt a bheith ag breathnú ar na lachain ag breith ar an arán.

Nach mór an truaí go mbíonn an aimsir ag síorathrú ! D'fhéadfadh an ghrian a bheith ag scairteadh mar seo anois ar maidin agus gan scamall ar bith le feiceáil, ach ní bheadh a fhios agat céard a tharlódh tráthnóna. D'fhéadfadh sé a bheith ag báisteach nó b'fhéidir ag cur shneachta! Dhá bhféadfaí brath ar an aimsir anseo cé a bhacfadh le a ghoil ar saoire thar sáile? Ní thastódh áit ar bith eile uainn. Ní bheadh uainn ach suí anseo ar ar gcompóirt. Ní bheadh áit ar bith ar an domhan a thaithneodh níos fearr liom ná an pháirc seo.

Traducció

EL PARC

No hi ha manera de dir (lit. no se sap) com n'és de maco el parc que hi ha aquí. Crec que és agradable passejar aquí, especialment quan els arbres i els arbustos estan en flor. De vegades prefereixo simplement seure en un banc i mirar per aquí. Hi sol haver tota mena de gent aquí, tant vels com joves. Podries veure-hi nens rient i jugant o pensionistes xiuxiuejant i xerrant l'un amb l'altre, podries veure-hi monges dient les seves pregàries i treballadors joves estirats al damunt de la gespa i prenent el sol.

Hi ha un petit llac i un rierol i hi ha un un petit pont sobre el rierol. Hi ha valles maques a la banda de mà dreta i un banc còmode i maco a la banda de mà esquerra. Aquest és el lloc que prefereixo. Si hi hagués vent, aquí estaries a recer.

Reconcec ocasionalment una persona per aquí i per allà però prefereixo no parlar amb ningú. Aquí hi ha gent llançat trossos vells de pa als ànecs! És molt divertit mirar els ànecs agafant el pa.

No és una gran pena que el temps estigui sempre canviant! El sol podria estar brillant d'aquesta manera ara pel matí i sense veure ni un núvol, però no sabries què podria passar pe la tarda. Podria ploure o fins i tot nevar! Si es depengués del temps d'aquí qui es molestaria anat de vacances a l'estranger? No necessitaríem cap altre lloc. No voldríem més que seure còmodament aquí. No hi hauria cap lloc al món que em complagués més que aquest parc.

Text 2

COMHRÁ FAOIN bPOSTA

'Níl a fhios 'am beo cén áit a bhfuil an posta. Beidh muid in ann ceist a chur ar an bhfear seo atá ag tíocht aníos an bóthar.'

'An bhfuil a fhios 'ad cá bhfuil an posta?'

'Tá a fhios. Gabh síos an bóthar seo agus cas ar thaobh na láimhe deise. Lean ort soir an bóthar sin agus feicfidh tú an posta ar thaobh na láimhe clí.'

'Cén dath atá air?'

'Tá sé bán agus tá doras uaine air.'

'An bhfuil a fhios 'ad cén t-am a mbeidh an posta ag imeacht?'

'Níl a fhios; féadfaidh tú a fháil amach ón mbean ansin cén t-am a mbeidh sé ag imeacht.'

'Go raibh maith agat!'

'Lá maith anois agat!'

'Go ngnóthaí Dia dhuit!'



Traducció:

CONVERSA SOBRE CORREUS

'No sé on és l'oficina de correus. Podem preguntar-li a l'home que ve pel camí.'

'Saps on és l'oficina de correus?'

'Sí. Aneu baixant d'aquest camí i gireu a banda dreta. Seguiu baixant (per l'est) i veuràs l'oficina de correus a banda esquerra.'

'De quin color és?'

'És blanca i té una porta verda.'

'Saps en quin moment tanca? (lit. marxar)'

'No ho sé. Podràs esbrinar-ho de la dona que hi ha allà en quin moment se'n va.'

'Gràcies!'

'Que tinguis un bon dia!'

'Adéu siau!'

Exercici 2: Completar frases

A. Reescriu les següents frases fent servir el condicional de forma correcta.

1. Ní phósfaidh sé Cáit an bhliain seo chugainn.
2. Osclóidh siad an doras.
3. Ní bhacfaidh tú leis an leabhar sin go fóill.
4. Féadfaidh mé fanacht anseo ar feadh cupla seachtain.
5. Caillfidh sé an bus, mara ndéanfaidh sé deifir.
6. Ní scuabfaidh sí ná ní nífidh sí éadaí go deo aríst.
7. An osclófar na doirse?
8. Labhróidh mé leis aríst amáireach.
9. Suífidh siad síos.
10. Fliuchfaidh tú an tae.
11. Brisfear an t-adhmad.
12. Salófar an cóta.

Solucions:

1. Ní phósfadh sé Cáit an bhliain seo chugainn.
2. D'osclóidis siad an doras.
3. Ní bhacfá tú leis an leabhar sin go fóill.
4. D'fhéadfainn mé fanacht anseo ar feadh cupla seachtain.
5. Chaillfeadh sé an bus, mara ndéanfadh sé deifir.
6. Ní scuabfadh sí ná ní nífeadh sí éadaí go deo aríst.
7. An osclófaí na doirse?
8. Labhreoinn mé leis aríst amáireach.
9. Shufdís siad síos.
10. D'fhliuchfá tú an tae.
11. Bhrisfí an t-adhmad.
12. Shalófaí an cóta.

B. Completa les següents frases fent servir el pronom preposicional cotrrecte de les paraules que hi ha entre parèntesi.

1. An mbeidh na leabhartha seo ag tastáil (ó) (muid) aríst?
2. Níl (ón bhfear) seo ach spóirt ó tháinig sé abhaile.
3. Mh'anam go bhfuair tú leitir (ón mbean rialta) inné.
4. An dtaithníonn sé libh suí ar an mbinse mar sin ag breathnú (ó) (sibh) ?
5. Bhí mé ag iarraidh a dhéanamh amach an dtastódh an carr (ó) (í).
6. Tastaíonn deoch (ó) (mise); an dtastaíonn ceann (ó) (thusa) ?
7. Tá fonn orm a fháil amach (ó) (é) cén teanga atá ó dhúchas ag an strainséara sin.

Solucions:

1. An mbeidh na leabhartha seo ag tastáil uainn aríst?
2. Níl uaidh seo ach spóirt ó tháinig sé abhaile.
3. Mh'anam go bhfuair tú leitir uaithi inné.
4. An dtaithníonn sé libh suí ar an mbinse mar sin ag breathnú uaibh?
5. Bhí mé ag iarraidh a dhéanamh amach an dtastódh an carr uaithi.
6. Tastaíonn deoch uaimse; an dtastaíonn ceann uaitse?
7. Tá fonn orm a fháil amach uaidh cén teanga atá ó dhúchas ag an strainséara sin.

Exercici 3: Traducció de frases

1. En Martin és aquí des del matí.
2. Necessito preguntar on és la casa.
3. Podries veure gairebé tota mena de gent aquí, monges i pensionistes, estudiants i treballadors, sacerdots i nens.
4. Si el temps fos càlid, em plauria relaxar-me i prendre el sol.
5. Tot el que volia no era més que esbrinar on era l'oficina de correus i a quina hora tancava.
6. El sol pot estar brillant i demà pot plour o nevar. No sabries que passsaria.
7. Vaig rebre una carta de tu la setmana passada i una d'ells ahir.
8. He de menjar una poma cada dia des que vaig estar malalt.

Solucions:

1. Tá Máirtín anseo ó mhaidin.
2. Tastaíonn uaim a fhiafraí cén áit a bhfuil an teach.
3. D'fheicfeá beagnach 'chuile shórt duine anseo; mná rialta agus pinsinéaraí, mic léinn agus oibrithe, sagairt agus gasúir.
4. Dhá mbeadh an aimsir te, thaithneodh sé liom mo scíth a ligean agus bolg-le-gréin a dhéanamh.
5. Ní raibh uaidh ach a fháil amach cén áit a raibh an posta agus cén t-am a mbeadh an posta ag imeacht.
6. D'fhéadfadh an ghrian a bheith ag scairteadh inniu agus amáireach d'fhéadfadh sé a bheith ag báisteach nó ag cur shneachta. Ní bheadh a fhios agat céard a tharlódh.
7. Fuair mé leitir uaitse an tseachtain seo caite agus ceann uathusan inné.
8. Caithfidh mé úlla a ithe 'chuile lá ó bhi mé tinn.

Lliçó 21

Lliçó 21

Gramàtica

1. El futur dels verbs regulars: Com ja hem vist a la lliçó 12, els verbs regulars de l'irlandès tenen dues conjugacions, la primera (verbs amb una síl·laba a l'arrel) i la segona (verbs amb dues o més síl·labes a l'arrel). Per formar la forma del futur dels verbs de la primera conjugació cal afegir el sufix -faidh si la vocal de l'arrel és leathan i -fidh si la vocal de l'arrel és caol. A més, cal indicar que si el verb acaba amb -gh, aleshores aquesta consonant lenitiva desapareix. Vegem-ho:

• glan >>>> glanfaidh
• bris >>>> brisfidh
• léigh >>>> léifidh
• nigh >>>> nífidh

En canvi en els verbs de la segona conjugació cal eliminar la darrera síl·laba del verb i afegir el sufix -óidh si la darrera vocal de l'arrel és leathan o -eoidh sí la darrera vocal és caol. Cal indicar que si l'última síl·laba que hem eliminat conté una consonant no lenitiva, aquestes consonants es mantenen. Vegem-ho:

• salaigh >>>> salóidh
• coinnigh >>>> coinneoidh
• oscail >>>> osclóidh
• imir >>>> imreoidh

Com ja sabem de la lliçó 2, els verbs irlandesos tenen una forma autònoma que denota impersonalitat. Per forma la forma autònoma de futur de la primera conjugació cal afegir el sufix -far si la vocal de l'arrel és leathan i el sufix -fear si la vocal de l'arrel és caol. Les formes lenitives també desapareixen en la forma autònoma. Vegem-ho:

• glan >>>> glanfar
• bris >>>> brisfear
• léigh >>>> leífear
• nigh >>>> nífear

En canvi, en els verbs de la segona conjugació cal eliminar la darrera síl·laba (respectant les consonants no lenitives) i afegir els sufix -ófar si la darrera vocal de l'arrel és leathan o bé el sufix -eofar si la vocal és caol. Vegem-ho:

• salaigh >>>> salófar
• coinnigh >>>> coinneofar
• oscail >>>> osclófar
• imir >>>> imreofar

Com ja sabem de la lliçó 13, els verbs després de la partícula relativa a pateixen lenició. Ara bé, també cal dir que en els verbs regulars hi ha una diferència en la conjugació del verb. En el futur de la primera conjugació cal substituir el -faidh i el -fidh finals de la forma simple del futur per -fas i -feas respectivament.

• glanfaidh >>>> a ghlanfas
• brisfidh >>>> a bhrisfeas
• leífidh >>>> a léifeas
• nífidh >>>> a nífeas

En canvi a la segona conjugació cal substituir el -idh final de les terminacions del futur simple -óidh i -eoidh per -s en ambdós casos.

• salóidh >>>> a shalós
• coinneoidh >>>> a choinneos
• osclóidh >>>> a osclós
• imreoidh >>>> a imreos

Finalment, i com a apunt sobre la pronunciació, cal indicar que algunes consonants finals de les arrels dels verbs de la primera conjugació s'alteren quan van seguides d'un dels prefixos que comença amb f (-faidh, -fidh, -far i -fear) si bé l'ortografia es manté. Vegem-los:

• La b passa a llegir-se p: scuabfaidh es llegeix skuəpfákh
• La d passa a llegir-se t: goidfidh es llegeix gotfəkh
• La g passa a llegir-se c: pógfaidh es llegeix pókákh
• La bh emmudeix: scríobhfaidh es llegeix xkrífákh
• La mh emmudeix: snámhfaidh es llegeix snáfákh

2. La preposició faoi: La preposició faoi significa el mateix que la nostra preposició sota. Aquesta preposició sempre causa lenició en els substantius que la segueixen com bé podem veure a faoi chathaoir (sota una cadira).

Els pronoms preposicionals de faoi són:

Pronoms normals
fúm = faoi + mé
fút = faoi + tú
faoi = faoi + sé
fúithi = faoi + sí
fúinn = faoi + muid
fúibh = faoi + sibh
fúthu = faoi + siad

Pronoms emfàtics
fúmsa = faoi + mise
fútsa = faoi + tusa
faoisean = faoi + seisean
fúithise = faoi + sise
fúinne = faoi + muide
fúibhse = faoi + sibhse
fúthusan = faoi + siadsan

A banda del seu ús principal com a preposició que significa sota, també té altres usos d'origen expressiu. Un d'aquests és l'ús que se'n fa per expressar una intenció.

• Tá fúm Cáit a phósadh. (Tinc la intenció de casar-me amb la Cáit.)

Quan se la mescla amb bualadh, la preposició faoi expressa el lloc d'un impacte.

• Bíonn na carranna ag bualadh faoi bhallaí. (Els cotxes solen picar contra els murs.)

En algunes expressions prefixades, indica moviment. Vegem-ne algunes de les més comunes:

• Tá siúl faoi. (Ell va de pressa.    Literalment: Hi ha moviment sota ell.)
• Tá fuadar faoi. (Ell té pressa.     Literalment: Hi ha una ràfega sota ell.)
• Tá fás faoi. (Ell està creixent.     Literalment: Hi ha creixement sota ell.)

També hi ha sintagmes adverbials que en requereixen l'ús. Vegem-ne alguns dels més comuns:

• faoi smacht (sota control)
• faoi bhláth (en flor, florint)
• faoi lántseol (a tota vela)
• faoi bhealach (de camí, en marxa)

La preposició faoi també té el significat de sobre (l'anglès about, no pas l'anglès over). Antigament aquesta funció la cobria la preposició um () però en l'actualitat es fa servir faoi.

• Tá mé ag caint faoin mbean sin.
• Nota: Recordeu que quan faoi va seguit d'an aleshores es transforma en faoin.

Finalment, també vol dir pels volts de tant en un sentit temporal com espacial.

• faoi Nollaig (per Nadal)
• faoi Cháisc (per Pasqua)
• faoi Bhealtaine (pel maig)
• faoi Shamhain (per Tots Sants)
• faoi seo (per ara)
• faoi láthair (per ara)
• faoi dheireadh (per fi)
• faoin tír (pel camp)

3. La preposició go dtí: La preposició go dtí vol dir a, cap a, fins a i té dues formes.La primera forma és go dtí i la fem servir quan el substantiu és determinat.

• Tá Cáit ag goil go dtí an áit chéanna. (La Cait va al mateix lloc.)
• Beidh Cáit anseo go dtí an lá sin. (La Cait serà aquí fins aquell dia.)
• go dtí Déardaoin (Fins dijous)
• go dtí Máirtín (Al Martin)

La segona forma és go. Fem servir aquesta forma quan el substantiu que segueix és el nom d'un lloc que no va precedit per article. Quan fem servir aquesta forma, aleshores la cal afegir una h- al començament de la següent paraula si aquesta paraula comença amb vocal.

• go Sasana (cap a Anglaterra)
• go Meireacá (cap a Amèrica)
• go hÉirinn (cap a Irlanda)
• go hAlbain (cap a Escòcia)

També hi ha locucions adverbials que han quedat prefixades amb go.

• go maidin (fins el matí)
• lán go béal (ple a vessar)

Cal dir que sovint s'omet la preoposició go quan la següent paraula comença per consonant. Cal no oblidar que aquesta elisió és totalment opcional.

• Tá mé ag goil (go) Baile Atha Cliath. (Vaig cap a Dublín.)
• Tá mé ag goil (go) Gaillimh. (Vaig cap a Galway.)

4. Preposicions sense pronoms preposicionals: Les preposicions gan (sense), seachas (al costat de, excepte) i go dtí (i també la forma go) no tenen pronoms preposicionals. Per formar la forma pronominal d'aquestes preposicions, només cal que posar el pronom correponent al darrera.

• gan mé (sense mi)
• seachas tú (excepte tu, a més de tu)
• go dtí seisean (cap a ell (forma emfàtica))

Cal destacar que, a diferència del que vam ensenyar a la lliçó 5, quan aquestes preposicions van seguides d'article no causen eclipsi, sinó que l'article segueix les mateixes regles que seguiria si no anés precedit per preposició (Repasseu la lliçó 5).

• gan an bhean (sense la dona)
• go dtí an fhuinneoig (cap a la finestra)
• seachas an bord (al costat de la taula)

En termes generals, aquestes preposicions no causen cap lenició, eclipsi o pròtesi a les paraules següents (a excepció de la pròtesi h- de go). Ara bé, val a dir que gan és una mica especial ja que causa lenició en els mots que no comencen amb d, t, s o f.

• gan mhoill (sens tardança)
• gan mhairg (sense lamentacions)

A més, la preposició gan també causa una pròtesi t- si la següent paraula comença amb s.

• dall gan tsúil (cec sense ull)

I vista la gramàtica, passem a veure el vocabulari.

Vocabulari

Substantius
amadán (amədán) (plural: amadáin (amədán)): boig, ximple
Beltaine (beltánə) (singulare tantum) (f.): maig
bláth (bláh) (plural: bláthanna (bláhənə)): floració
braon (brin) (plrual: braonacha (brinəkhə)): gota
Cáisc (káxk) (singulare tantum) (f.): Pasqua
citeal (kitxál) (plural: citealacha (kitxáləkhə)): caldera, cafetera, tetera
clampar (klampər) (singulare tantum): baralla, confusió
fuadar (fuədər) (singulare tantum): ràfega
gabáiste (gabáxtxə) (plural: gabáistí (gabáxtxí)): col
mairg (márg) (singulare tantum) (f.): pena, aflicció, lamentació
méid (méj) (singulare tantum): volum, mida, quantitat
píosa aráin (písə arán) (plural: píosaí aráin (písí arán)): tros de pa
póg (póg) (plural: póga (pógə)) (f.): petó
Samhain (sawán) (singulare tantum) (f.): Tots Sants, Halloween
scuab (skuəb) (plural: scuabanna (skuəbənə)) (f.): escombra
seol (xól) (plural: seolta (xóltə)): vela
siopadóireacht (xopədórákht) (plural: siopadóireachtí (xopədórákhtxí)) (f.): compres, shopping
smacht (smakht) (plural: smachta (smakhtə)): control

Verbs
bearr (bár) (1) (bearradh (bárəkh)): afaitar, retallar, podar
caill (kál) (1) (cailleadh (kálákh)): perdre, fallar
dúin (dún) (1) (dúnadh (dúnəkh)): tancar
dúisigh (dúxiy) (2) (dúiseacht (dúxákht)): despertar
gearr (gár) (1) (gearradh (gárəkh)): tallar
lig (ləg) (1) (ligean (ligán)): deixar, permetre
mothaigh (moháiy) (2) (mothú (mohú)): sentir
póg (póg) (1) (pógadh (pógəkh)): besar, fer un petó
réitigh (rétxiy) (2) (réiteach (rétxákh)): aclarir, solucionar, arranjar, anivellar
rith (ru) (1) (rith (ru)): córrer
scuab (skuəb) (1) (scuabadh (skuəbəkh)): escombrar
stócáil (stókál) (1) (stócáil (stókál) (f.)): preparar
suigh (suiy) (1) (suí (sí)): seure
tarraing (taráng) (2) (tarraingt (tarángtx) (f.)): estirar, aconseguir

Miscel·lània
amú (amú): perdut, desviat, desaprofitat
faoi láthair (fi láhár): actualment
gruama (gruəmə): melancòlic
slán (slán): segur, complet, intacte
thar éis (hər éx): després

I aquí teniu el joc corresponent al vocabulari d'aquesta lliçó

Vocabulari de la lliçó 21

I vist el vocabulari, passem a fer els exercicis.

 Exercicis

Exercici 1: Text

MAIDIN DÉ LUAIN

Bíonn sé go hiontach ag an deireadh seachtaine. Is féidir codladh amach ar maidin. Ach amáireach Dé Luain agus beidh ar 'chuile dhuine éirí go moch aríst.

Éireoidh Pádraig i dtosach. Osclóidh sé an doras agus ligfidh sé amach an madadh. Cuirfidh sé síos an citeal. Déanfaidh sé braon tae agus gearrfaidh sé cupla piosa aráin agus cuirfidh sé im orthu. Éistfidh sé leis an nuaíocht ar an raidió chúns a bheas sé ag ithe a bhricfásta. Nuair a bheas an nuaíocht thart, nífidh sé é féin agus bearrfaidh sé é féin agus cuirfidh sé air a chuid éadaí. Ansin, nuair a chloisfeas Cáit Pádraig ag imeacht, éireoidh sí féin agus dúiseoidh sí na gasúir. Réiteoidh sí an bricfásta chúns a bheas na gasúir ag éirí.

Ní maith leis na gasúir éirí maidin Dé Luain. Ní éireoidh siad go dtí go mbeidh an bricfásta réidh agus beidh fuadar fúthu ag tóraíocht a gcuid éadaí agus ag stócáil le a ghoil ar scoil. Beidh rud eicínt amú ar dhuine eicínt. Ansin tosóidh an clampar: 'Cá bhfuil mo chuid bróga?'

'Caillfidh an t-amadán sin rud eicínt i gcónaí!'

'Éist do bhéal thusa!'

'Tarraing 'ad do chuid stocaí ar aon chaoi! Cén áit a raibh siad 'ad aréir?'

'Ní féidir liom siúl go dtí an bus gan bróga.'

'Breathnaigh ansin faoin gcathaoir iad!'

'Ó an t-amadán!'

Ansin, tar éis bricfásta, pógfaidh na gasúir Cáit agus fágfaidh siad slán aice. 'Caithfidh sibh deifir a dhéanamh nó caillfidh sibh an bus!' a deir Cáit i gcónaí.

'Caithfidh muid rith !' a deir na gasúir.

Dúinfidh Cáit an doras. Suífidh sí síos agus ólfaidh sí cupán caife. 'Bíonn an geimhreadh chomh dorcha agus chomh gruama sin,' a deir Cáit léi féin i gcónaí, 'chomh deas is a bheas sé amach anseo faoi Bhealtaine nuair a bheas na croinnte faoi bhláth aríst. B'fhéidir i mbliana go mbeadh muid in ann a ghoil ar saoire go hAlbain ...'

Ach tá éadaí le níochán agus caithfear an teach ar fad a ghlanadh agus a scuabadh. Tá an tsiopadóireacht le déanamh. Bíonn an méid sin le déanamh maidin Dé Luain!

Traducció:

DILLUNS PEL MATÍ

Sol ser meravellós pel cap de setmana. Es pot dormir pel matí. Però demà és dilluns i tothom es despertarà d'hora una altra vegada.

En Patrick s'aixecarà primer. Obrirà la porta i deixarà sortir el gos. Posarà la tetera. El farà una gota de te i tallarà unes llesques de pa i hi posarà mantega al damunt. Escoltarà les notícies pe la ràdio mentre s'estarà menjant l'esmorzar. Quan les notícies s'acabin, es rentarà, s'afaitarà i es posarà la seva roba. Aleshores, quan la Cait sentirà en Patrick marxar, ella s'aixecarà i despertarà els nens. Ella prepararà l'esmorzar mentre els nens es despertaran. 

Als nens no els agrada aixecar-se els dilluns pel matí. No s'aixecaran fins que l'esmorzar estarà a punt i aleshores ells tindran pressa buscant la seva roba i preparant-se per anar a l'escola. Alguna cosa d'algú es perdrà. Aleshores començarà la confusió: 'On són les meves sabates?'

'Aquell ximplet sempre predrà alguna cosa!'

'Calla la boca!'

'Aconsegueix els teus mitjons de totes maneres! On els tenies ahir?'

'No puc caminar cap al bus sense sabates!'

'Guaita-les allà sota la cadira!'

'Oh ximplet!'

Aleshores, després de l'esmorzar, els nens li faran un petó a la Cait i li diran adéu. 'Hauireu de córrer o perdreu el bus' Diu sempre la Cait.

'Haurem de córrer!' Diuen els nens.

La Cait tancarà la porta. S'asseurà i beurà un got de cafè. 'L'hivern és tan fosc i trist.' La Cait sempre es diu a si mateixa 'Que maco quan sigui maig quan els arbres estaran florint una altra vegada. Potser enguany podrem anar de vacances a Escòcia...'

Però hi ha roba per rentar i caldrà netejar i escombrar tota la casa. Cal fer les compres. Hi ha molt a fer un dilluns pel matí!

Exercici 2: Completar frases

A. Canvia la forma imperativa de les següents frases per la forma de futur del verb.

1. Imir cluife eile amáireach.
2. Oscail an doras seo agus dúin an doras eile.
3. Breathnaigh ar an leabhar sin agus léigh an ceann seo.
4. Coinnigh an mála. Pacáil ar ball é.
5. Athraigh do chuid éadaí agus glan an teach.
6. Nigh na soithí; ansin fág ar an mbord iad.

Solucions:

1. Imreoidh tú cluife eile amáireach.
2. Osclóidh tú an doras seo agus dúinfidh tú an doras eile.
3. Breathnóidh tú ar an leabhar sin agus léifidh tú an ceann seo.
4. Coinneoidh tú an mála. Pacálfaidh tú ar ball é.
5. Athróidh tú do chuid éadaí agus glanfaidh tú an teach.
6. Nífidh tú na soithí; ansin fágfaidh tú ar an mbord iad.

B. Canvia la forma de futur simple de les següents frases per la forma de futur progressiu (beidh + ag + substantiu verbal)

1. Glanfaidh sé agus scuabfaidh sé na seomraí uilig.
2. Léifidh siad leabhartha agus foghlaimeoidh siad teangacha.
3. Éistfidh muid leis an raidió agus cuideoidh muid libh ag an am céanna.
4. Nuair a dhéanfas mé cupán tae breathnóidh mé ar an bpáipéar.
5. Nuair a chóireos sí na leapacha beidh sí sásta.

Solucions:

1. Beidh sé ag glanadh agus ag scuabadh na seomraí uilig.
2. Beidh siad ag léamh leabhartha agus ag foghlaim teangacha.
3. Beidh muid ag éisteacht leis an raidió agus beidh muid ag cuidiú libh ag an am céanna.
4. Nuair a bheas mé ag déanamh cupán tae, beidh mé ag breathnú ar an bpáipéar.
5. Nuair a bheas sí ag cóiriú na leapacha, beidh sí sásta.

C. Completeu les següents oracions emprant la forma adequada del pronom preposicional dels elements entre parèntesi.

1. Tá (faoi) (mise) teach a thóigeáil anseo.
2. Faoi dheireadh, fuair muid na bróga (faoin mbord).
3. Tá fás anois (faoi na torthaí) uilig seachas an gabáiste.
4. Tá (faoi) (muide) fanacht anseo go dtí Déardaoin.
5. Mh'anam go raibh siad ag caint faoi 'chuile dhuine seachas (faoi) (sibhse).
6. Caith (faoi) (thú) ar an gcathaoir sin!
7. Bhí mé ag caint le Máirtín (faoi Cháit); beidh sí ag imeacht go Sasana amáireach.

Solucions:

1. Tá fúmsa teach a thóigeáil anseo.
2. Faoi dheireadh, fuair muid na bróga faoi.
3. Tá fás anois fúthu uilig seachas an gabáiste.
4. Tá fúinne fanacht anseo go dtí Déardaoin.
5. Mh'anam go raibh siad ag caint faoi 'chuile dhuine seachas fúibhse.
6. Caith fút ar an gcathaoir sin!
7. Bhí mé ag caint le Máirtín fúithi; beidh sí ag imeacht go Sasana amáireach.

Exercici 3: Traducció de frases

1. M'aixecaré d'hora demà pel matí. Despertaré els nens i prepararé l'esmorzar. Em temo que perdran l'autobús una altra vegada demà.
2. En Pádraig va ser aquí per Pasqua i ell serà aquí ben aviat.
3. Deixa aquella aigua fora. Ara em rentaré i m'afaitaré. Aleshores em posaré la meva roba.
4. En Martin va intentar anar a Dublín ahir. Em sembla que ell és allà per ara. Jo em quedaré fins diumenge.
5. Me n'he d'anar ara sens tardança però posa la tetera i beurem una gota de te primer.
6. Tothom estava satisfet tret de tu.

Solucions:

1. Éireoidh mé go moch ar maidin amáireach. Dúiseoidh mé na gasuir agus réiteoidh mé an bricfásta. Tá faitios orm go gcaillfidh siad an bus aríst amáireach.
2. Bhí Pádraig anseo faoi Cháisc agus beidh seisean anseo go gairid.
3. Lig amach an t-uisce sin. Nífidh mé mé féin agus bearrfaidh mé mé féin anois. Ansin cuirfidh mé orm mo chuid éadaí.
4. Bhí faoi Mháirtin a ghoil (go) Baile Atha Cliath inné. Is dóigh liom go bhfuil sé ann faoi seo. Beidh mise ag fanacht go dtí Dé Domhnaigh.
5. Caithfidh mé imeacht anois gan mhoill ach cuir síos an citeal agus ólfaidh muid braon tae i dtosach.
6. Bhi 'chuile dhuine sásta seachas thusa.