Lliçó 14

Lliçó 14

Gramàtica
1. El substantiu verbal: L'infinitiu o substantiu verbal en irlandès es forma principalment de dues maneres. Una és no afegint-hi res a l'arrel, és a dir, l'arrel sola. És el cas del verb fás(créixer). D'altres verbs, com pós (casar-se) i imir (jugar) empren diversos sufixos, com ara -(e)adh i -t, per la qual cosa passen a ser pósadh i imirt respectivament.

• Ní an crann in ann fás. (L'arbre no pot créixer.)
• Tá mé sásta siúl. (Estic content de caminar.)
• Tá Cáit sásta pósadh. (La Cait té ganes de casar-se. / La Cait està contenta de casar-se.)

Aquest darrer grup de substantius és bastant complex, ja que hi ha molts sufixos que es poden emprar en la formació del substantiu. És per això que es recomana aprendre's el substantiu de cada verb. Com que aquí només veurem una introducció en la formació del substantiu, si voleu anar més a fons en aquest web ho podreu fer (i a la viquipèdia anglesa també tenen una bona secció dedicada al substantiu verbal irlandès).

La negació del substantiu verbal es fa mitjançant el mot gan (sense).

• Tá me sásta gan siúl. (Estic content de no caminar. / No vull caminar.)

Quan el substantiu verbal duu un complement directe, aleshores aquest substantiu va precedit de la partícula a (recordeu que causa lenició). 

• Tá mé sásta míle a shiúl. (Estic content de caminar una milla.)
• Tá Cáit sásta gan é a phósadh. (La Cáit està contenta de no casar-se amb ell.)

Cal recordar, emperò, que hi ha tres verbs el substantiu dels quals va sempre precedit de la partícula a. Aquests són gabh/goil (anar) (Nota: gabh és la estàndard i goil la dialectal), bheith(ser) i teacht/tíocht (venir) (Nota: teacht és la forma estàndard i tíocht la dialectal).

• Tá mé sásta a theacht/thíocht anois. (Estic content de venir ara.)

El substantiu verbal irlandès pot funcionar com un substantiu normal i corrent. Tenen gènere com la resta de substantius i es determina segons les regles que ja hem estudiat (lliçó 4). També tenen plural, les regles de formació del qual veurem més endavant.

• Tá an siúl go deas. (Caminar és bo)
• Níl an fás go maith anseo. (El creixement no és bo aquí)
• Bíonn pósaíocha go leor anseo. (Hi sol haver molts casaments aquí.)

2. Les còpules seo, sin i siúd: Seo, sin i siúd es corresponen a anseo, ansin i ansiúd (vegeu la lliçó 2) però en forma de còpula. Quan aquests mots funcionen com a còpules, aquestes volen diraixò/allò d'aquí/d'allà és.... Quan un substantiu és determinat (és a dir, va precedit d'article determinat, possessiu o nom propi), aleshores va precedit de é, í o iad. Vegem-ho:

• Seo bord agus sin cathaoir. (Això d'aquí és una taula i això d'allà és una cadira.)
• Seo é an bord agus sin í an chathoir. (Això d'aquí és la taula i allò d'allà és la cadira.)
• Seo í Cáit, sin é Máirtín agus siúd iad na daoine eile. (Aquesta d'aquí és la Cait, aquell d'allà és en Martin i aquells de més enllà són l'altra gent.)

La negació es fa afegint una h al davant de les formes 'eo, 'in i 'iúd.

• Ní heo é an bord. (Això d'aquí no és la taula.)

En al resta de formes s'empra 'eo, 'in  i 'iúd. Recordeu que els connectors que farem servir seran els mateixos que els que emprem per a la còpula is amb pronoms de tercera persona (vegeu la lliçó 11).

• Ab 'eo é an bord? (Això d'aquí és la taula?)
• Nach 'eo é an bord? (Això d'aquí no és la taula?)
• Deir sé gurb 'eo é an bord. (Diu que això d'aquí és la taula.)
• Deir sé nach 'eo é an bord. (Diu que això d'aquí no és la taula.)
• Más 'eo é an bord, tá mé sásta. (Si això d'aquí és la taula, estic content.)
• Marab 'eo é an bord, níl mé sásta. (Si això d'aquí no és la taula, no estic content.)

Hi ha tres expressions solidificades en què el pronom é s'empra davant d'un nom femení. Això és així perquè són frases fetes. Aquestes expressions són:

• sin é mo bharúil (aquesta és la meva opinió)
• sin é mo thuairim (això és el que penso)
• sin é an chaoi (aquesta és la manera)

I un cop vista la gramàtica, passem a veure el vocabulari.

Vocabulari

Substantius
beirt (bértx)) (singulare tantum) (f.): parell
bosca (boskə) (plural: boscaí (boskí)): caixa
caoi (ki) (plural: caoínna (kínə)) (f.): manera
coirce (korkə) (plurale tantum): civada
cúigear (kúgər) (singulare tantum): grup de cinc (equivalent a parell però amb grups de cinc)
fáinne (fánə) (plural: fáinní (fání)): anell
fírinne (fírənə) (plural: fírinní (fírəní)) (f.): veritat
míle (mílə) (plural: mílte (míltx)ə)): mil, miler
monarcha (monərkhə) (plural: monarchain (monərkhán)) (f.): fàbrica
seisear (xéxár) (singulare tantum): grup de sis (equivalent a parell però amb grups de sis)
síol (xíl) (plural: síolta (xíltə)): llavor
tuairim (tuárəm) (plural: tuairimeacha (tuárəmákhə)) (f.): opinió

Verbs
Nota: A partir d'ara cada cop que es faciliti el substantiu verbal d'un verb, s'escriurà entre parèntesi i am lletra de color violeta i també se n'indicarà el gènere corresponent com es fa amb la resta de substantius. 
airigh (áriy) (2) (aireachtáil (árákhtál) (f.)): sentir (sentiments & oïda)
bí (bí) (irregular) (bheith (véh)): ésser
bris (brix) (1) (briseadh (brixákh)): trencar
bruith (bruh) (1) (bruith (bruh)): bullir, cuinar
clois (klox) (1) (cloisteáil (kloxtx)ál) (f.)): sentir (oïda)
coinnigh (kiniy) (2) (coinneáil (kinál) (f.)): mantenir
creid (kréj) (1) (creisdiúint (kréxdúnt) (f.)): creure
cuir (kir) (1) (cur (kur)): posar, afegir , plantar
déan (jén) (1) (déanamh (jénəw)): fer
dearg (járg) (1) (deargadh (járgakh)): il·luminar
fás (fás) (1) (fás (fás)): créixer
feic (fék) (1) (feiceáil (fékál) (f.)): veure
glan (glan) (1) (glanadh (glanəkh)): netejar
gabh (gaw) (1) (gabháil (gawál)): prendre, anar Nota: El substantiu verbal en el dialecte de Conamara és goil (gol).
imir (imər) (2) (imirt (imərt) (f.)): jugar
leag (lág) (1) (leagan (lágən)): tombar, enderrocar
léigh (léiy) (1) (léamh (léw)): llegir
nigh (niy) (1) (níochán (níkhán)): netejar
oscail (oskál) (2) (oscailt (oskált) (f.)): obrir
pacáil (pakál) (1) (pacáil (pakál) (f.)): empaquetar
péinteáil (péntx)ál) (1) (péinteáil (péntx)ál) (f.)): pintar
pós (pós) (1) (pósadh (pósəkh)): casar-se
salaigh (saláiy) (2) (salú (salú)): embrutar
síl (xíl) (1) (síleachtáil (xílákhtál) (f.)): pensar
siúil (xúl) (1) (siúl (xúl)): caminar, viatjar
tar (tar) (irregular) (teacht (tx)ákht)): venir Nota: El substantiu verbal en el dialecte de Conamara és tíocht (tx)íkht).
tig (tx)ig) (1) (tiscint (tx)ixkntx)) (f.)): entendre

Miscel·lània
ar bun (ər bun): a peu
b'eigean (bégán): va ser necessari
cur ar bun (kur ər bun): establir
dúirt siad (dúrtx) xiəd): ells van dir
gan (gən): sense
in ann (ən ən): capaç
sin é an rud (xin é ən rud): aquesta és la qüestió (lit. aquella és la cosa)
thar (ar) (hər (ər)): al voltant
tigh (tx)iy): a casa de...

Aquí teniu el joc corresponent a aquesta lliçó:

Vocabulari de la lliçó 14

I ara és l'hora dels exercicis.

Exercicis

Exercici 1: Text

AN SEAN AGUS AN NUA
Fuair muid scoil nua anseo dhá bhliain ó shin. I dtosach, bhí daoine sásta an seanteach a leagan. Ansin cúpla mí ó shin, tháinig beirt strainséaraí thart agus dúirt siad go mbeadh na daoine óga in ann fáinní a dhéanamh anseo agus go mbeidís féin in ann a thíocht agus monarcha bheag a chur ar bun, dhá mbeifí sásta an tseanscoil a choinneál.
Ansin, bhí na mná óga ag an tseanscoil 'chuile lá, B'eigean na ballaí a níochán agus na doirse a phéinteáil agus an áit ar fad a ghlanadh. Dúirt siad go mbeadh sé go hiontach dhá mbeadh obair ag na daoine óga.
'Nuair nach mbíonn obair ann' a deir bean amháin 'ni bhíonn an t-airegead ann. Ansin, ní bhíonn na daoine sásta fanacht anseo.'
'Nach 'in é an rud' a deir bean eile 'nuair nach mbíonn an t-airgead ann, ní bhíonn pósaíocha ar bith ann. Beidh 'chuile shórt níos fearr anois.'
Ach, ar ndóigh, ní raibh 'chuile dhuine sásta. Bhí mé tigh Mháirtín (an teach ósta anseo) an oíche cheana agus bhí mé in ann na seanfhir a chloisteáil, cé nach raibh mé in ann iad uilig a fheiceáil. Sílim go raibh cúigear nó seisea thar ar an mbord.
'Deir siad go mbeidh obair anois ag an daoine óga.' a deir fear amháin.
'Ó muise!' a deir seanfhear eile 'níl mé in ann an dream óg a thiscint ar chor ar bith. Níl siad sásta an obair a dhéanamh. Nach bhfuil an talamh fairsing thart anseo? Tá i bhfad an iomarca scoileanna ann agus níl siad sásta lámha a shalú leis an talamh. Níl siad in ann síolta a chur na fataí ná coirce ná tada a fhás.'
'Nuair a bhí muide óg' a deir seanfhear eile 'bhí muid in ann an obair a dhéanamh. Sin é mo thuairimsa!'
'Sin í an fhirinne.' a deir na fir uilig.

Traducció:

ALLÒ VELL I ALLÒ NOU
Vam tenir una escola nova aquí fa dos anys. Al principi, la gent volia (lit. estava contenta/voluntariosa de) enderrocar la casa. Aleshores fa uns mesos, van venir un parell d'estrangers i van dir que la gent jove podria fer anells aquí i que ells mateixos estarien contents de venir i establir una petita fàbrica, si la gent estava contenta de mantenir la vella escola.
Aleshores, les noies joves van ser a la vella escola cada dia. Va caldre netejar les parets, pintar les portes i netejar l'indret. Van dir que seria meravellós si hi hagués feina per a la gent jove.
- Quan no hi ha feina . - Diu una dona - No hi ha diners. Aleshores, la gent no vol estar aquí.
- Que aquesta no és la qüestió - Diu una altra dona - Quan no hi ha diners, no hi ha cap casament. Tot (lit. tota mena de coses) serà molt millor ara.
Però, per descomptat, no tothom estava content. Vaig estar a casa d'en Martin (la posada, aquí) la nit anterior i vaig poder sentir els homes vells, encara que no vaig poder veure'ls tots. Crec que n'hi havia cinc o sis al voltant de la taula.
- Diuen que ara hi haurà feina per a la gent jove. - va dir un home.
I tant! - va dir un altre home vell - No puc entendre la gent jove en absolut. No estan contents de treballar. Que no hi ha abundants terres per aquí els voltants? Hi ha massa escoles i no volen d'embrutar-se les mans amb la terra. No poden plantar les llavors i fer créixer patates ni la civada ni res.
- Quan nosaltres érem joves - va dir una altre home gran - podíem fer la feina. Ja ho crec!
- Aquesta és la veritat. - van dir tots els homes.

Exercici 2: Completar frases
A) Completa les següents frases amb un dels següents substantius verbals: léamh, oscailt, goil, pósadh, brisead, tiscint, bheith, fás, creidiúint, teacht.
1. Tá mé in ann Gaeilge ________________ .
2. Níl an crann in ann ________________ .
3. An mbeifeá sásta an doras ________________ ?
4. Tá sé deacair an scéal sin ________________ .
5. Bhí mé sásta gan an leabhar sin ________________ . 
6. Tráthnóna Dé hAoine beidh muid in ann ________________ abhaile.
7. Tá sé go deas ________________ anseo.
8. Ní raibh doras ann agus b'eigean an fhuinneoig ________________ .
9. Bhí sé sásta gan ________________ anseo inniu, mar bhí mo mháthair tinn.
10. Tá Cáit sásta gan ________________ mar tá Máirtín roshean anois.

Solucions:
1. Tá mé in ann Gaeilge a thiscint.
2. Níl an crann in ann fás.
3. An mbeifeá sásta an doras a oscailt?
4. Tá sé deacair an scéal sin a chreisdiúint.
5. Bhí mé sasta gan an leabhar sin a léamh.
6. Tráthnóna Dé hAoine beidh muid in ann a ghoil abhaile.
7. Tá sé go deas a bheith anseo. 
8. Ní raibh doras ann agus b'eigean an fhuinneoig a bhrisead.
9. Bhí sé sásta gan a theacht anseo inniu, mar bhí mo mháthair tinn.
10. Tá Cáit sásta gan pósadh mar tá Máirtín roshean anois. 

B) Respon afirmativament les següents frases:
1. Ab 'eo bord? ________________
2. Nach 'eo í an chathaoir? ________________
3. Ab 'in iad na daoine a bhí anseo aréir? ________________
4. Ab 'iud é an duine atá i gceist? ________________
5. Seo í do bhean. ________________
6. Sin é an duine a bheas sásta é a dhéanamh. ________________

Solucions:
1. Ab 'eo bord? Is ea.
2. Nach 'eo í an chathaoir? Is í.
3. Ab 'in iad na daoine a bhí anseo aréir? Is iad.
4. Ab 'iúd é an duine atá i gceist? Is é.
5. Seo í do bhean. Is í.
6. Sin é an duine a bheas sásta é a dhéanamh. Is é.

C) Respon negativament les següents frases:
1. Ab 'eo feilim? ________________
2. Ní hín í an fhírinne. ________________
3. Ab 'eo í leabhar Mháirtín?  ________________ 
4. Ab 'in é an chaoi? ________________
5. Sin teach eile. ________________
6. Ab 'eo coirce? ________________

Solucions:
1. Ab 'eo feilim? Ní hea.
2. Ní hín í an fhírinne. Ní hí.
3. Ab 'eo í leabhar Mháirtín? Ní hí.
4. Ab 'in é an chaoi? Ní hé.
5. Sin teach eile. Ní hea.
6. Ab 'eo coirce? Ní hea.

Exercici 3: Traducció de frases

1. Hi ha cinc o sis persones aquí que poden entendre el francès.
2. Aquells d'allà són els tres sacerdots que van ser a l'església diumenge passat.
3. Aquesta d'aquí és la gent jove que vol fer la feina. Poden plantar les llavors i fer créixer patates i civada.
4. Va caldre anar a la vella casa una altra vegada l'any passat i pintar les portes i les finestres i netejar tot l'indret.
5. Només hi havia una persona que volia venir.
6. Feu les caixes però no en feu massa.

Solucions:
1. Tá cúigear nó seisear anseo atá in ann Fraincis a thiscint.
2. Siúd iad na trí shagart a bhí ag an teach an phobail Dé Domhnaigh seo caite.
3. Seo é an dream óg atá sásta obair a dhéanamh. Tá siad in ann na síolta a chur agus fataí agus coirce a fhás.
4. B'eigean a ghoil ag an seantheach aríst anuraidh agus na doirse agus na fuinneoga a phéinteáil agus an áit uilig a ghlanadh.
5. Ní raibh ach aon duine amháin ann a bhí sásta a theacht.
6. Déanaigí na boscaí ach ná déanaigí an iomarca.

Lliçó 13

Lliçó 13

Gramàtica

1. Oracions de relatiu: Les oracions de relatiu (oracions subordinades que funcionen com a adjectiu) es forma afegint la partícula a al davant de l'oració. Cal recordar que aquesta partícula causa lenició en la següent paraula.

• Feicim an fear atá sásta. (Veig un home que està satisfet.) Nota: Tá és l'única excepció. S'enganxa a la partícula i no pateix lenició.
• Feicim an fear a bhíonns sásta. (Veig un home que sol estar content.) Nota: La forma habitual afegeix una s al final. Aquesta s, emperò, no s'afegeix a les formes combinades (Vegeu lliçó 7).
• Feicim an fear a bheás sásta. (Veig un home que estarà content.) Nota: El futur canvia la terminació -idh per -eás.
• Feicim an fear a bhí sásta. (Veig un home que estava content.)
• Feicim an fear a bhíodh sásta. (Veig un home que solia estar content.)
• Feicim an fear a bheadh sásta. (Veig un home que estaria content.)

La forma negativa es forma mitjançant nach més la forma corresponent del verb. Recordeu que causa eclipsi.

• Feicim an fear nach bhfuil sásta. (Veig un home que no està content.)
• Feicim an fear nach mbíonn sásta. (Veig un home que no sol estar content.)
• Etc.

Si a un verb li correspon anar seguit de go o nach quan funciona com verb principal de la oració, aleshores anirà seguit de a quan funcioni com a verb de l'oració relativa. És a dir, formarem una doble relativa.

• Sílim go bhfuil sásta. (Em sembla que està content)
• Feicim an fear a shílim atá sásta. (Veig un home que em sembla que està content.)

L'oració de relatiu en irlandès té petites diferències d'ús en comparació amb la del català. Per exemple, cal emprar-les en una interrogativa amb cé/cén/céard que empra la còpula, després de conjuncions seguides de la còpula is (p. ex. chomh luath is), després de mar (només quan funciona en qualitat de com a) i després d'algunes conjuncions que la requereixen per força (nuair).

• Cén bhean a bhí anseo inné? (Quina dona va ser ahir aquí?)
• Bím sásta chomh luath is a fheicim an dochtúr. (Solc estar content tan bon punt veig el metge.)
• Tá Cáit go díreach mar a bhí sí inné. (La Cait és exactament com era ahir.)
• Beidh sise anseo nuair a bheas tusa ansin. (Ella serà allà quan tu siguis allà.)

2. Pronoms en funció d'oració: Els pronoms personals  disjuntius poden ocupar l'espai de tota una oració. de fet, això sol ser bastant comú a les respostes. Ara bé. Quan això és així, aleshores només se'n pot emprar la forma emfàtica.

• -Cé atá ansin? -Mise. (-Qui hi ha allà? -Jo.)
• Cé thusa? (Qui ets tu?)

3. Adjectius prefixats: Com hem vist, els adjectiu irlandesos normalment van després del substantiu que modifiquen. Ara bé, hi ha un petit grup d'adjectius que es prefixa al substantiu que modifiquen. Aquests són els adjectius prefixats (el quals veurem a l'apartat de vocabulari). Una regla d'aquests adjectius és que sempre duen la síl·laba tònica i sempre causen lenició en el mot que modifiquen.

• An bád (la barca) > an drochbhád (la mala barca)

Ara bé, els compostos que continguin els intensificadors adjectivals an- (molt, excel·lent), fíor- (realment), barr- (excepcional) i deá- (bo) tindran. Aon (cap, qualsevol, un) es tracta sempre com a paraula separada i, per tant, és àtona.

• leabhar an-mhór (un llibre molt gran)
• aon charr (cap cotxe)

Els adjectius prefixats normalment s'afegeixen al davant del substantiu que modifiquen, ara bé, de vegades cal separar-los amb un guió. Se'ls separa amb guió quan:

• El prefix i el substantiu comencen per la mateixa vocal: ro-óg (massa jove)
• El prefix i el substantiu comencen per la mateixa consonant: droch-chapall (mal cavall)
• El substantiu duu dos adjectius prefixats: droch-sheanbhád (barca dolenta i vella)
• An- i deá- sempre s'escriuen amb guió: an-mhór (molt gran)
• Aon va al davant del substantiu però ni es prefixa ni s'escriu amb guió, sinó que és un mot independent: aon charr (cap cotxe)

Els adjectius prefixats que acaben amb n es comporten com l'article determinat singular (lliçons 5 i 8) en el sentit que:

• La n adquireix la qualitat de la següent vocal encara que vagi precedida d'una vocal de signe contrari: seanfhear (en aquest exemple la n és caol encara que va precedida d'una vocal leathan)
• D i t resisteixen la lenició: seanteach (casa vella), seandoras (porta vella)

Ara bé, a diferència de l'article determinat, en els adjectius prefixats la s també resisteix la lenició (aon solas) i també s'hi pot afegir de forma opcional una t (aon tsolas).

4. Femení de referència: Com vam aprendre a la lliçó 5, sé i sí (i també é i í) es fan servir com a pronoms genèrics, per a substitució d'allò de què es parla. Ara bé, aleshores vam dir que es feia servir sé o sí en funció del gènere de la paraula. Ara bé, hi ha un grup de substantius masculins que admeten, de forma totalment opcional, ser substituïts pel pronom femení. Quan això passa, diem que ens trobem davant d'un femení de referència.

L'ús del femení de referència depèn del camp semàntic, així doncs, trobem que els substantius que admeten el femení de referència són:

• Qualsevol màquina
• Qualsevol contenidor
• Qualsevol mitjà de transport
• Alguns animals
• Algunes peces de roba
• Leabhar

Com bé podeu suposar, l'única dificultat suposa saber quins animals i quines peces de roba admeten el femení de referència. La veritat és que el gramàtics de la llengua no es posen d'acord ja que, pel que sembla, hi ha una gran varietat entre dialectes i fins i tot entre parlants, la qual cosa fa que no hi hagi una llista exaustiva de tots els animals i totes les peces de roba que admeten femení de referència. Així doncs, tot el que us puc dir són els exemples que dóna el llibre, és a dir, capall (cavall), francach (rata), caipín (gorra) i geansaí (jersei). Si n'hi ha més ho desconec. 

I ara, vegem uns exemples d'ús del femení de referència:

• Níl an leabhar sin ag Cáit. An bhfuil sí ag Máirtín? (La Cait no té aquell llibre. Que el té en Martin?)
• Tá capall ansin agus tá sí fíormhór. (Allà hi ha un cavall i és realment gran.)
• Tá an-carr ag Máirtín agust tá sí an-mhór. (En Martin té un cotxe excel·lent i és molt gran)

I ara és l'hora del vocabulari.

Vocabulari

Substantius
amhrán (awrán) (plural: amhráin (awrán)): cançó
baile (bálə) (plural: bailte (bált(c)ə)): poble
barúil (barúl) (plural: barúlacha (barúləkhə)) (f.): opinió
bealach (báləkh) (plural: bealaí (bálí)): camí, via, ruta, manera
cás (kás) (plural: cásanna (kásənə)): cas
cathair (kahár) (plural: cathracha (kahrəkhə)) (f.): ciutat
ceol (kól) (plural: ceolta (kóltə)): música
comharsa (kowərsə) (plural: (comharsanna (kowərsənə)) (f.): veí
craic (krák) (singulare tantum) (f.): diversió, persona divertida
damhsa (dawsə) (plural: damhsaíocha (dawsíkhə)): dansa, ball
deifir (jéfər) (singulare tantum) (f.): pressa
deireadh (jérákh) (singulare tantum): cap, fi
deairach seachtaine (jérákh xákhtánə) (singulare tantum): cap de setmana
eitleán (étlán) (plural: eitleáin (étlán)): avió
gnaithe (gnáhə) (plural: gnaithí (gnáhí)): negoci, assumpte
leoraí (lórí) (plural: leoraís (lóríx)): camió
meaisín (máxín) (plural: meaisínanna (máxínənə)): màquina
Nollaig (nolág) (plural: Nollaigeacha (nolágákhə)) (f.): Nadal
obair (obár) (plural: oibreacha (ibrákhə)) (f.): feina
píosa (písə) (plural: píosaí (písí)): peça, període
rásúr (rásúr) (plural: rásúirí (rásúrí)): navalla
seans (xáns) (plural: seansanna (xánsənə)): oportunitat
tada (tadə) (singulare tantum): qualsevol cosa (en interrogatives negatives: res)
uaigneas (uignás) (singulare tantum): solitud
uair an chloig (uár n khlóg) (singulare tanutm) (f.): hora (en punt)

Verbs
a bheas (ə vás): que serà
a bhíonns (ə víns): que sol ser
atá (ətá): que és
fanacht (fanəkht) (1): estar, esperar, romandre

Adjectius
an- (ən): molt, excel·lent, magnífic 
aon (in): qualsevol
barr- (bar): extraordinari 
deá- (já): bo
droch- (drokh): dolent
eicínt (ékínt(c)): algun 
fada (fadə): llarg
fíor- (fír): correcte, vertader
luath (luəh): ràpid, aviat
mór (mór): gran, amigable
níos (nís): més
níos fearr (nís fár): millor
níos measa (nís másə): pitjor
ro- (ro): massa, excessiu
sean- (xán): vell
síor- (xír): constant, continu
speisialta (xpéxəltə): especial
uaigneach (uignákh): solitari

Adverbis
abhaile (awálə): cap a casa 
chomh luath agus (khəw luəh agəs): tan aviat com
cuir i gcás (kir ə gás): per exemple 
mar (mər): com
nuair (nuár): quan
sol má (sol má): abans
sa mbaile (sa málə): a casa

I aquí teniu el joc corresponent al vocabulari d'aquesta lliçó

Vocabulari de la lliçó 13

I ara és l'hora dels exercicis

Exercicis

Exercici 1: Text

AN DEIREADH SEACHTAINE

Nuair a bhíonns saoire Dé Luain, bíonn an deireadh seachtain an-fhada. Is áit uaigneach í an chathair ag am mar sin. Faoi Nollaig, cui i gcás, bíonn sí fíoruaigneach. Tá go leor daoine anseo, go háirithe seandaoine, a bhíonns uaigneach ag an deireadh seachtaine. Bíonn an t-uaigneas níos measa anseo ná mar a bhíonns sé faoin tír. Ní bhíonn na comharsanna anseo mar a bheidís faoin tír. Ní bhíonn an t-am ag daoine anseo. Bíonn obair nó gnaithí eicínt ag 'chuile dhuine. Bíonn síordheifir ann.
Tá barúil ag go leor daoine go bhfuil an baile mór níos fearr ag daoine óga. Deir daoine go bhfuil damhsaíocha agus ceol agus 'chuile chineál spóirt anseo agus go bhfuil seans níos fearr ar obair. Mar sin féin, tá go leor daoine óga nach mbíonn sásta fanacht anseo ar chor ar bith ag an deireadh seachtaine. Deir siad go mbíonn an chraic níos fearr sa mbaile agus nach mbíonn anseo ach drochdhamhsaíocha agus go mbíonn 'chuile áit plódaithe. Ar ndóigh, tá go leor cailíní óga atá mór leis na buachaillí sa mbaile.
Bíonn busanna speisialta an ag an deireadh seachtaine agus chomh luath is a bhíonns deireadh leis an obair tráthnóna Dé hAoine, bíonn na daoine óga ar a mbealach abhaile. Uaireanta, bíonn siad cheithre huaire an chloig ar an mbealach. Sílim féin go bhfuil sé sin rofhada, bhein tuirseach sol má bheinn sa mbaile ar chor ar bith. Bheinn níos sásta dhá mbeadh eitleán ann. Bheadh sí sin níos fearr! Mar sin féin, bíonn ceol agus amhráin ag na daoine óga ar an mbus agus cé go mbíonn sí lán, sílim go mbíonn siad sách sásta. Ar ndóigh, bíonn go leor daoine barrthuirseach maidin Dé Luain.

Traducció:

EL CAP DE SETMANA
Quan el dilluns és festa, el cap de setmana sol ser molt llarg. Aleshores la ciutat és un lloc solitari. Pel Nadal, per exemple, sol ser realment solitària. Hi ha molta gent aquí, especialment vella, que sol estar sola pel cap de setmana. La solitud és pitjor aquí que a al camp. Aquí no hi sol haver els veïns com hi ha al camp. Aquí la gent no sol tenir temps. Tothom sol tenir feina o algun assumpte. Constantment hi ha presses.
Molta gent té l'opinió que el poble és millor per a la gent jove. La gent diu que hi ha balls i música i tota mena d'esports aquí i que les oportunitats són millors per als negocis. No obstant això, hi ha molta gent jove que no sol estar gens satisfeta de quedar-se aquí els caps de setmana. Diuen que hi sol haver millor diversió a casa i que no hi sol haver res més que mals balls aquí i que tot és ple de gent. Per descomptat, hi ha moltes noies joves que són simpàtiques amb els nois a casa.
Hi sol haver autobusos especials pel cap de setmana i tan bon punt acaba la feina el divendres per la tarda, la gent jove sol anar de camí cap a casa. De vegades, solen estar quatre hores de camí. Jo crec que això és massa llarg, jo estaria cansat abans no arribés (lit. estigués) a casa en absolut. Estaria més content si hi hagués un avió. Això seria millor! No obstant això, la gent jove canta (lit. té) música i cançons a l'autobús i encara que sol ser ple, crec que solen estar bastant contents. Per descomptat, molta gent sol estar realment cansada dilluns pel matí.

Exercici 2: Completar frases
A) Completa les següents frases amb relatives afirmatives.
1) Feicim an bhean ___________ anseo inné.
2) Ní thígim an duine ___________ ag an doras anois.
3) Is é an muinteoir an fear ___________ sásta amáireach.
4) Is í an mháistreás an bhean ___________ anseo 'chuile Dé Máirt.
5) Feicim an fear a shílim ___________ sásta, dhá mbeadh Cáit anseo.

Solucions:
1) Feicim an bean a bhí anseo inné.
2) Ní thígim an duine atá ag an doras anois.
3) Is é an muinteoir an fear a bheás sásta amáireach.
4) Is í an mháistreás an bhean a bhíonns anseo 'chuile Dé Máirt.
5) Feicim an fear a shílim a bheadh sásta, dhá mbeadh Cáit anseo.

B) Completa les següents frases amb relatives negatives.
1) Tá sagart anseo anois ___________ sásta ar chor ar bith.
2) Is é cineál fear é an dochtúr, fear ___________ sásta mórán ar chor ar bith.
3) Feicim cailín ___________ anseo Dé Sathairn seo chugainn mar beidh sí sa mbaile.
4) Cén bhean a bhí anseo uair an chloig ó shin? An bhean ___________ anseo inné.
5) Nuair ___________ a bhean ann, bhíodh Páidín níos sásta.

Solucons:
1) Tá sagart anseo anois nach bhfuil sásta ar chor ar bith.
2) Is é cineál fear é an dochtúr, fear nach mbíonn sásta mórán ar chor ar bith.
3) Feicim cailín nach mbeidh anseo Dé Sathairn seo chugainn mar beidh sí sa mbaile.
4) Cén bhean a bhí anseo uair an chloig ó shin? An bhean nach raibh anseo inné.
5) Nuair nach mbiodh a bhean ann, bhíodh Páidín níos sásta.

Exercici 3: Traducció de frases

1) La Cáit té el mateix vell i mal cotxe que la Bríd tenia quan va ser aquí l'any passat.
2) -Qui hi ha allà?        -Jo! Obre la porta!
3) Aquest lloc és exactament com era quan solia ser aquí fa uns anys.
4) El bus sempre arriba d'hora, tan bon punt ets a la botiga, és allà.
5) El meu jersei és aquí però és massa gran.
6) Tots els veïns eren al ball el dissabte. Va ser realment bo. Hi havia música i cançons.
7) Hi ha gent que creu que la ciutat és pitjor, especialment pel Nadal. Estic segur que és solitària pels caps de setmana.

Solucions:
1) Tá an droch-sheancharr céanna ag Cáit, an carr a bhí ag Bríd nuair a bhí sí anseo anuraidh.
2) -Cé atá ansin?          -Mise! Oscail an doras!
3) Tá an áit seo go díreach mar a bhíodh sé nuair a bhínn anseo cúpla bliain ó shin.
4) Bíonn an bus i gcónaí luath, chomh luath is a bhíonns tú ag an siopa, bíonn sí ansin.
5) Tá mo gheansaí anseo ach tá sí rómhór. 
6) Bhí na comharsanna uilig ag an damhsa Dé Sathairn. Bhí sé fíormaith. Bhí ceol agus amhraín ann. 
7) Tá barúil ag daoine go bhfuil an chathair níos measa, go háirithe faoi Nollaig. Tá mé cinnte go mbíonn sí uaigneach ag an deireadh seachtaine.

AVÍS: Amb la tornada del curs d'irlandès, vull anunciar que el ritme d'actualitzacions serà, a partir d'ara, més lent del que havia sigut. Segurament seguiré un ritme quinzenal però el que sí que puc garantir és que m'ho prendré amb més calma. Ara bé, no dubteu que el curs no s'aturarà fins que arribem al final, és a dir, fins a la lliçó 36.